skip to Main Content
Crònica Del Diàleg D’homenatge A Joan Pons

Crònica del diàleg d’homenatge a Joan Pons

Dilluns 26 de maig al vespre va tenir lloc a la Sala del Cor del Gran Teatre del Liceu el diàleg d’homenatge a Joan Pons. Conduït per Javier Pérez Senz –crític musical d’El País– junts van repassar la trajectòria del cantant començant per aquell 7 de gener de 1971 en què cantà el primer rol com a solista interpretant Barnebotto a La Gioconda de Ponchielli. Els seus inicis com a baix feren un gir al cap de tres anys quan Montserrat Caballé li demanà d’anar a casa seva per escoltar-lo i, en arribar allà, li posà al davant una partitura de baríton que pogué cantar sense dificultat. A partir d’aquell moment, Pons inicià una carrera imparable de baríton que el portà a debutar en pocs anys al teatres més importants del món com a la Scala de Milà amb Falstaff, a la Staatsoper de Viena amb Aida o al Metropolitan de Nova York, on hi ha cantat més de 25 vegades.
Durant la xerrada, Pons mostrà també una vessant molt apreciada tant pel públic com pels companys de professió:  la seva humilitat i naturalitat, apartades de tot divisme, es feren veure en tot moment. Ell mateix reconeixia com encara avui no s’acaba de creure haver pogut viure i compartir escenaris amb una generació de veus espanyoles de primeríssim nivell internacional com Plácido Domingo, Alfredo Krauss, Jaume Aragall, Montserrat Caballé, Josep Carreras o Teresa Berganza, entre d’altres.
El baríton reconegué certa nostàlgia d’aquells temps, però es mostrà molt satisfet de poder gaudir de la seva família i viure la música des d’una vessant ara més tranquil·la des de la seva Menorca que tant estima.

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top