Notícies, Cròniques

Crònica: viatge a Munic

Del 23 al 28 de gener de 2013

– I … a on dius que vas de viatge?
– A Munic
– Al gener que enfosqueix abans de les 17 hores, amb gel i neu als carrers i el termòmetre entre -7 ºC i -11ºC?
– Sí!
– I … què hi aneu a fer?
– Anem a veure en cinc dies -16 hores en quatre sessions- la Tetralogia completa de Richard Wagner.
– QUÈÈÈ? Esteu bojos! AH AH AH!

És difícil que algunes persones entenguin que el viatge a la capital de Baviera és un esdeveniment únic per a aquells que estimen la música. És la ciutat més wagneriana del món, on el nostre compositor va estrenar cinc de les seves òperes i on va tenir diversos amics com Hans von Bülov i la seva dona Cósima -que en seria l’amant i segona esposa de Wagner- i mecenes tan destacats com Lluís II de Baviera que va facilitar el finançament del teatre de Bayreuth.

A més, com diuen els alemanys: “München ist immer eine Reisewert” (Viatjar a Munic sempre val la pena). Ciutat cultural per excel·lència: Alte Pinakothek, Neue Pinakothek, Das Residenz, Bayerischen National Museum, Marienplatz amb l’Altes Rathaus (ajuntament), Frauenkirche, el bulliciós barri de Schwabing: Bohemis, pintors, escultors, artistes i la zona universitària.
Per a menjar, un Schweinshaxe (braó). I… les salsitxes. Què bones! Especialment les Weisswurst (les blanques) acompanyades d’una espècie de mostassa dolça, un bretzel (el pa bavarès per excel·lència), una bona cervesa de barril, naturalment i de postres un deliciós Apfelstrudel (pastís de poma). Envoltat de bons amics operòfils on el tema de conversa sempre és nou: música i òpera.
Munic és una meravella en qualsevol moment de l’any! Una ciutat vital, en ebullició, típicament alemanya. Però si els atractius que la ciutat normalment ofereix ja mereixen el viatge, aquest es justifica sobre manera, si en el programa hi ha la representació a la Bayerische Staatsoper de L’Anell del Nibelung de Richard Wagner:
En el fossat, l’orquestra de l’Òpera estatal de Baviera de gran tradició, consolidada com la millor orquestra estable (la de Bayreuth és itinerant) que interpreta la música de Wagner i que va fer honor a la seva fama. En el podi el director musical Kent Nagano que va contribuir a l’excel·lent rendiment de l’orquestra, excepte en algun passatge de La Valquíria en el qual va alentir excessivament l’orquestra. El director americà d’origen japonès va ser llargament aplaudit i ovacionat.
El jove Andreas Kriegenburg va disposar de recursos excepcionals, que encareixen la producció i que no estan a l’abast de qualsevol director d’escena: una coreografia de ballet i un grup humà com a part de l’escenografia, que ofereixen possibilitats addicionals però que també suposen un repte per a la seva adequada utilització. L’equip responsable de l’escena va ser imaginatiu (especialment la coreògrafa Zenta Haerter), va aportar creativitat i idees innovadores, però la posada en escena va resultar incoherent, polèmica, desigual i contestada amb esbroncades incloses en el tercer acte de La Valquíria. També va faltar unitat, fent l’efecte d’assistir a quatre òperes diferents per comptes d’una sola, i és que resulta molt difícil aconseguir coherència escènica en una obra tan extensa.
La part vocal fou el més esplendorós i rellevant. A l’ampli repartiment de L’Anell es va unir el desdoblament de veus per aquesta ocasió. Els Wotan van ser els més fluixos. Les 3 Brünnhilde excel·lents: Evelyn Herlitzius, la jove Catherine Naglestad -tota una descoberta d’una veu bellíssima i potent- i una experimentada Nina Stemme que va fer una “immolació de Brünnhilde” inoblidable de referència. Destacaríem per altra banda una immensa Michaela Schuster en el seu curt paper com Waltraute, un excel·lent Loge de Stefan Marguita, el Mime per Ulrich Ress, un Alberich de Tomasz Konieczny (que també va fer el millor Wotan a la segona jornada). Però amb llum pròpia va brillar, per sobre de tot, Hans-Peter König amb el seu Siegmund i, especialment, Hagen.
La “torna musical” va ser l’assistència, el dia de pausa de L’Anell, al concert de la Münchner Philharmoniker amb un programa, dirigit per Ingo Metzmacher i Michael Volle com a baríton solista, que va consistir en: Tres fragments per a orquestra d’Alban Berg, Kindertotenlieder de Gustav Mahler, Palestrina de Hans Pfitzner i el comiat de Wotan a La Valquíria. Un espectacular concert en un magnífic auditori.
En el retorn i amb la satisfacció d’haver gaudit “al màxim” de l’estada a la capital bavaresa, hem de felicitar i agrair la iniciativa d’Amics del Liceu, en aquest primer viatge del bicentenari de Richard Wagner.

Nota: àmplia informació sobre el viatge a Munic en tres articles publicats al blog del Grup Wagner:

www.grupwagnerliceu.blogspot.com.es
El Ring de Munic. L’or del Rin és l’Or a Suïssa.
El Ring de Munic. Una Posada en escena polèmica.
El Ring de Munich. Un repartiment amb grans veus.

José Luis Bruned
Soci d’Amics del Liceu