skip to Main Content

Crònica: viatge a Nàpols

Del 25 al 29 de març del 2015

Sempre és un plaer participar en un viatge organitzat pels Amics del Liceu, on puc compartir les meves tres grans aficions:el turisme, la bona música i l’amistat. Aquesta vegada hem anat a Nàpols, l’anomenada pels grecs Parthenope en el segle VII a. de C  i, posteriorment, Neàpolis.
No sabria dir quin de tots els moments ha estat el millor. Des dels esmorzars amb el Vesuvi a taula a l’onzena planta del nostre hotel i el Golf de Nàpols deixant-se abraçar per la ciutat, fins a les diàries lliçons d’historia i d’art, passant pels recorreguts per la ciutat, per la península de Sorrento, per la Costa Amalfitana i, per descomptat, les vetllades al Teatre Sant Carlo.
Tot això amb una impecable organització, professionalitat i eficiència de la nostra apreciada guia-acompanyant Anna Casa.
Els dos primers dies els vam dedicar a conèixer la ciutat i a les dues vetllades musicals previstes. La visita a la ciutat ens ha mostrat l’inacabable llegat cultural que han deixat els nombrosos pobles que s’hi assentaren, Nàpols ens ha semblat un espai fascinant farcit de restes del passat, en gran part aguantades per bastides en espera de restauració. La caòtica ciutat i els seus voltants ens han atrapat.
Les dues vetllades al Teatre San Carlo ens permeteren gaudir per partida doble de l’enèrgica i jove direcció del director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de la RAI, Juraj Valcuha.
En el Concert n. 2 en Si bemoll major per piano i orquestra, op.83, de J. Brahms, el solista Yefim Bronfman fou llargament ovacionat en acabar la seva segura i grandiloqüent interpretació, tot i que per a alguns va “copejar massa” el teclat de l’instrument. Mentre que la segona obra, la coneguda Simfonia n.5 en Mi menor de P.I. Txaikovski,  em va permetre descobrir la gran  direcció de Juraj Valcuha.
El segon dia amb Turandot, la bona col·locació de les nostres butaques ens va permetre apreciar de ben aprop la seva precisió donant les entrades, marcant la lletra amb un somriure que infonia seguretat al cor, fent anar la batuta magistralment per a aconseguir els matissos desitjats. Aquesta efectiva direcció musical juntament amb l’espectacular posada en escena supliren un inesperat canvi de solistes que no va estar a l’alçada de la resta de la representació.
246La visita a Pompeia ens va donar una total visió de la vida quotidiana a una ciutat romana, engollida per les cendres l’any 79. La causa que la va destruir, el fang, l’ha preservat fins avui. Vam trepitjar calçades romanes, entrar a les millors cases com la Casa de Menandro, la més ben situada de la ciutat que pertanyia a la familia de Popea, la segona esposa de Neró. Els llocs més importants com el Foro, el Teatre Gran i el Teatre Petit (l’Odeon), les Termes… Fins i tot el nostre guía, amb grans dots de docència, va poder satisfer el desig d’alguns “adolescents ja crescudets” del nostre grup, de veure un Lupanar (prostíbul). No només vam poder veure la zona arqueològica de la ciutat, sinó que també ens arribàrem a un dels exemples de casa extra-urbana, la Casa dels Misteris, on apreciarem els ben conservats frescos considerats com els més bells exemples de la pintura pompeiana.
Però si el dia anterior va estar dedicat a la història romana, el següent el vàrem emprar a recòrrer la Península de Sorrento, el Golf de Salerno i la Costa Amalfitana Visitant Positano, Amalfi, Ravello i els jardins de la Vil·la Rufolo que inspiraren Richard Wagner en l’escenografia del jardí de Klingsor del segon acte de Parsifal.
Travessant els túnels dels Apenins Campanos, entràrem al Golf de Salerno. Un dels moments més divertits es produí  quan baixàvem per aquelles serpentejants carreteretes tot cantant la cançó napolitana Funiculi, funiculà,  referent a l’antic funicular del Vesuvi, per arribar als poblets costaners (Positano i Amalfi) situats en una posició de conte sobre terrasses naturals en vertical sobre el mar, admirant la bellesa de les cales i petites badies que s’obren al llarg de la costa, emmarcats per oliveres i cítrics abocats al mar.
Després d’aquests cinc dies tan intensament viscuts  enyorarem els bons amics de viatge de qui sempre tens alguna cosa per aprendre. Gràcies Amics del Liceu.

Andrea de Escalada
sòcia d’Amics del Liceu

Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies