skip to Main Content
EDITORIAL: Inici D’una Nova Temporada

EDITORIAL: Inici d’una nova temporada

La temporada que ara encetem és tan plena d’incerteses que ofeguen la il·lusió que produeix habitualment un nou inici.

S’afegeixen a causes anteriors i prou conegudes –de les que ja hem parlat en anteriors editorials– altres de noves encara més greus: que el càrrec de director general estigui encara vacant, tot i que el contracte de Joan Francesc Marco va expirar el 7 de juliol i que ja des de molt abans es va fer palès que les Administracions no tenien intenció de renovar-lo ni perllongar-lo, simplement el que esperaren, durant mesos, fou la seva extinció; per si això no fos suficient, fa pocs dies ens assabentàvem per la premsa que l’ERO dels treballadors del Liceu que ha mantingut tancat el Teatre durant el mes de setembre no el podran cobrar perquè sembla que el Teatre rep subvencions públiques per un valor superior al 50%, fet que l’inhabilita per poder rebre aquests tipus d’ajuts. Esperem que aquest impàs, ocasionat pel propi Liceu o per la Tresoreria de l’Estat, es resolgui ben aviat pel bé dels treballadors del Teatre i de la pròpia institució.

I, finalment, la bomba de rellotgeria que cau al damunt del Liceu: Joan Matabosch marxa al Teatro Real i el director del cor, José Luis Basso, a l’Òpera de París, després de 10 anys al capdavant del cor que, sota la seva direcció, ha assolit un gran nivell en les seves prestacions. El panorama no pot ésser més descoratjador, més desolador.

Més enllà d’aquesta marxa precipitada, en Joan Matabosch ha fet una tasca ingent durant els quinze anys que ha estat al front del teatre i resumir-la en poques línies és del tot impossible, però intentem-ho: ha defensat l’òpera com l’art complex que és, resum de totes les arts que convoca; ha fugit de l’òpera com a entreteniment i de la mitomania, en ocasions contrariant les expectatives de certa part del públic; no ha oblidat mai la importància de la veu en la tradició del nostre teatre però tampoc que l’òpera no és un museu sinó un art que ha de parlar a gent d’avui. Per això ha convocat els directors d’escena més importants a aquesta renovació sense la qual l’òpera seria poc més que una antigalla. Ens ha fet descobrir l’òpera de la primera meitat del segle XX: Berg, Britten, Janacek, Korngold, etc. El seu discurs ha estat prou equilibrat.

Va ser un dels membres fundadors de la nostra associació i s’hi vinculà encara més estretament en passar a formar part de la nostra Junta (1992-1995), càrrec que deixà, a petició pròpia, quan passà a formar part del staff de la direcció artística, però mai no va deixar d’estar al costat de l’Associació.

Tot això i molt més constitueix l’important llegat que deixa.

Des d’aquí li desitgem al nostre bon amic i soci fundador tota la sort del món!

Junta d’Amics del Liceu

Octubre de 2013.

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top