skip to Main Content
EDITORIAL: Presentació Temporada 2014-2015

EDITORIAL: Presentació Temporada 2014-2015

S’ha presentat la nova Temporada d’Òpera 2014-2015, una temporada en què, sortosament, sembla que les incerteses que planaven sobre el futur immediat del Teatre, sense haver-se esvaït del tot, s’estan reconduint.
El nou director general, Roger Guasch, ha presentat un Pla Estratègic, acceptat per les Administracions i el Patronat, que ha de fer viable aquest futur. Amb sacrificis, això sí, per part de tots, del públic també.
Estem a l’espera del nomenament d’un nou director artístic –càrrec per al qual s’han presentat 47 candidats– que caldria que es resolgués ben aviat tot i que les properes temporades ja han estat perfectament dissenyades per Joan Matabosch. Tot i així, el reajustament pressupostari obligarà a un redisseny que ja sembla haver afectat la propera temporada.
És ben cert que res no ho és fins que no es presenta oficialment, però també ho és que igual que en la temporada en curs, alguns dels títols que sonaven per a la propera han caigut del cartell a la recerca d’una programació més “amable” i amb òperes que formen part del gran repertori.
Aquest fet és decebedor per als qui creiem que la programació ens hauria de permetre descobrir, de tant en tant, obres i compositors importants (Britten, Janácek, Korngold, etc.) poc o mai representats als nostre teatre, com així ha estat en aquests darrers anys. Però bufen vents d’equilibri pressupostari, d’impossibilitat de dèficit, de sostenibilitat i, ateses les minvants aportacions de les administracions públiques, el pes recau ara, més que mai, en la taquilla. Tot i així hauríem d’intentar que el gust del públic no fos el qui dictés el discurs del Teatre.
Valorem molt positivament, però, la solució de compromís que se’ns proposa per a la propera temporada: títols propis del gran repertori –alguns feia anys que no havien pujat al nostre escenari– com Il barbiere di Siviglia, La Traviata, Maria Stuarda, Norma, Così fan tutte i Don Pasquale; la continuació de la Tetralogia amb Siegfried; Una voce in off, òpera d’un compositor català de pes internacional com Xavier Montsalvatge; Arabella de Strauss –de qui enguany se celebra el 150è aniversari– que no s’havia representat al Liceu des de 1989; La voix humaine, representada fa pocs anys, i Carmen que és una reposició. I dues òperes en concert: Tristan und Isolde i I due Foscari. I el que per a nosaltres és molt important: uns casts meravellosos, en alguns casos de somni.
Per tant, globalment, estem il·lusionats amb la proposta i amb el redreçament de la precària situació del Teatre que, un cop superada, ens hauria de permetre retornar a un discurs un xic més agosarat, menys conservador.

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies
Back To Top