skip to Main Content
El Liceu I L’any Shakespeare

El Liceu i l’any Shakespeare

Coincidint amb l’Any Shakespeare, el Liceu ha programat els Otello de Verdi i de Rossini, així com I Capuleti e i Montecchi, de Bellini, que podrem veure del 17 al 31 de maig.
El geni d’Stratford-upon-Avon ha estat una font inesgotable d’inspiració per als artistes: Henry Purcell havia versionat A Midsummer Night’s Dream amb la seva The Fairy queen, a la qual va seguir The Tempest; en el camp de l’òpera també va aparèixer Gli Equivoci (basada en The Comedy of Errors), de Stephen Storace. Però no serà fins a principi del segle XIX, amb Goethe i els primers romàntics, que s’esdevindrà la redescoberta de Shakespeare que, des de llavors, és l’estel més brillant de l’univers literari. En el terreny musical es produiria una forta irrupció de les seves trames en el món líric.
A banda d’òperes de Verdi, trobem Roméo et Juliette, de Gounod, I Capuleti e i Montecchi, de Bellini, Hamlet, d’Ambroise Thomas, Das Liebesverbot (basada en Measure for Measure), de Wagner, i Otello, de Rossini. Ja entrat el segle XX, i seguint en el camp de l’òpera, trobem A Midsummer Night’s Dream de Benjamin Britten i, en el camp del musical, Leonard Bernstein ens ofereix una versió de Romeo and Juliet amb West Side Story.
L’Otello, ossia il moro di Venezia de Rossini fou estrenada el 1816 a Nàpols, amb llibret de Francesco Maria Berio di Salsa, que es va permetre força llicències. D’una banda, situa l’acció a Venècia i no a Xipre I, a més, la figura de Iago té menys força i importància que en Shakespeare i, posteriorment en Verdi.
Setanta-un anys més tard de l’estrena de l’Otello de Rossini, Verdi posa música al llibret d’Arrigo Boito, força més fidel a Shakespeare. Tanmateix, els crítics coincideixen a considerar un encert obviar el primer acte de l’obra de Shakespeare, que s’esdevé a Venècia, i centrar tota l’atenció en els fets ocorreguts a Xipre. Venècia hauria desvirtuat la potència de la tempesta de l’inici de l’òpera, certament. I Arrigo Boito capta a la perfecció els matisos d’aquest Iago shakespearià que es converteix en el protagonista de la versió verdiana, una música que comenta el text i penetra la interioritat dels personatges.
Febrer 2016

Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACCEPTAR
Aviso de cookies