Juny 2024
Full Informatiu
Editorial / Juny 2024
Bon estiu a tothom!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Ja arriben aquells dies camí de Sant Joan que cada cop tenim més hores de llum, bon temps, i ganes d’estar al carrer. També arriben els tràfecs d’última hora pel viatge de torn, les vacances o qualsevol petita pausa en el nostre dia a dia. Arriba també l’Adriana Lecouvreur de Cilèa, al nostre Liceu, i això vol dir que tot i que encara queda un mes de temporada, juliol, ja ens podem acomiadar de la part operística (tot i que els recomano vivament els espectacles programats d’òpera contemporània amb el festival Oh!Pera; i de dansa contemporània amb Sacré i clàssica amb El llac dels cignes).
Nosaltres també anem abaixant el ritme de les activitats aquests mesos d’estiu, tot i que no vol dir que no estiguem preparant-ne de noves, de cara a la temporada vinent. I de la mateixa manera, amb la darrera òpera de la temporada, fem pausa del butlletí fins al setembre: de nou, no vol dir que ens estiguem de braços plegats, sinó que estarem pensant en noves idees i en com millorar, per a totes i tots vostès, els continguts que els hi oferim. També estarem ja tancant entrevistes de cara a la temporada vinent perquè les puguin gaudir: la cosa promet!
Aprofito aquesta breu editorial per agrair la bona rebuda que en fan, del butlletí mensual. Personalment, els puc dir que conèixer els socis i els cantants i directors, fer entrevistes o escriure aquests editorials són moments que em fan molt feliç! Els deixo, que he d’acabar de fer la maleta!
Molt bon estiu, amigues i amics!
Entrevista / Ambrogio Maestri, baríton
Ambrogio Maestri (Pavia, 1970) interpreta el paper de Michonnet a Adriana Lecouvreur, última òpera d’aquesta temporada al Liceu. Va estudiar Piano i Veu amb Umberto Grilli. La seva carrera internacional va començar el 2001 quan va debutar com a Falstaff a La Scala de Milà i al Teatro Verdi de Busseto sota la direcció de Riccardo Muti i Giorgio Strehler. Els compromisos d’Ambrogio per la temporada 2023/24 inclouen Don Pasquale i Il trittico a l’Òpera Estatal de Viena, Tosca a Tòquio i Nagoya, Adriana Lecouvreur a l’Òpera de París i al Gran Teatre del Liceu, L’elisir d’amore a l’Òpera Estatal de Baviera i de nou Don Pasquale a Milà. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aida la temporada 2007/08, i hi ha tornat amb Falstaff (2010/11), L’elisir d’amore (2012/13), Tosca (2013/14), Nabucco (2015/16) i Il tabarro i Gianni Schicchi (2022/23).
Amics del Liceu: Els Amics som curiosos i sempre volem saber com van ser els seus orígens, com decideix dedicar-se al cant i iniciar els estudis de piano?
Ambrogio Maestri: El meu inici va ser als nou anys. Quan els meus pares veien que cantava em van enviar a estudiar solfeig i piano, i vaig estudiar durant vuit anys, però també tenia afició per al bàsquet, era alt i molt més prim, he jugat a molts nivells. A la dutxa sempre cantava i també per als meus companys d’equip. El cant sempre m’ha acompanyat. Vaig tenir una trattoria i com que podia cantar i tocar el piano, cantava per als clients. Vivia a uns trenta quilòmetres de La Scala i venien clients que després anaven a l’òpera i com que superava totes les veus sense micròfon, em deien que per què no estudiava cant. Primer no vaig dedicar-m’hi seriosament. Vaig començar a estudiar un cop a la setmana vocalització, primer sense cantar res, només aprenent a vocalitzar, això durant sis anys. Abans es feia així. El meu primer mestre, Umberto Grilli, que ja no hi és, considerava que per cantar primer s’ha d’entrenar la veu, és inútil que et facin cantar si tu no arribes al punt que toca, i et pots fer fins i tot mal. Estic molt agraït per això.
AL: Preparant l’entrevista he vist algunes gravacions anteriors, vostè ha estat sempre considerat un baríton, oi?
AM: Sí, absolutament, des que vaig obrir la boca.
AL: Hi ha molts esdeveniments importants a la seva carrera, però imagino que el de La Scala el 2001 amb Falstaff va ser el primer moment crucial.
AM: Sí, perquè jo en el 1999-2000 vaig guanyar un concurs de cant a Milà i la final es feia a La Scala, Em van poder escoltar diversos directors i van decidir que m’escoltés també el mestre Riccardo Muti a la mateixa sala. Me’n recordo que era un entreacte de La forza del destino, hi havia el mestre, l’orquestra i van portar un piano. Aleshores vaig cantar Un ballo in maschera i el mestre va anar al fons de la sala, va venir després fins al prosceni i em va dir que el seguís mentre ell dirigia per veure si, a més de cantar, també era capaç de seguir-lo més de pressa, més lent… Quan vam acabar, em va dir si tenia cinc minuts per anar al seu camerino i poder parlar amb més calma i em va proposar de fer el Falstaff al cap d’un any.
AL: Aquest Falstaff, però, no va ser el seu debut
AM: No, havia fet també La traviata, La forza del destino, i també diversos papers a l’Arena de Verona, però el Falstaff és una òpera on tu has de posar tot de la teva part, pateixes i has d’estar dins del personatge. També la caracterització era complexa, la part de maquillatge durava una hora i mitja, cal una preparació prèvia molt exhaustiva per entrar en el personatge.
AL: Ha fet també molts rols verdians a Busseto. Què significa Verdi per la seva carrera?
AM: Significa molt, és el primer que m’ha ensenyat a fer molts rols. El rol de Michonnet tampoc no és fàcil, el primer que el va interpretar va ser Giuseppe De Luca, un baríton que cantava amb Carusso, però Verdi m’ha ensenyat a lligar els sons i donar el nivell que s’ha de donar, no cal més. Després la mateixa energia d’aquests rols veristes de principis del s. XX ja són entesos com una cosa real, els sons els tens i són els que has de fer, no d’altres. Això m’arriba de Verdi. S’ha de cantar amb intel·ligència a més de cor.
AL: Té una carrera llarga, hi ha rols des de bel canto fins a verisme, amb què se sent mes còmode?
AM: Últimament em sento molt còmode amb aquests rols veristes com Scarpia, per exemple, encara que està molt allunyat del que sóc jo, però això no vol dir res. El personatge m’agrada molt perquè té el poder, el paga el Vaticà per fer el que ha de fer i n’és plenament capaç, al contrari que Iago, que és dolent de sèrie. Al meu entendre, és pràctic també ser una persona amb una presència imponent, que s’entengui quan entres a escena que ets qui mana. També m’agrada molt fer riure al públict, amb Don Pasquale o L’elisir d’amore, per exemple. Combinar rols seriosos i rols còmics m’agrada molt, per com soc jo, si no em tornaria boig. Em diverteixo molt.
AL: Sí, aquí al Liceu justament el coneixem per haver fet una mica de tot, des de L’elisir d’amore fins a Adriana Lecouvreur
AM: Sí, fa vint anys que vinc per aquí i he fet una mica de tot
AL: I esperem que per molt més!
AM: I tant! Quan veig la Rambla em sento com a casa.
AL: Hi ha algun rol aquí al Liceu que hagi estat especial?
AM: Els rols que vaig fer a Il trittico eren preciosos, a mi em va agradar molt el muntatge i penso que va funcionar molt bé, era una producció molt moderna i intel·ligent.
AL: Saltar d’Il tabarro al Gianni Schicchi és complicat.
AM: Sí, absolutament. Però Puccini t’ajuda, t’introdueix al personatge.
AL: Hi ha alguna compositor que li agradi especialment?
AM: M’agraden tots, tots són grans i quan els escolto dic… Mamma Mia! És la immensitat, l’univers, la infinitat, tenir aquest cervell és un privilegi absolutament.
AL: Sí, no cal escollir.
AM: Exacte, és el teatre que escull per mi i jo provo de preparar cada personatge el millor possible. Per tenir èxit cal experiència, això t’ajuda, i cada producció també canvia.
AL: Sí, avui és dilluns i encara sento l’eco dels aplaudiments que va rebre ahir a l’estrena. El personatge és el més bo de tots.
AM: Sí, ell estima Adriana com una filla. Accepta l’amor del tenor perquè vol el bé d’Adriana.
AL: Li agrada aquest rol?
AM: M’encanta! Quan ets fora l’escenari i sents la música de Cilèa, t’emociona. Ahir mateix parlava amb els tècnics, que també estaven entusiasmats amb aquesta música tan bonica.
AL: I a més també requereix d’un gran treball tècnic per dur a terme aquesta producció, l’escenografia ha de girar.
AM: Sí, i la música trobo que ajuda molt. I no hi havia ningú que fes callar la resta, la música era tan maca que tothom se l’escoltava.
AL: El seu Michonnet canvia la perspectiva d’altres que havia fet anteriorment?
AM: Aquest Michonnet en concret és el que he fet més vegades: al Met, a La Scala, a París i ara aquí. Ja me l’he fet meu. Jo crec que cada vegada millora.
AL: Una última pregunta: enguany la lírica ha estat catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Vostè n’és un ambaixador grandíssim, com se sent?
AM: A Itàlia estem tots contentíssims, és Patrimoni de la Humanitat, no només dels italians. És quelcom molt important, però jo crec que queda molt camí per fer, hi ha molta gent que s’hi dedica i no es guanya bé la vida, cal seguir treballant per millorar. Les persones que ens governen haurien de vetllar per les condicions dels músics; sovint no se sap que al darrere d’una persona que, per exemple, toca el violí potser hi ha dotze o quinze d’estudi diari, de sis o set hores, això és molt. No és suficient dir que això és Patrimoni de la Humanitat, s’ha de crear una xarxa per mantenir-lo, sinó són només paraules al vent. El mestre Muti ho ha dit en moltíssimes ocasions, des del famós bis del Nabucco fins a l’Arena di Verona. Després agrada molt dir que la música uneix els pobles, però cal algú que faci aquesta música i aquest que fa música haurà de menjar també, no? És una feina i de vegades no s’entén això. Darrere cada músic, darrere cada cantant, hi ha persones que han dedicat tota la joventut per desenvolupar la feina que fan. Cal fer més passos a banda de declarar Patrimoni de la Humanitat.
AL: Com veu el futur?
AM: Espero que sigui engrescador, sobretot per als joves. Ahir per exemple vam sentir un tenor que té 31 anys i té un futur, és un gran tenor. La soprano ha debutat el rol i ho ha fet tan bé que semblava que portava cinquanta funcions a les seves esquenes, per tant penso que serà un gran futur, l’estem preparant bé però necessitem suport.
AL: Penso com vostè, perquè ahir estava la platea plena de gent jove.
AM: Menys mal. Nosaltres hem de preparar el terreny per a les futures generacions, perquè els que han vingut abans que nosaltres també l’han preparat molt i molt bé. No vull que el dia de demà es digui que no hem fet els deures, però també ens han d’ajudar. Abans la cultura valia diners, però també hi havia benefactors, que han ajudat per exemple a Wagner i haurien d’existir ara per al futur.
AL: Acaba la temporada amb nosaltres, hi ha algun rol que li falti per fer?
AM: Després d’aquí vaig a París a fer Falstaff, però de moment no tinc debuts previstos.
AL: I hi ha algun rol que voldria fer?
AM: Me’n falten molts, però és millor fer-ne pocs i bé, com feia en Kraus, que quan l’escoltaves pensaves… és just això. És millor no abastar massa i fer-ho bé, a la meva manera, al màxim. Després també penso que per presentar-se al públic un ha d’estar preparat, sobretot en llocs com el Liceu, no pots inventar res, si no, no et donen l’aplaudiment.
AL: Ahir va tenir un gran aplaudiment.
AM: I sóc molt feliç per això, ho he donat tot i sóc molt feliç.
AL: Moltíssimes gràcies i bones vacances!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Andrea de Escalada
Compositora, Vicepresidenta de la Federació de Cors de Clavé i sòcia d'Amics del Liceu
Adriana Lecouvreur / fons
Les dues ànimes d’Adriana
Francesco Cesari
professor d’Història de la Literatura per a Música de la Universitat Ca’Foscari de Venècia. Autor d’Aspetti del teatro musicale di Cilea fra Tilda e Adriana Lecouvreur
Recordat per la historiografia com un dels principals exponents de la Giovane Scuola, juntament amb Puccini, Mascagni, Giordano i Leoncavallo, Francesco Cilèa (1866-1950) és en realitat un compositor difícil d’emmarcar. La seva breu carrera d’operista va coincidir amb el període de màxim èxit de l’anomenada «òpera dels baixos fons»; tant és així que l’editor Sonzogno va incloure la juvenil Tilda (1892) en una sèrie de cinc òperes veristes que es van representar al Teatre de l’Exposició de Viena el setembre del 1892, juntament amb Cavalleria rusticana, de Mascagni, Pagliacci, de Leoncavallo, Mala vita, de Giordano, i Il birichino, de Mugnone. Cilea, que no es va deixar seduir per la causa del verisme, es va allunyar del tema d’aquesta òpera seva, qualificant-lo d’un «verisme força vulgar» i de seguida va intentar recórrer nous camins.
Calabrès de naixement i format al Conservatori de Nàpols, Cilèa havia abraçat des de petit els principis estètics de la vella i gloriosa escola napolitana que proclamava la preeminència absoluta del cant expressiu, desposseït de guarniments i virtuosismes. El primer impacte musical va arribar, a l’edat de quatre o cinc anys, amb el nom de Vincenzo Bellini el dia en què va sentir el final de Norma interpretat per la banda municipal de Palmi, el seu poble natal. Van passar un parell d’anys i el petit Cilea –com li va recordar l’amic pintor Francesco Paolo Diodati l’endemà de l’estrena d’Adriana Lecouvreur– va decidir dedicar-se als estudis musicals després de sentir la fantasia pianística d’Ignace Xavier Joseph Leybach sobre temes de La Sonnambula del mateix Bellini.
Adriana Lecouvreur / vocalitat
Adriana Lecouvreur: vocalitat i recomanacions diverses
Josep Subirá García
Historiador i crític musical de Scherzo
Adriana Lecouvreur és un títol que entra en l´anomenat «verisme elegant», lluny, per tant, de les truculències de Pagliacci o Cavalleria rusticana, i més a prop de l’univers sonor d’obres com Fedora, Andréa Chénier, Manon Lescaut, Tosca o Madame Sans-Gêne i que té la particularitat del curós tractament orquestral teixit per Francesco Cilèa, amb el seu ús intel·ligent del motiu recurrent o leitmotiv.
Ja pel títol ens trobem amb una òpera de protagonisme de la soprano, tal i com succeïa a les obres del bel canto protorromàntic. Per tant, és fonamental entendre que el d’Adriana és el paper amb més pes i responsabilitat, malgrat compartir protagonisme amb el tenor i també amb els altres dos papers confiats, en aquest cas, a la mezzosoprano i el baríton, sense oblidar la munió de petits papers, perquè parlem de l’univers de la companyia de teatre de la Comédie Française al voltant de 1730, en ple regnat de Lluís XV.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn d’ “I Capuleti e i Montecchi”
Dimarts 27 d’octubre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera I Capuleti e i Montecchi, un resum de l’òpera de V. Bellini en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Visitem la mostra d’Anselm Kiefer a La Pedrera (últimes places disponibles)
Dimecres 28 d’octubre a les 11.30h (places exhaurides)
Divendres 30 d’octubre a les 10.30h (últimes places disponibles)
La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 20€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Visita comentada al saló d’art modern i contemporani “By invitation”
Dijous 5 de novembre a les 17h
Círculo Ecuestre de (C/ Balmes 169, BIS, Com arribar-hi?)
**Activitat gratuïta i exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
***Imprescindible reserva prèvia, aforament limitat
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a By Invitation, el saló d’art modern i contemporani que se celebra anualment al Círculo Ecuestre, la seu del qual és el palauet modernista projectat l’any 1910 per l’arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi, situat a la confluència del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. L’esdeveniment obre les portes d’aquest exclusiu club al món de l’art mitjançant una programació acuradament comissariada que reafirma el compromís històric del Círculo Ecuestre amb la promoció de la cultura i l’art. La visió del projecte és contribuir a cultivar una nova cultura del col·leccionisme des de Barcelona, concebuda com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els seus artistes al centre de l’experiència cultural.
TRAMES OBERTES és el concepte de l’edició 2026 de By Invitation, que proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen, s’entrellacen i es tramen noves formes de relació social, imaginaris sobre el present i relats de futur. En aquest context, el club posa a disposició les seves sales més emblemàtiques per acollir projectes expositius seleccionats, convertint-se en amfitrió de trobades, sovint inèdites, entre artistes de diferents geografies i generacions, galeries històriques i emergents, així com col·leccionistes, professionals i institucions que, des de visions i propòsits diversos, contribueixen al bé comú tant dins l’ecosistema artístic com en la societat en general.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La clemenza di Tito”
Dijous 5 de novembre a les 10.30h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions de La Clemenza di Tito que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de novembre, us convidem a assistir a la conferència que Meritxell Tena, traductora i intèrpret, cap de música de Núvol i divulgadora de la Fundació Òpera Catalunya, ens oferirà sobre aquest títol de Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Sortida d’un dia a Canet: el modernisme de Domènech i Montaner
Dimecres 18 de novembre a les 8.45h
Canet de Mar (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 105€
Preu acompanyants no socis: 115€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El proper mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Canet de Mar per tal de visitar diversos elements arquitectònics vinculats amb el Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Per una banda, el Castell de Santa Florentina, un edifici singular que combina història medieval i modernisme català, ja que a finals del segle XIX, el seu propietari Ramon de Montaner i Vila, va encarregar la restauració i ampliació del castell al seu nebot, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre 1896 i 1912, l’arquitecte va transformar l’antic edifici en un castell d’aspecte medieval, amb torres emmerletades, un pati monumental i una rica decoració artística. En el projecte va combinar elements gòtics originals amb escultures, vitralls i altres detalls ornamentals, esdevenint així un exemple destacat de la seva manera d’entendre l’arquitectura com una obra d’art total, en què arquitectura, escultura i arts decoratives es complementen.
D’altra banda, també visitarem la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa, que formen part del conjunt patrimonial de Canet de Mar, vinculat a la vida personal i professional de l’arquitecte. Can Rocosa és una masia del segle XVII que l’arquitecte va reformar entre 1904 i 1906 per convertir-la en el seu despatx i taller, on va treballar en projectes tan destacats com el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau. Al costat trobem la Casa Domènech, reformada i ampliada entre 1918 i 1919 per convertir-la en la residència familiar. La façana combina elements medievals i modernistes, amb finestres ornamentades, ceràmica i detalls escultòrics. Actualment, tots dos edificis formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Completarem la nostra sortida amb una ruta a peu pel centre de Canet de Mar que ens permetrà descobrir l’obra d’altres arquitectes modernistes com Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch, els quals també van contribuir a fer d’aquesta petita localitat un dels grans punts del Modernisme català fora de Barcelona. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Modernista “6Q” (menú aquí).
Les visites seran en català i aniran a càrrec del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), un centre de recerca sense ànim de lucre que té com a objectiu portar a terme estudis sobre Lluís Domènech i Montaner en totes les seves vessants.
HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada al Castell de Santa Florentina
12.00h – Visita comentada a la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa (Casa Museu).
14.00h – Dinar de grup al restaurant modernista “6Q” (menú aquí)**
16.00h – Ruta modernista pel centre de Canet, on veurem obres d’altres arquitectes (Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch)
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)*
*Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Amb motiu de l’any Gaudí, visitem la Sagrada Família de la mà d’un dels seus arquitectes
Dimecres 25 de novembre a les 10h
Dijous 26 de novembre a les 10h
Sagrada Família (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 28€
*Preu acompanyants no socis: 32€
*La visita es realitzarà en català
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils durant la visita
***Us informem que, com que es tracta d’una visita privada exclusiva, no és possible aplicar el descompte de resident
Amb motiu de l’any Gaudí que se celebra aquest 2026 commemorant el centenari de la mort de l’arquitecte, els Amics us proposem una visita exclusiva a la Sagrada Família, que anirà a càrrec d’Alejandro Seoane Herrán, arquitecte del Departament de Projecte de la Sagrada Família. Durant aquesta visita, descobrirem de primera mà com avança el projecte de construcció del temple i tindrem l’oportunitat de conversar amb una de les persones directament implicades a l’actualitat. A més, comentarem espais tan emblemàtics com: les façanes del Naixement i de la Passió, el bosc de columnes de l’interior de la Basílica, part de l’interior del claustre, les Sagristies, el Museu o la Cripta, on està enterrat Antoni Gaudí. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer els secrets d’un dels monuments més emblemàtics de Barcelona i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del Modernisme català, a la qual hi va dedicar gran part de la seva vida, combinant formes inspirades en la natura, una simbologia religiosa molt rica i una arquitectura plena de llum i color.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Milà i Torí, del 4 al 8 de novembre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem una escapada a Itàlia per visitar dos dels teatres més emblemàtics del país: La Scala de Milà, on gaudirem de l'òpera Faust de Charles Gounod, i el Teatro Regio de Torino, on…
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada a València per veure un dels títols wagnerians més apreciats, Lohengrin, obra cabdal del romanticisme alemany, i un recital d’una de les figures més destacades del panorama operístic actual,…
Budapest, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem una escapada musical a Budapest per gaudir de diversos espectacles que combinen la tradició musical hongaresa, el repertori simfònic rus i l’univers mític de Wagner. A més, com a atractiu especial…
París, del 4 al 7 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics us proposem una escapada a París per tal de gaudir d'un programa musical excepcional que ens permetrà visitar tres espais operístics excepcionals d'aquesta ciutat: les dues seus de l'Opéra National de París -el Palais Garnier…
Amics Recomana
Aquest juliol, Clàssica a la platja
Divendres 12 de juliol a les 21h a la platja de Sant Sebastià
Activitat gratuït
El Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori, sota el paraigües de Barcelona Obertura i en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, tornen amb els concerts gratuïts de Clàssica a la platja. La iniciativa vol continuar apropant la música simfònica a tota la societat i fer-la accessible a tots els públics. El públic assistent podrà gaudir d’un repertori per a tots els públics amb una selecció de les composicions més emblemàtiques del conegut compositor John Williams. El mestre Gustavo Dudamel serà el capdavant de l’Orquestra Simfònica del Liceu que, juntament amb la violinista María Dueñas i el violoncel·lista Pablo Ferrández, interpretaran peces de pel·lícules tan conegudes com Superman, Jurassic Park, E. T., Star Wars, Harry Potter, etc.
Més informació: https://www.liceubarcelona.cat/ca/classica-la-platja
Simfonits Marenostrum, el nou festival de la Costa Brava
Aquest mes de juny es presenta per primera vegada un nou festival que tindrà lloc a la Costa Brava amb l’objectiu de difondre la música clàssica i medieval al nostre país, el Simfonits Marenostrum. La primera edició d’aquest festival se celebrarà a Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, amb tres concerts que aniran acompanyats de diverses experiències gastronòmiques. La inauguració anirà a càrrec de la pianista Svetlana Voropaeva i posteriorment hi actuaran la formació Intactus, especialista en música medieval que interpreten amb instruments històrics i tècniques d’interpretació antigues. El tancament del festival anirà a càrrec dels germans Mikhail i Ivan Pochekin, violí i viola.
Més informació a: www.simfonits.com
Torna el Festival Òpera amb Gràcia
Aquest estiu, l’òpera torna al barri de Gràcia de la mà del festival Òpera amb Gràcia que té com a objectiu apropar aquest gènere al públic, sobretot el més jove, i compta amb la col·laboració de l’Associació Amics de Mozart i l’Oratori Sant Felip Neri de Gràcia. En aquesta quarta edició, el festival se suma a la commemoració del centenari de la mort de Giacomo Puccini amb un recital semiescenificat que, sota el títol de Tutto Puccini, farà un recorregut per la seva vida i obra. El títol operístic d’enguany serà Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, una de les òperes còmiques més importants en la història del gènere líric.
Per deferència de l’organització, els socis d’Amics del Liceu poden beneficiar-se de preus especials per aquests espectacles.
Per la compra d’entrades amb preus especials, cal fer clic en els següents enllaços:
Tutto Puccini, fer clic aquí
Il barbiere di Siviglia, fer clic aquí
