Novembre 2024
Full Informatiu
Editorial / Novembre 2024
Amics, Amigues, ja la tenim aquí!
Jaume Graell
President d'Amics del Liceu
El passat 25 d’octubre els Amics del Liceu vàrem rebre la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu, guardó d’una llarga i emotiva història per les personalitats i institucions que l’han rebuda al llarg dels anys, des de cantants que estan en el record de tots (com les sopranos Renata Tebaldi o Montserrat Caballé) fins a persones, fundacions i col·lectius que han contribuït de diverses formes a la història del nostre teatre.
Aquest significat tan especial fa que ens sentim molt satisfets i orgullosos que el Patronat del Liceu hagi decidit atorgar-nos aquesta Medalla, que és de tots els socis, de totes aquelles persones que durant anys han estat treballant: presidents, juntes, voluntaris, equips, etc. fins a arribar al dia d’avui, en què s’ha considerat la nostra associació mereixedora d’aquesta distinció.
Des de la junta directiva volem felicitar a tots els membres d’Amics i fer-vos partícips d’aquest reconeixement, ja que sense vosaltres tot això no existiria.
Com a president, he tingut l’honor de recollir la Medalla d’Or en un dinar al Saló dels Miralls del Teatre, amb la presència de la Consellera de Cultura, el president del Patronat, el director general, el director artístic i la resta d’autoritats. Vaig poder agrai-los en nom de tots la concessió d’aquest guardó.
Estimats Amics i Amigues, això és molt estimulant, però vol dir que des de la Junta hem de seguir treballant més que mai per poder-vos oferir totes les activitats que fem i moltes d’altres que puguin potenciar l’afició i l’estimació pel Liceu, on podem gaudir amb la lírica, l’òpera, la música i l’art en general. No dubteu que hi posarem tot el que està al nostre abast.
Entrevista / Anna Pirozzi, soprano
Nascuda a Nàpols, la soprano Anna Pirozzi començà els estudis musicals a l’Institut Musical de la Vall d’Aosta, per posteriorment graduar-se al Conservatori Giuseppe Verdi de Torí. Debutà professionalment l’any 2012 al Teatro Regio di Torino, interpretant Amelia (Un ballo in maschera). D’ençà aquell moment, la seva carrera l’ha portat a actuar en grans escenaris como el Teatro alla Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper de Munic, la Royal Opera House de Londres, la San Francisco Opera o el Teatro Real de Madrid, entre d’altres. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2017/18 amb Attila en versió concert, i hi ha tornat amb La Gioconda (2018/19) i Un ballo in maschera (2023/24). Aquest mes de novembre la podem veure interpretant el rol de Donna Leonora a La forza del destino de Verdi.
Anna Pirozzi: Bé, a la família de música clàssica i d’òpera, no n’escoltàvem, ningú no en coneixia i no freqüentàvem aquest gènere, més aviat la música pop, la meva mare era cantant de música pop, cantava Mina etc. Era una afició que tenia, però quan es va casar ho va deixar. El meu pare tocava la bateria en un grup de rock. És a dir, hi havia música a casa, però d’altres generes. Jo recordo que de petita m’encantava cantar, seguíem tots els passos del Festival de San Remo, estudiava totes les cançons i n’era molt aficionada. A més, fins als 25 anys també cantava a casaments, feia algun concurs i sempre em deien que anés a estudiar al conservatori perquè tenia una veu molt bonica. Jo deia que al conservatori només hi ha el cant líric, no cant pop, i no m’agradava, no ho coneixia. Però als 25 anys finalment em vaig inscriure al conservatori per aprendre a llegir música, perquè un cantant pop també n’ha de saber. I allà vaig descobrir el món de l’òpera i del cant líric i me’n vaig enamorar, vaig decidir que també m’hi volia dedicar.
AL: Ostres, quina història, em sap greu per a la música lleugera, però en el camp de la lírica som molt afortunats. Com va ser el teu debut?
AP: El meu debut va ser el 2012 al Teatro Regio de Torí amb Amelia d’Un ballo in maschera, precisament. Vaig ser seleccionada pel tercer cast, no era molt coneguda aleshores, ja tenia més de 30 anys i em costava rebre encàrrecs. Només tenia una oportunitat, però ho vaig donar tot i des d’aleshores no he parat. Teatre rere teatre, he cantat per tot arreu.
AL: I aleshores la història està feta, ve l’Abigaille de Nabucco a Salzburg, que diria que ha estat el primer gran moment, no?
AP: Sí, però primer, abans del Regio de Torí, vaig començar a cantar en petits teatres provincials i el rol que cantava més era Abigaille juntament amb Tosca i aquest rol (Abigaille) m’ha portat molta sort, l’he cantat a molts teatres. Bé, potser falta Barcelona, però sí, probablement la meva carrera va despuntar a Salzburg amb aquest rol i el mestre Muti.
AL: Sí, després voldré parlar dels rols, però diria que sent una soprano de coloratura en el teu repertori has tocat Bellini, Verdi, Giordano, etc. Hi ha molts rols, canvia la veu? La tècnica?
AP: No, la tècnica és sempre la mateixa, però quan vaig començar a cantar la meva veu era més adient per la coloratura dels primers Verdi, de Bellini i Donizetti i em va anar molt bé, però tenia també aquesta part de la veu dramàtica que m’ha vingut molt bé per fer Cavalleria Rusticana, Andrea Chénier o La Gioconda, que vaig debutar aquí a Barcelona. Ara la veu va madurant i puc passar dels rols de coloratura cap als rols dramàtics, és una evolució natural de la veu. He fet Norma, Medea, aquests rols els puc cantar.
AL: Et fa una mica de pena deixar rols? He vist que has fet alguns treballs de recuperació d’obres que no són freqüents com I due foscari, l’has interpretat moltes vegades.
AP: Sí, vaig debutar a La Scala de Milà, és un rol difícil però el puc cantar encara. Per exemple, Nabucco l’he cantat més de 100 vegades. De fet, vaig celebrar les 100 representacions d’Abigaille a l’Arena de Verona, però aquest rol, per exemple, és millor deixar-lo a part però continuar amb altres com Medea o Lady Macbeth, que és la meva preferida, o I due Foscari, Norma… També m’agradaria molt fer les tres reines de Donizetti, he fet només Roberto Devereux.
AL: Hi ha temps…
AP: Sí, hi ha temps, però és cert que la meva veu està evolucionant cap al cant dramàtic pur.
AL: T’agrada algun compositor del dramàtic pur? Verista?
AP: Sí, per exemple La Gioconda, que l’adoro, no l’havia cantat més després del Liceu, i ara la cantaré al Teatre Bellini de Catània. També m’agrada molt Andrea Chénier i Adriana Lecouvreur, que he debutat recentment a París i ha estat un enamorament a primera vista i espero tornar-la a cantar aviat.
AL: Hi ha algun rol que et faci molta il·lusió?
AP: Bé, el proper any debutaré La fanciulla del west. Per una soprano és molt important i no és un rol que se senti tant sovint, hi ha molt de cor, és una òpera difícil ja sigui des del punt de vista vocal com escènic, però és preciosa.
AL: I aquell final..
AP: Sí, és com una pel·lícula.
AL: Estàs ja preparada per La forza del destino? Tinc dues preguntes: què significa el Liceu per tu i com serà aquesta Leonora, hi ha un toc especial propi?
AP: Soc molt aficionada al Liceu perquè és un dels teatres més importants d’Espanya i pels cantants és un somni i un plaer cantar-hi. El teatre és preciós, el públic és fantàstic. Aquí he debutat Attila en versió concert i des d’allà comença el nostre lligam, interromput per la pandèmia, però que ara s’està reprenent. Amb diversos rols verdians, a part de La Gioconda, he fet sempre Verdi. Amelia m’agrada molt, però amb La forza... La meva filla es diu Leonora per Il trovatore però són les dues operes que porto al cor, quan vaig començar a estudiar al conservatori, els primers dies sentia cantar a la classe del costat “Pace pace mio Dio” i pensava.. caram, quina bellesa, la vull cantar! I vava ser una de les primeres àries que cantava d’estudiant i sempre que puc la canto, en concerts i recitals. També hi ha l’ària del primer acte “Me pellegrina ed orfana”. Jo tinc una part molt guerrera però una altra de molt romàntica i sensible que connecta amb tot això i em commou molt, ella parla del seu pare. Leonora de La forza està enamorada del pare i de Don Alvaro. Ella és molt religiosa, ha perdut els seus dos amors i es dona a Déu, és una pobra dona que pateix molt i culmina en l’aria “Pace pace mio Dio”, allà dono tot el meu cor.
AL: També el segon acte quan t’obres i expliques el teu drama…
AP: Sí, però allà n’estic convençuda i tinc coratge, vaig a parlar amb el cap de la comunitat però no me’n surto, he patit molt i estic buscant un alliberament. Però hi ha Carlo que ha arribat abans.
AL: Sempre penso que cantar una òpera ha de ser molt cansat a nivell físic, però a més en aquesta hi ha aquesta part psicològica de representar bé, i no hi ha ni un bri de joia, d’alegria.
AP: Sí, sempre dic que cantar La forza és un tour de force perquè requereix molt de físic, el 2n acte per Leonora és molt dur, sempre has d’estar activa per poder explotar en el “Pace pace mio Dio”, que requereix una fredor mental que em resulta difícil, jo soc napolitana i ho porto a la sang, quan canto ho dono tot de mi mateixa.
AL: Hi ha algun rol que et faci patir molt?
AP: Sí, segurament tots en els quals hi ha una mare amb un fill. Recordo Suor Angelica, Medea, Norma… m’haig de controlar perquè si no, no puc cantar. Cal aprendre’n. Entro molt a la psicologia del personatge, no som només executors de la veu, també som el cos del personatge, que es transforma.
AL: I’Amelia, que t’ha portat a guanyar el Premi de la Crítica?
AP: Sí, vocalment et diria que és encara més complicada que Leonora de La forza perquè canta sempre i requereix molt. És una dona que també pateix des de l’inici i costa fiscalment. Bé, tots els rols verdians són difícils.
AL: Afirmaries que Verdi per tu és EL compositor?
AP: Sí, neixo amb Verdi, és on millor m’hi trobo i hi serà fins al final de la carrera
AL: Tens alguna òpera preferida de Verdi?
AP: Sí, Macbeth, i la segona Il trovatore, perquè va ser la primera que vaig estudiar més a fons i per això porta la meva filla el nom de Leonora. M’acompanya des de fa temps
Moltes gràcies i molta sort, ets una de les grans per nosaltres!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Doctor en criminologia i jurista, professor a la Universitat Oberta de Catalunya i gran apassionat de l’òpera italiana
La forza del destino / fons
“La forza del destino”: tres estats d’una òpera
Que alci la mà la La forza del destino vertadera! Verdi va escriure a tots els seus amics que havia «completat» la seva òpera per a Sant Petersburg el 1861 (encara que, com sempre, tenia planejat acabar l’orquestració durant els assajos). No obstant això, quan Emilia La Grua –la prima donna que havia d’interpretar el rol de Leonora– va emmalaltir, el compositor se’n va anar de Rússia i es va emportar la partitura de tornada a casa, a Sant’Agata, prop del poble de Busseto. Allí, durant l’estiu de 1862 va polir l’òpera, va introduir alguns canvis importants en l’estructura i va completar l’orquestració. Llavors va tornar a Sant Petersburg. Durant els assajos, va introduir alguns canvis més, sovint per adaptar-la a les necessitats de determinats cantants. Quan ens referim a la versió de Sant Petersburg de l’òpera, sol ser a l’obra tal com es va representar el 10 de novembre de 1862. Però el compositor no és que hagués acabat, precisament, amb la partitura. Uns mesos després, per a una representació que va dirigir a Madrid el 21 de febrer de 1863, va continuar fent-hi modificacions, algunes relacionades amb els nous cantants, mentre que d’altres responien a propòsits artístics diversos. Va abaixar un to, per exemple, la secció final de l’ària de Don Álvaro que conclou l’acte tercer; creia que només el Don Álvaro original, el tenor Enrico Tamberlick, podia fer front a la difícil tessitura i cantar com cal el Do agut al final de l’acte; a Madrid, aquest Do es va convertir en un Si bemoll.
La forza del destino / vocalitat
La vocalitat de La forza del destino
La tipologia vocal dels personatges verdians evolucionà constantment durant la llarga trajectòria del compositor. Les seves primeres creacions operístiques coincideixen amb el període de maduresa de Gaetano Donizetti, mentre que les últimes són contemporànies de les primeres manifestacions del verismo. El món i, per tant, la música i l’òpera havien canviat molt entre 1839, any de l’estrena d’Oberto, la primera òpera de Verdi, i el Falstaff de 1893. En l’àmbit polític el mapa europeu s’havia redefinit radicalment com també Itàlia amb la reunificació el 1861. El romanticisme literari deixà pas al realisme, de gran influència en l’òpera italiana. Finalment, no es pot obviar el terratrèmol musical provocat per la revolució wagneriana i la seva expansió en l’ambient musical italià. Verdi no fou aliè a aquests canvis que afectaren d’una manera o altra les seves obres i, com a conseqüència, el tractament vocal dels seus personatges. Un tipus de cant més proper al naturalisme s’anà perfilant fins a imposar-se a una estètica belcantista procedent del barroc.
Des d’un punt de vista estrictament vocal es poden establir fins a quatre etapes en la seva producció. La primera, que s’estén fins a La battaglia di Legnano (1849), encara beu de l’escola belcantista, amb un cant ple de coloratura al que Verdi incorpora accents intensos i vibrants. Nabucco (1842) o Macbeth (1847) constitueixen exemples paradigmàtics en aquest sentit. La trilogia clàssica que formen Rigoletto (1851), Il trovatore i La traviata (1853), tot i mantenir trets belcantistes, mostra major sofisticació en l’expressió vocal i reducció d’un component ornamental sempre determinat per les necessitats dramàtiques, a més d’una superior varietat tímbrica en la galeria de personatges. La tercera etapa suposa un període de transició i recerca en el que la grand opéra francesa té notable influència. No és casual, en aquest sentit, que dues obres d’aquells anys com Les vêpres siciliennes (1855) i Don Carlos (1867) s’estrenessin a París. Tant en aquestes com en Un ballo in maschera (1859), La forza del destino (1862) i Aida (1871), títols que completen aquest període, el cant ornamentat desapareix definitivament substituït per una expressió més ancorada en la prosòdia. El procés arribarà al zenit amb les últimes creacions de Verdi, Otello (1887) i Falstaff (1893) on s’imposa un estil conversacional amb puntuals expansions líriques.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn de “Die Fledermaus”
Amb motiu de la propera òpera “Die Fledermaus”, compartim amb vosaltres la conferència que Marc Balcells, Doctor en Criminologia, professor a la Universitat Oberta de Catalunya i vicepresident d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Johann Strauss.
Conferència a l’entorn de “Madama Butterfly”
Amb motiu de les funcions de Madama Butterfly, compartim amb vosaltres la conferència que Juan Lucas, periodista, crític musical, director de la revista Scherzo i col·laborador habitual d’Amics del Liceu ens ofereix sobre aquest títol de Giacomo Puccini.
Agenda / Activitats
Col·loqui amb la mezzosoprano Annalisa Stroppa i el tenor Celso Albelo
Dimecres 18 de desembre a les 18h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, ens fa especial il·lusió anunciar-vos que, amb motiu de l’òpera Madama Butterfly, que podrem veure el mes de desembre al Gran Teatre del Liceu, els Amics hem organitzat un col·loqui amb la mezzosoprano Annalisa Stroppa (Suzuki) i el tenor Celso Albelo (Pìnkerton).
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que els cantants mantindran amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera Madama Butterfly en particular.
La mezzosoprano italiana Annalisa Stroppa és una de les cantants més importants de la seva generació. Després de guanyar diversos premis internacionals, va fer el seu debut internacional com a Cherubino a I due Figaro de Mercadante, al Festival de Salzburg del 2011 sota la batuta de Riccardo Muti, producció que va reprendre a Ravenna, Madrid i Buenos Aires. Ha participat en la inauguració de la temporada de La Scala de Milà durant dos anys consecutius dirigida per Riccardo Chailly i ha cantat en els teatres més emblemàtics del panorama internacional com el Regio de Torí, Arena de Verona, Maggio Musicale Fiorentino, San Carlo de Nàpols, Massimo de Palerm, Òpera de Roma, Teatro Real de Madrid, Wiener Staatsoper, Deutsche Oper i Staatsoper de Berlín, Staatsoper d’Hamburg, Dresden i Munic, La Bastille de París, Municipal de São Paulo, Òpera de Montecarlo, Chorégies d’Orange o Concertgebow d’Àmsterdam en rols com Carmen, Charlotte, Leonor, Rosina, Angelina, Adalgisa, Giovanna Seymour, Romeo, Dorabella, Orfeo, Nicklausse, Hänsel, Preziosilla, Fenena o Suzuki. Ha cantat el Rèquiem de Verdi amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Currentzis i ha col·laborat amb mestres como Abbado, Armiliato, Campanella, Frizza, Heras-Casado, Humburg, Luisi, Mehta, Oren, Palumbo, Pidò, Santi, Steinberg o Thielemann. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2014-2015 amb Il barbiere di Siviglia i ha tornat amb Norma (2014-2015) i Benvenuto Cellini (2015-2016).
El tenor canari Celso Albelo s’ha format al Conservatorio de Tenerife, Escuela Superior de Canto Reina Sofía de Madrid i amb el tenor Carlo Bergonzi. Ha obtingut, com a premis, el Premio Lírico Campoamor els anys 2010 i 2012 i el premi Ópera Actual 2008. A més, el 2013 va rebre la Medalla d’Or de Canàries. Ha cantat en teatres d’òpera d’arreu del món: Metropolitan Opera de Nova York, Teatro alla Scala de Milà, Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Wiener Staatsoper, Deutsche Oper de Berlín, Teatro di San Carlo de Nàpols, Teatro Massimo de Palerm, Teatro Real de Madrid, ABAO de Bilbao i el Palau de les Arts de València, entre d’altres. El seu repertori inclou òperes de bel canto com I puritani, L’elisir d’amore, Lucia di Lammermoor, La favorite, Roberto Devereux, Lucrezia Borgia, Maria Stuarda o Anna Bolena, entre d’altres, que ha anat progressivament ampliant amb títols d’òpera francesa com Werther o Manon, així com títols verdians com La traviata, Il trovatore o Rigoletto i puccinians com La Bohème i Madama Butterfly. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2013-2014 amb La sonnambula, i hi ha tornat amb I Capuleti e i Montecchi (2015-2016), Thaïs (2016-2017), I puritani, Hamlet (2018-2019), Doña Francisquita (2019-2020) i Macbeth (2022-2023).
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Una tarda a la Sala Parés
Divendres 20 de desembre a les 17h (últimes places disponibles)
Sala Parés (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 10€
Preu acompanyants no socis: 11€
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Sala Parés, els Amics del Liceu tanquem la nostra programació d’activitats culturals d’enguany amb una magnífica activitat, que consisteix en una visita comentada a l’exposició Torres-García, entre el Noucentisme i les avantguardes (1891-1934) a càrrec d’un dels seus comissaris: el Doctor en Història de l’Art Sergio Fuentes Milà. Es tracta d’una mostra que té com a objectiu commemorar el 150è aniversari del naixement Joaquín Torres-García (1874-1949). La Sala Parés, en col·laboració amb el Museo Torres García de Montevideo i la Generalitat de Catalunya, reuneix unes cent vint obres – entre olis, obra sobre paper i joguines – les quals es situen en un espectre cronològic ampli: des de la seva arribada a Catalunya el 1891 fins a l’inici de la dècada dels anys trenta. Més informació a l’entorn d’aquesta mostra aquí.
A més, completarem la nostra visita amb l’assistència a un concert que tindrà lloc a la mateixa Sala Parés després de la visita comentada i que s’emmarca a l’entorn del cicle de concerts Afinitats, que la Sala Parés realitza en col·laboració amb el Conservatori del Liceu i que té com a objectiu donar a conèixer els nous talents musicals en un entorn únic i especial. En aquesta ocasió, el conjunt Siena Ensemble interpretarà peces de Brahms, Schubert o Schumann entre d’altres. Més informació del cicle Afinitats aquí.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Projecció a l’entorn de “La Traviata”
Dimarts 7 de gener a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera La Traviata, un resum de l’òpera de Giuseppe Verdi en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La Traviata”
Dijous 9 de gener a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera La Traviata que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de gener amb direcció d’escena de David McVicar, us convidem a assistir a la conferència que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Giuseppe Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
“La traviata”, l’assaig general de la temporada 2024-2025
La Traviata, de G. Verdi
Dijous 16 de gener a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2024-2025 serà el de La Traviata de G. Verdi, que tindrà lloc el dijous 16 de gener de 2025 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Visita comentada a l’exposició “Art en pedra” a La Pedrera
Dijous 23 de gener a les 12.30h (places exhaurides)
Fundació La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
Durant el mes de gener, els Amics hem organitzat una visita comentada a l’exposició Art en pedra, que té lloc a La Pedrera aquest hivern. La mostra reivindica el paper d’aquest material dins del llenguatge escultòric, principalment durant el s.XX. Així doncs, l’exposició Art en pedra, comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art —i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—, reuneix una selecció acurada de més de vuitanta d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
Propers Viatges
Malta, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener us proposem una destinació musical ben diferent: el Festival de Música Barroca de La Valetta, Malta, creat el 2013 per convertir-se en un esdeveniment únic que vol recuperar el gran repertori barroc en espais emblemàtics d’aquesta mateixa…
Sevilla, del 12 al 15 de febrer
El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que el caracteritzen,…
València, del 10 al 12 de març
El proper mes de març us proposem una escapada a València per assistir a una representació de L’holandès errant, una de les primeres obres mestre de R. Wagner, inspirada en les Memòries del senyor de Schnabelewopski, de Heinrich Heine, que narren la…
Nàpols, del 22 al 25 d’abril
El proper mes d'abril els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols per poder gaudir de dues òperes poc representades als escenaris actualment: La fanciulla del West, de G. Puccini, amb Anna Pirozzi, i Attila, de G. Verdi, en versió…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…
Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…
Amics Recomana
Ja tenim els guanyadors/es dels Premis de la Crítica d’Amics del Liceu!
Avui divendres 8 de novembre, Amics del Liceu ha concedits els 30ns Premis de la Crítica Operística de Catalunya, corresponents a la temporada 2023-2024.
Hi han participat:
Jorge Binaghi (Mundoclasico)
Antoni Colomer (Núvol)
Jordi Maddaleno (La Vanguardia i Platea Magazine)
Pablo Meléndez-Haddad (El Periódico)
Javier Pérez Senz (Scherzo)
Oriol Pérez Treviño (El Punt-Avui)
Jaume Radigales (Ara i Catalunya Música)
Pablo L. Rodríguez (El País)
Fernando Sans Rivière (Ópera Actual)
Albert Torrens (Revista Musical Catalana)
Promoció especial per a la gala de la revista Ópera Actual
Dimarts 17 de desembre a les 19.30h
Auditori Axa (Com arribar-hi?)
15% de descompte exclusiu per als Amics del Liceu
El proper mes de desembre se celebrarà la gala de la revista Ópera Actual que engloba els premis anuals de la revista, així com els becats de la seva fundació privada.
La gala comptarà amb la participació del tenor albanès Saimir Pirgu, que interpretarà algunes de les àries incloses en el seu nou disc, Saimir. A més, el tenor actuarà com a padrí dels becats de la Fundació ÓA de 2023, entre els quals trobem les sopranos Alexandra Nowakowski, Lucía García Guerrero i Emilia Pérez, la mezzo Yeraldín León i el baix Sebastià Serra (pendent de confirmar).
Ets Amic del Liceu? Gaudeix d’un descompte especial a la Fundació Vila Casas
Benvolguts Amics i Amigues,
Ens fa especial il·lusió informar-vos que, gràcies a la nostra col·laboració amb la Fundació Vila Casas, els socis i sòcies d’Amics del Liceu gaudim d’un preu especial de 4€ en les visites a qualsevol dels espais de la Fundació Vila Casas: Can Framis, Espai Volart, Can Mario i Palau Solterra. El descompte és vàlid únicament per al soci o sòcia titular (no acompanyants) i per gaudir-ne caldrà mostrar el carnet d’Amics del Liceu a les taquilles de qualsevol de les seus. El descompte s’aplicarà a les visites per lliure a les exposicions permanents i també temporals.
Esperem que gaudeixis d’aquest nou avantatge exclusiu!
Recomanacions literàries i musicals
Aquests darrers mesos el mercat editorial ha rebut diverses novetats relacionades amb el món de la música.
Per començar, la més recent, El problema Puccini. Ópera, nacionalismo y modernidad (Acantilado), d’Alexandra Wilson, professora de la Universitat d’Oxford que ha col·laborat en un parell d’ocasions en el nostre llibre de temporada. El llibre és el primer estudi en profunditat de les òperes de Puccini i el primer intent seriós de contextualitzar el compositor en el seu entorn polític, estètic i intel·lectual. Un llibre ideal tant per a qualsevol amant de l’òpera com per tot aquell lector interessat en la vida artística i intel·lectual d’Itàlia als inicis del segle passat. La traducció és a càrrec de Juan Lucas, director de la revista Scherzo i col·laborador d’Amics del Liceu.
