skip to Main Content

Març 2026

Full Informatiu

Editorial / Març 2026

Gràcies, i ara... «Manon Lescaut»

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Estimades, estimats: sé que és un tòpic, però per a totes i tots nosaltres, que ens esmercem en l’organització de La nit dels Amics… hi ha nits que queden gravades a la memòria. La nit dels Amics d’enguany va ser, sense cap mena de dubte, una d’aquelles nits. El Foyer del Gran Teatre del Liceu va acollir la 31a edició dels Premis de la Crítica Catalana en una vetllada que combinava música en viu, reconeixements merescuts i, sobretot, la calidesa de retrobar-nos tots plegats. El nostre company de junta, l’Enric Calpena, ens va guiar amb la seva elegància habitual per una cerimònia que va anar molt més enllà del simple lliurament de premis.

Vam tenir el privilegi de veure reconeguda la tasca de persones i produccions que han fet que aquesta temporada sigui especialment memorable. Primer, el nomenament d’Àlex Ollé com a Soci d’Honor: un reconeixement merescudíssim a anys de feina brillant com a artista resident i coordinador artístic del projecte Òh!pera, des dels seus inicis a La Fura del Baus fins a convertir-se en una de les veus escèniques més importants del panorama operístic internacional. Ell ho va explicar millor que ningú, amb aquella humilitat i entusiasme que el caracteritzen.

I, com no, recordar l’ovació que va rebre Nadine Sierra, premiada com a millor intèrpret femenina per la seva Violetta a La Traviata: des d’aquelles pàgines del butlletí on li vàrem dedicar l’editorial, hem seguit de prop el seu merescut ascens. O la sorpresa i la bona disposició de Piotr Beczała, que va enviar un vídeo molt emotiu des de Berlín quan el mal temps li va impedir ser-hi en persona per recollir el premi al millor intèrpret masculí per la seva interpretació del Príncep a Rusalka. Producció que, per cert, va endur-se també el guardó a la millor representació de la temporada, en una nit que va deixar ben clar el nivell que hem viscut. I la cirereta del pastís: poder escoltar en viu Violeta Urmana i Martin Muehle, que assajaven La Gioconda al teatre, i que ens va regalar uns moments d’una qualitat vocal senzillament extraordinària. Des d’aquí, el meu agraïment més sincer a totes i tots vosaltres per fer possible que La nit dels Amics sigui el que és: una celebració de l’amor per l’òpera i per la comunitat que hem construït junts al llarg dels anys.

I ja posats a celebrar, el teatre ens regala ara la Manon Lescaut de Puccini: el mateix personatge de l’Abat Prévost que Massenet havia fet immortal a la Manon que vam gaudir a l’assaig general de la temporada, ara vist amb els ulls ardents i viscerals del compositor de Lucca. Dues Manons, dos universos: on Massenet emmarcava la història en elegància, contenció i melangia, Puccini hi aboca tota la seva capacitat per a la passió descontrolada i la tragèdia irrefrenable. Per a qui hagi viscut les dues, la comparació és senzillament fascinant.

I per aprofundir en tot això (i preparar-nos de pas per al Werther massenetià que ens espera), en Jaume Radigales ens proposa un viatge extraordinari amb el nou curs L’òpera francesa, apunts històrics: quatre sessions, de març a finals d’abril, per recórrer des de Lully i la tragédie lyrique fins a Poulenc i Messiaen, passant per la Grand Opéra del XIX i el drama líric de Gounod i Massenet. Una oportunitat única per entendre com França ha construït un dels mons operístics més rics, més coherents i, paradoxalment, menys coneguts del repertori. El curs és presencial a la Sala del Cor, però també disponible en format virtual per a qui no pugui ser-hi en persona.

Ens veiem al Liceu, i ens veiem al curs!

Entrevista / Violeta Urmana, mezzosoprano

Als inicis de la seva carrera, Violeta Urmana es va donar a conèixer arreu del món com una Kundry de gran èxit a Parsifal i com a Eboli a Don Carlo. També va interpretar Azucena, Amneris, Santuzza,  Leonor de Guzmán, Laura Adorno, Fricka, entre d’altres, als principals teatres d’òpera del món. Entre els anys 2001 i 2002 va fer la transició a soprano dramàtica i va interpretar papers com Amelia a Un ballo in maschera, Elisabetta a Don Carlo, Leonora a La forza del destino, Lady Macbeth a Macbeth, així com els rols titulars d’AidaLa GiocondaMedeaToscaNormaIphigénie en Tauride i Ariadne auf Naxos, a més de Brünnhilde a Siegfried, Sieglinde a Die Walküre i Isolde. Actualment, Violeta Urmana continua interpretant el repertori dramàtic italià i alemany de mezzosoprano, que no deixa d’ampliar.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1994-1995 amb Madama Butterfly i hi va tornar amb el Concert de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu (1999-2000), dos recitals (2003-2004 i 2010-2011), Parsifal (2004-2005) i La forza del destino (2012-2013). Aquesta temporada ha tornat al Liceu per interpretar el rol de La Cieca a La Gioconda que acabem de veure al nostre escenari.

A més, fa uns dies els Amics vam tenir l’honor de comptar amb la seva actuació a La nit dels Amics que vam celebrar novament al Foyer del Teatre.

Amics del Liceu: Violeta Urmana, gràcies per ser aquí i per totes les grans nits que ens ha donat a tot el públic del Liceu. Volem també donar les gràcies per la seva participació a La nit dels Amics, on ens va cantar dues meravelloses àries.

Violeta Urmana: Gràcies a vosaltres, els Amics del Liceu i també al Liceu, per aquesta possibilitat de tornar i exhibir-me en aquest teatre meravellós.

AL: L’altra nit, després de la primera funció de La Gioconda, deia en Víctor [Garcia de Gomar] que vostè ha estat La Gioconda, Laura i, ara, La Cieca. Com ha estat aquest recorregut de fer els tres rols?

VU: Per mi ha estat normalíssim, natural, perquè vaig començar a estudiar com a soprano durant quatre anys, després tres anys de mezzo. Després ja vaig començar la carrera de mezzosoprano amb què ja porto deu anys. La primera temporada vaig cantar dinou funcions com a Laura, a La Gioconda. Jo adorava des de sempre aquesta òpera, la coneixia per interpretacions famoses com la de la Caballé, la Callas i altres, i quan la veu va evolucionar volia fer La Gioconda. Primer la vaig fer amb Plácido Domingo, jo estava en el període de transició, i després vaig fer unes quatre produccions i recitals de La Gioconda. Com he dit, adoro aquesta òpera, aquest rol era dels meus preferits, i després vaig tornar a fer de mezzosoprano, i ara en aquest moment sóc gairebé contralt, així que puc fer La Cieca.

AL: Ara que no ens veu ningú, quin és el seu rol preferit d’aquests?

VU: Sempre La Gioconda, però per aquest període de la carrera i com tinc la veu, per mi és perfecte La Cieca, no hi ha dubte.

AL: Sí, però en aquesta producció La Cieca és una mica fantasmagòrica, fa una mica de por, ja des del començament amb Barnaba…jo pensava, pobra perquè realment…

VU: Sí, així maquillada… De fet, quan vaig arribar vaig pensar, mare de déu, que lletja! També perquè no té cabell, el maquillatge i els ulls negres [riu]… Els cabells, això és el pitjor, he preguntat al director: «perdoni, no es podria fer una mica més agraciada?» I ell em va explicar el concepte: ella està tractada com una bruixa i tothom ha de tenir por d’acostar-s’hi, per això els ulls se li han cremat, s’ha quedat cega, etc. I aleshores li he dit: «d’acord, doncs ja ho entenc i hi estic d’acord».

AL: Què hi farem [riuen] i al final retorna com a esperit i tot…

VU: Sí, perquè al final jo ja hi veig.

AL: Ai aquest Barnaba… Vostè s’imaginava de fer aquesta carrera tant fulgurant de petita? Com va entrar al món del cant líric?

VU: Bé, jo vaig començar estudiant com a pianista, en total disset anys fins que em vaig titular, però quan vaig començar a estudiar piano vaig dir que jo volia ser organista, m’agradava aquell so impressionant. Després, ja a l’acadèmia, havia descobert el cant primer amb Caruso i d’altres i em van venir les ganes de cantar… A l’escola de música per a nens hi havia el cor de l’escola, allà el mestre controlava les veus i va veure que jo tenia una veu de tres octaves, que podria ser cantant, però bé, amb 7 anys qui s’ho creia. També de petita era molt tímida i preferia cantar en el cor, amb altra gent. M’enviaven a cantar allà on faltessin veus. Cantava sempre per gust. Després ja m’hi vaig dedicar de debò, quan vaig acabar els estudis de piano, ja era tard. Probablement era el moment oportú, perquè si ho hagués fet abans, encara eren els temps soviètics i no hauria pogut marxar, però d’aquesta manera, quan es van obrir les fronteres, vaig  poder marxar a Alemanya a fer concursos, audicions… i ja m’hi vaig quedar.

AL: Es recorda de la primera vegada que va cantar?

VU: Sí, va ser tot molt natural, com si hagués de passar en aquell moment. Quan vaig arribar a Mònaco vaig fer l’audició per entrar a l’Opera Studio, l’any 1991. Em vaig fer una foto al davant de l’òpera i vaig dir-me: «vull cantar aquí». I després d’un mes, perquè vaig fer l’audició, la gran wagneriana Astrid Varnay em va agafar per la seva acadèmia, i després d’un mes ja em trobava a l’escenari cantant Txaikovski. Després d’arribar a Mònaco, vaig baixar a l’estació de tren i aquell primer respir de l’aire de la ciutat –tot i que tots sabem que totes les estacions ferroviàries tenen una certa semblança, res de particular– em va il·luminar: «és aquí… sóc a casa, ho he sentit», i així va ser.

AL: Ens has explicat aquest canvi de mezzo a soprano que ha estat un canvi molt debatut, has començat com a wagneriana i has acabat a Verdi i al verisme, com es viu aquest canvi?

VU: Quan vaig arribar a Alemanya no estava tècnicament preparada per al gran repertori, però després, a poc a poc, treballant sobre la tècnica i cantant sempre la part entre mezzo i soprano, tipus Kundry, Eboli –la meva preferida–, la veu es va alliberar i volia anar més amunt. Gairebé patia fent papers no tant baixos, com l’Azucena, i pensava: «potser ha de canviar alguna cosa», i de fet vaig provar les àries d’Aida o altres de soprano i vaig veure que m’hi trobava millor, sense problemes. Tenia una mica de por pel canvi, però em vaig convèncer i agraeixo al Metropolitan i a la Wiener Staatsoper o La Scala que van creure en mi i em van donar la possibilitat de canviar de repertori, però també va succeir de manera natural, perquè començaven a acabar-se els compromisos que ja tenia agafats i la transició va ser molt natural. Penso que la veu és sempre la mateixa i la tècnica també, és la música que canvia, per mi no era tant diferent d’abans.

AL: I perdoni la meva ignorància al no ser cantant, però hi havia moltes coses diferents, tècniques que havia de deixar o potser les prenia com a base?

VU: No, he de dir que no, perquè en les partitures per a soprano de Verdi, per exemple, és com pujar un pis. Cert que sentint l’atmosfera de la música, no pots cantar igual l’Eboli que l’Elisabetta de Don Carlo, però l’exigència dels sons diversos m’ha portat cap aquí de manera natural, no he sentit cap gran canvi.

AL: I ara, amb La Cieca es reconcilia amb aquest registre greu gairebé de contralt com dèiem, és un cicle bonic en definitiva.

VU: Sí, quan vaig tornar a fer de mezzo i vaig fer d’Eboli, Azucena i després la Zia Principessa de Suor Angelica, tenia por de treure aquella veu de pit que requereix aquella part, sembla que si no ho fas, no convenç. De nou l’escriptura de Puccini és aquella, segons jo ho veig, però en aquell moment estava encara tímida per usar la veu de pit, però a poc a poc vaig anar entrant una mica més en aquest repertori. La música ho requereix i he trobat la manera de fer-ho. La Cieca també ha de fer certes notes de pit, fortes i ben fetes, però és natural perquè per mi la música ho requereix i jo haig de veure com ho faig de la millor manera.

AL: Hi ha alguna part o nou rol que espera cantar amb molta il·lusió?

VU: Diria que somnis com a tal no, però els teatres em sorprenen demanant rols que mai havia pensat abans, com per exemple la Babulenka a El jugador de Prokokiev. No coneixia l’òpera i per tant mai hauria somiat de fer-la, no és que fos un somin –un somni, per exemple, és Aida, Norma…– però vaig conèixer aquesta part i tantes altres i m’ha sorprès perquè poden ser molt interessants, són part més petites, es pot dir, però interessants i importants també.

AL: I finalment, gràcies per la seva generositat, per tantes nits fantàstiques aquí al Liceu, fins a la setmana passada amb l’acte dels Amics del Liceu i també la primera funció de La Gioconda. Li agrada venir al Liceu? Sempre es diu que cada teatre té el seu esperit, què sent quan ve aquí?

VU: Vinc des de l’any 92 que vaig guanyar el Concurs Viñas. Aquest teatre és particularment bonic, gran, important i s’hi estimen les veus. Haig de dir que últimament no he cantat tant aquí i ho trobava a faltar, tenia aquestes ganes de tornar, m’agrada molt venir a Barcelona, és una ciutat preciosa, hi ha el mar, el Liceu, la Rambla…

AL: Bé, la Rambla aquest any, deixem-ho córrer… [riuen]

VU: Bé, serà encara més bonica en un futur.

AL: Gràcies per tantes nits gaudint del seu cant, per aquesta Cieca i gràcies pel seu temps. Amics, Amigues, fins la propera.

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci / sòcia

Oriol Roig

Dissenyador industrial i paisatgista

Entusiasta del món del teatre, aficionat a l’òpera i soci jove d’Amics del Liceu

Manon Lescaut / fons

Vocalitat i enregistraments

És sobrerament conegut que el melodisme vocal de Puccini parla la llengua de les emocions i arriba directament al cor. En aquest sentit, Manon Lescaut marca un punt d’inflexió en el catàleg del compositor de Lucca, ja que és la primera òpera en què la seva inspiració uneix a l’exuberància pròpia de la joventut, les característiques de la seva plena personalitat creativa, aquelles que més tard esdevindran típicament puccinianes. Per altra banda, combina encara una certa innocència amb el domini dels aspectes dramàtics i representa la consolidació d’un verisme incipient.

Per tot plegat, l’editor Ricordi va tornar a confiar en el compositor malgrat l’elecció d’un tema que ja havia estat tractat recentment per altres compositors. De fet, la femme fatale que sedueix l’home fins a destruir-lo i fins a destruir-se ella mateixa, es digui Manon, Carmen o Lulu (amb totes les quals mostra semblances, l’heroïna), emmarcada en un conte moralitzant que planteja el dilema entre la raó i el sentiment, ha estat pràcticament una constant en la història del teatre i de l’òpera.

Llegir més

Manon Lescaut / veu

“Italianità” amb un toc modern

Manon Lescaut va tenir èxit allà on moltes altres òperes van fallar. Va aconseguir convèncer el públic i els crítics italians que la recerca del successor de l’envellit Verdi havia acabat. Després de la seva estrena l’any 1893, Giacomo Puccini, amb trenta cinc anys i relativament desconegut —amb poc més de dues òperes fallides al seu nom—, va ser aclamat com l’únic compositor capaç d’assegurar el futur de la gran tradició italiana. Com va aconseguir aquesta proesa?

Una resposta té a veure amb la barreja de trets conservadors i progressistes de Manon Lescaut. Sembla haver assolit el just equilibri entre les convencions «nacionals» familiars i les característiques «internacionals» originals. Segons demostren les visions enfrontades dels crítics contemporanis, l’obra es va rebre com autènticament italiana i suficientment moderna alhora. Per a alguns, com Alfredo Colombani, crític del Corriere della sera, va ser una manifestació pura de música italiana, de «passió i melodia», interpretada com a argument eloqüent a favor de la vitalitat del antic ordre o com a símptoma de endarreriment. Per a altres, l’òpera devia el seu èxit a l’assimilació dels elements modernistes, afegint pes a l’opinió que Itàlia i les seves institucions culturals s’havien de modernitzar per tal de seguir el ritme de la resta d’Europa.

Llegir més

Conferències / 2026

Conferència a l’entorn de “La Gioconda”

Amb motiu de les funcions de “La Gioconda” que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de febrer, recuperem la conferència que Pol Avinyó, historiador i divulgador musical i adjunt a la Direcció Artística del Gran Teatre del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol d’Amilcare Ponchielli amb direcció d’escena de Romain Gilbert i les sopranos Ekaterina Semenchuk i Saioa Hernández.

Veure vídeo a Youtube

Col·loqui amb Valentí Oviedo i Xavier Sagrera a l’entorn del Liceu Mar

Recuperem la trobada amb el director general del Liceu, Valentí Oviedo, i el director tècnic, Xavier Sagrera, que parlen amb el nostre president, Jaume Graell, sobre el projecte de futur de l’espai Liceu Mar i sobre el funcionament del Teatre en general.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Col·loqui amb el director musical Dani Espasa i Jaume Radigales, crític musical

Dilluns 16 de març a les 18h 
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia

Gràcies a la nostra col·laboració amb el Festival Perelada, els Amics us convidem a assistir a la conversa que hem organitzat conjuntament i amb motiu del l’edició de Pasqua del Festival, que enguany s’inaugurarà amb l’oratori Cristo Condannato a càrrec de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, resident del festival i dirigida per Dani Espasa. Així doncs, l’activitat consistirà en una conversa entre Dani Espasa, director musical, i Jaume Radigales, crític musical al Diari Ara i realitzador de Tarda d’òpera a Catalunya Música, sobre aquest projecte de recuperació que s’estrenarà dins l’edició de Pasqua.

Llegir més

Nou curs musical “L’òpera francesa, apunts històrics”

Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 18 de març, dijous 9 d’abril, dimarts 21 d’abril i  dijous 30 d’abril a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu Institut Français: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€

Amb motiu de les funcions de Werther de Jules Massenet a la temporada d’enguany del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual a l’entorn de l’òpera francesa impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Orlando”

Dilluns 23 de març a les 19h 
Sala del Cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la funció d’Orlando que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de març, us convidem a assistir a la conferència que Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Georg Friedrich Händel en versió concertRecordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera

Llegir més

Visitem la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (últimes places disponibles)

Divendres 27 de març a les 10.30h
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Com arribar-hi?)
Visita guiada privada per al grup

*Preu Amics: 23€ 
*Preu acompanyants no socis: 25€ 

Durant el mes de març, els Amics us proposem una visita comentada per conèixer la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ubicada en un dels edificis neoclàssic més importants de Barcelona, aquest espai destaca l’espectacular amfiteatre anatòmic construït per Ventura Rodríguez, que es destinava a la formació de cirurgians. La història de la Reial Acadèmia està lligada a noms com Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Santiago Ramon i Cajal. A més, es tracta d’una institució científica amb una llarga tradició dedicada a l’estudi, la recerca i la difusió del coneixement mèdic. Fundada l’any 1770 a Barcelona, ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la medicina a Catalunya, esdevenint un espai de trobada per a professionals de la salut, investigadors i docents. Al llarg de la seva història, l’Acadèmia ha contribuït a l’evolució del pensament mèdic i a la consolidació de la medicina com a disciplina científica moderna.

Llegir més

“Werther”, l’assaig general de la temporada 2025-2026 (exclusiu Amics)

Werther, de J. Massenet
Dimarts 28 d’abril a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia

Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2025-2026 serà el de Werther de J. Massenet, que tindrà lloc el dimarts 28 d’abril de 2026 a les 17h.

Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o  whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).

Recordeu que disposeu d’una invitació per soci/a, a excepció dels Amics Protectors, Preferents i Benefactors, que poden gaudir de dues invitacions per persona.

Un cop feta la reserva, rebreu un email o whatsapp de confirmació, però la invitació s’enviarà per email al soci/a corresponent uns dies abans de la data de l’assaig.

*Aquest assaig es exclusiu per als socis / es que estiguin donats d’alta i amb la quota vigent en el moment de l’assaig

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Madrid, del 17 al 19 d’abril

El proper mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem una escapada exprés de cap de setmana a Madrid per tal de gaudir d’una òpera i un concert al Teatro Real. Començarem per l’òpera còmica La núvia venuda, de Bedřich Smetana, considerada…

Llegir més

Zúric, del 14 al 18 de maig

El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Zúric per tal de gaudir de tres títols operístics cabdals del repertori operístic. Començarem per una versió concert de La damnation de Faust, d’Hector Berlioz, amb llibret del…

Llegir més

Oxford i el Festival de Garsingston, de l’11 al 15 de juny

El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge al Regne Unit que ens permetrà visitar la ciutat d’Oxford i descobrir un dels coneguts festivals que tenen lloc a la campanya anglesa en aquesta època de l’any. Aquest…

Llegir més

Festival d’Aix-en-Provence, del 14 al 18 de juliol (en preparació)

El proper mesde juliol, els Amics del Liceu us proposem una escapada al Festival d'Aix-en-Provence per tal de gaudir de tres títols operístics de repertori excepcional: Die Frau ohne Schatten, Vêpres Siciliennes i Die Zauberflöte . A més, el viatge es completarà…

Llegir més

Festival de Macerata, del 30 de juliol al 3 d’agost (en preparació)

El proper mes d'agost, els Amics del Liceu us proposem una escapada al Festival de Macerata per tal de gaudir de tres títols operístics de repertori variat: Il trovatore, Nabucco i Il barbiere di Siviglia. A més, el viatge es completarà amb…

Llegir més

Bayreuth, del 18 al 21 d’agost (llista d’espera)

Ens fa especial il·lusió informar-vos que els Amics del Liceu hem signat un conveni de col·laboració amb el Club Wagner que dona la possibilitat als Amics de tornar novament al Festival de Bayreuth. Així doncs, hem organitzat un viatge per al mes…

Llegir més

Amics Recomana

Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies