skip to Main Content

Agost 2024

Full Informatiu

Editorial / Maig 2024

Ja ha passat un any!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Un any ha passat ja, s’ho poden creure? 365 dies complerts (setmana amunt, setmana avall), que ja tornem a estar parlant de dues de les coses que poden fer més feliç a un Amic del Liceu: la presentació de la nova temporada, i la Nit dels Amics!

Poc a dir de la temporada 2024-2025: no només celebrarem els vint-i-cinc anys de la reconstrucció del teatre després del segon incendi del 1994, sinó que ho farem amb grans títols, d’una banda, i d’altres que, igual de grans, són més desconeguts. I tot, com sempre, amb grans veus de casa i del panorama internacional.

Qui vulgui gaudir els títols més cabdals del repertori operístic, podrà fer-ho amb La forza del destino, La traviata, Madama Butterfly, Lohengrin o La Sonnambula. Grans cavalls de batalla del repertori operístic que es complementaran amb altres òperes que no tenim tantes oportunitats de viure, com és l’òpera inaugural de la temporada, la Lady Macbeth de Mtsensk (per cert, no es perdin el curs que el professor i bon amic de l’associació, Jaume Radigales, farà sobre òpera i política del segle XX!), el Fledermaus, l’Idomeneo, la Merope (quines ganes, i quina alegria recuperar Terradellas!), el Giulio Cesare o el Benjamin a Portbou.

Que el Liceu és un teatre de grans veus es ratifica, temporada rere temporada, no només pels solistes que canten a les produccions operístiques de la sala gran, sinó també per tots els recitals que s’hi ofereixen: només cal llegir la llista per ratificar-ho! Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała fan tàndem una temporada més; Elīna Garanča, Ermonela Jaho, Nadine Sierra i Pretty Yende, Lise Davidsen i Matthias Goerne, o la gala lírica de la temporada, formada per Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Tot, a més a més (i faig curt) complementat per ballets i concerts, entre altres esdeveniments.

I què dir de la Nit dels Amics? A totes i tots els implicats en la seva organització ens fa molt feliços continuar amb aquesta curta tradició, però en la que hi estem seriosament implicats. Una nit que celebrem tantes coses: celebrem les grans veus de casa, i alguna sorpresa més (però és top secret, i, per tant, no els en puc dir res!); celebrem els premis de la crítica al bo i millor de la passada temporada operística a Catalunya; i sobretot, els celebrem a vostès, Amigues i Amics, que amb el seu suport incondicional any rere any, són la sang de l’organització. Per tant, aquest pròxim 4 de juny, a les set de la tarda, el Gran Teatre ens obre les portes per celebrar, Teatre i Amics, aquesta bonica sinergia en una vetllada íntima.

Us hi volem veure a totes i tots, i brindar plegats per la vostra amistat!

Entrevista / Giacomo Sagripanti, director musical

Giacomo Sagripanti (Abruzzo, 1982) dirigirà properament La Cenerentola al Gran Teatre del Liceu. Guardonat als Opera Awards 2016 a Londres com a Millor Director Jove de l’Any, aquest director d’orquestra italià és actualment director musical de l’Òpera i Orquestra de Tbilissi (Geòrgia). Després de debutar a Itàlia i Alemanya al Festival della Vall d’Itria i el Theatre de Lübeck ha dirigit La Cenerentola a la Semperoper de Dresden, Madama Butterfly al Teatre La Fenice de Venècia, L’elisir d’amore a l’Opernhaus de Zuric , Anna Bolena i Il barbiere di Siviglia a la Staatsoper de Viena, Werther i Madama Butterfly a l’Opera Bastille de París, La traviata i Don Pasquale a la Royal Opera House de Londres, La Cenerentola i La favorite a la Bayerische Staatsoper de Munic, Turandot a l’Staatsoper d’Hamburg, Moïse et Pharaon al Festival Rossini de Pèsaro, Un ballo in maschera i Don Carlo al Teatre Bolxoi de Moscou i Tosca i Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Recentment ha dirigit Tosca a Viena, Don Carlo al Teatre Estatal de Tbilissi i I puritani al Teatre di San Carlo de Nàpols i el Théâtre des Champs-Elysées de París.

Amics del Liceu: La UNESCO ha decidit que l’òpera lírica italiana sigui patrimoni immaterial de la humanitat. Vostè n’és un dels grans representants, com se sent amb aquest reconeixement?

Giacomo Sagripanti: Bé, això va ser fa uns mesos, quan vaig llegir la notícia em vaig quedar molt sorprès perquè no ho esperava. El repertori italià, per a un director d’orquestra italià, és quelcom molt important, especialment també per Itàlia. La cultura no és un camp fàcil, sempre s’hi pensa en últim lloc per invertir diners, molt per darrere de l’esport, suposo que a Espanya passa el mateix. Aquest fet és quelcom important que posa en valor tota la categoria dels artistes lírics. Espero que, amb aquest nomenament, Itàlia s’adoni també de com d’important és l’òpera italiana i hi inverteixi recursos econòmics i socials perquè estigui a un nivell molt alt.

AL: Vostè té una carrera meteòrica. Voldria anar a l’inici, com va decidir dedicar-se a la música?

GS: Vaig començar de petit amb el piano. No vinc d’una família de musics, sinó de professors. El meu avi era molt apassionat de l’òpera i amb 10 o 12 anys tenia cada diumenge posat el concert de Riccardo Muti des de la Scala de Milà i la figura del director em fascinava. A més, tenia un molt bon professor de piano i li vaig preguntar què havia de fer i vaig començar a fer el recorregut i a estudiar composició. He estudiat amb Bartoletti, Palumbo, tota aquesta gent de l’escola operística italiana i bé, un pas rere l’altre, des de fa gairebé 15 anys. Dins de la meva feina, la majoria de repertori és òpera però en els darrers dos o tres anys faig també concerts simfònics que també són importants per a mi.

AL: Hi ha algun compositor amb el qual se senti més còmode?

GS: Vaig començar amb el belcanto, jo també soc professor i dic als meus alumnes que la millor manera de començar és el belcanto perquè t’obliga a escoltar els cantants. L’estructura musical és més senzilla, però els cantants són llum, és el més important i cal saber què pot fer la veu. Si comences amb el belcanto ho fas amb el virtuosisme màxim: Donizetti, Rossini, Verdi, i després tot el que fas ja és en funció de la veu. És un luxe començar amb el belcanto. Com a director italià, comences amb òpera italiana. Igual que si ets un director alemany et donaran òpera alemanya per començar i és just. Però ara tinc 42 anys i tinc també quelcom de repertori txec, Per exemple, Rusalka que vaig dirigir l’any 1997 per primera vegada. També de Puccini ho he fet gairebé tot. Ara és el moment de deixar alguns títols i prendre una nova direcció i continuar creixent.

AL: I quant a la música simfònica, quines són les preferències?

GS: Prefereixo els romàntics, com Beethoven, Brahms, aquest és el repertori ideal, però de vegades fer Mahler, que l’any que ve dirigiré a Sevilla, també em serveix per explorar el món. De moderns, Stravinski, Petrushka, coses més tècniques de coordinació. Si fas molta òpera, tècnicament el simfònic et pot resultar més fàcil perquè no té tota la màquina que hi ha darrere d’un teatre: cor, cantants, orquestra, ja tens una habilitat tècnica més virtuosa. En canvi el simfònic t’obliga a escoltar bé els detalls, els equilibris que quan fas òpera no tens el temps d’escoltar. Són dues coses importants.

AL: Voldria parlar de Rossini i del Rossini Opera Festival (ROF), què significa per vostè Rossini?

GS: Per mi ha estat el compositor més important durant aquests 15 anys de carrera, els moments importants m’han passat sempre amb Rossini. Vaig començar a Martina Franca, on es fa un belcanto una mica més desconegut amb títols com Gianni di Parigi, de Donizetti, o Aureliana in Palmira, de Rossini. Jo tenia uns 20 anys i Alberto Zedda va venir a veure l’espectacle i, des d’aquell moment, va començar la meva connexió amb el ROF. Primer em convidava a fer Il viaggio a Reims amb els joves però no tenia disponibilitat al calendari. I sí, al final aquí vaig fer el meu primer Viaggio a Reims. Finalment al ROF debuto amb Il barbiere di Siviglia el 2014. Des d’aquell moment Rossini va ser el compositor amb qui vaig tenir una gran connexió. El meu debut a l’Òpera de París va ser amb La Cenerentola i ara al MET serà amb Il barbiere di Siviglia, Rossini és particular. Al ROF també vaig fer Moise e Pharaon. Vaig debutar a Madrid amb Il turco in Italia. Els primers títols en teatres importants han estat sempre amb Rossini, segurament sabien que jo estava en aquesta línia de treball. Si ho fas bé, surten més projectes.

AL: I com és La Cenerentola?

GS: Molt bé. Ara fa anys que no la dirigia i m’he adonat que si fas molt de repertori, quan tornes al que has estudiat de jove tot és diferent. Per exemple, aquí tenim dos repartiments fantàstics, hem treballat molt. Per a una orquestra, Rossini és difícil, és molt virtuós. El treball és de nivell i el repartiment també és molt bo. És la primera vegada que faig aquesta producció. És un títol particular, no és el típic buffo rossinià, té aquesta atmosfera mig de somni que li pot donar un aire una mica més seriós en alguns moments. És un Rossini una mica amb dues cares.

AL: Sí, passa d’un extrem a l’altre…

GS: Penso que algunes vegades fa salts com si fos un Mozart, fa canvis de situació molt ràpids que també succeeixen a La Cenerentola. El coneixement de La Cenerentola és amb una cançó molt trista, no és com per exemple el Figaro d’Il barbiere, és tota una altra cosa, això és una particularitat, té una direcció molt interessant. De les tres és la que m’agrada més (Il barbiere, La Cenerentola i Italiana in Alghieri)

AL: Et puc fer una pregunta sobre muntatges? Vaig ser a La traviata de París, que succeeix a l’actualitat i la Violeta canta en un kebab, com es veu des del fossat?

GS: No tinc preferències, de base m’agrada veure quelcom nou perquè crec que és una obligació dels artistes d’avui, no podem fer sempre el museu, la música, el libretto… Són sempre situacions que vivim nosaltres també, són les emocions, i veure-ho en un ambient contemporani és d’impacte per a mi també. Per exemple aquesta Traviata que comentes també va fer variar la interpretació, perquè l’escena era molt forta i pots evidenciar-ho a través de la música. El risc d’aquestes produccions és com tractar-les tècnicament, el cor, per exemple, és un punt delicat per a un director. Si hi ha un muntatge giratori, s’ha de calcular tot perfectament. La música ha d’anar al tempo que toca, si no, no quadra. També els assajos ajuden molt, et confrontes amb tots els altres participants de l’òpera. París va ser un èxit.

AL: Una darrera pregunta, com veu el futur de l’òpera?

GS: Bé, cal ser honest, l’òpera no és un negoci de felicitat avui. He llegit recentment un article d’un diari anglès on han fet una enquesta i sembla que si els teatres de tot tipus tanquen a Anglaterra, no se n’adona el 50% de la població. És un món que no té la mateixa salut que l’esport, que probablement té massa salut. Jo em pregunto per què. Bé, l’òpera s’ha d’obrir a les persones joves, però requereix una educació, no pots pretendre que un estudiant jove vingui a La Cenerentola i s’enamori així com així, això no passa habitualment. Cal fer una feina organitzada i prèvia a les escoles, és quelcom que no és un entreteniment. L’òpera et dona una moral, et veuràs a tu mateix en els personatges, et pot canviar la manera de veure la vida, no és un partit d’un esport qualsevol. El teatre és una màquina artesanal i avui dia tot és ràpid i virtual, acabem essent més mandrosos. Cal educar en aquest valors, jo tinc dues filles petites i procuro educar-les, cal educar el gust, i el cap ja no està acostumat a treballar com treballava abans, per ser millor cal un esforç.

Moltes gràcies pel seu temps. El veurem l’any que ve a La traviata i espero que per molts anys!

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci/a

Marta Ortí, Maria del Carme Renom, Rosa Maria Garcia Civit i Assumpció Boixareu

Amigues i sòcies d'Amics del Liceu

Quatre Amigues del Liceu que han creat una bonica amistat arran de la seva afició per l’òpera, la cultura i les nostres activitats!

La Cenerentola / fons

Una obra mestra insostenible

Giovanni Carli Ballola
Musicòleg, professor d’Història de la Música a la Universitat de Lecce

No és possible entendre a fons La Cenerentola si no se la situa en un ambient social amb elements plens de concreció realista: el d’una recòndita província de la restauració italiana, habitada per nobles insignificants morts de gana i principassos semblants a l’Ernesto Ranuccio de la Chartreuse de Parme stendhaliana. Aquelles baronies de Montefiascone i aquells principats de Salern tenien els tics d’una petita Itàlia casolana i presumptuosa, que parlava amb un deix afectat i ridícul d’estil francès («Les meves sabates, el meu bonné / Les meves plomes, el meu collié»), carregats de vanitats estúpides i de dolenteries mediocres; els mateixos «patricis plebs», envanits i envilits, que al cap de poc apareixeran en la comèdia humana dels sonets romans de Giuseppe Gioacchino Belli. Materials teatrals similars varen acabar a mans d’un Rossini que en les seves obres L’italiana in Algeri, Il turco in Italia i Il barbiere di Siviglia, havia dut fins a les darreres conseqüències una experiència de gènere còmic ―que es podia dir que havia nascut juntament al seu geni musical, sobre les taules del San Moisè de Venècia―, en les prodigioses farses que obriren la dècada dels anys deu d’aquella era del melodrama que adoptà el seu nom. I va ser per aquest camí que va prosseguir, ferint al cor la vella comèdia del segle xviii a l’estil de Domenico Cimarosa, caracteritzada per l’afable sàtira social i el sentimentalisme realista burgès. Rossini havia omplert aquelles despulles amb un vitalisme ardent i violent propi, en les quals la mateixa música és la que «gaudeix de si mateixa» (Fedele D’Amico) i en les quals la forma pura s’enardeix amb una pulsació totalitzadora feta de gresques rítmiques i sonores, de desfermades voluptuositats belcantistes que s’havien ignorat durant el segle XVIII.

Llegir més

La Cenerentola / vocalitat

La vocalitat de «La Cenerentola»

Jaume Radigales
Professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

Gioachino Rossini inaugurava l’any 1817 amb La Cenerentola, la primera funció de la qual va tenir lloc al Teatro Valle de Roma el 25 de gener. El 20 de febrer de l’any anterior, i també a Roma però al Teatro Argentina, havia presentat Il barbiere di Siviglia. I ambdues òperes tenen elements comuns, tant pel que fa a la tipologia dels personatges (còmics i semiseriosos) com a la vocalitat, i amb alguns intèrprets que van repetir en una i altra funció d’estrena. Per exemple, la contralt Geltrude Righetti, que va ser la primera Rosina a l’Argentina i la primera Angelina (Cenerentola) al Valle. O el baix Zenobio Vitarelli, que va estrenar la part de Basilio al Barbiere i la d’Alidoro a La Cenerentola.

1816 i 1817 van ser, a més, anys d’intensa activitat productiva, perquè Rossini va estrenar vuit òperes: quatre el 1816 (el citat Barbiere a Roma, a més de Le nozze di Teti e di Peleo, La gazzetta i Otello a Nàpols) i quatre el 1817 (La Cenerentola i Adelaide di Borgogna a Roma, La gazza ladra a Milà i Armida a Nàpols). És a dir, vuit títols adscrits a subgèneres diversos com ara òpera buffa, òpera seriosa i dramma giocoso. I en tots ells, la inventiva i la imaginació desbordants del músic de Pesaro justifiquen que fos el compositor més famós, celebrat i sol·licitat del seu temps. Rossini en tot el seu esplendor creatiu, per dir-ho sintèticament.

Llegir més

Conferències / 2024

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.

Veure vídeo a Youtube

Conferència a l’entorn d'”Orgia”

Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Projecció a l’entorn de “La forza del destino”

Dimecres 30 d’octubre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia

El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera La forza del destino, un resum de l’òpera de Giuseppe Verdi en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com 

Llegir més

Conferència a l’entorn de “La forza del destino” i col·loqui amb el mestre Nicola Luisotti

CANVI D’HORARI:
Dilluns 4 de novembre a les 18h (Conferència)
Dilluns 4 de novembre a les 19.30h (Col·loqui amb el mestre Nicola Luisotti)
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)

*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la propera òpera La forza del destino que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de novembre amb direcció musical de Nicola Luisotti, us convidem a assistir a la conferència que Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Giuseppe Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Seguidament, tots els assistents podreu assistir al col·loqui amb el mestre Nicola Luisotti, director musical de La forza del destino. El col·loqui anirà a càrrec del nostre president Jaume Graell, que conversarà amb el mestre i compartirà tots els secrets d’aquesta estimada òpera de Verdi. Nicola Luisotti és, des de l’any 2017, director musical associat del Teatro Real de Madrid. Des del seu debut l’any 2002, la seva àmplia trajectòria l’ha portat a dirigir en teatre d’òpera tan importants com l’Opéra national de Paris, la Bayerische Staatsoper de Munic, el Teatro alla Scala de Milà, la Staatsoper de Viena, la Royal Opera House de Londres, el Teatro de San Carlo de Nàpols o el Metropolitan de Nova York.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Nou curs musical “Giacomo Puccini, l’últim gegant de l’òpera italiana”

Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dimarts 5, dimarts 12 i dimarts 19 de novembre a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€

El proper mes de novembre, amb motiu de l’any Puccini, els Amics del Liceu us proposem un curs musical a l’entorn de la figura del compositor impartit per Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

El 29 de novembre de 1924, ara fa cent anys, moria a Brussel·les Giacomo Puccini. La seva desaparició assenyala l’inici del declivi definitiu de l’òpera italiana, predominant a Europa des de la creació del gènere al segle XVII. Puccini, tot assumint aquesta tradició, tractà d’incorporar al melodrama italià les innovacions musicals de les avantguardes dels primers anys del segle XX, procés truncat per la seva prematura mort i la manca de continuadors a l’alçada del seu talent. Tot això el converteix en l’últim gegant de l’opera italiana.

Durant les tres sessions d’aquest curs musical, que pretenen commemorar el centenari de la seva mort, analitzarem les tres etapes de la seva producció. La primera estarà centrada en les seves primeres temptatives operístiques, contemporànies amb la irrupció del moviment verista. En la segona tractarem d’establir les claus de la gran trilogia central, mentre que la darrera estarà dedicada als elements innovadors que introduí en les darrers composicions.

SESSIÓ 1
A la recerca d’una personalitat  (1857-1893)
· Le villi (1884)
· Edgar  (1889)
· Manon Lescaut (1893)

SESSIÓ 2
La gran trilogia (1896-1904)
· La Bohème (1896)
· Tosca (1900)
· Madama Butterfly (1904)

SESSIÓ 3
Crisis, renovació i mort (1910-1924)
· La fanciulla del west (1910)
· La Rondine (1917)
· Il trittico (1918)
· Turandot (1926)

*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les tres sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com 

Llegir més

Visita comentada a la biennal d’art Manifesta 15

Dimecres 23 d’octubre a les 10h (places exhaurides)
Dimecres 23 d’octubre a les 12h (places exhaurides)
Dijous 24 d’octubre a les 12h (places exhaurides)
Dimecres 6 de novembre a les 16h
Manifesta 15  (sortida 45 min abans des de la Plaça de les Glòries, punt de trobada davant del Mirador, anirem conjuntament amb transport públic com arribar-hi?)
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 20€

Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a Manifesta 15, la biennal nòmada Europea, que enguany ha escollit la ciutat de Barcelona per celebrar la seva 15a edició del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024. Concebuda a principis dels anys noranta, la biennal d’art contemporani Manifesta, responia a la nova realitat social, cultural i política que va sorgir després de la Guerra Freda. Es tracta d’un esdeveniment cultural que enguany té lloc en diverses seus simultàniament. Els Amics us proposem visitar la seu de les emblemàtiques Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, testimoni del patrimoni industrial de la regió metropolitana.

Llegir més

Descobreix el nou Museu Víctor Balaguer de Vilanova i el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Sitges

Dijous 21 de novembre a les 08.50h
Vilanova i la Geltrú i Sitges (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics:  92€
Preu acompanyants no socis: 97€

*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant

El mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Vilanova i la Geltrú i Sitges. A la primera localitat, visitarem la recentment remodelada i oberta de nou al públic Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Inaugurada inicialment el 26 d’octubre de 1884, va ser fundada per l’escriptor i polític que li dona nom. És un dels primers edificis a Catalunya construïts de nova planta amb la finalitat específica de mostrar col·leccions al públic i facilitar l’accés a la cultura. Aquest 2024 es compleixen 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i l’efemèride ha estat escollida per la Generalitat de Catalunya com una de les commemoracions de l’any. La trajectòria de Balaguer, tant acadèmica com professional, es desplega en múltiples àmbits: el periodisme, la història, la literatura, la política… Personatge cabdal de la Renaixença, mestre del Gai Saber, autor del nomenclàtor de l’Eixample de Barcelona, ministre de Foment i d’Ultramar, senador i filantrop, la seva figura ha estat tractada i revisada en nombroses ocasions, com en deixa constància una selecta bibliografia dedicada al personatge. Actualment, aquest espai es tracta d’un museu amb una important col·lecció tant variada com sorprenent, que consta de diversos àmbits entre els quals destaquen obres provinents del Museu del Prado, una col·lecció egípcia o obres modernistes d’artistes com Hermen Anglada-Camarasa, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir i molt més.

Després del dinar de grup, continuarem la nostra sortida visitant la localitat de Sitges, on ens centrarem en El Cau Ferrat i el Museu Maricel, emblemes del modernisme català. El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador. Conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d’art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, Pichot, Mas i Fondevila, Zuloaga, Regoyos i Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres. Les activitats organitzades per Rusiñol amb la participació d’artistes, músics i escriptors van convertir el Cau Ferrat en el Temple del Modernisme. Pintura, dibuix, escultura, forja, ceràmica, vidre i una bona part de la  pròpia obra plàstica de Rusiñol configuren un conjunt artístic únic que exemplifica la veneració modernista vers totes les facetes de la creativitat artística. D’altra banda, el Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de les col·leccions d’art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges, amb obres de gran qualitat. La presentació museogràfica integra els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la seqüència cronològica de l’evolució de les arts.

La visita anirà a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i vocal de la junta. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant El Mirador de Sitges (menú de grup a escollir aquí).

HORARI:
08.50h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
09.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer 

13.00h – Dinar de grup al restaurant “El Mirador” (menú amb segon plat a escollir aquí)*
15.30h – Visita comentada al Cau Ferrat i el Museu Maricel
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)**

*Cal escollir segon plat en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
**Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visita comentada a l’exposició de la il·lustradora Paula Bonet a Can Framis

Divendres 29 de novembre a les 11.30h 
Can Framis (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€

Aquest mes de novembre, els Amics us proposem una visita comentada a l’exposició L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall que Paula Bonet  (il·lustradora, pintora i escriptora) presenta al Museu Can Framis. Es tracta d’una exposició que revisa el seu anterior projecte amb el mateix nom. Bonet explora un llenguatge pictòric al límit de la figuració i l’abstracció en diàleg amb la seva obra escrita.

L’anguila representa un punt d’inflexió en la trajectòria de Paula Bonet i arriba a la Fundació Vila Casas per tal de ser revisitada i ampliada per primera vegada després dels seus darrers llibres. La mostra presenta obres inèdites i rescata i situa a les parets de l’espai expositiu fragments de textos de la seva novel·la autobiogràfica, L’anguila (Anagrama, 2021). Conjumina pintura i literatura en un treball únic que aconsegueix establir vasos comunicants entre la paraula escrita i el traç pictòric. A la present exposició, Bonet reflexiona sobre el món que ens envolta i, en particular, sobre qüestions i temes que interpel·len especialment les dones. La sexualitat, el part i l’avortament són els eixos principals d’aquest projecte.

 

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre

El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…

Llegir més

Hamburg, del 13 al 18 de novembre

El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat d’Hamburg, on podrem gaudir d’un programa musical molt especial. Començarem la nostra sortida amb un concert a l’Elbphilharmonie, la magnífica sala de concerts inaugurada el 2017,…

Llegir més

Praga, del 9 al 13 de desembre

El proper mes de desembre, els Amics us proposem un viatge a Praga que ens permetrà conèixer tres dels quatre teatres que formen part de l’Òpera Nacional. Per començar, tindrem la sort de poder veure Don Giovanni al mateix teatre on es…

Llegir més

Malta i Palerm, del 23 al 28 de gener

Per començar el 2025, els Amics del Liceu us proposem un viatge que combina Malta i Palerm, per gaudir del Festival Barroc que té lloc a Malta durant el mes de gener, on veurem dos concerts: Les Arts Florissants amb William Christie…

Llegir més

Sevilla, del 12 al 15 de febrer

El proper mes de febrer els Amics del Liceu us proposem un viatge a Sevilla per gaudir de tres espectacles de primer nivell al Teatro de la Maestranza: un concert del pianista Daniil Trifonov (amb un programa amb peces de Chopin i…

Llegir més

València, del 7 al 9 de març

El proper mes de març, els Amics del Liceu us proposem un viatge de cap de setmana a València per gaudir de L'holandès errant de Richard Wagner al Palau de les Arts. Properament completarem la informació d'aquest viatge, que comptarà amb diverses…

Llegir més

Amics Recomana

Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies