skip to Main Content

Juny 2024

Full Informatiu

Editorial / Juny 2024

Bon estiu a tothom!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Ja arriben aquells dies camí de Sant Joan que cada cop tenim més hores de llum, bon temps, i ganes d’estar al carrer. També arriben els tràfecs d’última hora pel viatge de torn, les vacances o qualsevol petita pausa en el nostre dia a dia. Arriba també l’Adriana Lecouvreur de Cilèa, al nostre Liceu, i això vol dir que tot i que encara queda un mes de temporada, juliol, ja ens podem acomiadar de la part operística (tot i que els recomano vivament els espectacles programats d’òpera contemporània amb el festival Oh!Pera; i de dansa contemporània amb Sacré i clàssica amb El llac dels cignes).

Nosaltres també anem abaixant el ritme de les activitats aquests mesos d’estiu, tot i que no vol dir que no estiguem preparant-ne de noves, de cara a la temporada vinent. I de la mateixa manera, amb la darrera òpera de la temporada, fem pausa del butlletí fins al setembre: de nou, no vol dir que ens estiguem de braços plegats, sinó que estarem pensant en noves idees i en com millorar, per a totes i tots vostès, els continguts que els hi oferim. També estarem ja tancant entrevistes de cara a la temporada vinent perquè les puguin gaudir: la cosa promet!

Aprofito aquesta breu editorial per agrair la bona rebuda que en fan, del butlletí mensual. Personalment, els puc dir que conèixer els socis i els cantants i directors, fer entrevistes o escriure aquests editorials són moments que em fan molt feliç! Els deixo, que he d’acabar de fer la maleta!

Molt bon estiu, amigues i amics!

Entrevista / Ambrogio Maestri, baríton

Ambrogio Maestri (Pavia, 1970) interpreta el paper de Michonnet a Adriana Lecouvreur, última òpera d’aquesta temporada al Liceu. Va estudiar Piano i Veu amb Umberto Grilli. La seva carrera internacional va començar el 2001 quan va debutar com a Falstaff a La Scala de Milà i al Teatro Verdi de Busseto sota la direcció de Riccardo Muti i Giorgio Strehler. Els compromisos d’Ambrogio per la temporada 2023/24 inclouen Don Pasquale i Il trittico a l’Òpera Estatal de Viena, Tosca a Tòquio i Nagoya, Adriana Lecouvreur a l’Òpera de París i al Gran Teatre del Liceu, L’elisir d’amore a l’Òpera Estatal de Baviera i de nou Don Pasquale a Milà. Debutà al Gran Teatre del Liceu amb Aida la temporada 2007/08, i hi ha tornat amb Falstaff (2010/11), L’elisir d’amore (2012/13), Tosca (2013/14), Nabucco (2015/16) i Il tabarro i Gianni Schicchi (2022/23).

Amics del Liceu: Els Amics som curiosos i sempre volem saber com van ser els seus orígens, com decideix dedicar-se al cant i iniciar els estudis de piano?

Ambrogio Maestri: El meu inici va ser als nou anys. Quan els meus pares veien que cantava em van enviar a estudiar solfeig i piano, i vaig estudiar durant vuit anys, però també tenia afició per al bàsquet, era alt i molt més prim, he jugat a molts nivells. A la dutxa sempre cantava i també per als meus companys d’equip. El cant sempre m’ha acompanyat. Vaig tenir una trattoria i com que podia cantar i tocar el piano, cantava per als clients. Vivia a uns trenta quilòmetres de La Scala i venien clients que després anaven a l’òpera i com que superava totes les veus sense micròfon, em deien que per què no estudiava cant. Primer no vaig dedicar-m’hi seriosament. Vaig començar a estudiar un cop a la setmana vocalització, primer sense cantar res, només aprenent a vocalitzar, això durant sis anys. Abans es feia així. El meu primer mestre, Umberto Grilli, que ja no hi és, considerava que per cantar primer s’ha d’entrenar la veu, és inútil que et facin cantar si tu no arribes al punt que toca, i et pots fer fins i tot mal. Estic molt agraït per això.

AL: Preparant l’entrevista he vist algunes gravacions anteriors, vostè ha estat sempre considerat un baríton, oi?

AM: Sí, absolutament, des que vaig obrir la boca.

AL: Hi ha molts esdeveniments importants a la seva carrera, però imagino que el de La Scala el 2001 amb Falstaff va ser el primer moment crucial.

AM: Sí, perquè jo en el 1999-2000 vaig guanyar un concurs de cant a Milà i la final es feia a La Scala, Em van poder escoltar diversos directors i van decidir que m’escoltés també el mestre Riccardo Muti a la mateixa sala. Me’n recordo que era un entreacte de La forza del destino, hi havia el mestre, l’orquestra i van portar un piano. Aleshores vaig cantar Un ballo in maschera i el mestre va anar al fons de la sala, va venir després fins al prosceni i em va dir que el seguís mentre ell dirigia per veure si, a més de cantar, també era capaç de seguir-lo més de pressa, més lent… Quan vam acabar, em va dir si tenia cinc minuts per anar al seu camerino i poder parlar amb més calma i em va proposar de fer el Falstaff al cap d’un any.

AL: Aquest Falstaff, però, no va ser el seu debut

AM: No, havia fet també La traviata, La forza del destino, i també diversos papers a l’Arena de Verona, però el Falstaff és una òpera on tu has de posar tot de la teva part, pateixes i has d’estar dins del personatge. També la caracterització era complexa, la part de maquillatge durava una hora i mitja, cal una preparació prèvia molt exhaustiva per entrar en el personatge.

AL: Ha fet també molts rols verdians a Busseto. Què significa Verdi per la seva carrera?

AM: Significa molt, és el primer que m’ha ensenyat a fer molts rols. El rol de Michonnet tampoc no és fàcil, el primer que el va interpretar va ser Giuseppe De Luca, un baríton que cantava amb Carusso, però Verdi m’ha ensenyat a lligar els sons i donar el nivell que s’ha de donar, no cal més. Després la mateixa energia d’aquests rols veristes de principis del s. XX ja són entesos com una cosa real, els sons els tens i són els que has de fer, no d’altres. Això m’arriba de Verdi. S’ha de cantar amb intel·ligència a més de cor.

AL: Té una carrera llarga, hi ha rols des de bel canto fins a verisme, amb què se sent mes còmode?

AM: Últimament em sento molt còmode amb aquests rols veristes com Scarpia, per exemple, encara que està molt allunyat del que sóc jo, però això no vol dir res. El personatge m’agrada molt perquè té el poder, el paga el Vaticà per fer el que ha de fer i n’és plenament capaç, al contrari que Iago, que és dolent de sèrie. Al meu entendre, és pràctic també ser una persona amb una presència imponent, que s’entengui quan entres a escena que ets qui mana. També m’agrada molt fer riure al públict, amb Don Pasquale o L’elisir d’amore, per exemple. Combinar rols seriosos i rols còmics m’agrada molt, per com soc jo, si no em tornaria boig. Em diverteixo molt.

AL: Sí, aquí al Liceu justament el coneixem per haver fet una mica de tot, des de L’elisir d’amore fins a Adriana Lecouvreur

AM: Sí, fa vint anys que vinc per aquí i he fet una mica de tot

AL: I esperem que per molt més!

AM: I tant! Quan veig la Rambla em sento com a casa.

AL: Hi ha algun rol aquí al Liceu que hagi estat especial?

AM: Els rols que vaig fer a Il trittico eren preciosos, a mi em va agradar molt el muntatge i penso que va funcionar molt bé, era una producció molt moderna i intel·ligent.

AL: Saltar d’Il tabarro al Gianni Schicchi és complicat.

AM: Sí, absolutament. Però Puccini t’ajuda, t’introdueix al personatge.

AL: Hi ha alguna compositor que li agradi especialment?

AM: M’agraden tots, tots són grans i quan els escolto dic… Mamma Mia! És la immensitat, l’univers, la infinitat, tenir aquest cervell és un privilegi absolutament.

AL: Sí, no cal escollir.

AM: Exacte, és el teatre que escull per mi i jo provo de preparar cada personatge el millor possible. Per tenir èxit cal experiència, això t’ajuda, i cada producció també canvia.

AL: Sí, avui és dilluns i encara sento l’eco dels aplaudiments que va rebre ahir a l’estrena. El personatge és el més bo de tots.

AM: Sí, ell estima Adriana com una filla. Accepta l’amor del tenor perquè vol el bé d’Adriana.

AL: Li agrada aquest rol?

AM: M’encanta! Quan ets fora l’escenari i sents la música de Cilèa, t’emociona. Ahir mateix parlava amb els tècnics, que també estaven entusiasmats amb aquesta música tan bonica.

AL: I a més també requereix d’un gran treball tècnic per dur a terme aquesta producció, l’escenografia ha de girar.

AM: Sí, i la música trobo que ajuda molt. I no hi havia ningú que fes callar la resta, la música era tan maca que tothom se l’escoltava.

AL: El seu Michonnet canvia la perspectiva d’altres que havia fet anteriorment?

AM: Aquest Michonnet en concret és el que he fet més vegades: al Met, a La Scala, a París i ara aquí. Ja me l’he fet meu. Jo crec que cada vegada millora.

AL: Una última pregunta: enguany la lírica ha estat catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Vostè n’és un ambaixador grandíssim, com se sent?

AM: A Itàlia estem tots contentíssims, és Patrimoni de la Humanitat, no només dels italians. És quelcom molt important, però jo crec que queda molt camí per fer, hi ha molta gent que s’hi dedica i no es guanya bé la vida, cal seguir treballant per millorar. Les persones que ens governen haurien de vetllar per les condicions dels músics; sovint no se sap que al darrere d’una persona que, per exemple, toca el violí potser hi ha dotze o quinze d’estudi diari, de sis o set hores, això és molt. No és suficient dir que això és Patrimoni de la Humanitat, s’ha de crear una xarxa per mantenir-lo, sinó són només paraules al vent. El mestre Muti ho ha dit en moltíssimes ocasions, des del famós bis del Nabucco fins a l’Arena di Verona. Després agrada molt dir que la música uneix els pobles, però cal algú que faci aquesta música i aquest que fa música haurà de menjar també, no? És una feina i de vegades no s’entén això. Darrere cada músic, darrere cada cantant, hi ha persones que han dedicat tota la joventut per desenvolupar la feina que fan. Cal fer més passos a banda de declarar Patrimoni de la Humanitat.

AL: Com veu el futur?

AM: Espero que sigui engrescador, sobretot per als joves. Ahir per exemple vam sentir un tenor que té 31 anys i té un futur, és un gran tenor. La soprano ha debutat el rol i ho ha fet tan bé que semblava que portava cinquanta funcions a les seves esquenes, per tant penso que serà un gran futur, l’estem preparant bé però necessitem suport.

AL: Penso com vostè, perquè ahir estava la platea plena de gent jove.

AM: Menys mal. Nosaltres hem de preparar el terreny per a les futures generacions, perquè els que han vingut abans que nosaltres també l’han preparat molt i molt bé. No vull que el dia de demà es digui que no hem fet els deures, però també ens han d’ajudar. Abans la cultura valia diners, però també hi havia benefactors, que han ajudat per exemple a Wagner i haurien d’existir ara per al futur.

AL: Acaba la temporada amb nosaltres, hi ha algun rol que li falti per fer?

AM: Després d’aquí vaig a París a fer Falstaff, però de moment no tinc debuts previstos.

AL: I hi ha algun rol que voldria fer?

AM: Me’n falten molts, però és millor fer-ne pocs i bé, com feia en Kraus, que quan l’escoltaves pensaves… és just això. És millor no abastar massa i fer-ho bé, a la meva manera, al màxim. Després també penso que per presentar-se al públic un ha d’estar preparat, sobretot en llocs com el Liceu, no pots inventar res, si no, no et donen l’aplaudiment.

AL: Ahir va tenir un gran aplaudiment.

AM: I sóc molt feliç per això, ho he donat tot i sóc molt feliç.

AL: Moltíssimes gràcies i bones vacances!

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci/a

Andrea de Escalada

Compositora, Vicepresidenta de la Federació de Cors de Clavé i sòcia d'Amics del Liceu

Adriana Lecouvreur / fons

Les dues ànimes d’Adriana

Francesco Cesari
professor d’Història de la Literatura per a Música de la Universitat Ca’Foscari de Venècia. Autor d’Aspetti del teatro musicale di Cilea fra Tilda e Adriana Lecouvreur

Recordat per la historiografia com un dels principals exponents de la Giovane Scuola, juntament amb Puccini, Mascagni, Giordano i Leoncavallo, Francesco Cilèa (1866-1950) és en realitat un compositor difícil d’emmarcar. La seva breu carrera d’operista va coincidir amb el període de màxim èxit de l’anomenada «òpera dels baixos fons»; tant és així que l’editor Sonzogno va incloure la juvenil Tilda (1892) en una sèrie de cinc òperes veristes que es van representar al Teatre de l’Exposició de Viena el setembre del 1892, juntament amb Cavalleria rusticana, de Mascagni, Pagliacci, de Leoncavallo, Mala vita, de Giordano, i Il birichino, de Mugnone. Cilea, que no es va deixar seduir per la causa del verisme, es va allunyar del tema d’aquesta òpera seva, qualificant-lo d’un «verisme força vulgar» i de seguida va intentar recórrer nous camins.

Calabrès de naixement i format al Conservatori de Nàpols, Cilèa havia abraçat des de petit els principis estètics de la vella i gloriosa escola napolitana que proclamava la preeminència absoluta del cant expressiu, desposseït de guarniments i virtuosismes. El primer impacte musical va arribar, a l’edat de quatre o cinc anys, amb el nom de Vincenzo Bellini el dia en què va sentir el final de Norma interpretat per la banda municipal de Palmi, el seu poble natal. Van passar un parell d’anys i el petit Cilea –com li va recordar l’amic pintor Francesco Paolo Diodati l’endemà de l’estrena d’Adriana Lecouvreur– va decidir dedicar-se als estudis musicals després de sentir la fantasia pianística d’Ignace Xavier Joseph Leybach sobre temes de La Sonnambula del mateix Bellini.

Llegir més

Adriana Lecouvreur / vocalitat

Adriana Lecouvreur: vocalitat i recomanacions diverses

Josep Subirá García
Historiador i crític musical de Scherzo

Adriana Lecouvreur és un títol que entra en l´anomenat «verisme elegant», lluny, per tant, de les truculències de Pagliacci o Cavalleria rusticana, i més a prop de l’univers sonor d’obres com Fedora, Andréa Chénier, Manon Lescaut, Tosca o Madame Sans-Gêne i que té la particularitat del curós tractament orquestral teixit per Francesco Cilèa, amb el seu ús intel·ligent del motiu recurrent o leitmotiv.

Ja pel títol ens trobem amb una òpera de protagonisme de la soprano, tal i com succeïa a les obres del bel canto protorromàntic. Per tant, és fonamental entendre que el d’Adriana és el paper amb més pes i responsabilitat, malgrat compartir protagonisme amb el tenor i també amb els altres dos papers confiats, en aquest cas, a la mezzosoprano i el baríton, sense oblidar la munió de petits papers, perquè parlem de l’univers de la companyia de teatre de la Comédie Française al voltant de 1730, en ple regnat de Lluís XV.

Llegir més

Conferències / 2024

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Nou cicle musical “Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII”

Curs presencial o virtual (a escollir)
2 sessions: dimarts 4 i dimarts 11 de febrer a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 30€ (16€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 33€ (17€ una sessió sola)
Preu públic general: 36€ (19€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 25€ (socis d’Amics del Liceu) o 30€ (públic general)
*Preu virtual: 28€

Durant el mes de febrer, amb motiu de la recuperació d’una de les obres del barroc català La Merope en versió concert, els Amics del Liceu us proposem un cicle musical a l’entorn de la figura del compositor Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII, impartit per Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

Domènec Terradellas (1713-1751) és una de les figures més importants de la història de la música catalana. Adscrit a l’escola napolitana, la música de Terradellas es situa en una interessant cruïlla entre el barroc i el classicisme. La versió en concert de la seva òpera La Merope (1743) programada al Gran Teatre del Liceu per al proper 20 de febrer, és una bona ocasió per acostar-nos a aquesta reeixida figura.

Llegir més

Conferència a l’entorn del “Rèquiem” de Mozart

Dimecres 12 de febrer a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de Rèquiem de Mozart que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de febrer, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Massagué, periodista, crítica musical i col·laboradora habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de W. A. Mozart amb escenografia de Romeo Castellucci per primera vegada al Liceu. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visitem l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”

Dimarts 18 de febrer a les 15.30h (places disponibles) 17h (places exhaurides)
Divendres 21 de febrer a les 12h (places exhaurides)

Museu Picasso (Com arribar-hi?)
Visita guiada

*Preu Amics: 14€
*Preu acompanyants no socis: 15€

Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914” que té lloc aquest hivern al Museu Picasso. La mostra explora la relació entre els artistes catalans i París durant un moment clau de la història de l’art: finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d’un moment cabdal dins de la història de l’art, ja que la ciutat de París era la capital mundial de l’art modern i el bressol de l’experimentació avantguardista.

Llegir més

Conferència a l’entorn de “La Merope”

Dimecres 19 de febrer a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Domènec Terradellas (Barcelona, 1713 – Roma, 1751), ha sigut el compositor català més cèlebre del segle XVIII. Amb una fascinant vida artística i una obra rica i brillant.
La Merope, és una òpera que explora els límits del destí, la desesperació i l’amor incondicional. Amb una delicada música i un argument intens, centrada a l’antic món grec, desvetlla la complexitat de les relacions humanes en un context d’epopeia i dolor. Aquesta peça va ser una de les obres més destacades de la seva carrera i una de les obres més ambicioses de la seva producció operística.

La conferència anirà a càrrec d’Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1972) musicòleg, i assagista, ha dedicat la seva activitat a la docència, l’escriptura i a la crítica musical.

A més, amb motiu d’aquesta òpera, els Amics del Liceu hem organitzat un cicle especial de dues conferències a l’entorn de la figura de Domènec Terradellas, cliqueu aquí per a més informació.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Sortida d’un dia a Montserrat amb motiu del mil·lenari

Dijous 27 de febrer a les 08.30h (places exhaurides)
Montserrat (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics:  95€
Preu acompanyants no socis: 100€

*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant

Amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, els Amics del Liceu us proposem començar les nostres sortides culturals de l’any amb una sortida comentada a Montserrat.

Començarem el dia visitant el Monestir de Santa Cecília de Montserrat situat en un dels enclavaments més bells de la muntanya i tancat habitualment al públic. Es tracta d’un espai únic que data del segle XI, un dels exemples més destacats d’arquitectura romànica a la regió. El conjunt ha estat objecte de diverses intervencions al llarg del segle XX, entre les quals destaca la restauració duta a terme per Puig i Cadafalch entre els anys 1920 i 1930. Actualment, acull l’obra d’un dels artistes contemporanis de més renom internacional: Sean Scully. Pintures, vitralls de colors, retaules i frescos omplen les naus d’aquesta església romànica consagrada a Santa Cecília, patrona de la música.

Llegir més

Propers Viatges

Sevilla, del 12 al 15 de febrer

El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que el caracteritzen,…

Llegir més

Florència, del 6 al 10 de març

Aquest mes de març, els Amics del Liceu us oferim un viatge a Florència per gaudir d’aquesta magnífica ciutat i d’un programa musical compost per un concert i una de les grans òperes de repertori. Començarem el nostre viatge assistint al concert…

Llegir més

Nàpols, del 21 al 25 d’abril

Aquest mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols, per gaudir d'un dels teatres italians més emblemàtics, el San Carlo, i de dues òperes molt poc representades actualment. Per començar, encara emmarcat dins l’Any Puccini, podrem veure La fanciulla…

Llegir més

Madrid, de l’1 al 3 de maig

El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…

Llegir més

Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny

El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…

Llegir més

Festival de Santa Fe, del 22 al 27 de juliol

El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…

Llegir més

Amics Recomana

Aquest juliol, Clàssica a la platja

Divendres 12 de juliol a les 21h a la platja de Sant Sebastià
Activitat gratuït

El Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori, sota el paraigües de Barcelona Obertura i en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, tornen amb els concerts gratuïts de Clàssica a la platja. La iniciativa vol continuar apropant la música simfònica a tota la societat i fer-la accessible a tots els públics. El públic assistent podrà gaudir d’un repertori per a tots els públics amb una selecció de les composicions més emblemàtiques del conegut compositor John Williams. El mestre Gustavo Dudamel serà el capdavant de l’Orquestra Simfònica del Liceu  que, juntament amb la violinista María Dueñas i el violoncel·lista Pablo Ferrández, interpretaran peces de pel·lícules tan conegudes com  SupermanJurassic ParkE. T.Star WarsHarry Potter, etc.

Més informació:  https://www.liceubarcelona.cat/ca/classica-la-platja

Més informació

Simfonits Marenostrum, el nou festival de la Costa Brava

Aquest mes de juny es presenta per primera vegada un nou festival que tindrà lloc a la Costa Brava amb l’objectiu de difondre la música clàssica i medieval al nostre país, el Simfonits Marenostrum. La primera edició d’aquest festival se celebrarà a Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar, amb tres concerts que aniran acompanyats de diverses experiències gastronòmiques. La inauguració anirà a càrrec de la pianista Svetlana Voropaeva i posteriorment hi actuaran la formació Intactus, especialista en música medieval que interpreten amb instruments històrics i tècniques d’interpretació antigues. El tancament del festival anirà a càrrec dels germans Mikhail i Ivan Pochekin, violí i viola.

Més informació a: www.simfonits.com

Més informació

Torna el Festival Òpera amb Gràcia

Aquest estiu, l’òpera torna al barri de Gràcia de la mà del festival Òpera amb Gràcia que té com a objectiu apropar aquest gènere al públic, sobretot el més jove, i compta amb la col·laboració de l’Associació Amics de Mozart i l’Oratori Sant Felip Neri de Gràcia. En aquesta quarta edició, el festival se suma a la commemoració del centenari de la mort de Giacomo Puccini amb un recital semiescenificat que, sota el títol de Tutto Puccini, farà un recorregut per la seva vida i obra. El títol operístic d’enguany serà Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, una de les òperes còmiques més importants en la història del gènere líric.

Per deferència de l’organització, els socis d’Amics del Liceu poden beneficiar-se de preus especials per aquests espectacles.

Per la compra d’entrades amb preus especials, cal fer clic en els següents enllaços:

Tutto Puccini, fer clic aquí

Il barbiere di Siviglia, fer clic aquí

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies