Març 2026
Full Informatiu
Editorial / Març 2026
Gràcies, i ara... «Manon Lescaut»
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Estimades, estimats: sé que és un tòpic, però per a totes i tots nosaltres, que ens esmercem en l’organització de La nit dels Amics… hi ha nits que queden gravades a la memòria. La nit dels Amics d’enguany va ser, sense cap mena de dubte, una d’aquelles nits. El Foyer del Gran Teatre del Liceu va acollir la 31a edició dels Premis de la Crítica Catalana en una vetllada que combinava música en viu, reconeixements merescuts i, sobretot, la calidesa de retrobar-nos tots plegats. El nostre company de junta, l’Enric Calpena, ens va guiar amb la seva elegància habitual per una cerimònia que va anar molt més enllà del simple lliurament de premis.
Vam tenir el privilegi de veure reconeguda la tasca de persones i produccions que han fet que aquesta temporada sigui especialment memorable. Primer, el nomenament d’Àlex Ollé com a Soci d’Honor: un reconeixement merescudíssim a anys de feina brillant com a artista resident i coordinador artístic del projecte Òh!pera, des dels seus inicis a La Fura del Baus fins a convertir-se en una de les veus escèniques més importants del panorama operístic internacional. Ell ho va explicar millor que ningú, amb aquella humilitat i entusiasme que el caracteritzen.
I, com no, recordar l’ovació que va rebre Nadine Sierra, premiada com a millor intèrpret femenina per la seva Violetta a La Traviata: des d’aquelles pàgines del butlletí on li vàrem dedicar l’editorial, hem seguit de prop el seu merescut ascens. O la sorpresa i la bona disposició de Piotr Beczała, que va enviar un vídeo molt emotiu des de Berlín quan el mal temps li va impedir ser-hi en persona per recollir el premi al millor intèrpret masculí per la seva interpretació del Príncep a Rusalka. Producció que, per cert, va endur-se també el guardó a la millor representació de la temporada, en una nit que va deixar ben clar el nivell que hem viscut. I la cirereta del pastís: poder escoltar en viu Violeta Urmana i Martin Muehle, que assajaven La Gioconda al teatre, i que ens va regalar uns moments d’una qualitat vocal senzillament extraordinària. Des d’aquí, el meu agraïment més sincer a totes i tots vosaltres per fer possible que La nit dels Amics sigui el que és: una celebració de l’amor per l’òpera i per la comunitat que hem construït junts al llarg dels anys.
I ja posats a celebrar, el teatre ens regala ara la Manon Lescaut de Puccini: el mateix personatge de l’Abat Prévost que Massenet havia fet immortal a la Manon que vam gaudir a l’assaig general de la temporada, ara vist amb els ulls ardents i viscerals del compositor de Lucca. Dues Manons, dos universos: on Massenet emmarcava la història en elegància, contenció i melangia, Puccini hi aboca tota la seva capacitat per a la passió descontrolada i la tragèdia irrefrenable. Per a qui hagi viscut les dues, la comparació és senzillament fascinant.
I per aprofundir en tot això (i preparar-nos de pas per al Werther massenetià que ens espera), en Jaume Radigales ens proposa un viatge extraordinari amb el nou curs L’òpera francesa, apunts històrics: quatre sessions, de març a finals d’abril, per recórrer des de Lully i la tragédie lyrique fins a Poulenc i Messiaen, passant per la Grand Opéra del XIX i el drama líric de Gounod i Massenet. Una oportunitat única per entendre com França ha construït un dels mons operístics més rics, més coherents i, paradoxalment, menys coneguts del repertori. El curs és presencial a la Sala del Cor, però també disponible en format virtual per a qui no pugui ser-hi en persona.
Ens veiem al Liceu, i ens veiem al curs!
Entrevista / Violeta Urmana, mezzosoprano
Als inicis de la seva carrera, Violeta Urmana es va donar a conèixer arreu del món com una Kundry de gran èxit a Parsifal i com a Eboli a Don Carlo. També va interpretar Azucena, Amneris, Santuzza, Leonor de Guzmán, Laura Adorno, Fricka, entre d’altres, als principals teatres d’òpera del món. Entre els anys 2001 i 2002 va fer la transició a soprano dramàtica i va interpretar papers com Amelia a Un ballo in maschera, Elisabetta a Don Carlo, Leonora a La forza del destino, Lady Macbeth a Macbeth, així com els rols titulars d’Aida, La Gioconda, Medea, Tosca, Norma, Iphigénie en Tauride i Ariadne auf Naxos, a més de Brünnhilde a Siegfried, Sieglinde a Die Walküre i Isolde. Actualment, Violeta Urmana continua interpretant el repertori dramàtic italià i alemany de mezzosoprano, que no deixa d’ampliar.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1994-1995 amb Madama Butterfly i hi va tornar amb el Concert de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu (1999-2000), dos recitals (2003-2004 i 2010-2011), Parsifal (2004-2005) i La forza del destino (2012-2013). Aquesta temporada ha tornat al Liceu per interpretar el rol de La Cieca a La Gioconda que acabem de veure al nostre escenari.
A més, fa uns dies els Amics vam tenir l’honor de comptar amb la seva actuació a La nit dels Amics que vam celebrar novament al Foyer del Teatre.
Amics del Liceu: Violeta Urmana, gràcies per ser aquí i per totes les grans nits que ens ha donat a tot el públic del Liceu. Volem també donar les gràcies per la seva participació a La nit dels Amics, on ens va cantar dues meravelloses àries.
Violeta Urmana: Gràcies a vosaltres, els Amics del Liceu i també al Liceu, per aquesta possibilitat de tornar i exhibir-me en aquest teatre meravellós.
AL: L’altra nit, després de la primera funció de La Gioconda, deia en Víctor [Garcia de Gomar] que vostè ha estat La Gioconda, Laura i, ara, La Cieca. Com ha estat aquest recorregut de fer els tres rols?
VU: Per mi ha estat normalíssim, natural, perquè vaig començar a estudiar com a soprano durant quatre anys, després tres anys de mezzo. Després ja vaig començar la carrera de mezzosoprano amb què ja porto deu anys. La primera temporada vaig cantar dinou funcions com a Laura, a La Gioconda. Jo adorava des de sempre aquesta òpera, la coneixia per interpretacions famoses com la de la Caballé, la Callas i altres, i quan la veu va evolucionar volia fer La Gioconda. Primer la vaig fer amb Plácido Domingo, jo estava en el període de transició, i després vaig fer unes quatre produccions i recitals de La Gioconda. Com he dit, adoro aquesta òpera, aquest rol era dels meus preferits, i després vaig tornar a fer de mezzosoprano, i ara en aquest moment sóc gairebé contralt, així que puc fer La Cieca.
AL: Ara que no ens veu ningú, quin és el seu rol preferit d’aquests?
VU: Sempre La Gioconda, però per aquest període de la carrera i com tinc la veu, per mi és perfecte La Cieca, no hi ha dubte.
AL: Sí, però en aquesta producció La Cieca és una mica fantasmagòrica, fa una mica de por, ja des del començament amb Barnaba…jo pensava, pobra perquè realment…
VU: Sí, així maquillada… De fet, quan vaig arribar vaig pensar, mare de déu, que lletja! També perquè no té cabell, el maquillatge i els ulls negres [riu]… Els cabells, això és el pitjor, he preguntat al director: «perdoni, no es podria fer una mica més agraciada?» I ell em va explicar el concepte: ella està tractada com una bruixa i tothom ha de tenir por d’acostar-s’hi, per això els ulls se li han cremat, s’ha quedat cega, etc. I aleshores li he dit: «d’acord, doncs ja ho entenc i hi estic d’acord».
AL: Què hi farem [riuen] i al final retorna com a esperit i tot…
VU: Sí, perquè al final jo ja hi veig.
AL: Ai aquest Barnaba… Vostè s’imaginava de fer aquesta carrera tant fulgurant de petita? Com va entrar al món del cant líric?
VU: Bé, jo vaig començar estudiant com a pianista, en total disset anys fins que em vaig titular, però quan vaig començar a estudiar piano vaig dir que jo volia ser organista, m’agradava aquell so impressionant. Després, ja a l’acadèmia, havia descobert el cant primer amb Caruso i d’altres i em van venir les ganes de cantar… A l’escola de música per a nens hi havia el cor de l’escola, allà el mestre controlava les veus i va veure que jo tenia una veu de tres octaves, que podria ser cantant, però bé, amb 7 anys qui s’ho creia. També de petita era molt tímida i preferia cantar en el cor, amb altra gent. M’enviaven a cantar allà on faltessin veus. Cantava sempre per gust. Després ja m’hi vaig dedicar de debò, quan vaig acabar els estudis de piano, ja era tard. Probablement era el moment oportú, perquè si ho hagués fet abans, encara eren els temps soviètics i no hauria pogut marxar, però d’aquesta manera, quan es van obrir les fronteres, vaig poder marxar a Alemanya a fer concursos, audicions… i ja m’hi vaig quedar.
AL: Es recorda de la primera vegada que va cantar?
VU: Sí, va ser tot molt natural, com si hagués de passar en aquell moment. Quan vaig arribar a Mònaco vaig fer l’audició per entrar a l’Opera Studio, l’any 1991. Em vaig fer una foto al davant de l’òpera i vaig dir-me: «vull cantar aquí». I després d’un mes, perquè vaig fer l’audició, la gran wagneriana Astrid Varnay em va agafar per la seva acadèmia, i després d’un mes ja em trobava a l’escenari cantant Txaikovski. Després d’arribar a Mònaco, vaig baixar a l’estació de tren i aquell primer respir de l’aire de la ciutat –tot i que tots sabem que totes les estacions ferroviàries tenen una certa semblança, res de particular– em va il·luminar: «és aquí… sóc a casa, ho he sentit», i així va ser.
AL: Ens has explicat aquest canvi de mezzo a soprano que ha estat un canvi molt debatut, has començat com a wagneriana i has acabat a Verdi i al verisme, com es viu aquest canvi?
VU: Quan vaig arribar a Alemanya no estava tècnicament preparada per al gran repertori, però després, a poc a poc, treballant sobre la tècnica i cantant sempre la part entre mezzo i soprano, tipus Kundry, Eboli –la meva preferida–, la veu es va alliberar i volia anar més amunt. Gairebé patia fent papers no tant baixos, com l’Azucena, i pensava: «potser ha de canviar alguna cosa», i de fet vaig provar les àries d’Aida o altres de soprano i vaig veure que m’hi trobava millor, sense problemes. Tenia una mica de por pel canvi, però em vaig convèncer i agraeixo al Metropolitan i a la Wiener Staatsoper o La Scala que van creure en mi i em van donar la possibilitat de canviar de repertori, però també va succeir de manera natural, perquè començaven a acabar-se els compromisos que ja tenia agafats i la transició va ser molt natural. Penso que la veu és sempre la mateixa i la tècnica també, és la música que canvia, per mi no era tant diferent d’abans.
AL: I perdoni la meva ignorància al no ser cantant, però hi havia moltes coses diferents, tècniques que havia de deixar o potser les prenia com a base?
VU: No, he de dir que no, perquè en les partitures per a soprano de Verdi, per exemple, és com pujar un pis. Cert que sentint l’atmosfera de la música, no pots cantar igual l’Eboli que l’Elisabetta de Don Carlo, però l’exigència dels sons diversos m’ha portat cap aquí de manera natural, no he sentit cap gran canvi.
AL: I ara, amb La Cieca es reconcilia amb aquest registre greu gairebé de contralt com dèiem, és un cicle bonic en definitiva.
VU: Sí, quan vaig tornar a fer de mezzo i vaig fer d’Eboli, Azucena i després la Zia Principessa de Suor Angelica, tenia por de treure aquella veu de pit que requereix aquella part, sembla que si no ho fas, no convenç. De nou l’escriptura de Puccini és aquella, segons jo ho veig, però en aquell moment estava encara tímida per usar la veu de pit, però a poc a poc vaig anar entrant una mica més en aquest repertori. La música ho requereix i he trobat la manera de fer-ho. La Cieca també ha de fer certes notes de pit, fortes i ben fetes, però és natural perquè per mi la música ho requereix i jo haig de veure com ho faig de la millor manera.
AL: Hi ha alguna part o nou rol que espera cantar amb molta il·lusió?
VU: Diria que somnis com a tal no, però els teatres em sorprenen demanant rols que mai havia pensat abans, com per exemple la Babulenka a El jugador de Prokokiev. No coneixia l’òpera i per tant mai hauria somiat de fer-la, no és que fos un somin –un somni, per exemple, és Aida, Norma…– però vaig conèixer aquesta part i tantes altres i m’ha sorprès perquè poden ser molt interessants, són part més petites, es pot dir, però interessants i importants també.
AL: I finalment, gràcies per la seva generositat, per tantes nits fantàstiques aquí al Liceu, fins a la setmana passada amb l’acte dels Amics del Liceu i també la primera funció de La Gioconda. Li agrada venir al Liceu? Sempre es diu que cada teatre té el seu esperit, què sent quan ve aquí?
VU: Vinc des de l’any 92 que vaig guanyar el Concurs Viñas. Aquest teatre és particularment bonic, gran, important i s’hi estimen les veus. Haig de dir que últimament no he cantat tant aquí i ho trobava a faltar, tenia aquestes ganes de tornar, m’agrada molt venir a Barcelona, és una ciutat preciosa, hi ha el mar, el Liceu, la Rambla…
AL: Bé, la Rambla aquest any, deixem-ho córrer… [riuen]
VU: Bé, serà encara més bonica en un futur.
AL: Gràcies per tantes nits gaudint del seu cant, per aquesta Cieca i gràcies pel seu temps. Amics, Amigues, fins la propera.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci / sòcia
Oriol Roig
Dissenyador industrial i paisatgista
Entusiasta del món del teatre, aficionat a l’òpera i soci jove d’Amics del Liceu
Manon Lescaut / Veu
Vocalitat i enregistraments
És sobrerament conegut que el melodisme vocal de Puccini parla la llengua de les emocions i arriba directament al cor. En aquest sentit, Manon Lescaut marca un punt d’inflexió en el catàleg del compositor de Lucca, ja que és la primera òpera en què la seva inspiració uneix a l’exuberància pròpia de la joventut, les característiques de la seva plena personalitat creativa, aquelles que més tard esdevindran típicament puccinianes. Per altra banda, combina encara una certa innocència amb el domini dels aspectes dramàtics i representa la consolidació d’un verisme incipient.
Per tot plegat, l’editor Ricordi va tornar a confiar en el compositor malgrat l’elecció d’un tema que ja havia estat tractat recentment per altres compositors. De fet, la femme fatale que sedueix l’home fins a destruir-lo i fins a destruir-se ella mateixa, es digui Manon, Carmen o Lulu (amb totes les quals mostra semblances, l’heroïna), emmarcada en un conte moralitzant que planteja el dilema entre la raó i el sentiment, ha estat pràcticament una constant en la història del teatre i de l’òpera.
Manon Lescaut / Fons
“Italianità” amb un toc modern
Manon Lescaut va tenir èxit allà on moltes altres òperes van fallar. Va aconseguir convèncer el públic i els crítics italians que la recerca del successor de l’envellit Verdi havia acabat. Després de la seva estrena l’any 1893, Giacomo Puccini, amb trenta cinc anys i relativament desconegut —amb poc més de dues òperes fallides al seu nom—, va ser aclamat com l’únic compositor capaç d’assegurar el futur de la gran tradició italiana. Com va aconseguir aquesta proesa?
Una resposta té a veure amb la barreja de trets conservadors i progressistes de Manon Lescaut. Sembla haver assolit el just equilibri entre les convencions «nacionals» familiars i les característiques «internacionals» originals. Segons demostren les visions enfrontades dels crítics contemporanis, l’obra es va rebre com autènticament italiana i suficientment moderna alhora. Per a alguns, com Alfredo Colombani, crític del Corriere della sera, va ser una manifestació pura de música italiana, de «passió i melodia», interpretada com a argument eloqüent a favor de la vitalitat del antic ordre o com a símptoma de endarreriment. Per a altres, l’òpera devia el seu èxit a l’assimilació dels elements modernistes, afegint pes a l’opinió que Itàlia i les seves institucions culturals s’havien de modernitzar per tal de seguir el ritme de la resta d’Europa.
Conferències / 2026
Col·loqui amb el mestre Josep Pons
Amb motiu de la propera finalització de la tasca del mestre Josep Pons al capdavant de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, els Amics recuperem el col·loqui entre el mestre Josep Pons i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de compartir amb els Amics i Amigues tots els detalls d’aquesta etapa professional com a director musical del Liceu, que va iniciar el 2012.
Conferència a l’entorn de “Falstaff”
Amb motiu de les funcions de “Falstaff” que tenen lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, recuperem la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de G.Verdi.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn d’ “I Capuleti e i Montecchi”
Dimarts 27 d’octubre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera I Capuleti e i Montecchi, un resum de l’òpera de V. Bellini en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Visitem la mostra d’Anselm Kiefer a La Pedrera (últimes places disponibles)
Dimecres 28 d’octubre a les 11.30h (places exhaurides)
Divendres 30 d’octubre a les 10.30h (últimes places disponibles)
La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 20€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Visita comentada al saló d’art modern i contemporani “By invitation”
Dijous 5 de novembre a les 17h
Círculo Ecuestre de (C/ Balmes 169, BIS, Com arribar-hi?)
**Activitat gratuïta i exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
***Imprescindible reserva prèvia, aforament limitat
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a By Invitation, el saló d’art modern i contemporani que se celebra anualment al Círculo Ecuestre, la seu del qual és el palauet modernista projectat l’any 1910 per l’arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi, situat a la confluència del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. L’esdeveniment obre les portes d’aquest exclusiu club al món de l’art mitjançant una programació acuradament comissariada que reafirma el compromís històric del Círculo Ecuestre amb la promoció de la cultura i l’art. La visió del projecte és contribuir a cultivar una nova cultura del col·leccionisme des de Barcelona, concebuda com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els seus artistes al centre de l’experiència cultural.
TRAMES OBERTES és el concepte de l’edició 2026 de By Invitation, que proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen, s’entrellacen i es tramen noves formes de relació social, imaginaris sobre el present i relats de futur. En aquest context, el club posa a disposició les seves sales més emblemàtiques per acollir projectes expositius seleccionats, convertint-se en amfitrió de trobades, sovint inèdites, entre artistes de diferents geografies i generacions, galeries històriques i emergents, així com col·leccionistes, professionals i institucions que, des de visions i propòsits diversos, contribueixen al bé comú tant dins l’ecosistema artístic com en la societat en general.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La clemenza di Tito”
Dijous 5 de novembre a les 10.30h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions de La Clemenza di Tito que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de novembre, us convidem a assistir a la conferència que Meritxell Tena, traductora i intèrpret, cap de música de Núvol i divulgadora de la Fundació Òpera Catalunya, ens oferirà sobre aquest títol de Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Sortida d’un dia a Canet: el modernisme de Domènech i Montaner
Dimecres 18 de novembre a les 8.45h
Canet de Mar (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 105€
Preu acompanyants no socis: 115€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El proper mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Canet de Mar per tal de visitar diversos elements arquitectònics vinculats amb el Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Per una banda, el Castell de Santa Florentina, un edifici singular que combina història medieval i modernisme català, ja que a finals del segle XIX, el seu propietari Ramon de Montaner i Vila, va encarregar la restauració i ampliació del castell al seu nebot, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre 1896 i 1912, l’arquitecte va transformar l’antic edifici en un castell d’aspecte medieval, amb torres emmerletades, un pati monumental i una rica decoració artística. En el projecte va combinar elements gòtics originals amb escultures, vitralls i altres detalls ornamentals, esdevenint així un exemple destacat de la seva manera d’entendre l’arquitectura com una obra d’art total, en què arquitectura, escultura i arts decoratives es complementen.
D’altra banda, també visitarem la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa, que formen part del conjunt patrimonial de Canet de Mar, vinculat a la vida personal i professional de l’arquitecte. Can Rocosa és una masia del segle XVII que l’arquitecte va reformar entre 1904 i 1906 per convertir-la en el seu despatx i taller, on va treballar en projectes tan destacats com el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau. Al costat trobem la Casa Domènech, reformada i ampliada entre 1918 i 1919 per convertir-la en la residència familiar. La façana combina elements medievals i modernistes, amb finestres ornamentades, ceràmica i detalls escultòrics. Actualment, tots dos edificis formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Completarem la nostra sortida amb una ruta a peu pel centre de Canet de Mar que ens permetrà descobrir l’obra d’altres arquitectes modernistes com Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch, els quals també van contribuir a fer d’aquesta petita localitat un dels grans punts del Modernisme català fora de Barcelona. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Modernista “6Q” (menú aquí).
Les visites seran en català i aniran a càrrec del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), un centre de recerca sense ànim de lucre que té com a objectiu portar a terme estudis sobre Lluís Domènech i Montaner en totes les seves vessants.
HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada al Castell de Santa Florentina
12.00h – Visita comentada a la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa (Casa Museu).
14.00h – Dinar de grup al restaurant modernista “6Q” (menú aquí)**
16.00h – Ruta modernista pel centre de Canet, on veurem obres d’altres arquitectes (Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch)
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)*
*Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Amb motiu de l’any Gaudí, visitem la Sagrada Família de la mà d’un dels seus arquitectes
Dimecres 25 de novembre a les 10h
Dijous 26 de novembre a les 10h
Sagrada Família (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 28€
*Preu acompanyants no socis: 32€
*La visita es realitzarà en català
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils durant la visita
***Us informem que, com que es tracta d’una visita privada exclusiva, no és possible aplicar el descompte de resident
Amb motiu de l’any Gaudí que se celebra aquest 2026 commemorant el centenari de la mort de l’arquitecte, els Amics us proposem una visita exclusiva a la Sagrada Família, que anirà a càrrec d’Alejandro Seoane Herrán, arquitecte del Departament de Projecte de la Sagrada Família. Durant aquesta visita, descobrirem de primera mà com avança el projecte de construcció del temple i tindrem l’oportunitat de conversar amb una de les persones directament implicades a l’actualitat. A més, comentarem espais tan emblemàtics com: les façanes del Naixement i de la Passió, el bosc de columnes de l’interior de la Basílica, part de l’interior del claustre, les Sagristies, el Museu o la Cripta, on està enterrat Antoni Gaudí. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer els secrets d’un dels monuments més emblemàtics de Barcelona i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del Modernisme català, a la qual hi va dedicar gran part de la seva vida, combinant formes inspirades en la natura, una simbologia religiosa molt rica i una arquitectura plena de llum i color.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Milà i Torí, del 4 al 8 de novembre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem una escapada a Itàlia per visitar dos dels teatres més emblemàtics del país: La Scala de Milà, on gaudirem de l'òpera Faust de Charles Gounod, i el Teatro Regio de Torino, on…
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada a València per veure un dels títols wagnerians més apreciats, Lohengrin, obra cabdal del romanticisme alemany, i un recital d’una de les figures més destacades del panorama operístic actual,…
Budapest, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem una escapada musical a Budapest per gaudir de diversos espectacles que combinen la tradició musical hongaresa, el repertori simfònic rus i l’univers mític de Wagner. A més, com a atractiu especial…
París, del 4 al 7 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics us proposem una escapada a París per tal de gaudir d'un programa musical excepcional que ens permetrà visitar tres espais operístics excepcionals d'aquesta ciutat: les dues seus de l'Opéra National de París -el Palais Garnier…
Amics Recomana
20% dte a “Tosca” al Teatre de Sarrià
Gràcies a la nostra col·laboració amb el Teatre de Sarrià, els socis d’Amics del Liceu poden gaudir d’un 20% de descompte en la compra d’entrades per a les properes funcions de Tosca, de G. Puccini, que tindran lloc a Teatre de Sarrià.
Fidel a la seva vocació de crear espectacles operístics singulars, el Teatre de Sarrià presenta aquesta nova proposta de l’òpera de Puccini, una de les òperes més estimades del repertori líric universal i, alhora, una obra d’una intensitat dramàtica colpidora, que posa l’accent en la força teatral del relat i en la profunditat emocional dels seus protagonistes.
Concert benèfic de la pianista ucraïnesa Anna Fedorova
El Palau de la Música Catalana acollirà el proper 18 d’abril el Concert per a piano núm. 2 en Fa menor Op. 21 de Frédéric Chopin interpretat per la pianista Anna Fedorova, que estarà acompanyada per l’orquestra de cambra Davidsbündler.
Es tracta d’un concert benèfic impulsat per la Fundació d’Investigació Salut i Progrés (FISP) i la Fundació Davidsbündler, sota el programa Music & Science, per recaptar fons per a dues causes: d’una banda, finançar projectes de recerca en càncers de la sang i, de l’altra, donar suport educatiu a joves talents musicals afectats per la guerra a Ucraïna.
20% de dte. per al cicle «Òpera de saló» a la Llibreria Byron
Gràcies a la nostra col·laboració amb Krieger Management, els Amics del Liceu comptem amb un 20% de descompte per al cicle Òpera de saló que presenta la seva edició de primavera a la Llibreria Byron, un cicle d’òpera en format íntim i en versió reduïda, en un espai literari i acollidor que es converteix en el marc ideal per donar vida a grans històries del repertori.
En aquest entorn proper podreu redescobrir l’òpera de títols tant emblemàtics com Rigoletto, Madama Butterfly i L’elisir d’amore, interpretats per joves talents i artistes consolidats. Cada funció és una trobada única entre intèrprets i públic, plena d’emoció i proximitat.
Promoció Istituto Italiano di Cultura: curs de introducció a l’italià per a amants de l’òpera
L’Istituto Italiano di Cultura ha iniciat un nou curs dissenyat especialment per a principiants que volen apropar-se a l’italià a través d’un dels seus tresors culturals més preuats: l’òpera. Durant el curs –compost de 10 sessions cada dijous a les 17 h fins al 21 de maig–, els assistents tindran l’oportunitat d’escoltar i analitzar fragments de les òperes més conegudes, mentre s’aprenen expressions comunes, estructures lingüístiques i, òbviament, la musicalitat de l’italià.
Biografia «Maria Callas», de Jerome Charyn
Circe Ediciones ha publicat recentment una nova biografia de la soprano Maria Callas, a càrrec de l’escriptor Jerome Charyn. En un retrat íntim, Charyn humanitza «la Divina» i revela el personatge que va sobreviure a la fam, la guerra, la insaciable cobdícia dels seus representants, a amors passionals i destructius, i a la soledat i tristesa que, malgrat tot, no li van impedir arribar a les quotes més altes d’aclamació per part del públic.
