
Novembre 2024
Full Informatiu
Editorial / Novembre 2024
Amics, Amigues, ja la tenim aquí!
Jaume Graell
President d'Amics del Liceu
El passat 25 d’octubre els Amics del Liceu vàrem rebre la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu, guardó d’una llarga i emotiva història per les personalitats i institucions que l’han rebuda al llarg dels anys, des de cantants que estan en el record de tots (com les sopranos Renata Tebaldi o Montserrat Caballé) fins a persones, fundacions i col·lectius que han contribuït de diverses formes a la història del nostre teatre.
Aquest significat tan especial fa que ens sentim molt satisfets i orgullosos que el Patronat del Liceu hagi decidit atorgar-nos aquesta Medalla, que és de tots els socis, de totes aquelles persones que durant anys han estat treballant: presidents, juntes, voluntaris, equips, etc. fins a arribar al dia d’avui, en què s’ha considerat la nostra associació mereixedora d’aquesta distinció.
Des de la junta directiva volem felicitar a tots els membres d’Amics i fer-vos partícips d’aquest reconeixement, ja que sense vosaltres tot això no existiria.
Com a president, he tingut l’honor de recollir la Medalla d’Or en un dinar al Saló dels Miralls del Teatre, amb la presència de la Consellera de Cultura, el president del Patronat, el director general, el director artístic i la resta d’autoritats. Vaig poder agrai-los en nom de tots la concessió d’aquest guardó.
Estimats Amics i Amigues, això és molt estimulant, però vol dir que des de la Junta hem de seguir treballant més que mai per poder-vos oferir totes les activitats que fem i moltes d’altres que puguin potenciar l’afició i l’estimació pel Liceu, on podem gaudir amb la lírica, l’òpera, la música i l’art en general. No dubteu que hi posarem tot el que està al nostre abast.
Entrevista / Anna Pirozzi, soprano
Nascuda a Nàpols, la soprano Anna Pirozzi començà els estudis musicals a l’Institut Musical de la Vall d’Aosta, per posteriorment graduar-se al Conservatori Giuseppe Verdi de Torí. Debutà professionalment l’any 2012 al Teatro Regio di Torino, interpretant Amelia (Un ballo in maschera). D’ençà aquell moment, la seva carrera l’ha portat a actuar en grans escenaris como el Teatro alla Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper de Munic, la Royal Opera House de Londres, la San Francisco Opera o el Teatro Real de Madrid, entre d’altres. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2017/18 amb Attila en versió concert, i hi ha tornat amb La Gioconda (2018/19) i Un ballo in maschera (2023/24). Aquest mes de novembre la podem veure interpretant el rol de Donna Leonora a La forza del destino de Verdi.
Anna Pirozzi: Bé, a la família de música clàssica i d’òpera, no n’escoltàvem, ningú no en coneixia i no freqüentàvem aquest gènere, més aviat la música pop, la meva mare era cantant de música pop, cantava Mina etc. Era una afició que tenia, però quan es va casar ho va deixar. El meu pare tocava la bateria en un grup de rock. És a dir, hi havia música a casa, però d’altres generes. Jo recordo que de petita m’encantava cantar, seguíem tots els passos del Festival de San Remo, estudiava totes les cançons i n’era molt aficionada. A més, fins als 25 anys també cantava a casaments, feia algun concurs i sempre em deien que anés a estudiar al conservatori perquè tenia una veu molt bonica. Jo deia que al conservatori només hi ha el cant líric, no cant pop, i no m’agradava, no ho coneixia. Però als 25 anys finalment em vaig inscriure al conservatori per aprendre a llegir música, perquè un cantant pop també n’ha de saber. I allà vaig descobrir el món de l’òpera i del cant líric i me’n vaig enamorar, vaig decidir que també m’hi volia dedicar.
AL: Ostres, quina història, em sap greu per a la música lleugera, però en el camp de la lírica som molt afortunats. Com va ser el teu debut?
AP: El meu debut va ser el 2012 al Teatro Regio de Torí amb Amelia d’Un ballo in maschera, precisament. Vaig ser seleccionada pel tercer cast, no era molt coneguda aleshores, ja tenia més de 30 anys i em costava rebre encàrrecs. Només tenia una oportunitat, però ho vaig donar tot i des d’aleshores no he parat. Teatre rere teatre, he cantat per tot arreu.
AL: I aleshores la història està feta, ve l’Abigaille de Nabucco a Salzburg, que diria que ha estat el primer gran moment, no?
AP: Sí, però primer, abans del Regio de Torí, vaig començar a cantar en petits teatres provincials i el rol que cantava més era Abigaille juntament amb Tosca i aquest rol (Abigaille) m’ha portat molta sort, l’he cantat a molts teatres. Bé, potser falta Barcelona, però sí, probablement la meva carrera va despuntar a Salzburg amb aquest rol i el mestre Muti.
AL: Sí, després voldré parlar dels rols, però diria que sent una soprano de coloratura en el teu repertori has tocat Bellini, Verdi, Giordano, etc. Hi ha molts rols, canvia la veu? La tècnica?
AP: No, la tècnica és sempre la mateixa, però quan vaig començar a cantar la meva veu era més adient per la coloratura dels primers Verdi, de Bellini i Donizetti i em va anar molt bé, però tenia també aquesta part de la veu dramàtica que m’ha vingut molt bé per fer Cavalleria Rusticana, Andrea Chénier o La Gioconda, que vaig debutar aquí a Barcelona. Ara la veu va madurant i puc passar dels rols de coloratura cap als rols dramàtics, és una evolució natural de la veu. He fet Norma, Medea, aquests rols els puc cantar.
AL: Et fa una mica de pena deixar rols? He vist que has fet alguns treballs de recuperació d’obres que no són freqüents com I due foscari, l’has interpretat moltes vegades.
AP: Sí, vaig debutar a La Scala de Milà, és un rol difícil però el puc cantar encara. Per exemple, Nabucco l’he cantat més de 100 vegades. De fet, vaig celebrar les 100 representacions d’Abigaille a l’Arena de Verona, però aquest rol, per exemple, és millor deixar-lo a part però continuar amb altres com Medea o Lady Macbeth, que és la meva preferida, o I due Foscari, Norma… També m’agradaria molt fer les tres reines de Donizetti, he fet només Roberto Devereux.
AL: Hi ha temps…
AP: Sí, hi ha temps, però és cert que la meva veu està evolucionant cap al cant dramàtic pur.
AL: T’agrada algun compositor del dramàtic pur? Verista?
AP: Sí, per exemple La Gioconda, que l’adoro, no l’havia cantat més després del Liceu, i ara la cantaré al Teatre Bellini de Catània. També m’agrada molt Andrea Chénier i Adriana Lecouvreur, que he debutat recentment a París i ha estat un enamorament a primera vista i espero tornar-la a cantar aviat.
AL: Hi ha algun rol que et faci molta il·lusió?
AP: Bé, el proper any debutaré La fanciulla del west. Per una soprano és molt important i no és un rol que se senti tant sovint, hi ha molt de cor, és una òpera difícil ja sigui des del punt de vista vocal com escènic, però és preciosa.
AL: I aquell final..
AP: Sí, és com una pel·lícula.
AL: Estàs ja preparada per La forza del destino? Tinc dues preguntes: què significa el Liceu per tu i com serà aquesta Leonora, hi ha un toc especial propi?
AP: Soc molt aficionada al Liceu perquè és un dels teatres més importants d’Espanya i pels cantants és un somni i un plaer cantar-hi. El teatre és preciós, el públic és fantàstic. Aquí he debutat Attila en versió concert i des d’allà comença el nostre lligam, interromput per la pandèmia, però que ara s’està reprenent. Amb diversos rols verdians, a part de La Gioconda, he fet sempre Verdi. Amelia m’agrada molt, però amb La forza... La meva filla es diu Leonora per Il trovatore però són les dues operes que porto al cor, quan vaig començar a estudiar al conservatori, els primers dies sentia cantar a la classe del costat “Pace pace mio Dio” i pensava.. caram, quina bellesa, la vull cantar! I vava ser una de les primeres àries que cantava d’estudiant i sempre que puc la canto, en concerts i recitals. També hi ha l’ària del primer acte “Me pellegrina ed orfana”. Jo tinc una part molt guerrera però una altra de molt romàntica i sensible que connecta amb tot això i em commou molt, ella parla del seu pare. Leonora de La forza està enamorada del pare i de Don Alvaro. Ella és molt religiosa, ha perdut els seus dos amors i es dona a Déu, és una pobra dona que pateix molt i culmina en l’aria “Pace pace mio Dio”, allà dono tot el meu cor.
AL: També el segon acte quan t’obres i expliques el teu drama…
AP: Sí, però allà n’estic convençuda i tinc coratge, vaig a parlar amb el cap de la comunitat però no me’n surto, he patit molt i estic buscant un alliberament. Però hi ha Carlo que ha arribat abans.
AL: Sempre penso que cantar una òpera ha de ser molt cansat a nivell físic, però a més en aquesta hi ha aquesta part psicològica de representar bé, i no hi ha ni un bri de joia, d’alegria.
AP: Sí, sempre dic que cantar La forza és un tour de force perquè requereix molt de físic, el 2n acte per Leonora és molt dur, sempre has d’estar activa per poder explotar en el “Pace pace mio Dio”, que requereix una fredor mental que em resulta difícil, jo soc napolitana i ho porto a la sang, quan canto ho dono tot de mi mateixa.
AL: Hi ha algun rol que et faci patir molt?
AP: Sí, segurament tots en els quals hi ha una mare amb un fill. Recordo Suor Angelica, Medea, Norma… m’haig de controlar perquè si no, no puc cantar. Cal aprendre’n. Entro molt a la psicologia del personatge, no som només executors de la veu, també som el cos del personatge, que es transforma.
AL: I’Amelia, que t’ha portat a guanyar el Premi de la Crítica?
AP: Sí, vocalment et diria que és encara més complicada que Leonora de La forza perquè canta sempre i requereix molt. És una dona que també pateix des de l’inici i costa fiscalment. Bé, tots els rols verdians són difícils.
AL: Afirmaries que Verdi per tu és EL compositor?
AP: Sí, neixo amb Verdi, és on millor m’hi trobo i hi serà fins al final de la carrera
AL: Tens alguna òpera preferida de Verdi?
AP: Sí, Macbeth, i la segona Il trovatore, perquè va ser la primera que vaig estudiar més a fons i per això porta la meva filla el nom de Leonora. M’acompanya des de fa temps
Moltes gràcies i molta sort, ets una de les grans per nosaltres!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Doctor en criminologia i jurista, professor a la Universitat Oberta de Catalunya i gran apassionat de l’òpera italiana
La forza del destino / fons
“La forza del destino”: tres estats d’una òpera
Que alci la mà la La forza del destino vertadera! Verdi va escriure a tots els seus amics que havia «completat» la seva òpera per a Sant Petersburg el 1861 (encara que, com sempre, tenia planejat acabar l’orquestració durant els assajos). No obstant això, quan Emilia La Grua –la prima donna que havia d’interpretar el rol de Leonora– va emmalaltir, el compositor se’n va anar de Rússia i es va emportar la partitura de tornada a casa, a Sant’Agata, prop del poble de Busseto. Allí, durant l’estiu de 1862 va polir l’òpera, va introduir alguns canvis importants en l’estructura i va completar l’orquestració. Llavors va tornar a Sant Petersburg. Durant els assajos, va introduir alguns canvis més, sovint per adaptar-la a les necessitats de determinats cantants. Quan ens referim a la versió de Sant Petersburg de l’òpera, sol ser a l’obra tal com es va representar el 10 de novembre de 1862. Però el compositor no és que hagués acabat, precisament, amb la partitura. Uns mesos després, per a una representació que va dirigir a Madrid el 21 de febrer de 1863, va continuar fent-hi modificacions, algunes relacionades amb els nous cantants, mentre que d’altres responien a propòsits artístics diversos. Va abaixar un to, per exemple, la secció final de l’ària de Don Álvaro que conclou l’acte tercer; creia que només el Don Álvaro original, el tenor Enrico Tamberlick, podia fer front a la difícil tessitura i cantar com cal el Do agut al final de l’acte; a Madrid, aquest Do es va convertir en un Si bemoll.
La forza del destino / vocalitat
La vocalitat de La forza del destino
La tipologia vocal dels personatges verdians evolucionà constantment durant la llarga trajectòria del compositor. Les seves primeres creacions operístiques coincideixen amb el període de maduresa de Gaetano Donizetti, mentre que les últimes són contemporànies de les primeres manifestacions del verismo. El món i, per tant, la música i l’òpera havien canviat molt entre 1839, any de l’estrena d’Oberto, la primera òpera de Verdi, i el Falstaff de 1893. En l’àmbit polític el mapa europeu s’havia redefinit radicalment com també Itàlia amb la reunificació el 1861. El romanticisme literari deixà pas al realisme, de gran influència en l’òpera italiana. Finalment, no es pot obviar el terratrèmol musical provocat per la revolució wagneriana i la seva expansió en l’ambient musical italià. Verdi no fou aliè a aquests canvis que afectaren d’una manera o altra les seves obres i, com a conseqüència, el tractament vocal dels seus personatges. Un tipus de cant més proper al naturalisme s’anà perfilant fins a imposar-se a una estètica belcantista procedent del barroc.
Des d’un punt de vista estrictament vocal es poden establir fins a quatre etapes en la seva producció. La primera, que s’estén fins a La battaglia di Legnano (1849), encara beu de l’escola belcantista, amb un cant ple de coloratura al que Verdi incorpora accents intensos i vibrants. Nabucco (1842) o Macbeth (1847) constitueixen exemples paradigmàtics en aquest sentit. La trilogia clàssica que formen Rigoletto (1851), Il trovatore i La traviata (1853), tot i mantenir trets belcantistes, mostra major sofisticació en l’expressió vocal i reducció d’un component ornamental sempre determinat per les necessitats dramàtiques, a més d’una superior varietat tímbrica en la galeria de personatges. La tercera etapa suposa un període de transició i recerca en el que la grand opéra francesa té notable influència. No és casual, en aquest sentit, que dues obres d’aquells anys com Les vêpres siciliennes (1855) i Don Carlos (1867) s’estrenessin a París. Tant en aquestes com en Un ballo in maschera (1859), La forza del destino (1862) i Aida (1871), títols que completen aquest període, el cant ornamentat desapareix definitivament substituït per una expressió més ancorada en la prosòdia. El procés arribarà al zenit amb les últimes creacions de Verdi, Otello (1887) i Falstaff (1893) on s’imposa un estil conversacional amb puntuals expansions líriques.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn de “Giulio Cesare”
Amb motiu de les funcions de “Giulio Cesare” que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de maig i juny, recuperem la conferència que Luís Gago, musicòleg i crític musical, ens ofereix sobre aquest títol de Händel amb direcció d’escena de Calixto Bieito.
Col·loqui a l’entorn de la temporada 2025-2026
Amb motiu de la propera Temporada 2025-2026, els Amics del Liceu recuperem el col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, on es comenten tots els detalls de la nova Temporada.
Agenda / Activitats
Presentació de “La Schubertíada” per als Amics del Liceu
Dilluns 19 de maig a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Schubertíada, el proper mes de maig els Amics us convidem a assistir a la presentació de l’edició d’enguany que es farà al Reial Cercle Artístic en exclusiva per als nostres socis i sòcies, on Víctor Medem, director del Festival, conversarà amb el nostre president, Jaume Graell, i amb la resta de socis i sòcies que ens acompanyin per compartir amb nosaltres tots els secrets d’aquesta 33a edició.
A més, l’Associació està preparant un viatge especial del 19 al 22 d’agost per assistir a 3 dels espectacles del festival. Podeu consultar la informació completa aquí
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine al col·loqui amb Xavier Sabata i Gonzalo Lahoz i gravació de “Concierto Desorden”
Dimarts 20 de maig a les 19.30h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Aquest mes de maig, els Amics us proposem assistir com a públic a la gravació del proper programa de Concierto Desorden, un podcast únic on es parla d’òpera i de música clàssica .. i de tot allò que l’envolta. Es tracta d’un nou format de gran èxit entre públic de totes les edats, ja que compta amb més d’un milió de visualitzacions a Instagram, més de 200.000 escoltes a Spotify i 118 programes de recorregut.
Visita comentada al Monestir de Pedralbes
Dimarts 27 de maig a les 10h (places exhaurides)
Monestir de Pedralbes (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€
El proper mes mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada al Monestir de Pedralbes. Fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada, va ser un centre cabdal de vida religiosa per a monges clarisses i encara conserva la seva bellesa arquitectònica i el seu ambient tranquil. El monestir destaca per la seva capella, el claustre i la seva església, que són exemples magnífics de l’arquitectura gòtica catalana. A més, el monestir també acull un museu on es poden veure objectes i obres d’art relacionades amb la història del lloc i la vida monàstica. És un entorn idil·lic per gaudir d’un entorn de pau i bellesa històrica, així com per aprendre sobre la vida monàstica i la història de la ciutat. El seu entorn verd i els jardins que l’envolten també el converteixen en un lloc perfecte per passejar i relaxar-se, tot descobrint un trosset de la història medieval de Catalunya.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Rusalka”
Dimarts 10 de juny a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Rusalka que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de juny i juliol, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Fernández, Catedràtica de Música i acadèmica les Reials Acadèmies de Madrid i Barcelona ens oferirà sobre aquest títol de Dvořák amb direcció d’escena de Christof Loy. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Nou curs musical “L’òpera del s. XX: de Janácek a Glass”
Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 11, dijous 12, dimarts 17 i dijous 19 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€
Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2025-26 amb La petita guineu astuta de Leoš Janáček (estrenada el 1924) i segueix amb Akhnaten de Philip Glass (1984). Seixanta anys justos separen ambdos títols, prou singulars per definir algunes de les claus de l’òpera del segle XX: avantguarda, modernitat, risc, imaginació i eclecticisme. Paradoxalment, molts amants de l’òpera han nascut al segle XX i desconeixen la música de la passada centúria. Els malentesos i els prejudicis envolten encara les resistències a encarar-s’hi i aquest curs de quatre conferències intentarà oferir les claus per gaudir les òperes de fa més de cent anys, fins arribar a les portes del segle XXI.
SESSIÓ 1
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Introducció a l’òpera en el context de la cultura europea. Els compositors “perifèrics”: Debussy, Puccici, Bartók, Janáček i Szymanowski
SESSIÓ 2
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· L’hegemonia germànica: Pfitzner, Hindemith, Strauss, Schönberg, Berg i Korngold..
SESSIÓ 3
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Reflexions després de la desfeta bèl·lica: Britten, Ligeti, Zimmermann, Henze.
SESSIÓ 4
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· Diàlegs transoceànics: Bernstein, Adams, Glass, Messiaen, Saariaho
Totes les conferències s’il·lustraran amb exemples audiovisuals.
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les quatre sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “West side story”
Dilluns 14 de juliol a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
(INSCRIPCIONS OBERTES A PARTIR DEL 14 DE JUNY)
Amb motiu de les funcions de West side story que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, us convidem a assistir a la conferència que Gonzalo Lahoz, exdirector de la revista Platea Magazine, fundador de Tandem Artists i del podcast Concierto Desorden, ens oferirà sobre aquest títol de Bernstein amb direcció musical de Gustavo Dudamel. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…
Sortida al Festival de Perelada, de l’11 al 13 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem acudir a la nostra cita anual amb el Festival de Perelada. Enguany estem preparant una sortida de cap de setmana que inclourà els següents espectacles musicals i programació cultural: PROGRAMACIÓ MUSICAL:…
Verona, del 23 al 28 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge al Festival de l’Arena de Verona que, després de més de 100 anys, s’ha convertit en un dels més emblemàtics de tota Itàlia. Començarem el nostre viatge musical amb…
Sortida a “La Schubertíada”, del 19 al 22 d’agost
Un any més, els Amics del Liceu no volem perdre’ns un dels festivals catalans més consolidats de l’estiu, la Schubertíada de Vilabertran. Per això us proposem una sortida de quatre dies per assistir a alguns dels concerts més importants de l’edició d’enguany.…
Festival Enescu a Bucarest, del 28 d’agost al 3 de setembre
El proper mes d’agost, els Amics us proposem un viatge a Bucarest, on té lloc cada dos anys el Festival Enescu, que enguany celebra la seva 27a edició de manera molt especial, amb la commemoració del 70è aniversari de la mort del…
Amics Recomana
Ets Amic del Liceu? Gaudeix d’un descompte especial a la Fundació Vila Casas
Benvolguts Amics i Amigues,
Ens fa especial il·lusió informar-vos que, gràcies a la nostra col·laboració amb la Fundació Vila Casas, els socis i sòcies d’Amics del Liceu gaudim d’un preu especial de 4€ en les visites a qualsevol dels espais de la Fundació Vila Casas: Can Framis, Espai Volart, Can Mario i Palau Solterra. El descompte és vàlid únicament per al soci o sòcia titular (no acompanyants) i per gaudir-ne caldrà mostrar el carnet d’Amics del Liceu a les taquilles de qualsevol de les seus. El descompte s’aplicarà a les visites per lliure a les exposicions permanents i també temporals.
Esperem que gaudeixis d’aquest nou avantatge exclusiu!
Ja tenim els guanyadors/es dels Premis de la Crítica d’Amics del Liceu!
Avui divendres 8 de novembre, Amics del Liceu ha concedits els 30ns Premis de la Crítica Operística de Catalunya, corresponents a la temporada 2023-2024.
Hi han participat:
Jorge Binaghi (Mundoclasico)
Antoni Colomer (Núvol)
Jordi Maddaleno (La Vanguardia i Platea Magazine)
Pablo Meléndez-Haddad (El Periódico)
Javier Pérez Senz (Scherzo)
Oriol Pérez Treviño (El Punt-Avui)
Jaume Radigales (Ara i Catalunya Música)
Pablo L. Rodríguez (El País)
Fernando Sans Rivière (Ópera Actual)
Albert Torrens (Revista Musical Catalana)
Promoció especial per a la gala de la revista Ópera Actual
Dimarts 17 de desembre a les 19.30h
Auditori Axa (Com arribar-hi?)
15% de descompte exclusiu per als Amics del Liceu
El proper mes de desembre se celebrarà la gala de la revista Ópera Actual que engloba els premis anuals de la revista, així com els becats de la seva fundació privada.
La gala comptarà amb la participació del tenor albanès Saimir Pirgu, que interpretarà algunes de les àries incloses en el seu nou disc, Saimir. A més, el tenor actuarà com a padrí dels becats de la Fundació ÓA de 2023, entre els quals trobem les sopranos Alexandra Nowakowski, Lucía García Guerrero i Emilia Pérez, la mezzo Yeraldín León i el baix Sebastià Serra (pendent de confirmar).
Recomanacions literàries i musicals
Aquests darrers mesos el mercat editorial ha rebut diverses novetats relacionades amb el món de la música.
Per començar, la més recent, El problema Puccini. Ópera, nacionalismo y modernidad (Acantilado), d’Alexandra Wilson, professora de la Universitat d’Oxford que ha col·laborat en un parell d’ocasions en el nostre llibre de temporada. El llibre és el primer estudi en profunditat de les òperes de Puccini i el primer intent seriós de contextualitzar el compositor en el seu entorn polític, estètic i intel·lectual. Un llibre ideal tant per a qualsevol amant de l’òpera com per tot aquell lector interessat en la vida artística i intel·lectual d’Itàlia als inicis del segle passat. La traducció és a càrrec de Juan Lucas, director de la revista Scherzo i col·laborador d’Amics del Liceu.