Juny 2023
Full Informatiu
Editorial / Juny 2023
Un cop més, moltes gràcies!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Encara tenim al cap (i a l’oïda) el magnífic retrobament, fa com qui diu poc més d’una setmana, que va ser La nit dels Amics. Un vespre dedicat a totes i tots vosaltres en agraïment al vostre suport. Un vespre per lliurar els Premis de la Crítica (ja en la seva 28a edició!) als millors espectacles i intèrprets de la temporada passada. I un vespre per brindar per tots nosaltres. Aquest projecte de La nit dels Amics, iniciat per l’anterior junta directiva, es va poder veure per primer cop l’any 2019. I, tristament, un acte que en aquell moment va ser tan gratament recordat, va haver d’aturar-se a conseqüència de la pandèmia.
Quatre anys més tard, la nova junta directiva va decidir tornar a celebrar els grans èxits del nostre estimat Liceu al Foyer del teatre. I com ja en parlàvem a l’anterior editorial arran de l’assaig general reservat a Amics del Liceu, l’acte del divendres 26 de maig va servir, de nou, com a retrobament dels uns amb els altres: entre vosaltres, però també entre la junta, vosaltres i el teatre, representat pel seu president, Salvador Alemany, i el seu director general i artístic, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, a qui agraïm des d’aquí la seva assistència i constant col·laboració.
Presentat pel vocal de la nostra junta, Enric Calpena (que de presentar en sap, i molt, per la seva trajectòria a la televisió i ràdio de casa), vàrem veure premiats els teatres i festivals que no varen oblidar-se del nostre gaudi precisament durant la pandèmia i van mantenir obertes les seves portes; Serena Sáenz com a cantant revelació de la temporada per la seva Lucia di Lammermoor i pel Don Pasquale dels Amics de l’Òpera de Sabadell; Franco Fagioli al millor cantant en format concert (per la seva actuació al Palau de la Música Catalana); Josep Pons com a millor direcció musical per Pelléas et Mélisande; Àlex Ollé per la posada en escena de la mateixa òpera; i en l’apartat de millor cantant femenina i masculí de la temporada passada, Marina Rebeka per Norma i Matthias Goerne per les seves interpretacions a Wozzeck i al War Requiem, a qui vàrem poder gaudir en persona per recollir el premi atesa la seva participació en el Parsifal que s’ha representat recentment al Liceu.
Evidentment, una nit dels Amics del Liceu no seria el mateix sense música, i aquest cop vàrem poder gaudir de tres interludis musicals: el primer, per la nostra vocal de la junta, Maria Isart, que cantà juntament amb el també amic Lluís Vergés. Soprano i baríton varen cantar àries de Bellini i Gounod abans d’interpretar Mozart a duo. La segona actuació va anar a càrrec de la soprano Mercedes Gancedo, que en aquests moments també es trobava cantant Parsifal a la sala gran del teatre. I per acabar, com totes i tots vosaltres mereixeu, ni més ni menys que la Kundry de Parsifal, Elena Pankratova, per brindar-nos una valquíria i una Santuzza tan especials per a nosaltres: quin gran privilegi! Moltes gràcies a totes i tots els artistes que han fet possible aquest gran èxit de nit!
Sense oblidar uns parlaments de la mà del nostre president, Jaume Graell, així com de Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, que un cop més deixen de manifest l’estima de l’associació cap al teatre, i la del teatre cap a l’associació. Només va restar tancar la vetllada amb una copa al balcó del Foyer, saludant-nos com a bons amics i esperant retrobar-nos molt aviat!
Entrevista / Michael Fabiano, tenor
Michael Fabiano (1984, New Jersey) ha estat un dels protagonistes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Des Grieux recentment a l’òpera “Manon”. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest tenor una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu
Amics del Liceu: Com neix el teu interès per l’òpera? Com són els teus inicis com a cantant?
Michael Fabiano: És una gran pregunta. Quan tenia aproximadament 17 anys volia dedicar-me al món dels negocis, el meu pare era director general d’una empresa i tota la família es dedicava al món de l’empresa, així que vaig anar a la Universitat de Michigan per estudiar administració d’empreses i econòmiques. Alhora volia estudiar música i vaig fer classes de cant amb George Shirley, el primer tenor negre que va cantar al Metropolitan. Recordo exactament quan vaig fer la primera classe amb ell, em va dir: «Michael saps quina veu tens?» i vaig respondre «No, sé que puc cantar bé i que a la meva família li agrada la música, però no sabia que tenia un do». I em va dir: «Tens una veu com cap altra, però si vols fer classes amb mi, has de posar-hi ganes». Després de tres setmanes estudiant a la biblioteca i pensant molt en les meves possibilitats, vaig decidir que sí, que volia estudiar per convertir-me en cantant d’òpera. George em va dir a la tercera classe: «Quan una persona té un talent que és diferent al dels altres, té la responsabilitat social de compartir aquest talent». Això és molt fort, però tenia raó i ara crec en això.
AL: Com van ser els inicis de la carrera?
MF: Recordo quan tenia 21 anys estava estudiant a Philadelphia, a una escola molt important dels Estats Units que tenia alumnes com Steven Costello, Bryan Hymel, Ailyn Perez, Angela Meade, Nancy Fabiola Herrera, molts cantants importants al món. Vam estudiar junts més o menys a la mateixa època. Recordo que li vaig dir al meu professor que volia participar al concurs del Metropolitan i el meu professor i algunes altres persones em van dir que no ho fes, que encara no era el moment. Però jo crec en la idea que cada persona ha de fer el seu camí, per exemple, el camí de Steven Costello no és el meu camí, tampoc el d’Angela Meade, etc. Així doncs, vaig decidir tirar endavant i el 2007 em vaig presentar al concurs i al cap d’unes setmanes el vaig guanyar, amb 22 anys. Immediatament després d’aquest concurs va començar la meva carrera. Vaig debutar a Klagenfurt (Àustria) com a Alfredo a La traviata.
AL: Set anys més tard, al 2014, vas guanyar dos dels millors premis del teu país, el Beverly Sills i el Richard Tucker. Què van significar per tu? I què signifiquen aquests dos cantants com a referents, sobretot Richard Tucker?
MF: Richard Tucker és un dels tenors que més m’agraden, és un tenor fantàstic. Sí, aquell va ser realment un gran moment de la meva carrera.
AL: Aquesta temporada t’hem vist com a Cavaradossi. Què et va aportar de nou la perspectiva de Rafael R. Villalobos?
MF: Rafael R. Villalobos és una persona molt intel·ligent, una persona molt amable i molt interessant que ha estudiat molt sobre la història del castell de Sant’Angelo, sobre Roma, sobre tots els escenaris que apareixen a la història. Coneix molt bé totes les històries paral·leles. Quan va decidir crear una obra que feia un paral·lelisme entre Tosca i Passolini ho vaig trobat molt interessant. Vaig llegir en una entrevista que li van fer on deia que si una persona vol fer una nova Tosca ha de fer coses noves dins de la història de Tosca. No estic d’acord amb aquesta idea. Penso que Tosca és Tosca. La història està molt ben descrita, és molt clara. Amb aquest punt de vista del Rafael no hi estic d’acord, però treballar amb ell ha estat molt interessant, malgrat no estar d’acord amb tota les seves idees, però jo crec que un cantant té l’obligació de ser un gran col·laborador. En art tot és col·laboració. Jo puc entrar a escena interpretant el personatge, malgrat no estar d’acord amb tot, però tinc molt respecte per ell.
AL: I com has enfocat aquest Des Grieux de Manon?
MF: És la mateixa situació. Si algú vol llegir la historia de Manon de 1733, per mi és molt clar que no és una prostituta, és més elevada, és més que Violeta a La traviata, i quan ella té més o menys 15 anys no s’està prostituint, sinó que és una dona innocent i alegre. Per tant, és cert que estic fent coses amb les que no estic d’acord, no comparteixo el punt de vista, però és la meva obligació fer-ho. Vull trobar un camí en la meva manera de pensar.
AL:El teu disc d’àries gravat el 2019 se centra en Verdi i Donizetti: són els compositors que més t’agraden? Com ho descriuries?
MF: Quan estava estudiant a la Universitat de Michigan, vaig trobar el meu camí estudiant Donizetti. Recordo una nit que no podia dormir perquè estava estudiant fins a deu partitures seves. Conec totes les obres d’aquest compositor, obres que altra gent no coneix. M’agrada molt el foc que va escriure Donizetti a la seva música, que és molt diferent que altres compositors belcantistes com Bellini o Rossini. Entenc perfectament per què existeix Verdi quan llegeixo la música de Donizetti. Així doncs, vaig fer aquest CD que va descobrir una connexió entre el foc de Donizetti i el camí de Verdi.
AL: Com definires ara la teva veu? Actualment estàs acceptant rols cada cop més pesats.
MF: Jo cada cop tinc més edat, en faré 39 aquest mes de maig. Vaig començar la meva carrera amb 17 anys. Són molts anys. Estic seguint el meu camí i s’està desenvolupant en aquest moment cap a un repertori diferent. Estic en un moment de canvi. Quan algú està en aquest moment, ha d’adoptar els dos modes de cant, el líric i el spinto. Per tant, està bé que dins del mateix any estigui cantant Des Grieux però també Calaf. Per mi és molt important perquè he de mantenir la meva veu lírica, mentre em vaig movent cap a una altra manera de cantar. Vigilo com protegir la meva veu, quines coses puc fer diferent. Tinc una tècnica que encara estic desenvolupant. Jo sé que no sóc un tenor perfecte, però vaig canviant dia a dia.
AL: Sabem que al desembre et tornarem a tenir al Liceu com a Calaf. Com et sents a Barcelona i treballant al Liceu?
MF: Em sento molt bé treballant en aquest teatre. Conec molt bé la seva història i crec que un dia podria ser un cantant històric per aquest teatre. Tinc molt respecte per tots els cantants que han cantat aquí. Cantar Calaf no és difícil per mi, per dos motius: m’hi identifico en el seu caràcter i, a més, té dues àries més o menys conegudes, però fora d’això, no té grans duets, no té grans concertants com altres òperes com Don Carlo o Aida. El rol és molt directe.
AL: La forma de treballar a Estats Units és diferent que en un teatre de temporada com és el Liceu?
MF: No, la veritat és que és molt semblant. Al matí prenc un cafè, esmorzo, camino cap al teatre per assajar, faig la funció i torno cap a casa. És el mateix que a altres ciutats. Tinc les meves rutines.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Marc Sala
Tenor i soci d'Amics del Liceu
En aquesta edició tercera edició del butlletí, entrevistem el tenor Marc Sala, a qui podem veure interpretant el paper d’escuder a “Parsifal” al Liceu. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Orfeo ed Euridice / Veu
Orfeo deconstruït
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 9 de setembre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Lady Macbeth de Mtsensk, un resum de l’òpera de Xoskakóvitx en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 16 de setembre a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Lady Macbeth de Mtsensk que inaugurarà la temporada del Gran Teatre del Liceu el mes de setembre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé, us convidem a assistir a la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Dmitri Xoskakóvitx. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Àlex Ollé, director d’escena de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dimecres 18 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, ens fa especial il·lusió anunciar-vos que comencem temporada amb un diàleg amb Àlex Ollé, director escènic de Lady Macbeth de Mtsensk , que podrem veure el mes de setembre al Gran Teatre del Liceu.
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que el director mantindrà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk en particular. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Alex Ollé és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus i actualment és l’artista resident del Gran Teatre del Liceu. Ha treballat en teatres de renom, com la Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Teatro alla Scala de Milà, Nationale Opera d’Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les, entre d’altres. Al llarg de la seva àmplia i aclamada trajectòria, ha dirigit més d’una trentena de produccions d’òpera, entre les quals destaquen La damnation de Faust, La flauta màgica, Le Grand Macabre, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Quartett, Tristan und Isolde, Oedipe, Il prigioniero, Madama Butterfly, Faust, L’holandès errant, Pelléas et Mélisande, Il trovatore, Norma, La bohème, Jeanne d’Arc au bûcher i Turandot. Entre els seus compromisos recents cal esmentar Ariane et Barbe-bleue a Lió, Carmen a Tòquio, Idoménée a Lilla i Rusalka a Bergen.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb D.Q. Don Quijote en Barcelona, i hi ha tornat amb Diari d’un desaparegut i El castell de Barbablava (2007/08), Le Grand Macabre (2011/12), Quartett (2016/17), Tristan und Isolde (2017/18) i La bohème (2020/21).
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Barcelona Gallery Weekend
Divendres 20 de setembre a les 11h
Ruta comentada a tres galeries d’art
Punt de trobada:
Sala Parés (Carrer Petritxol 5 com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El mes de setembre, té lloc l’esdeveniment més esperat per a les galeries d’art de la nostra ciutat: el Barcelona Gallery Weekend. Es tracta d’un esdeveniment anual promogut per l’associació Art Barcelona i obert a totes les galeries de la ciutat i àrea metropolitana. Reuneix un programa general d’exposicions en galeries d’art i una programació paral·lela d’activitats especials entorn l’art contemporani i d’avantguarda.
Els Amics del Liceu no ens volem perdre aquest esdeveniment únic a la ciutat, i un any més, gràcies a la nostra col·laboració amb el Barcelona Gallery weekend, us proposem una ruta comentada on visitarem tres exposicions en tres galeries diferents:
Sala Parés / Durant la nostra visita veurem la mostra dels artistes Michael Kenna i Toni Catany. En aquesta ocasió, la galeria estableix un diàleg entre una selecció de la sèrie que el britànic ha realitzat sobre Venècia des de 1980 i les fotografies que Toni Catany (Mallorca, 1942-Barcelona, 2013) va dedicar a la ciutat italiana. Tot i que Kenna i Catany no es van conèixer mai, s’admiraven mútuament. Les confluències entre ambdues propostes són constants i, en ocasions, fins i tot evidents, i denoten una sensibilitat compartida. La mostra «Kenna-Catany. Venècia» és el resultat de les connexions entre ambdós fotògrafs plantejades a l’exposició que va inaugurar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor (Mallorca) a mitjans de 2023.
Galeria Senda / Durant la nostra visita veurem la mostra de l’artista Gino Rubert (que va il·lustrar el nostre llibre de temporada l’any 2002-2003) En aquesta nova exposició, Rubert ens sorprendrà amb retrats de dones atrapades pel seu destí, figures partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.
Galeria Fuga / Durant la nostra visita, veurem la mostra de l’artista Nieves Mingueza: artista visual, investigadora i educadora. En la seva pràctica artística combina fotografia documental, material d’arxiu, collage, text i instal·lació. Conciliant un espai conceptual, personal i social, ella reutilitza i activa arxius visuals per a explorar temes de gènere, salut mental i memòria. Posseeix un màster en Fotografia Documental i està completant un doctorat a la Universitat d’Arts de Londres. La mostra winters while waiting és un projecte visual que combina la investigació amb la pràctica creativa experimental. Debutant com a una instal·lació a la galeria FUGA a Barcelona el setembre de 2024, aquesta obra en evolució integra tècniques com el fotomuntatge, l’assemblatge, les estructures escultòriques i l’ús de text. Fa servir fotografies antigues trobades com a objectes transicionals, petites capses donades i altres elements de paper
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Dijous 26 de setembre i divendres 27 de setembre a les 10.30h (2 grups)
Museu d’Història de Barcelona, MUHBA (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 11€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
El mes de setembre, us proposem una visita a la col·lecció permanent del Museu d’Història de Barcelona, a través del qual podrem fer una passejada històrica per les diferents etapes de la nostra ciutat. El conjunt monumental de la Plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. Les restes que inclou el conjunt monumental de la Plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Palau Major, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’hi ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània. A les sales del palau major, i a través de les peces de la col·lecció, s’aprecia la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani així com el seu creixement i el procés de fortificació, fins a arribar al govern de la ciutat. També s’explica el paper de Barcelona en el context de Catalunya i de la Mediterrània i la vida quotidiana dels seus habitants.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Victor García de Gomar, director artístic del Liceu
Dilluns 30 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’inici de la Temporada 2024-2025, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics /gues que ens acompanyeu tots els detalls de la nova Temporada. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol
Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…
Salzburg, del 18 al 22 d’agost
Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…
La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost
Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…
Oviedo, del 13 al 15 de setembre
El proper mes de setembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a Oviedo per poder gaudir, al Teatro Campoamor, d'una nova producció de l'òpera que dona inici a la Trilogia Tudor de Donizetti, Anna Bolena. La soprano Sabina Puértolas i la…
Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…
Hamburg, del 13 al 18 de novembre
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat d’Hamburg, on podrem gaudir d’un programa musical molt especial. Començarem la nostra sortida amb un concert a l’Elbphilharmonie, la magnífica sala de concerts inaugurada el 2017,…
