
Febrer 2025
Full Informatiu
Editorial / Febrer 2025
Ja ha passat un any!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Estimades amigues, estimats amics; com esteu? No ens n’hem ni adonat que ja estem al febrer: un mes menys de l’hivern! L’altre dia llegia una columna d’opinió sobre el mes de gener i les poques energies que ens deixava al cos. També parlava amb algú al Liceu que em deia que els propòsits, millor deixar-los per a inicis del bon temps, i no per als inicis de l’any, on per anar al gimnàs has de vèncer la mandra de lluitar contra temperatures poc amigues del sortir de casa.
Sembla, però, que als Amics del Liceu, això no ens afecta: hem deixat enrere unes Butterflies, Traviates, un Fledermaus, un Idomeneo o tres micro òperes, que ja estem preparats per tot el que ens depararà el febrer al teatre: el recital de la nostra estimada Ermonela Jaho, el Rèquiem de Mozart (escenificat per Romeo Castellucci), i com no, La Merope de Domènec Tarradellas, a qui li hem dedicat un curs des d’Amics.
I això, només tenint en compte el teatre! Des d’Amics, us tenim preparades, a més a mes del ja esmentat curs sobre Domènec Terradellas, les conferències del Rèquiem de Mozart i de La Mèrope. Si us ve de gust fer visites culturals amb nosaltres, us hem preparat la visita al Museu Picasso per veure l’exposició De Montmartre a Montparnasse: artistes catalans a París. 1889-1914. I si encara us ve de gust sortir de Barcelona, celebrem el mil·lenari de Montserrat amb una excursió al monestir.
Pels que vulgueu anar més lluny de Montserrat, us recomanem el nostre viatge a Florència. A part de les visites culturals a monuments i museus de la ciutat, veurem la Norma de Bellini i la Simfonia Fantàstica de Berlioz.
Ah, i un últim apunt! Recordeu que pel sol fet de ser Amics del Liceu, gaudiu d’avantatges per a assistir a altres institucions culturals amb descompte sobre el preu de l’entrada (trobareu tots els avantatges al nostre web). Doncs bé, us podem donar la bona notícia que hem renovat el conveni que tenim amb el Teatre Nacional de Catalunya per a què seguiu gaudint de bon teatre. I donem la benvinguda al llistat de col·laboracions entre entitats a la Fundació Vila Casas: no us oblideu dir a taquilles que sou Amigues i Amics del Liceu per obtenir el vostre descompte.
Per tant, estimades, estimats, compreu molta fruita ben carregada de vitamina C, carregueu-vos d’energia i ens veiem en les activitats que us tenim preparades!
Entrevista / Saioa Hernández, soprano
Saioa Hernández és una de les veus més sol·licitades pels principals teatres i orquestres de tot el món, incloent-hi el Teatro alla Scala de Milà, la Wiener Staatsoper, l’Opéra de París, la Bayerische Staatsoper, la Berliner Staatsoper, Covent Garden, el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid o la Filharmònica de Berlín. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2021 i va rebre l’Oscar Líric a la Millor Soprano de l’Any 2021. El 2022 va guanyar el I Premio Talía de les Arts Escèniques 2023 a la Millor Intèrpret Lírica Femenina. Recentment, l’hem pogut veure al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Cio-Cio- San a Madama Butterfly.
Amics del Liceu: Comencem l’entrevista donant la benvinguda a una de les cantants més estimades per Amics del Liceu, pel Liceu i pel món operístic en general. Un dels noms més importants i, crec, que més bonics: Saioa Hernández, com estàs?
Saioa Hernández: Molt bé, passant un llarg període a Barcelona, intens i molt bonic.
AL: És cert, des de La forza que estàs amb nosaltres i després amb Madama Butterfly. Com et sents a Barcelona?
SH: Molt bé, alguna de les fites més importants, sobretot a l’inici de la meva carrera, han estat aquí. Tot va començar amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, on vaig debutar amb Il pirata. Venia de debutar internacionalment a Catània amb Norma. A més, aquell any aquí a Barcelona vaig guanyar el Concurs Manuel Ausensi, justament amb l’ària final d’Il pirata. Han estat dos moments que han marcat l’inici de la meva carrera. Tinc un afecte especial per Barcelona, el seu públic i la seva gent, tinc molts amics aquí.
AL: Forza i Butterfly… El segon acte de La forza, encara el tenim a la nostra ment, és on t’has de descobrir davant del públic.
SH: Sí, són dues òperes molt diferents, dos estils molt diferents, parlem de Verdi i Puccini, que no sempre són fàcils de combinar. A més, venia de cantar dues produccions de Turandot diferents. Vaig començar aquí els assajos, però encara em quedava alguna funció a Munic. Començar amb Verdi quan encara estàs cantant Puccini és molt complicat, entrellaçar els dos compositors… No és el més aconsellable, però afortunadament hi havia temps d’assajos i em vaig poder anar adaptant bé. La part bona és que ja coneixia els títols i saps els punts on t’has de reservar més i vas veient com mesurar-te. El segon acte de La forza és molt dur, és una de les òperes més complexes de Verdi per cantar. I després Madama Butterfly, que estàs tota l’estona en escena, ària, recitatiu… Van passant personatges però el teu sempre és allà, has de seguir mantenint tota la història i la tensió. La penso com una gran obra de teatre, no penso en àries, duets… Des que entro a l’escenari deixo de ser Saioa i passo a ser Cio-Cio-San, tot ho sento de forma molt veraç.
AL: Quin tour de force emocional acabar les funcions de La forza i començar amb Madama Butterfly amb un personatge a qui les coses no li surten fàcils.
SH: Sí, la veritat és que són dues tragèdies terribles. Verdi et permet distanciar-te una mica de les emocions, en certa manera, però Puccini arriba directe i és impossible distanciar-se’n emocionalment, és més, si te’n distancies no funciona. Has d’estar ficada completament en el personatge però, alhora, som professionals i hem de mesurar bé les nostres forces, capacitats, el nostre mode d’interpretar i emocionar a través del cant. Tot ha de seguir sent musicalment correcte, però arribar també al públic. Acabo l’òpera, cau el teló i trigo una mica a recuperar-me emocionalment. A vegades triguen a aixecar el teló per l’aplaudiment final per raons tècniques, però també perquè nosaltres acabem exhaustes, amb l’emoció tant a flor de pell, que necessites una minuts per recuperar la respiració.
AL: Com es això de cantar amb el teu marit? La química es nota moltíssim…
SH: Per mi cantar amb Francesco [Francesco Galasso] és un luxe, és un gran professional, em resulta molt fàcil cantar amb ell perquè tenim la mateixa manera d’entendre el cant. Quan trobes algú així –em passa també amb altres companys– amb qui comparteixes la manera d’entendre l’art, el mateix respecte, la mateixa aplicació, al final es nota molt bon feeling. A vegades també passa amb directors musicals o d’escena. Quan passa això es produeix la màgia a l’escenari. Tots som intèrprets molt diferents, però hi ha una cosa molt especial que és la manera d’entendre l’art. I quan coincideix la generositat que tens amb el públic es produeix una màgia molt especial. És el que em passa amb el Francesco. Hem intentat mantenir per separat les nostres carreres, però ens agrada molt cantar junts i estem feliços de fer-ho.
AL: M’has confessat que vas estudiar Dret. Sempre preguntem com vau començar a cantar. En el teu cas, va ser primer el cant o el Dret?
SH: És llarg d’explicar però intentaré resumir-ho. Quan era adolescent, a classe ens van preguntar què volíem ser de grans i aquesta pregunta va despertar en mi un desig: em volia dedicar a alguna cosa que fos vocacional, que no em resultés fer una feina, sinó alguna cosa que m’agradés, que no resultés una càrrega. Vaig passar moltes etapes, moltes coses que m’atreien, com la Criminologia, per exemple. Vaig decidir estudiar Dret per fer-ne dos anys i després preparar una oposicions per ser inspectora de policia i acabar estudiant Criminologia. Entremig van passar moltes coses, també d’espirituals, jo tenia molta atracció per la vida religiosa. No havia fet encara la comunió, però per aquest camí vaig tenir una conversió i vaig estar gairebé dos anys en un convent, també perquè volia experimentar què era allò que tant m’atreia. Podria semblar que anava donant pals de cec, però totes aquestes decisions eren molt meditades per assolir el meu objectiu de descobrir quina era realment la meva vocació. La manera de saber-ho era experimentar-ho. Abans d’entrar al convent, vaig fer les oposicions per entrar com a oficial de l’exèrcit de l’aire, havent fet ja els dos anys de Dret. Quan només em quedava el psicotècnic vaig veure aquest tema no era el meu i va ser quan vaig decidir entrar al convent. Quan en vaig sortir, el primer que vaig fer va ser tornar al cor de la universitat. Ja havia escollit la Universidad Carlos III de Madrid perquè m’havien explicat que tenia un cor important, professors de solfeig, harmonia, etc. Això per mi era molt interessant. Passava gairebé més temps amb el cor que a les classes, i em va atrapar de seguida. Per això vaig tornar, és el primer que vaig buscar, tornar a cantar. La directora del cor va ser la que em va dir que m’havia de dedica al cant. Tot i tenir ja uns 19 o 20 anys, em van dir que era l’edat ideal per entrar al conservatori. Vaig entrar al Grau Mig i no estava gaire ben estructurat perquè havies de compartir classes amb alumnes d’entre 12 i 50 anys, hi havia molta barreja. Vaig decidir que era millor fer-ho tot per privat. Vaig començar a participar en cors de companyies privades, com un hobby. Paral·lelament, quan estava al convent vaig decidir que volia estudiar Magisteri, especialitzada en Educació Musical. Quan la vaig acabar, vaig començar a treballar en una escola i quan se’m va acabar el contracte em van cridar per participar en una companyia privada com a corista a fer una gira durant un mes amb La traviata per diferents pobles de França. Aquell va ser el meu primer contacte amb l’òpera. En el primer assaig dalt de l’escenari i amb vestuari tot va prendre sentit i vaig descobrir realment la meva vocació. Vaig veure que em volia dedicar professionalment a cantar i interpretar. Amb quatre anys, quan en tenia 29, vaig debutar amb Norma a Catània.
AL: Entre les teves professores hi ha noms com els de Caballé i Scotto. Deu imposar molt…
SH: Sí, amb Scotto vaig fer masterclasses, vaig aprendre molt d’ella, sobretot a nivell interpretatiu, i de la versemblança de l’actuació. Primer és el cant, sí, però ha d’estar unit a la interpretació. S’ha de trobar l’equilibri i Renata Scotto era un geni en això. Amb el meu marit vam venir aquí a estudiar i Montserrat Caballé va ser qui ens va obrir els ulls sobre les nostres veus, però també sobre aspectes tècnics que calia canviar. Vam començar tots dos a treballar amb ella. Jo ja la coneixia a través del seu germà Carlos pel Concurs Manuel Ausensi. Ell va venir al camerino durant el concurs, juntament amb Mirna Lacambra. Ell em va oferir cantar Norma a Catània, la qual em prepararia amb Montserrat Caballé, i ella, Il pirata a Sabadell. D’aquesta van ser moltes funcions, crec que nou, i va ser una experiència increïble. Els dos rols més complicats de Bellini i pràcticament de tot el repertori. Vaig preparar-los tots dos amb Montserrat Caballé. Ens van ajudar molt a tots dos i de forma gratuïta. Amb molt d’afecte i molta dedicació. A partir d’allà vam fer el nostre canvi tècnic, ella ens va donar les pautes i vam començar a estudiar pel nostre compte. Vaig buscar masterclasses i és quan les vaig fer amb Scotto. A partir d’aquell moment vaig començar a estudiar amb el meu marit Francesco directament. Ell es va haver de reconstruir també tècnicament i alhora em va ajudar a mi. Jo vaig començar a treballar bastant, coses cada cop més importants i amb més responsabilitat i ell va decidir deixar de banda l’inici de la seva carrera per dedicar-se a mi i a ajudar-me.
AL: I arribem a la funció inaugural de la temporada de La Scala amb l’Odabella d’Attila de Verdi… Explica’ns com és debutar una nit de Sant Ambrosi.
SH: En aquell moment no era conscient del que m’estaven oferint. Jo estava cantant La Gioconda a Piacenza. A La Scala estaven buscant una soprano per interpretar Odabella. Algú els va suggerir que m’escoltessin i va venir el director de càsting de La Scala a veure l’última funció de La Gioconda i d’allà ja em va dir que tindria una sessió de treball amb el mestre Riccardo Chailly. Al principi jo no tenia clar quan havia de ser aquell Attila, fins que un cop parlat amb Francesco, vam veure que es tractava de la inauguració de la temporada de La Scala. Quan vaig fer la sessió de treball amb Chailly estava paral·lelament assajant Tosca a Parma i seguia amb les funcions de La Gioconda. El mestre em va preguntar amb què volia començar i li vaig dir que amb l’ària «Santo di patria» d’Attila, tot i no haver-la cantat mai. D’allà, ja vaig sortir amb el contracte de debutar a La Scala. Va ser una prima molt bonica, tot va funcionar molt bé. La Scala també va treballar molt bé el fet de donar-me a conèixer al públic i la crítica. És molta pressió i s’ha de tenir un caràcter especial pe afrontar una situació així. És molt dur perquè al final dels assajos tothom està nerviós, és molta pressió per a tothom perquè és un moment molt important.
AL: Faig repàs del repertori i hi ha un munt de cavalls de batalla de la teva corda. Quin d’ells et faria il·lusió preparar-te ara?
SH: Em faria molta il·lusió debutar Don Carlo, em crida molt l’atenció. També Anna Bolena o Roberto Devereux. No sé si arribaran o no. Vaig començar amb belcanto, Norma, Lucia di Lammermoor, … i m’agradaria molt tornar-hi. Cada cop és més difícil perquè m’estic obrint a d’altres repertoris. M’agradaria també tornar a cantar La Wally, també Francesca da Rimini, un rol que em va encantar, i per què no, fer més verisme també.
AL: També tens un bon currículum de sarsuela
SH: Sí, diria més aviat òpera espanyola, perquè de sarsuela, n’estic cantant menys de la que m’agradaria. Em donen rols més operístics, com una Dolores, entenc que no hi ha gaire gent que canti aquest repertori. M’encanta fer-lo, però també m’agradaria cantar Luisa Fernanda, Gigantes y cabezudos, La del manojo de rosas… M’agradaria tornar a la sarsuela perquè m’agrada molt recitar. Ja havia fet Curro Vargas, La del soto del parral… però m’agradaria fer-ne més.
AL: Has posat el teu granet en recuperació o manteniment d’aquest repertori
SH: Sí, n’hi ha una que em va agradar molt cantar i va ser Circe de Chapí.
AL: Una última pregunta, sobre el que parlàvem abans de la pressió d’una nit d’estrena, com ho fas per estar bé aquell dia, com et relaxes?
SH: No és que faci res especial, és cert que soc bastant tranquil·la dins el caos. Això també em passa en l’aspecte musical. Com més sons escolto a l’orquestra, més còmoda em sento. Em passa una mica el mateix en períodes de molta feina, crec que rendeixo més. En canvi, quan tinc llargues temporades de descans, després em costa més tornar. S’ha de saber equilibrar-ho. Intento gaudir jo mateixa i fer gaudir als que estan a prop. M’agrada que les coses es facin bé, que es treballi bé. I si veig que no es fa bé, no em costa res dir-ho perquè es facin canvis, si no, tothom acabarà estressat. De fet, quan vaig estrenar aquí Il trovatore estava molt malalta, vaig estar a punt de cancel·lar. Arribava unes cinc hores abans al teatre per vocalitzar, mantenir la calma i en el moment de sortir, donar-ho tot. Sortir a l’escenari amb por és el pitjor que et pot passar, s’ha de sortir a gaudir. És la meva premissa. Perquè si jo gaudeixo, gaudiu vosaltres també.
AL: Ens has fet gaudir d’aquesta entrevista, així com ens fas gaudir al teatre. Moltes gràcies per la teva generositat i esperem que et tornem a veure!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Xavier Tarrats i Joan Tarrats
Pare i fill molt ben avinguts
Tots dos Amics del Liceu, el fill ha encomanat al pare la seva afició per l’òpera
Rèquiem / fons
El Rèquiem de Mozart
Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion
La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.
Rèquiem / vocalitat
Rèquiem de Mozart: veu i vocalitat
Peter Laki
Musicòleg i professor al Bard College
La història del Rèquiem de Mozart és ben coneguda. El 1791, últim any de la seva vida, Mozart va rebre un encàrrec d’un aristòcrata austríac per escriure un Rèquiem en memòria de la seva dona. L’encàrrec va ser lliurat per un missatger, que no va revelar el remitent al compositor. Si Mozart sabia o no que es tractava del comte Franz von Walsegg-Suppach, la jove esposa del qual, Anna, havia mort a principis d’aquell any als 20 anys, segueix sent un misteri. No obstant això, sí que sabem que el comte va oferir la considerable suma de 225 florins: li va pagar la meitat anticipadament i li va prometre la resta quan acabés la feina. Hi ha diverses opinions sobre si el comte també pretenia publicar-la com a creació pròpia.
Mozart va voler finalitzar les òperes La clemenza di Tito i La flauta màgica abans de centrar la seva atenció, cap a la tardor, en el Rèquiem, basat en la missa de difunts catòlica romana. El novembre d’aquell any va caure malalt, i el 5 de desembre a la 1 de la matinada, moria amb l’obra encara inacabada.
Conferències / 2025
Conferència a l’entorn de “La Merope”
Amb motiu de “La Merope” que veurem al Gran Teatre del Liceu en versió concert, compartim la conferència a càrrec d’Oriol Pérez Treviño, musicòleg i assagista.
Conferència a l’entorn del “Rèquiem”
Amb motiu del Rèquiem de Mozart , compartim amb vosaltres la conferència que Rosa Massagué, periodista, crítica musical i col·laboradora habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de W. A. Mozart amb escenografia de Romeo Castellucci per primera vegada al Liceu.
Agenda / Activitats
Conferència a l’entorn de “Lohengrin”
Dimarts 11 de març a les 19h (places exhaurides)
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Lohengrin que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de març, us convidem a assistir a la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història, i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens oferirà sobre aquest títol de Richard Wagner amb direcció d’escena de Katharina Wagner, besnéta del compositor i directora del Festival de Bayreuth. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència “Wagner i l’escenografia. Evolució històrica”
Dijous 13 de març a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Lohengrin que tindrà lloc el mes de març al Gran Teatre del Liceu, els Amics us proposem una conferència que repassa l’evolució històrica de l’escenografia a través de les òperes de Richard Wagner.
L’evolució de l’escenografia des del Romanticisme fins a l’actualitat ha estat marcada per transformacions profundes en estils, tècniques i tecnologies. Durant el Romanticisme, l’escenografia es distingia per representacions detallades i realistes de paisatges naturals i arquitectònics, amb un fort enfocament en la creació d’atmosferes emotives que donaven suport a dramatúrgies amb identitats pròpies. En l’actualitat, l’escenografia ha avançat cap a una rica experimentació i una gran diversitat d’estils, formats i dimensions. Elements multimèdia, tecnologia digital i dissenys escènics interactius s’han integrat plenament, redefinint el paper de l’espai escènic. Els escenògrafs contemporanis busquen oferir experiències immersives i sensorials, utilitzant de manera innovadora recursos visuals, sonors i espacials per captivar el públic. En resum, l’escenografia ha passat de les representacions tradicionals i estàtiques del Romanticisme a propostes dinàmiques, creatives i multidisciplinàries. Aquesta evolució reflecteix no només els avenços en les arts escèniques, sinó també les exigències d’un públic cada vegada més divers i acostumat a noves formes de narrativa i expressió artística.
La conferència anirà a càrrec de Ramon Jovells Argelich, Doctor i Màster oficial en Arts Escèniques, és un investigador apassionat pel món de l’escenografia i la seva evolució al llarg de la història. La seva recerca se centra en l’anàlisi de les tècniques i els dissenys escenogràfics, aprofundint en la seva dimensió històrica, cultural i estètica. Amb una sòlida trajectòria acadèmica, la seva labor investigadora i divulgativa explora la intersecció entre la teoria escenogràfica i la seva evolució, tot posant especial èmfasi en el paper transformador de l’escenografia dins l’experiència teatral i operística. Mitjançant un enfocament interdisciplinari, examina com els espais escènics, les seves estructures i les seves innovacions contribueixen a la construcció de significats i a la immersió del públic en la poètica de l’espectacle.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine a veure l’exposició “Fernando Botero, un mestre universal”
Dimecres 19 de març a les 10.30h (places exhaurides)
NOU GRUP: Dimecres 19 de març a les 11.00h
Dijous 20 de març a les 16.30h (places exhaurides)
Palau Martorell (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 22€
Durant el mes de març, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició Fernando Botero, un mestre universal. A poc més d’un any de la seva mort, el Palau Martorell acull la més completa exposició de l’artista mai celebrada a Espanya, ja que reuneix un conjunt de més de 110 obres, gran part d’elles inèdites, procedents de col·leccions privades, que inclou escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets i dibuix al llapis.
L’artista Fernando Botero (Medellín, Colòmbia, 1932 – Mònaco, 2023), és una figura cabdal de l’art del segle XX i ja forma part de la Història de l’Art. L’exposició, comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, explora la seva extraordinària versatilitat en l’ús de les diferents tècniques pictòriques i la riquesa que això va suposar per a la seva obra.
“Fernando Botero. Un Mestre universal” també analitza l’important relació de l’artista colombià amb Espanya i Itàlia, així com la influència cabdal que tots dos països van tenir a la seva obra. Per aquest motiu, dues obres excepcionals es veuran per primera vegada al nostre país: una versió de ‘Las Meninas’ de Velázquez, que sempre ha estat penjada a l’estudi parisenc de Botero, i ‘Homenaje a Mantegna’, un prèstec extraordinari procedent d’una col·lecció privada dels Estats Units, que recentment va ser descobert per Lina Botero a través de Christie’s. A aquestes peces se sumen, entre d’altres, les seves sèries icòniques amb els temes clàssics que més s’estimava, com els dedicats a Amèrica Llatina, el circ, la religió, la natura morta i les seves versions d’obres mestres de la història de l’art.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Ruta històrica a l’entorn de 1714 amb Enric Calpena
Dimarts 25 de març a les 11.30h (places exhaurides)
Dimecres 26 de març a les 11.30h (places exhaurides)
Mercat de Sant Antoni , cantonada carrer Urgell amb carrer Manso (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 15€
Per completar el mes de març, us proposem una ruta mostrarà alguns dels indrets importants en les guerres que van afectar Catalunya des del 1640 fins el 1714. Començarem al mercat de Sant Antoni i acabarem davant del Parlament de Catalunya, passant per l’Hospital de la Santa Creu, l’Església de Sant Agustí, l’Església de Betlem, l’Església del Pi, Plaça de Sant Jaume, Santa Maria del Mar, Fossar de les Moreres i, finalment, el Born. Aproximadament, serà una hora i mitja de durada
Enric Calpena és periodista i ha estat professor de Comunicació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en divulgació històrica, ha dirigit i fet el guió de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Dirigeix el programa En guàrdia a Catalunya Ràdio i és especialista en divulgació històrica. Ha publicat diversos llibres d’Història, Comunicació i és autor de diverses novel·les. Membre de la Junta d’Amics del Liceu des de 2016.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Florència, del 6 al 10 de març
Aquest mes de març, els Amics del Liceu us oferim un viatge a Florència per gaudir d’aquesta magnífica ciutat i d’un programa musical compost per un concert i una de les grans òperes de repertori. Començarem el nostre viatge assistint al concert…
Nàpols, del 21 al 25 d’abril
Aquest mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols, per gaudir d'un dels teatres italians més emblemàtics, el San Carlo, i de dues òperes molt poc representades actualment. Per començar, encara emmarcat dins l’Any Puccini, podrem veure La fanciulla…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
Aquest mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per descobrir dos títols de repertori operístic ben diferent i que no es representen gairebé mai als escenaris d’arreu del món. Començarem amb repertori barroc de la mà…
Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…
Festival de Santa Fe, del 22 al 28 de juliol
El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…
Amics Recomana
Entrevista amb Jaume Graell, president d’Amics del Liceu
Aquest mes, el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, ha estat entrevistat pel crític d’òpera i soci d’Amics del Liceu Albert Mena, podeu llegir l’entrevista completa al mitjà digital Llegir.cat. , enllaç a continuació:
El Rèquiem de Mozart
Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion
La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.