
Gener 2026
Full Informatiu
Editorial / Juliol 2025
Un cop més, bon estiu, Amigues i Amics!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu

Estimades sòcies, estimats socis;
Arriba aquell moment de l’any en què el temps sembla alentir-se. Els vespres s’allarguen, els dies són més lluminosos i tot convida a sortir, a viure més a l’aire lliure, a deixar-se sorprendre per la música del món que ens envolta. Per a molts, l’estiu és temps de viatges, de descoberta, de converses pausades; per a d’altres, és una estona de calma necessària per recuperar forces. Sigui com sigui, és temps de fer balanç i també de somiar el que vindrà.
Aquest any els Amics hem viscut plegats una temporada intensa i emocionant: grans òperes al Liceu (amb un nom a destacar per la seva presència: Nadine Sierra!), conferències que ens han fet aprofundir en històries i personatges, trobades musicals plenes de complicitat i viatges que ens han dut a respirar òpera més enllà de les parets del nostre teatre. Cada cop que ens hem retrobat, cada vegada que hem compartit un concert, una visita o una copa de cava a La nit dels Amics, he sentit, i us ho dic amb emoció sincera, que l’Associació és viva gràcies a vosaltres: doneu sentit a cada activitat i que feu possible que Amics del Liceu sigui molt més que un simple punt de trobada. Es una comunitat d’afectes i passions compartides. Gràcies per ser-hi i per fer-ho possible.
Però l’estiu no és només un temps de balanç, és també un temps de preparar-nos per tot el que vindrà. I el que ens espera, us ho puc dir amb il·lusió, promet moments igual d’intensos. A la nostra agenda ja hi podeu trobar els següents viatges, amb destins que respiren música, història i cultura, així com activitats que ens faran viure la nova temporada amb més intensitat que mai: conferències, trobades musicals, moments per compartir i per aprendre junts, i la possibilitat de continuar gaudint del món líric en la millor companyia: la vostra. Respecte als viatges, i com és ja tradició, l’estiu i la tardor venen plens d’oportunitats per descobrir la música més enllà del nostre entorn habitual. Començarem amb dues cites molt especials:el festival Enescu a Bucarest (del 10 al 16 de setembre); Toulouse, de l’1 al 4 d’octubre; Amsterdam del 26 al 29 de novembre; i finalment, Munic del 5 al 9 de desembre!
Respecte a les activitats que us tenim preparades a la vostra tornada estival, el setembre vindrà carregat de propostes per començar la temporada amb energia i coneixement. Quatre activitats per a tots els gustos: una visita comentada a l’exposició de fotografia Les formes que mouen l’existència de Manel Esclusa el divendres 5 de setembre a les 10.30 h; una visita modernista a l’Ajuntament de Barcelona, el dilluns 8 de setembre a les 10 h; la primera conferència de la temporada, impartida per n’Antoni Colomer, sobre La guineueta astuta de Janácek, el dimecres 17 de setembre a les 7 de la tarda; i finalment, una visita comentada al Barcelona Gallery Weekend, el divendres 19 de setembre a les 12 del migdia. Agafeu energies! Totes aquestes activitats estan pensades perquè la tornada després de l’estiu sigui plena d’òpera, cultura i bons moments compartits.
I permeteu-me destacar una cita molt especial: gràcies a la deferència del Gran Teatre del Liceu, tindrem l’oportunitat única de gaudir d’un assaig exclusiu per a socis/es de Werther de J. Massenet. Serà el dimarts 28 d’abril de 2026 a les 17 h, una ocasió per veure l’òpera des de dins, per presenciar el procés creatiu en la seva màxima essència. Les reserves ja són obertes (per correu, telèfon o WhatsApp) i recordeu que disposeu d’una invitació per soci/sòcia, i dues si sou Amics Protectors, Preferents o Benefactors. És un privilegi que ens emociona poder oferir-vos, perquè sabem que aquestes experiències són les que més perduren a la memòria.
Així doncs, gaudiu d’aquest estiu com millor us faci feliços: potser seguint algun festival d’òpera a l’aire lliure, potser visitant algun museu que teníeu pendent, o potser, senzillament, deixant-vos captivar per un bon llibre amb música de fons i la brisa de la tarda. I si viatgeu, feu-ho amb la mateixa curiositat que ens porta a descobrir nous teatres i noves veus. Nosaltres, mentrestant, continuarem treballant perquè quan arribi la tardor puguem retrobar-nos amb un programa a l’altura del que mereixeu, ple de noves propostes i de la mateixa il·lusió de sempre.
Ens retrobarem al setembre, amb preguntes de sempre (“com han anat les vacances?”) i amb moltes ganes de continuar compartint aquesta passió que ens uneix: la música, l’òpera i, sobretot, la bona companyia.
Així doncs, i un any més: bon estiu, Amics i Amigues del Liceu!
Entrevista / Montserrat Seró, soprano
Montserrat Seró, va iniciar la seva formació musical als sis anys com a violinista. Després de participar en diversos projectes vocals, es va especialitzar en interpretació clàssica al Conservatori Superior del Liceu. Tot seguit va cursar el Màster de Lied Victoria dels Àngels en el ESMUC. Actualment, continua el seu progrés vocal mitjançant l’estudi de rols operístics adequats a la seva evolució artística. Enguany debuta al Teatre del Liceu amb Madama Butterfly i West Side Story. A la següent temporada formarà part de la programació del Teatro Real amb l’òpera contemporània Don Juan no existe d’Helena Cánovas, com també debutarà al Teatro de la Maestranza com Zerlina a Don Giovanni de Mozart.
A més, l’any 2024 va ser una de les guardonades amb el premi extraordinari que atorguem els Amics del Liceu al Concurs Tenor Viñas i va ser una de les cantants participants a La nit dels Amics.

Amics del Liceu: Tu tens uns començaments una mica precoços, oi Montserrat?
Montserrat Seró: Sí, podríem dir que canto de tota la vida a nivell personal i després, professionalment, una mica més gran. Just aquest any ha sigut un despuntar més florit.
AL: Et venia d’una família artística que et va inculcar la passió per la música o ha estat un acte de rebel·lia? A més, tocaves el violí, oi?
MS: Sí, s’assembla molt. L’acte de rebel·lia va ser al contrari, deixar la música i el conservatori perquè en aquell moment la sistèmica educativa no acabava de ser. Vaig fer una acte de rebel·lia i vaig dir, vaig a viure i cantar i… el que sorgeixi. Sí que és cert que a nivell familiar he tingut una família preciosa, maquíssima que m’ha recolzat sempre amb la música, que van fer cas a la meva professora de música de l’escola que és qui els va dir que hi havia una nena que refilava bonic i que em fessin anar al conservatori. A la coral de l’escola, ella sempre em feia cantar els solos de les cançons com el cucut de paret, nadales… Fins i tot havíem fet algun concurs de corals i a mi em feien fer els solos. Recordo el meu debut a Barcelona, a l’Auditori, en aquesta agrupació de corals que hi vam anar a cantar.
AL: Amb quina edat?
MS: Devia ser amb 10 o 8 anys.
AL: Ho tenies a l’adn… Que interessant, perquè en aquest butlletí també entrevistem una sòcia que era professora de música, que també es diu Montserrat. És un rol molt interessant, tu n’ets el viu exemple, que una persona et digui que vals per això, que parli amb els pares i t’animi a continuar amb una carrera de música, que una nena petita no sé si ho té gaire al cap…
MS: Totalment, és un rol bàsic i elemental per dedicar-se a això. Els pares de vegades venen de carreres musicals, però en el meu cas no. Els padrins sí: per exemple, el patern cantava a les corals de Les Garrigues i el matern xiulava mentre feia passejos. I en el cas de les professores sí que tenen aquest rol elemental, perquè si no, com saps que se’t dona bé alguna cosa? Tu vas fent per la naturalesa, però si no ho contrastes…
AL: Mira quin bon ull i quina bona oïda va tenir i mira, gràcies a ella, aquí ens trobem. Per cert, Montserrat, quin any tan bonic i tan dolç… Pensava en la Kate Pinkerton, aquest debut tan bonic, i ara amb West Side Story. Comencem amb aquest debut al Liceu, com ha estat?
MS: Doncs espectacular. Ha sigut el meu primer gran debut a l’òpera i ho he pogut fer a casa nostra, a Catalunya, al Gran Teatre del Liceu, amb els Amics, perquè els meus inicis van ser amb el Concurs Viñas, en el qual vaig obtenir dues vegades la beca cedida pel vostre Premi Amics del Liceu. Des d’aquest concurs també va esdevenir el contacte amb el Víctor que va confiar amb mi per fer aquest paper i l’altre de West Side Story. Ha sigut aquest any, començant amb Madama Butterfly, en què he pogut abocar tot el desig i convicció amb què m’hi puc dedicar i les ganes que tinc d’encarnar personatges.
AL: Com ha de ser el moment en què trepitges per primera vegada aquest escenari, no m’ho puc ni imaginar… Tu que ho gaudeixes tantíssim i ets tan passional, no em vull ni imaginar com deuries estar en aquell moment de sortir a l’escenari.
MS: Tots els sentits els tenia encesos, sentia l’olor molt potent, la vibració, tot estava receptiu i, a la vegada, amb una gran concentració perquè, és clar, si penses massa, el temps et passa i les tres frases de la Kate… no et pots despistar i que se’t passin (riuen).
AL: A més anaves guapíssima amb aquell vestit! Era un luxe veure’t vestida d’època.
MS: Sí, tothom em deia que quina sort havia tingut, no sempre sortiràs tan afavorida.
AL: I ara amb ganes de West Side Story? Tu ets d’aquelles que diu musical o òpera? A mi aquest debat m’encanta..
MS: És veritat… no t’ho sabria dir, és fer una interpretació viva, i després ja agafa més d’un cantó o d’un altre. No et sabria dir gaire la diferència en aquelles èpoques compositives.
AL: Sí, com qui diu, de la partitura va saltar a Broadway…
MS: Amb moltes ganes pel rol i per la resta de companys. L’altre dia li deia a la meva mare, és que allà tindré la Nadine, el Dudamel, la Laura Brasó, companys de tota la vida, de la terra, el Juan Diego Flórez… Són companys que quan ets petita te’ls mires, són ells les grans estrelles, sobretot la Nadine, l’admiro moltíssim, crec que ens ha donat tantes alegries, dona una vida a l’òpera i als personatges… És el necessari, que els personatges visquin.
AL: N’aprens per osmosi? Aprofites que estan allà, que podeu xerrar, és una bona escola, un assaig?
MS: Sí, només de ser-hi, quan ho fan bé, el teu cos mimetitza, se’t posen coses a lloc. Em va passar amb Madama Butterfly, a mi em resultava coherent d’una manera totalment inconscient el que s’estava fent, després cantava. Ja em passava altres vegades venint de públic.
AL: Clar perquè ara estava comptant, tenies dotze companys que anaven rotant, quatre personatges amb tres casts diferents. Allò deuria ser una escola molt interessant anar parlant amb uns i altres…
MS: I uns casts de primeríssima, molt contenta i agraïda.
AL: I Montserrat, tu també ets una mica tot terreny, perquè també has cantat el Don Juan no existe. Veig que estàs en repertoris del segles XX-XXI. Hi ha algun repertori amb què et sentis més còmoda? Què sents respecte a l’òpera contemporània?
MS: Que m’hi senti més còmoda, m’encantaria respondre’t de manera més convincent d’aquí dos o tres anys, tindré més experiència a l’hora de portar un rol.
AL: D’acord, no hi ha pressa.
MS: Pel moment em resulta tot bastant similar, a no ser que hagi de ser molt escrupolosa amb una estètica com és la belcantista. O com és la que ara agafaré amb la Zerlina de Don Giovanni, que debutaré a La Maestranza de Sevilla. De moment no t’ho sabria dir, és agafar-me a les línies melòdiques del personatge que impliquen recitatius o àries, posar-ho a lloc i que sigui expressiu.
AL: Expressament el belcanto et fa més por o respecte?
MS: El belcanto és la veritat pura. Si no entres en una fluïdesa de l’aire, una fluïdesa del cos on hi ha la tensió i la distensió justa, no succeeix. Aleshores és la veritat pura.
AL: Els socis d’Amics hem tingut la gran sort d’escoltar-te dues vegades l’ària final de l’Amina de La sonnambula. A més, com qui diu, d’aquí a aquí… Més veritat que això no l’hem pogut gaudir. És cert tot el que dius, els que hem estat a l’altra banda com a públic, tant a La nit dels Amics com a la conferència de La Sonnambula, on vas fer també la cabaletta, va ser impressionant.
MS: Jo encantada, a més va haver-hi una rebuda tan afectuosa que estic encantada de ser benvinguda i apreciada en el vostre col·lectiu d’Amics.
AL: Sempre, això tingues-ho clar. Com veus el futur de l’òpera? Quina és aquesta excitació que provoca una òpera de nova creació? Tenim futur assegurat?
MS: Sí, jo per l’experiència que estic assolint veig que, tant el repertori clàssic com el de nova creació, és quelcom que mou a les persones quan hi van. Si les interpretacions són verídiques i t’hi poses del tot, aleshores les persones ho sentim i ho apreciem. La nova creació sempre pot ser més discutida i té una altra cosa que no tenen els títols clàssics i és que no han tingut temps de poder ser viscudes, repetides, aleshores dependrà de les circumstàncies amb què poden ser interpretades. Don Juan, en concret, va ser un èxit a Madrid i el factor que sigui de nova creació fa que tu com a intèrpret, la directora d’escena Bàrbara Lluch, en aquest cas, i la resta de l’equip, puguem posar-hi molta veritat perquè la interpretació té el permís de ser llegida amb el nostre present, molt interessant perquè li aporta una frescor que fa que sigui més proper amb el públic viu. tenim aquesta certa connexió coetània.
AL: I, escolta, de la propera temporada què és el que et fa més il·lusió?
MS: Sí, em fa molta il·lusió, a banda de la Zerlina, la Violetta Valéry que farem a Sabadell.
AL: Home, hi serem, eh! Et fa por? Diuen que quin cavall de batalla…
MS: Por no, respecte, però penso posar-hi totes les ganes i les hores. Agradarà més o menys, no ho sé, però està per descobrir.
AL: Que bé, quines ganes. I, a llarg termini, un personatge que et faci molta il·lusió?
MS: Doncs abans jo responia Violetta.
AL: Doncs ara n’hauràs de buscar un altre…
MS: Lucia di Lammermoor, depèn de per on viatgi la veu, també em fa moltíssima il·lusió. Perquè els personatges que tenen aquesta mena de passió que els porta fins a la bogeria m’encanten. Fins i tot, Gilda també ha de tenir un punt obsessiu i desajustat per posar el seu cos per amor. I després ja vindran coses més serioses que suposo que vindran de la mà de la meva maduresa personal.
AL: Déu n’hi do, de totes tres, m’encanten les tres. Una última pregunta. Com portes tot el tema dels viatges: Nova York, Mèxic.. i com et relaxes i et dones temps per tu?
MS: El fet de portar el ritme, n’estic aprenent. He tingut fases que pensava, que bé, vaig a conèixer això, a viatjar, però també he passat per fases de trobar a faltar tenir una certa rutina. Ara estic aprenent a valorar aquest estil de vida com a tal, on la relaxació i tocar arrels és clau, i ho faig a través del meu poble. Ara vinc d’allà i s’hi està fresquíssim. És un poble de dos-cents habitants i em retrobo amb les meves arrels.
AL: I quin és?
MS: És secret, però és a la Noguera.
AL: Quan et facin filla pròdiga del poble ja se sabrà (riu)… Allà t’hi veig tranquil·líssima
MS: Sí, allà em relaxo. Aquest és el punt més important, que siguis on siguis puguis estar tranquil·la i allà estic estudiant.
AL: Montserrat, moltíssimes gràcies pel teu temps i molt bon estiu. Que vagi molt bé West Side Story i per la temporada vinent Zerlina, Violetta… Gràcies pel teu temps, a l’altra banda de la càmera tens moltes admiradores i admiradors.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci / sòcia
Montserrat Reventós
Professora de música jubilada, amant de l'òpera i sòcia d'Amics del Liceu
Apassionada de l’ensenyament, la música i el Liceu, on hi té grans records no només com a espectadora sinó també com a antiga estudiant del Conservatori
West side story / fons
En algun lloc, West Side Story
28 de setembre de 1971. Al Despatx Oval de la Casa Blanca, Richard Nixon rep l’estrella cinematogràfica Ginger Rogers. Tots dos malparlen sobre l’elecció que el director d’orquestra Antal Doráti ha realitzat per inaugurar el Kennedy Center de Nova York: músiques d’un incomprensible Stravinski i, el que és pitjor, de l’«excèntric» Leonard Bernstein, al qual el President acaba anomenant «son of a bitch».
I és que Lenny havia compost per a l’ocasió una Missa que no seguia, precisament, l’estil canònic que Nixon esperava. Gospel, blues, jazz… fins i tot rock i, per descomptat, Broadway, tot brota en ella… amb la participació d’un sacerdot activista contra la Guerra de Vietnam… i el senyor President, tal com recullen les cintes que van veure la llum amb l’escàndol Watergate, també acabar brollant. Res que ens sorprengui des d’aquesta actualitat que ens ha tocat viure.
Bernstein no concebia la música fora de la seva raó social. De tot allò que el nodria com a ésser humà. D’allò bo, d’allò dolent. Va ser el pianista, divulgador, compositor i director que la música necessitava. Leonard va ser l’home i l’artista compromès que la societat i el seu esdevenir han agraït. Va entendre que la música és política, o com a mínim, és «allò social» i s’hi va entregar. A través de la música i de les seves vivències personals, es va implicar o va participar en la Marxa cap a Montgomery, la Primavera de Praga, el Maig francès, la caiguda del Mur de Berlín o en les protestes contra la Guerra de Vietnam; es va alinear amb el Comitè per als Refugiats Antifeixistes, Martin Luther King o John F. Kennedy. I després de l’assassinat d’aquest darrer, va llegir el discurs La resposta d’un artista a la violència. Incloent algunes de les paraules que Kennedy hauria hagut de pronunciar quan fou tirotejat, Bernstein va dir: «El lideratge dels Estats Units s’ha de guiar per l’aprenentatge i la raó». «I d’on sorgeix aquesta violència? –afegia ell– De la ignorància i l’odi, els antònims exactes d’aprenentatge i raó».
Conferències / 2025
Conferència a l’entorn de “L’elisir d’amore”
Amb motiu de les funcions de “L’elisir d’amore” que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de novembre i desembre recuperem la conferència que Marc Balcells, Doctor en Criminologia, professor a la Universitat Oberta de Catalunya i vicepresident d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Gaetano Donizetti amb direcció d’escena de Mario Gas.
Conferència “L’escenografia. De les idees d’Appia a les produccions del segle XXI”
Amb motiu de les òperes “La guineueta astuta” i “Akhnaten” amb les quals comença la nova temporada operística al Gran Teatre del Liceu, els Amics us recuperem la nova conferència dedicada al món de l’escenografia a càrrec de Ramon Jovells Argelich, Doctor i Màster oficial en Arts Escèniques, investigador apassionat pel món de l’escenografia i la seva evolució al llarg de la història.
Agenda / Activitats
Visitem el Museu del Renaixement de Molins de Rei
Dimecres 10 de desembre a les 9.30h (últimes places)
Palau de Requesens (sortida des de Pl. Catalunya amb transport públic (RENFE) com arribar-hi?)
Punt de trobada: Davant de la botiga Apple Store de Pl. Catalunya a les 10h
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 12€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat
*El preu inclou el bitllet de tren d’anada i tornada
Per començar el mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una sortida de mig dia per visitar el Museu del Renaixement de Molins de Rei, que va obrir les seves portes tot just fa un any. Es tracta d’una col·leció ubicada al Palau de Requesens, el qual es va començar a construir a finals del segle XV, però va viure l’època d’esplendor màxima al segle XVI. Grans personalitats i monarques, com els Reis Catòlics o l’emperador Carles V, s’hi van allotjar en repetides ocasions. Avui en dia, el Palau està declarat bé cultural d’interès nacional i acull un total de 100 obres del segle XV, XVI i XVII. Una interessant col·lecció de pintures, escultures i objectes emblemàtics i representatius d’aquest període. El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
La visita anirà a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i vocal de la junta.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada a l’exposició de Cristina Iglesias a La Pedrera (llista d’espera)
Dijous 18 de desembre a les 10.30h
La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 18€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició que presenta La Pedrara, una mostra única dedicada a la reconeguda artista basca Cristina Iglesias, cèlebre pels seus entorns immersius i poètics. La mostra presenta una selecció d’obres que inclouen pavellons, laberints, passadissos i instal·lacions murals, en què s’entrellacen naturalesa i arquitectura, literatura i geologia. Amb un llenguatge escultòric profundament sensorial, Iglesias crea espais que conviden a la contemplació i al recorregut, en sintonia amb l’arquitectura fluida de Gaudí. L’exposició estableix un diàleg entre l’organicitat natural i la geometria arquitectònica, desdibuixant els límits entre l’interior i l’exterior, entre el real i l’imaginari.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Tristan und Isolde”
Dimecres 7 de gener a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Tristan und Isolde que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de gener, us convidem a assistir a la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens oferirà sobre aquest títol de Richard Wagner amb direcció d’escena de Barbara Lluch i la soprano Lise Davidsen, que debuta en el paper d’Isolda. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Col·loqui amb la directora d’escena Barbara Lluch
Dijous 8 de gener a les 19.30h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Tristan und Isolde que tindrà lloc el proper mes de gener al Gran Teatre del Liceu, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre la directora d’escena Bárbara Lluch i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics /gues tots els detalls d’aquesta nova producció.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Vine a “La Nit dels Amics del Liceu” (llista d’espera)
Dimarts 10 de febrer a les 19h (llista d’espera)
Foyer del Gran Teatre del Liceu
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
A la Junta i l’equip d’Amics del Liceu ens fa especial il·lusió anunciar que el proper mes de febrer us convidem a assistir a La nit dels Amics, un acte que va néixer la primavera de 2019 amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anuals per als nostres Amics i Amigues.
L’acte tindrà lloc el proper dimarts 10 de febrer a les 19h al Foyer del Liceu, i servirà de marc per a l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica, que l’Associació convoca anualment des de fa 31 anys, corresponents a la temporada 2024-2025. (Pots consultar aquí els premiats d’enguany)
L’acte inclourà actuacions musicals, d’una banda, de cantants emergents per tal de donar-los projecció a l’inici de la seva carrera professional i, de l’altra, d’artistes amb una carrera operística ja consolidada.
Per aquest acte disposeu d’una invitació individual per soci/a, a excepció dels Amics Protectors, Preferents i Benefactors, que poden gaudir d’una invitació doble per persona.
Recordeu que, un cop feta la reserva, rebreu un email o whatsapp de confirmació. Si ja heu fet prèviament la reserva per aquest acte, no cal tornar-la a fer.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – 680 21 37 29 natalia@amicsliceu.com (preguem que feu la reserva una vegada per un sol canal).
T’hi esperem!
Propers Viatges
Munic, del 5 al 9 de desembre
El proper pont de desembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Munic que ens permetrà gaudir, d’una banda, de títols poc habituals del repertori operístic que tindran lloc a la Bayerische Staatsoper, i de l’altra, de la ciutat immersa…
Berlín, del 22 al 27 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Berlín, uns dies per gaudir de la intensa vida musical i cultural de la ciutat que ens ofereix un programa musical d’altíssim nivell amb dues òperes a cavall…
Viena, del 18 al 22 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat de Viena per gaudir del seu encant i d’un programa musical molt variat i de primer nivell amb dues òperes imprescindibles, i un concert i un…
Sicília, del 10 al 14 de març
El proper mes de març, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Sicília per tal de gaudir de dos títols operístics de referència. El viatge es completarà amb diverses sortides culturals a Taormina , Agrigento, Palermo i Catania que estan en…
Madrid, del 17 al 19 d’abril
El proper mes d'abril, els Amics del Liceu us proposem una escapada express de cap de setmana a Madrid per tal de gaudir d'una òpera i un concert de referència. El viatge es completarà amb diverses sortides culturals: una al Palacio Real…
Zúric, del 14 al 17 de maig
El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Zúric per tal de gaudir de tres títols operístics de referència. El viatge es completarà amb diverses sortides culturals que estan en preparació. A continuació us avancem les…













