skip to Main Content

Febrer 2025

Full Informatiu

Editorial / Febrer 2025

Ja ha passat un any!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Un any ha passat ja, s’ho poden creure? 365 dies complerts (setmana amunt, setmana avall), que ja tornem a estar parlant de dues de les coses que poden fer més feliç a un Amic del Liceu: la presentació de la nova temporada, i la Nit dels Amics!

Poc a dir de la temporada 2024-2025: no només celebrarem els vint-i-cinc anys de la reconstrucció del teatre després del segon incendi del 1994, sinó que ho farem amb grans títols, d’una banda, i d’altres que, igual de grans, són més desconeguts. I tot, com sempre, amb grans veus de casa i del panorama internacional.

Qui vulgui gaudir els títols més cabdals del repertori operístic, podrà fer-ho amb La forza del destino, La traviata, Madama Butterfly, Lohengrin o La Sonnambula. Grans cavalls de batalla del repertori operístic que es complementaran amb altres òperes que no tenim tantes oportunitats de viure, com és l’òpera inaugural de la temporada, la Lady Macbeth de Mtsensk (per cert, no es perdin el curs que el professor i bon amic de l’associació, Jaume Radigales, farà sobre òpera i política del segle XX!), el Fledermaus, l’Idomeneo, la Merope (quines ganes, i quina alegria recuperar Terradellas!), el Giulio Cesare o el Benjamin a Portbou.

Que el Liceu és un teatre de grans veus es ratifica, temporada rere temporada, no només pels solistes que canten a les produccions operístiques de la sala gran, sinó també per tots els recitals que s’hi ofereixen: només cal llegir la llista per ratificar-ho! Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała fan tàndem una temporada més; Elīna Garanča, Ermonela Jaho, Nadine Sierra i Pretty Yende, Lise Davidsen i Matthias Goerne, o la gala lírica de la temporada, formada per Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Tot, a més a més (i faig curt) complementat per ballets i concerts, entre altres esdeveniments.

I què dir de la Nit dels Amics? A totes i tots els implicats en la seva organització ens fa molt feliços continuar amb aquesta curta tradició, però en la que hi estem seriosament implicats. Una nit que celebrem tantes coses: celebrem les grans veus de casa, i alguna sorpresa més (però és top secret, i, per tant, no els en puc dir res!); celebrem els premis de la crítica al bo i millor de la passada temporada operística a Catalunya; i sobretot, els celebrem a vostès, Amigues i Amics, que amb el seu suport incondicional any rere any, són la sang de l’organització. Per tant, aquest pròxim 4 de juny, a les set de la tarda, el Gran Teatre ens obre les portes per celebrar, Teatre i Amics, aquesta bonica sinergia en una vetllada íntima.

Us hi volem veure a totes i tots, i brindar plegats per la vostra amistat!

Entrevista / Saioa Hernández, soprano

La soprano Saioa Hernández ha interpretat recentment al Liceu el paper de Cio-Cio-San a Madama Butterfly i és una de les veus més sol·licitades pels principals teatres i orquestres de tot el món, incloent-hi el Teatro alla Scala de Milà, la Wiener Staatsoper, l’Opéra de París, la Bayerische Staatsoper, la Berliner Staatsoper, Covent Garden, el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid o la Filharmònica de Berlín. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2021 i va rebre l’Oscar Líric a la Millor Soprano de l’Any 2021. El 2022 va guanyar el I Premio Talía de les Arts Escèniques 2023 a la Millor Intèrpret Lírica Femenina. A més, Saioa també ha rebut el Premi del Teatro Real 2023, i ha guanyat prestigiosos premis de cant com el Manuel Ausensi, Jaume Aragall i Vincenzo Bellini.

Amics del Liceu: Comencem l’entrevista donant la benvinguda a una de les cantants més estimades per Amics del Liceu, pel Liceu i pel món operístic en general. Un dels noms més importants i, crec, que més bonics: Saioa Hernández, com estàs?

Saioa Hernández: Molt bé, passant un llarg període a Barcelona, intens i molt bonic.

AL: És cert, des de La forza que estàs amb nosaltres i després amb Madama Butterfly. Com et sents a Barcelona?

SH: Molt bé, alguna de les fites més importants, sobretot a l’inici de la meva carrera, han estat aquí. Tot va començar amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, on vaig debutar amb Il pirata. Venia de debutar internacionalment a Catània amb Norma. A més, aquell any aquí a Barcelona vaig guanyar el Concurs Manuel Ausensi, justament amb l’ària final d’Il pirata. Han estat dos moments que han marcat l’inici de la meva carrera. Tinc un afecte especial per Barcelona, el seu públic i la seva gent, tinc molts amics aquí.

AL: Forza i Butterfly… El segon acte de La forza, encara el tenim a la nostra ment, és on t’has de descobrir davant del públic.

SH: Sí, són dues òperes molt diferents, dos estils molt diferents, parlem de Verdi i Puccini, que no sempre són fàcils de combinar. A més, venia de cantar dues produccions de Turandot diferents. Vaig començar aquí els assajos, però encara em quedava alguna funció a Munic. Començar amb Verdi quan encara estàs cantant Puccini és molt complicat, entrellaçar els dos compositors… No és el més aconsellable, però afortunadament hi havia temps d’assajos i em vaig poder anar adaptant bé. La part bona és que ja coneixia els títols i saps els punts on t’has de reservar més i vas veient com mesurar-te. El segon acte de La forza és molt dur, és una de les òperes més complexes de Verdi per cantar. I després Madama Butterfly, que estàs tota l’estona en escena, ària, recitatiu… Van passant personatges però el teu sempre és allà, has de seguir mantenint tota la història i la tensió. La penso com una gran obra de teatre, no penso en àries, duets… Des que entro a l’escenari deixo de ser Saioa i passo a ser Cio-Cio-San, tot ho sento de forma molt veraç.

AL: Quin tour de force emocional acabar les funcions de La forza i començar amb Madama Butterfly amb un personatge a qui les coses no li surten fàcils.

SH: Sí, la veritat és que són dues tragèdies terribles. Verdi et permet distanciar-te una mica de les emocions, en certa manera, però Puccini arriba directe i és impossible distanciar-se’n emocionalment, és més, si te’n distancies no funciona. Has d’estar ficada completament en el personatge però, alhora, som professionals i hem de mesurar bé les nostres forces, capacitats, el nostre mode d’interpretar i emocionar a través del cant. Tot ha de seguir sent musicalment correcte, però arribar també al públic. Acabo l’òpera, cau el teló i trigo una mica a recuperar-me emocionalment. A vegades triguen a aixecar el teló per l’aplaudiment final per raons tècniques, però també perquè nosaltres acabem exhaustes, amb l’emoció tant a flor de pell, que necessites una minuts per recuperar la respiració.

AL: Com es això de cantar amb el teu marit? La química es nota moltíssim…

SH: Per mi cantar amb Francesco [Francesco Galasso] és un luxe, és un gran professional, em resulta molt fàcil cantar amb ell perquè tenim la mateixa manera d’entendre el cant. Quan trobes algú així –em passa també amb altres companys– amb qui comparteixes la manera d’entendre l’art, el mateix respecte, la mateixa aplicació, al final es nota molt bon feeling. A vegades també passa amb directors musicals o d’escena. Quan passa això es produeix la màgia a l’escenari. Tots som intèrprets molt diferents, però hi ha una cosa molt especial que és la manera d’entendre l’art. I quan coincideix la generositat que tens amb el públic es produeix una màgia molt especial. És el que em passa amb el Francesco. Hem intentat mantenir per separat les nostres carreres, però ens agrada molt cantar junts i estem feliços de fer-ho.

AL: M’has confessat que vas estudiar Dret. Sempre preguntem com vau començar a cantar. En el teu cas, va ser primer el cant o el Dret?

SH: És llarg d’explicar però intentaré resumir-ho. Quan era adolescent, a classe ens van preguntar què volíem ser de grans i aquesta pregunta va despertar en mi un desig: em volia dedicar a alguna cosa que fos vocacional, que no em resultés fer una feina, sinó alguna cosa que m’agradés, que no resultés una càrrega. Vaig passar moltes etapes, moltes coses que m’atreien, com la Criminologia, per exemple. Vaig decidir estudiar Dret per fer-ne dos anys i després preparar una oposicions per ser inspectora de policia i acabar estudiant Criminologia. Entremig van passar moltes coses, també d’espirituals, jo tenia molta atracció per la vida religiosa. No havia fet encara la comunió, però per aquest camí vaig tenir una conversió i vaig estar gairebé dos anys en un convent, també perquè volia experimentar què era allò que tant m’atreia. Podria semblar que anava donant pals de cec, però totes aquestes decisions eren molt meditades per assolir el meu objectiu de descobrir quina era realment la meva vocació. La manera de saber-ho era experimentar-ho. Abans d’entrar al convent, vaig fer les oposicions per entrar com a oficial de l’exèrcit de l’aire, havent fet ja els dos anys de Dret. Quan només em quedava el psicotècnic vaig veure aquest tema no era el meu i va ser quan vaig decidir entrar al convent. Quan en vaig sortir, el primer que vaig fer va ser tornar al cor de la universitat. Ja havia escollit la Universidad Carlos III de Madrid perquè m’havien explicat que tenia un cor important, professors de solfeig, harmonia, etc. Això per mi era molt interessant. Passava gairebé més temps amb el cor que a les classes, i em va atrapar de seguida. Per això vaig tornar, és el primer que vaig buscar, tornar a cantar. La directora del cor va ser la que em va dir que m’havia de dedica al cant. Tot i tenir ja uns 19 o 20 anys, em van dir que era l’edat ideal per entrar al conservatori. Vaig entrar al Grau Mig i no estava gaire ben estructurat perquè havies de compartir classes amb alumnes d’entre 12 i 50 anys, hi havia molta barreja. Vaig decidir que era millor fer-ho tot per privat. Vaig començar a participar en cors de companyies privades, com un hobby. Paral·lelament, quan estava al convent vaig decidir que volia estudiar Magisteri, especialitzada en Educació Musical. Quan la vaig acabar, vaig començar a treballar en una escola i quan se’m va acabar el contracte em van cridar per participar en una companyia privada com a corista a fer una gira durant un mes amb La traviata per diferents pobles de França. Aquell va ser el meu primer contacte amb l’òpera. En el primer assaig dalt de l’escenari i amb vestuari tot va prendre sentit i vaig descobrir realment la meva vocació. Vaig veure que em volia dedicar professionalment a cantar i interpretar. Amb quatre anys, quan en tenia 29, vaig debutar amb Norma a Catània.

AL: Entre les teves professores hi ha noms com els de Caballé i Scotto. Deu imposar molt…

SH: Sí, amb Scotto vaig fer masterclasses, vaig aprendre molt d’ella, sobretot a nivell interpretatiu, i de la versemblança de l’actuació. Primer és el cant, sí, però ha d’estar unit a la interpretació. S’ha de trobar l’equilibri i Renata Scotto era un geni en això. Amb el meu marit vam venir aquí a estudiar i Montserrat Caballé va ser qui ens va obrir els ulls sobre les nostres veus, però també sobre aspectes tècnics que calia canviar. Vam començar tots dos a treballar amb ella. Jo ja la coneixia a través del seu germà Carlos pel Concurs Manuel Ausensi. Ell va venir al camerino durant el concurs, juntament amb Mirna Lacambra. Ell em va oferir cantar Norma a Catània, la qual em prepararia amb Montserrat Caballé, i ella, Il pirata a Sabadell. D’aquesta van ser moltes funcions, crec que nou, i va ser una experiència increïble. Els dos rols més complicats de Bellini i pràcticament de tot el repertori. Vaig preparar-los tots dos amb Montserrat Caballé. Ens van ajudar molt a tots dos i de forma gratuïta. Amb molt d’afecte i molta dedicació. A partir d’allà vam fer el nostre canvi tècnic, ella ens va donar les pautes i vam començar a estudiar pel nostre compte. Vaig buscar masterclasses i és quan les vaig fer amb Scotto. A partir d’aquell moment vaig començar a estudiar amb el meu marit Francesco directament. Ell es va haver de reconstruir també tècnicament i alhora em va ajudar a mi. Jo vaig començar a treballar bastant, coses cada cop més importants i amb més responsabilitat i ell va decidir deixar de banda l’inici de la seva carrera per dedicar-se a mi i a ajudar-me.

AL: I arribem a la funció inaugural de la temporada de La Scala amb l’Odabella d’Attila de Verdi… Explica’ns com és debutar una nit de Sant Ambrosi.

SH: En aquell moment no era conscient del que m’estaven oferint. Jo estava cantant La Gioconda a Piacenza. A La Scala estaven buscant una soprano per interpretar Odabella. Algú els va suggerir que m’escoltessin i va venir el director de càsting de La Scala a veure l’última funció de La Gioconda i d’allà ja em va dir que tindria una sessió de treball amb el mestre Riccardo Chailly. Al principi jo no tenia clar quan havia de ser aquell Attila, fins que un cop parlat amb Francesco, vam veure que es tractava de la inauguració de la temporada de La Scala. Quan vaig fer la sessió de treball amb Chailly estava paral·lelament assajant Tosca a Parma i seguia amb les funcions de La Gioconda. El mestre em va preguntar amb què volia començar i li vaig dir que amb l’ària «Santo di patria» d’Attila, tot i no haver-la cantat mai. D’allà, ja vaig sortir amb el contracte de debutar a La Scala. Va ser una prima  molt bonica, tot va funcionar molt bé. La Scala també va treballar molt bé el fet de donar-me a conèixer al públic i la crítica. És molta pressió i s’ha de tenir un caràcter especial pe afrontar una situació així. És molt dur perquè al final dels assajos tothom està nerviós, és molta pressió per a tothom perquè és un moment molt important.

AL: Faig repàs del repertori i hi ha un munt de cavalls de batalla de la teva corda. Quin d’ells et faria il·lusió preparar-te ara?

SH: Em faria molta il·lusió debutar Don Carlo, em crida molt l’atenció. També Anna Bolena o Roberto Devereux. No sé si arribaran o no. Vaig començar amb belcanto, Norma, Lucia di Lammermoor, … i m’agradaria molt tornar-hi. Cada cop és més difícil perquè m’estic obrint a d’altres repertoris. M’agradaria també tornar a cantar La Wally, també Francesca da Rimini, un rol que em va encantar, i per què no, fer més verisme també.

AL: També tens un bon currículum de sarsuela

SH: Sí, diria més aviat òpera espanyola, perquè de sarsuela, n’estic cantant menys de la que m’agradaria. Em donen rols més operístics, com una Dolores, entenc que no hi ha gaire gent que canti aquest repertori. M’encanta fer-lo, però també m’agradaria cantar Luisa Fernanda, Gigantes y cabezudos, La del manojo de rosas… M’agradaria tornar a la sarsuela perquè m’agrada molt recitar. Ja havia fet Curro Vargas, La del soto del parral… però m’agradaria fer-ne més.

AL: Has posat el teu granet en recuperació o manteniment d’aquest repertori

SH: Sí, n’hi ha una que em va agradar molt cantar i va ser Circe de Chapí.

AL: Una última pregunta, sobre el que parlàvem abans de la pressió d’una nit d’estrena, com ho fas per estar bé aquell dia, com et relaxes?

SH: No és que faci res especial, és cert que soc bastant tranquil·la dins el caos. Això també em passa en l’aspecte musical. Com més sons escolto a l’orquestra, més còmoda em sento. Em passa una mica el mateix en períodes de molta feina, crec que rendeixo més. En canvi, quan tinc llargues temporades de descans, després em costa més tornar. S’ha de saber equilibrar-ho. Intento gaudir jo mateixa i fer gaudir als que estan a prop. M’agrada que les coses es facin bé, que es treballi bé. I si veig que no es fa bé, no em costa res dir-ho perquè es facin canvis, si no, tothom acabarà estressat. De fet, quan vaig estrenar aquí Il trovatore estava molt malalta, vaig estar a punt de cancel·lar. Arribava unes cinc hores abans al teatre per vocalitzar, mantenir la calma i en el moment de sortir, donar-ho tot. Sortir a l’escenari amb por és el pitjor que et pot passar, s’ha de sortir a gaudir. És la meva premissa. Perquè si jo gaudeixo, gaudiu vosaltres també.

AL: Ens has fet gaudir d’aquesta entrevista, així com ens fas gaudir al teatre. Moltes gràcies per la teva generositat i esperem que et tornem a veure!

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci/a

Xavier Tarrats i Joan Tarrats

Pare i fill molt ben avinguts

El curiós cas d’un fill que ha encomanat al seu pare l’afició per l’òpera que ara comparteixen

Rèquiem / fons

El Rèquiem de Mozart

Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion

La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.

Llegir més

Rèquiem / vocalitat

Rèquiem de Mozart: veu i vocalitat

Peter Laki
Musicòleg i professor al Bard College

La història del Rèquiem de Mozart és ben coneguda. El 1791, últim any de la seva vida, Mozart va rebre un encàrrec d’un aristòcrata austríac per escriure un Rèquiem en memòria de la seva dona. L’encàrrec va ser lliurat per un missatger, que no va revelar el remitent al compositor. Si Mozart sabia o no que es tractava del comte Franz von Walsegg-Suppach, la jove esposa del qual, Anna, havia mort a principis d’aquell any als 20 anys, segueix sent un misteri. No obstant això, sí que sabem que el comte va oferir la considerable suma de 225 florins: li va pagar la meitat anticipadament i li va prometre la resta quan acabés la feina. Hi ha diverses opinions sobre si el comte també pretenia publicar-la com a creació pròpia.

Mozart va voler finalitzar les òperes La clemenza di Tito La flauta màgica abans de centrar la seva atenció, cap a la tardor, en el Rèquiem, basat en la missa de difunts catòlica romana. El novembre d’aquell any va caure malalt, i el 5 de desembre a la 1 de la matinada, moria amb l’obra encara inacabada.

Llegir més

Conferències / 2025

Conferència a l’entorn de “Giulio Cesare”

Amb motiu de les funcions de “Giulio Cesare” que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de maig i juny, recuperem la conferència que Luís Gago, musicòleg i crític musical, ens ofereix sobre aquest títol de Händel amb direcció d’escena de Calixto Bieito.

Veure vídeo a Youtube

Col·loqui a l’entorn de la temporada 2025-2026

Amb motiu de la propera Temporada 2025-2026, els Amics del Liceu recuperem el col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, on es comenten tots els detalls de la nova Temporada.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Visita comentada al Monestir de Pedralbes

Dimarts 27 de maig a les 10h (places exhaurides)
Monestir de Pedralbes (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€

El proper mes mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada al Monestir de Pedralbes. Fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada, va ser un centre cabdal de vida religiosa per a monges clarisses i encara conserva la seva bellesa arquitectònica i el seu ambient tranquil. El monestir destaca per la seva capella, el claustre i la seva església, que són exemples magnífics de l’arquitectura gòtica catalana. A més, el monestir també acull un museu on es poden veure objectes i obres d’art relacionades amb la història del lloc i la vida monàstica. És un entorn idil·lic per gaudir d’un entorn de pau i bellesa històrica, així com per aprendre sobre la vida monàstica i la història de la ciutat. El seu entorn verd i els jardins que l’envolten també el converteixen en un lloc perfecte per passejar i relaxar-se, tot descobrint un trosset de la història medieval de Catalunya.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visita Modernista a l’Ajuntament de Barcelona

Dimarts 3 de juny a les 10.30h
Ajuntament de Barcelona (Porta principal, com arribar-hi?)
*Preu Amics: 13€
*Preu acompanyants no socis: 15€

Gràcies a la nostra col·laboració amb el Centre d’Estudis  Lluís Domènech i Montaner, els Amics us proposem una visita a la Casa de la Ciutat enfocada en l’etapa modernista i en especial en l’arquitecte Domènech i Montaner, fent aflorar l’aportació que hi va fer amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. Descobrirem les intervencions de Domènech al pati de carruatges, la dignificació de la galeria gòtica i la profunda rehabilitació del Saló de Cent feta a partir de la “restauració en estil”.

Situat a la Plaça de Sant Jaume, L’ajuntament de Barcelona és una construcció emblemàtica que reflecteix segles d’història i evolució arquitectònica. La seva façana principal, d’estil neoclàssic, data del segle XIX i contrasta amb l’interior gòtic que conserva elements del segle XIV, com el Saló de Cent, una sala imponent que era l’espai de reunió del Consell de Cent, l’antic òrgan de govern municipal. L’edifici ha estat remodelat i ampliat diverses vegades, però continua sent un símbol de la institució i de la identitat cívica barcelonina. La seva ubicació, just davant del Palau de la Generalitat, reforça el seu paper central en la vida política i institucional de Catalunya.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Conferència a l’entorn de “Rusalka”

Dimarts 10 de juny a les 19h 
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de les funcions de Rusalka que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de juny i juliol, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Fernández, Catedràtica de Música i acadèmica les Reials Acadèmies de Madrid i Barcelona ens oferirà sobre aquest títol de Dvořák amb direcció d’escena de Christof Loy. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Nou curs musical “L’òpera del s. XX: de Janácek a Glass”

Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 11, dijous 12, dimarts 17 i  dijous 19 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€

Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual  impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2025-26 amb La petita guineu astuta de Leoš Janáček (estrenada el 1924) i segueix amb Akhnaten de Philip Glass (1984). Seixanta anys justos separen ambdos títols, prou singulars per definir algunes de les claus de l’òpera del segle XX: avantguarda, modernitat, risc, imaginació i eclecticisme. Paradoxalment, molts amants de l’òpera han nascut al segle XX i desconeixen la música de la passada centúria. Els malentesos i els prejudicis envolten encara les resistències a encarar-s’hi i aquest curs de quatre conferències intentarà oferir les claus per gaudir les òperes de fa més de cent anys, fins arribar a les portes del segle XXI.

SESSIÓ 1
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Introducció a l’òpera en el context de la cultura europea. Els compositors “perifèrics”: Debussy, Puccici, Bartók, Janáček i Szymanowski

SESSIÓ 2
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· L’hegemonia germànica: Pfitzner, Hindemith, Strauss, Schönberg, Berg i Korngold..

SESSIÓ 3
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Reflexions després de la desfeta bèl·lica: Britten, Ligeti, Zimmermann, Henze.

SESSIÓ 4
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· Diàlegs transoceànics: Bernstein, Adams, Glass, Messiaen, Saariaho

Totes les conferències s’il·lustraran amb exemples audiovisuals.

*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les quatre sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com

 

Llegir més

Conferència a l’entorn de “West side story”

Dilluns 14 de juliol a les 19h 
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
(INSCRIPCIONS OBERTES A PARTIR DEL 14 DE JUNY)

Amb motiu de les funcions de West side story que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, us convidem a assistir a la conferència que Gonzalo Lahoz, exdirector de la revista Platea Magazine, fundador de Tandem Artists i del podcast Concierto Desorden, ens oferirà sobre aquest títol de Bernstein amb direcció musical de Gustavo Dudamel. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig

El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…

Llegir més

Sortida al Festival de Perelada, del 12 al 14 de juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem acudir a la nostra cita anual amb el Festival de Perelada. Enguany estem preparant una sortida de cap de setmana que inclourà els següents espectacles musicals i programació cultural: PROGRAMACIÓ MUSICAL:…

Llegir més

Verona, del 23 al 28 de juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge al Festival de l’Arena de Verona que, després de més de 100 anys, s’ha convertit en un dels més emblemàtics de tota Itàlia. Començarem el nostre viatge musical amb…

Llegir més

Sortida a “La Schubertíada”, del 19 al 22 d’agost

Un any més, els Amics del Liceu no volem perdre’ns un dels festivals catalans més consolidats de l’estiu, la Schubertíada de Vilabertran. Per això us proposem una sortida de quatre dies per assistir a alguns dels concerts més importants de l’edició d’enguany.…

Llegir més

Festival Enescu a Bucarest, del 28 d’agost al 3 de setembre

El proper mes d’agost, els Amics us proposem un viatge a Bucarest, on té lloc cada dos anys el Festival Enescu, que enguany celebra la seva 27a edició de manera molt especial, amb la commemoració del 70è aniversari de la mort del…

Llegir més

Amics Recomana

Entrevista amb Jaume Graell, president d’Amics del Liceu

Aquest mes, el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, ha estat entrevistat pel crític d’òpera i soci d’Amics del Liceu Albert Mena, podeu llegir l’entrevista completa al mitjà digital  Llegir.cat. , enllaç a continuació:

Més informació

El Premi Extraordinari d’Amics del Liceu al 62è Concurs Tenor Viñas

La 62a edició del Concurs de Cant Tenor Viñas que acaba de concloure ha comptat novament amb el Premi Extraordinari d’Amics del Liceu, ofert per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra. Des de l’Associació es enorgulleix poder contribuir en la formació de joves talents del món de la lírica residents a Catalunya. Enguany, el Premi ha estat per les tres sopranos Laura Brasó, Maria Jurado i Paula Sánchez, a qui volem donar la nostra més sincera enhorabona.

Més informació

Arriba la 3a edició del Festival de Peralada de Pasqua

Sis concerts excepcionals són els que conformen la programació de la 3a edició de Pasqua del Festival de Peralada, que enguany creix en propostes i dies i que inclou una novetat: una matinée el Diumenge Sant, protagonitzada per l’orquestra barroca Il Pomo d’Oro que interpretarà el Salve Regina de Domenico Scarlatti i Leonardo Leo, i les àries més més cèlebres de Händel. Dijous Sant el Festival presenta, per primer cop a Espanya, l’oratori Sanctus Petrus et Sancta Magdalena, del compositor alemany Johann Adolph Hasse, a càrrec de la formació musical Vespres d’Arnadi, dirigida per Dani Espasa, i amb les veus especialitzades de Valer Sabadus i Marie Lys com a protagonistes.

Més informació

El Life Victoria presenta la seva 13a edició

La Fundació Victoria de los Ángeles acaba de presentar el programa de la 13a edició del Festival Life Victoria que tindrà lloc aquest hivern i primavera i que, novament, combinarà la presència de figures internacionals amb joves talents mitjançant les tres línies de programació: Life Recitals, amb grans intèrprets reconeguts, Life New Artists, que permet a joves cantants i músics actuar al costat d’artistes consagrats, i Life Akademie, que inclou activitats formatives.

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies