Gener 2026
Full Informatiu
Editorial / Gener 2026
Wagner i més Wagner!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Mentre escric aquestes línies, m’arriba la nota de premsa sobre el fet que Víctor Garcia de Gomar renova el seu compromís amb el Liceu fins la temporada 2030-2031! Felicitats! L’Executiva del teatre ha aprovat ampliar el seu compromís per consolidar l’estabilitat i l’èxit del projecte artístic que s’ha anat desplegant des de la seva arribada el 2019. Aquesta continuïtat reforça la línia de treball que ha portat noves propostes, produccions amb mirada internacional i un diàleg constant entre la tradició i el pensament contemporani (un recorregut que inclou moments com el debut de Lise Davidsen com a Isolde, l’èxit d’Akhnaten de Philip Glass i molt més). Amb Garcia de Gomar al capdavant fins al 2031, el Liceu es posiciona per seguir explorant l’òpera del segle XXI amb ambició, qualitat i obertura al món.
Si parlo d’aquesta notícia és precisament perquè a ell li podem atribuir aquest gener tan wagnerià: les Amigues i els Amics hem viscut al Gran Teatre del Liceu una experiència que, més enllà de la música, ha estat una prova de la força de l’art i de la comunitat que tots formem. Tristan und Isolde, l’òpera monumental de Richard Wagner, ocupa la Sala Gran amb set funcions plenes de passió, emotivitat i un públic entregat. Aquesta obra, amb la seva exploració profunda de l’amor impossible i el desig que desafia el temps i la mort, és una de les peces més exigents i transformadores del repertori operístic, i la seva presència al Liceu ens recorda el paper vital d’aquest teatre com a far cultural.
Però el que realment ha captivat (i que segur quedarà en la memòria de molts) ha estat el debut de la soprano noruega Lise Davidsen com a Isolde. Una veu monumental, capaç de dominar exigències dramàtiques i vocals excepcionals, va omplir cada racó del teatre i va fer vibrar la platea des de l’inici fins al famós Liebestod. La seva interpretació, rebuda amb ovacions sinceres i caloroses, ha donat al Liceu un moment artístic que es recordarà com a referent d’aquesta temporada. Per si us quedeu amb les ganes, veureu que aquest és un butlletí molt wagnerià: hem entrevistat Clay Hilley, un dels nostres Tristans, i també Manel Bertran, un dels nostres vocals de la junta, i president del Club Wagner. Esperem que les gaudiu!
Aquest juny passat vam tornar a celebrar La nit dels Amics, un vespre pensat exclusivament per a vosaltres. Amb actuacions musicals, moments per compartir entre amics i la lliçó evident que la lírica és tan viva com els vincles que la sostenen, aquesta trobada va reafirmar que la nostra associació és molt més que una simple comunitat d’espectadors: som una família artística. Per a la proper no us farem esperar tant: aquest febrer, hi tornem i us hi esperem! Allà us direm que moltes gràcies per ser-hi i moltes gràcies per fer-ho possible.
Entrevista / Clay Hilley, tenor
El tenor nord-americà Clay Hilley continua acumulant èxits en una llista cada vegada més gran dels rols heroics més monumentals de l’òpera. És el guanyador del Premi Richard Tucker Music Foundation 2024 i s’enorgulleix de representar el llegat d’un dels millors tenors nord-americans dels darrers cent anys, portant aquest honor al segle XXI. Durant aquesta temporada, l’extraordinari calendari de Clay Hilley inclou el rol titular de Tristan und Isolde en noves produccions de Michael Thalheimer a la Deutsche Oper Berlin dirigides per Sir Donald Runnicles i de Bárbara Lluch al Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Susanna Mälkki, motiu pel qual hem realitzat aquesta entrevista. A més, va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2023/24 amb Die Walküre (Acte I), rol amb el qual va obtenir el Premi de la Crítica al Millor Cantant, premis convocats per Amics del Liceu.
Amics del Liceu: Bon any! Gener de 2026 només pot significar una cosa: Wagner i Tristany i Isolda. Per a la primera entrevista de l’any, ens fa molt feliços tenir el tenor Clay Hilley amb nosaltres. Com va tot?
Clay Hilley: Molt bé, m’encanta Barcelona. M’encanta també la producció, l’estrena fou fantàstica, va ser un triomf per a tothom, sobretot per a la Lise [Davidsen]. És un honor per a tots nosaltres ser a l’escenari. De fet, jo no hi havia estat mai excepte que pel concert de Die Walküre del 2024 per al qual vaig obtenir el premi que atorga la vostra entitat, així que moltes gràcies. És meravellós tornar a aquesta ciutat. Vaig arribar el passat 30 de novembre, ja que el primer dia d’assajos era l’1 de desembre, i no he tornat a casa. La meva dona va arribar al cap d’una setmana aproximadament i no hem marxat, hem passat el Nadal i Cap d’Any aquí. Vam tenir uns dies lliures i ens vam quedar gaudint del clima, vam passar uns bons dies.
AL: Has comentat un dels tems dels quals volia parlar i és el Premi de la Crítica al Millor Cantant, convocats per Amics del Liceu. Com et vas sentir?
CH: Em vaig sentir molt honorat i, alhora, trist per no haver pogut assistir a l’acte de lliurament de premis. Si hagués estat a casa, a Berlín, segur que hauria pogut agafar un vol i venir. Però estàvem passant un temps a Nova York i d’altres punts d’Estats Units i Geòrgia, que és d’on soc, i no va ser possible. Però em fa molt feliç haver estat reconegut amb aquest guardó, ja ho vaig mencionar al vídeo d’agraïment que vaig enviar, que han rebut en altres ocasions Jonas Kauffmann o Piotr Beczala.
AL: Quina nit aquella [la de Die Walküre]! Encara em ressonen les notes a les oïdes.
CH: Sí, a mi també, t’ho asseguro.
AL: Una altra de les preguntes que et volia fer: és més fàcil cantar un altre rol per tu, com per exemple Tannhäuser o un altre del repertori wagnerià, més que el Tristan?
CH: Tristan seria el més difícil. En segon lloc hi hauria Tannhäuser i després Siegfried. Aleshores ja vindria Erik de L’holandès errant, tot i que és un paper curt. De fet, la part més difícil seria l’ària del final. L’ària del segon acte amb Senta és molt manejable i és molt divertida de cantar. La confrontació dramàtica que porta fins a aquesta ària és una delícia de cantar, és una part molt poderosa. Quan t’hi acomodes, és una espècie de silenci molt ben orquestrat. És un paper que ja no tinc tendència a cantar perquè pràcticament el canto igual ara que quan era més jove. Ara la veu s’ha estabilitzat i el rang baixa una mica a mesura que et fas gran. Götterdämmerung i Siegfried són difícils a la part final, però són força manejables. Sobre Parsifal: és un plaer cantar-lo. Ell és a l’escenari pràcticament durant sis hores, però en realitat durant molta estona només observa l’acció. Encara no he fet mai Lohengrin, potser algun dia sorgeixi l’oportunitat o potser no. El meu professor mateix, Jon Fredric West, era conegut pels seus magnífics Tristans, Tannhäusers i Siegrfieds i tampoc el va cantar mai. Així que ja veurem. M’encanta Sigmund també, és un plaer cantar-lo, està escrit força baix. A mesura que m’he fet gran, em costa menys de cantar.
AL: Ara que has mencionat el teu professor, com vas acabar cantant òpera? Ho contemplaves dins dels teus somnis de futur que un dia series un Heldentenor i un dels més aplaudits als teatres?
CH: Sempre m’ha agradat la interpretació, fins i tot fora de l’escenari, m’agrada fer riure i entretenir la gent. En el món de la música no vaig començar cantant, sinó amb el piano i la trompeta. Vaig començar a cantar a l’institut, vam fer una opereta britànica, i això és el que em va fer fer un gir cap al cant, perquè inicialment no tenia la intenció de dedicar-m’hi. Fins i tot a la universitat vaig continuar tocant el piano, però ja em vaig especialitzar conjuntament en la veu també, en totes dues coses. Però inicialment no tenia la intenció de dedicar-m’hi perquè és molt difícil, la inestabilitat i la inseguretat dels diners, per exemple, aquells motius que fa que els pares no animin els seus fills a dedicar-s’hi. Estava estudiant educació musical, és l’única especialitat de música que pots tenir com a professional. Quan finalitzes els estudis tens el certificat per poder ensenyar, a Geòrgia en el meu cas. Però a la meitat dels meus estudis estava al cor de La bohème i va ser aleshores quan realment em va agafar la passió per la grand opéra. M’agradaven els musicals, els oratoris, però això va canviar. Pensava que podria ser director d’una coral i fer alguns papers de solista dins d’un cor com l’Elies de Mendelssohn o La creació o El Messies, per exemple, però després de La bohème vaig canviar de pensament i vaig decidir provar. Això era el 2001 i, realment, fins 20 anys després no vaig assolir un “gran èxit”, el 2021, per tant, no fa gaire temps. Va ser quan em van trucar per fer de Siegfried a la Deutsche Oper Berlin.
AL: Aquell va ser el teu primer Wagner?
CH: Va ser el meu primer Wagner a Europa. El meu debut en el rol sencer de Siegfried. Havia fet una versió reduïda de diferents cicles de L’Anell i alguns Siegfried el 2014, però no era el paper sencer. La primera vegada que el vaig fer sencer va ser a Toronto el 2016 i aquesta versió de la Canadian Opera em va portar a fer-lo a d’altres teatres als Estats Units. Fins i tot vaig fer també una versió de Parsifal al Met. Vaig cantar Siegfried i Sigmund a San Francisco. Cap al 2018 el vaig interpretar a Chicago i, de fet, dos anys més tard, quan ens van confinar jo havia d’estar a l’escenari de la Lyric Opera. Havia cantat rols wagnerians a d’altres ciutats americanes durant aquells anys. Tots, excepte Tanhäuser o Tristan. El rol de Tristan el vaig debutar a Berlín, precisament, però només vaig tenir dues setmanes per assajar. No ho recomano a ningú [riu]. Després vaig tornar a Nova York on vaig fer Alfredo de La traviata i Die Fledermaus, i en un teatre molt petit d’Ohio vaig debutar Pinkerton de Madama Butterfly, i també hi vaig cantar Don Jose, Romeo… Però realment es va complir la predicció de 2007 o 2008 que jo em podria dedicar a això. El meu agent, Matthew Epstein, em deia que acabaria sent un especialista en Wagner i Strauss, però que encara havia d’esperar. Em va aconsellar que continués cantant altres papers com Un ballo, el de Don Jose que ja havia cantat a Ohio, Edgardo de Lucia di Lammermoor, Canio… El 2015 vaig conèixer el meu professor Jon Fredric West a través de Francesca Zambello, la directora de teatres d’òpera americana, qui em va introduir al Festival de Glimmerglass. Ella em va recomanar introduir certs papers en el meu repertori. Vaig cantar Erik de L’holanès errant i vaig actualitzar la meva pàgina web, vaig penjar-hi noves gravacions. Aleshores, a través de Facebook, Jon Fredric West em va contactar i em va dir ja estava al 92% per assolir aquell tipus de repertori i em va convida a visitar-lo. Així que des de 2015 reservo una setmana a l’any per estar-me a casa seva i seguir aprenent d’ell. A partir d’aleshores ja vindria el meu debut a Berlín substituint Simon O’Neal.
AL: Trobes a faltar aquell rols italians que havies interpretat?
CH: [riu] Jo cantaria Pinkerton cada dia! Em fa sentir molt bé. Rodolfo el vaig fer fa tants anys… M’agradaria fer més Pagliacci, o Il tabarro, per exemple, només l’he fet una vegada però m’encantaria tornar-lo a cantar. M’agradaria també La fanciulla del West, Andrea Chénier, La Gioconda, que sé que la veureu aquí al Liceu d’aquí poques setmanes. Sí que tinc una gira amb Turandot per Los Angeles amb la meva dona, que cantarà Liù. Tinc ganes que cantem junts.
AL: Clay, com a Tristan del segle XXI: qui és el teu Tristan? Sents el pes dels anteriors damunt teu o ets realment un Tristan arrelat al segle XXI? Seguim dient que és una òpera que mira cap endins, més que una òpera d’acció? Encaixaria el teu Tristan en el segle XXI?
CH: Ui, hauria de pensar-hi una mica. No em sento com si estigués en una altra època. Evidentment estem tractant amb cavallers, reis i guerrers, i en aquest sentit sí que ho pensem, però per altra banda, com tu has dit, no es tracta tant de l’acció sinó de l’interior. Així que sí, en aquest sentit soc un Tristan del segle XXI. Res del llibret sembla antic, excepte el vocabulari i la menció a aquest tipus de personatges que et deia. Intento ser, i crec que ho aconsegueixo, la persona que veieu damunt de l’escenari, però soc jo com a Tristan, no com jo mateix. En canvi, amb Siegfried sí que soc més jo mateix: està escrit de forma molt favorable a la meva personalitat entremaliada, com si fos un noi a qui no li importen les normes, que no té gaire en compte les convencions socials. És un paper molt divertit de cantar. Però tornant al Tristan, se m’encarreguen una sèrie d’actes per acontentar el rei i per aconseguir la princesa irlandesa, que no són gaire fets del segle XXI. Però hi ha coses universals sobre l’amor. En aquest sentit és força atemporal.
AL: Esperem que molta gent continuï veient aquesta producció i continuï gaudint de tu, de la Lise, i la resta del cast. Moltes gràcies, Clay, pel teu temps. Esperem veure’t més vegades al Liceu i et desitgem molt d’èxit en les properes funcions.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci / sòcia
Manel Bertran
President del Club Wagner i membre de la junta d'Amics del Liceu
Wagnerià apassionat, president del Club Wagner i membre de la junta d’Amics del Liceu
Tristan und Isolde / fons
Tristan und Isolde, el desig i l’anhel sublimats
Wagner mai va ser un home que es conformés amb poc, de mitges tintes, i si bé la seva dona, Minna Planner, creia que el seu càrrec com a Kappelmeister reial del Teatre de la Cort de Dresden (1843) els oferia un posicionament social important, el músic distava molt de donar per feta i vàlida aquesta estabilitat econòmica i social, i durant aquells anys es va entregar per complet a la causa revolucionària que sota el ressò liberal recorria Europa l’any 1848 i que va recalar en Dresden un any més tard, al 1849. En aquestes revoltes va participar activament, d’una banda escrivint Art i revolució i, també, participant a les barricades lluitant per la implantació d’aquests ideals, deutors d’una França que havia passat al davant dels vells estats que encara romanien sota el jou de l’Antic Règim. A causa d’això va ser perseguit i obligat a l’exili polític a Suïssa, que el va mantenir allunyat de Saxònia durant uns deu llargs anys. Tot i que a la seva etapa de Dresden va tenir la fortuna d’estrenar les seves primeres obres importants, com ara Rienzi (1842), Der fliegende Holländer (1843) i Tannhäuser (1845), l’última de les òperes compostes en aquests anys, Lohengrin, va haver de dirigir-la per primer cop el seu amic Liszt a Weimar l’any 1850, sense la presència del compositor.
Tristan und Isolde / veu
La vocalitat de Tristan und Isolde. Un mite tràgic
No deixa de ser paradoxal que allò que acabaria esdevenint una de les creacions, no només musicals sinó artístiques, més grandioses i idealistes de tots els temps sorgís de necessitats pragmàtiques. És ben cert que el descobriment dels preceptes filosòfics d’Arthur Schopenhauer i la relació sentimental (fos platònica o no) de Richard Wagner amb Mathilde Wesendonck van inspirar la composició de Tristan und Isolde. Com també ho és que el compositor, una vegada més, es trobava en una situació financera delicada i necessitava ingressos de manera urgent. Tant és així que, per primera vegada, va signar un contracte amb l’editorial Breitkopf & Härtel abans de començar la composició de l’òpera. Per altra banda, les intencions de Richard Wagner quan començà a concebre Tristan und Isolde eren crear una òpera de dimensions i format reduïts, amb pocs personatges i sense grans escenes corals. En definitiva, una òpera «representable» segons els criteris de l’època que pogués ser estrenada amb relativa facilitat mentre avançava la composició de Der Ring des Nibelungen. Una vegada més, però, l’innegociable compromís artístic de Wagner desbordà qualsevol predicció. Deia Thomas Mann que «l’ambició no ha d’estar mai al començament, abans de l’obra. Ha de créixer amb l’obra». El cas de Tristan und Isolde constitueix mostra palmària, una més en el cas de Wagner, d’aquesta sentència.
Conferències / 2026
Col·loqui amb el mestre Josep Pons
Amb motiu de la propera finalització de la tasca del mestre Josep Pons al capdavant de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, els Amics recuperem el col·loqui entre el mestre Josep Pons i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de compartir amb els Amics i Amigues tots els detalls d’aquesta etapa professional com a director musical del Liceu, que va iniciar el 2012.
Conferència a l’entorn de “Falstaff”
Amb motiu de les funcions de “Falstaff” que tenen lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, recuperem la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de G.Verdi.
Agenda / Activitats
Sortida d’un dia a Terrassa: de la Seu d’Ègara al MNACTEC (llista d’espera)
Dimarts 22 de setembre a les 8.45h
Terrassa (sortida d’un dia en transport públic, FGC)
*Punt de Trobada:
Barcelona: 8.45h / Plaça Catalunya, (davant del Cafè Zuric, com arribar-hi?)
Terrassa: 10.00h / Estació Vallparadís Universitat (com arribar-hi?)
Preu Amics: 60€
Preu acompanyants no socis: 65€
Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
Comencem la nostra temporada de sortides amb una visita comentada a la ciutat de Terrassa, on centrarem el nostre recorregut en tres punts: el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, la Masia Freixa, un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat, i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que reobre les seves portes aquest mes de setembre.
Per començar la sortida, visitarem el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, un dels exemples més excepcionals del patrimoni històric i artístic de Catalunya, ja que conserva un conjunt d’edificis religiosos que permeten observar l’evolució de l’arquitectura i de l’art cristià al llarg de més de mil anys. El conjunt està format per les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, construïdes i transformades en diferents períodes històrics sobre les restes de l’antic complex episcopal d’Ègara, creat al segle V. Aquest fet converteix la Seu d’Ègara en un testimoni especialment important de la presència i consolidació del cristianisme a la península Ibèrica durant l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. Les tres esglésies conserven elements arquitectònics i artístics de gran valor, com les estructures d’època visigòtica, les reformes medievals, els mosaics i, sobretot, les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel, que constitueixen una de les mostres més destacades de la pintura altmedieval catalana.
Continuarem el nostre itinerari amb una visita a l’exterior de la Masia Freixa, una de les obres més singulars de l’arquitecte Lluís Muncunill i un exemple destacat del modernisme arquitectònic de Terrassa. L’edifici parteix de l’adaptació d’una antiga nau industrial construïda el 1899, sobre la qual Muncunill va projectar, a partir de 1905, una residència familiar. La Masia Freixa és especialment important perquè representa la relació entre la industrialització i el desenvolupament de la burgesia terrassenca de principis del segle XX, ja que una antiga fàbrica va ser convertida en una luxosa residència. L’any 1959 l’Ajuntament de Terrassa va adquirir la finca i els seus jardins es van convertir en el Parc de Sant Jordi, un dels espais verds més emblemàtics de la ciutat.
Finalment, visitarem el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que reobre les seves portes aquest mes de setembre i està dedicat a explicar l’evolució de la ciència, la tecnologia i la industrialització del territori. El museu ocupa l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, una fàbrica tèxtil construïda entre 1907 i 1908 per l’arquitecte Lluís Muncunill, considerada una de les obres més destacades del modernisme industrial català. L’edifici destaca especialment per la seva gran sala de màquines i per la impressionant coberta formada per una successió de voltes catalanes, que permeten entendre com funcionaven les grans fàbriques tèxtils de principis del segle XX. El museu conserva i exposa una gran varietat d’objectes relacionats amb la indústria, el transport, l’energia, la ciència i la vida quotidiana, i mostra com els avenços científics i tecnològics han transformat la societat catalana. La seva importància patrimonial no es troba només en les seves col·leccions, sinó també en el mateix edifici, que constitueix un testimoni excepcional del passat industrial de Terrassa i del paper fonamental que va tenir la indústria tèxtil en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant “La Terrassa” ubicat dins del MNACTEC (menú aquí).
Les visites aniran a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i vocal de la junta.
*IMPORTANT: La sortida es realitzarà en transport públic, concretament en Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El preu inclou el bitllet de ferrocarril d’anada i tornada des de Barcelona (2 zones). Tenim dos punts de trobada: un a Barcelona (8.45h) i l’altre directament a Terrassa (10.00h). El desplaçament entre els punts que es visiten es realitzarà a peu i tenen una durada d’uns 20 min aproximadament. Imprescindible calçat còmode
HORARI:
08.45h – Hora de trobada a Barcelona per agafar el Ferrocarril conjuntament. Punt de trobada: Plaça Catalunya, davant el Cafè Zuric (com arribar-hi?)
10.00h – Hora de trobada a Terrassa pels socis/es que prefereixin anar-hi directament. Punt de trobada: estació Vallparadís Universitat (com arribar-hi?)
10.15h – Visita comentada al conjunt monumental de la Seu d’Ègara
13.00h – Visita comentada a l’exterior de la Masia Freixa
13.45h – Dinar de grup al restaurant “La Terrassa” (menú aquí)**
16.00h – Visita comentada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
19.00h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Plaça Catalunya)
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència “Figurinisme i espai escènic”
Dimecres 30 de setembre a les 19h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de la nova temporada operística al Gran Teatre del Liceu, els Amics us proposem una nova conferència dedicada al món de l’escenografia a càrrec de Ramon Jovells Argelich, Doctor i Màster oficial en Arts Escèniques, investigador apassionat pel món de l’escenografia i la seva evolució al llarg de la història.
Curs musical “L’anell del nibelung. Manual d’ús”
Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dijous 8 d’octubre, dijous 15 d’octubre i dimecres 21 d’octubre a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (19€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu i Club Wagner: 55€ (20€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (21€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€
**El curs es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de la nova producció de L’anell del nibelung de Richard Wagner que s’iniciarà al Gran Teatre del Liceu la temporada 26/27 amb les funcions de Das Rheingold que podrem veure durant el mes de febrer i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual a l’entorn de la Tetralogia wagneriana, impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
Al llarg de 15 hores de música, i dividit en un pròleg i quatre jornades, L’anell del nibelung és una de les obres senyeres de la modernitat cultural d’occident. Richard Wagner hi va invertir vint-i-vuit anys entre 1848 (esbós del llibret del que després seria El capvespre dels déus) i 1876 (estrena del cicle complet a Bayreuth). D’aleshores ençà, L’anell del nibelung ha estat objecte d’interpretacions, especulacions, escenificacions i debats variats al llarg de 150 anys de permanent vigència als escenaris d’arreu.
Així doncs, a les portes d’una nova Tetralogia que el febrer del 2027 arrenca al Gran Teatre del Liceu, aquest cicle de tres conferències pretén ser una introducció al cicle, a partir de tres eixos que sintetitzaran part de la riquesa musical, teatral, literària i filosòfica de L’anell del nibelung.
PROGRAMA:
· SESSIÓ 1 (8 d’octubre)
FONTS LITERÀRIES, PENSAMENT FILOSÒFIC I ORIGEN DE L’ANELL DEL NIBELUNG
Les fonts escandinaves i germàniques. El paper de Feuerbach i Schopenhauer com a inspiradors. L’estrena a Bayreuth el 1876.
· SESSIÓ 2 (15 octubre)
PODER, AMOR, DESIG I EROTISME A L’ANELL DEL NIBELUNG
Els personatges, les trames, les relacions. Incest i desig. Amor paternofilial. Passió i compassió.
· SESSIÓ 3 (21 octubre)
ASPECTES MUSICALS DE L’ANELL DEL NIBELUNG
Tractament vocal i orquestral. El cant i l’orquestra. El paper del Leitmotiv.
Les sessions seran de 100 min de durada aproximadament. Recomanem conèixer l’argument de la tetralogia amb antelació per assistir al curs. Podeu descarregar-lo aquí.
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les tres sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
“La Bohème” assaig general de la temporada 2026-2027
La Bohème, de G. Puccini
Dilluns 28 de desembre a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2026-2027 serà el de La Bohème de G. Puccini, que tindrà lloc el dilluns 28 de desembre de 2026 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es realitza per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Recordeu que disposeu d’una invitació per soci/a, a excepció dels Amics Protectors, Preferents i Benefactors, que poden gaudir de dues invitacions per persona.
Un cop feta la reserva, rebreu un email o whatsapp de confirmació, però la invitació s’enviarà per email al soci/a corresponent uns dies abans de la data de l’assaig.
*Aquest assaig es exclusiu per als socis / es que estiguin donats d’alta i amb la quota vigent en el moment de l’assaig
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Milà i Torí, del 4 al 8 de novembre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem una escapada a Itàlia per visitar dos dels teatres més emblemàtics del país: La Scala de Milà, on gaudirem de l'òpera Faust de Charles Gounod, i el Teatro Regio de Torino, on…
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics us proposem una escapada wagneriana a València per tal de gaudir de Lohengrin, una de les òperes més estimades de Richard Wagner. Programa musical: · Dijous 10 de desembre / Lohengrin de Richard Wagner al…
Budapest, del 22 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics us proposem un viatge a Budapest per gaudir, a l'Òpera Estatal Hongaresa, de tres títols operístics destacats i ben diversos dins del repertori operístic Programa musical: · Divendres 22 de gener / El Castell de…
Amics Recomana
Víctor Garcia de Gomar renova amb el Liceu fins la temporada 2030-2031
Víctor Garcia de Gomar, incorporat al Liceu com a director artístic del Gran Teatre del Liceu el setembre de 2019, ha renovat el seu càrrec fins la temporada 2030-2031. Així ho ha acordat l’Executiva del Teatre, presidida per Salvador Alemany, a petició del president i del director general, Valentí Oviedo, Amb aquesta renovació es reafirma l’èxit i l’estabilitat del projecte artístic que va iniciar Víctor Garcia de Gomar, desplegant una proposta artística i cultural ambiciosa que consolida el Liceu com a centre de les arts i el pensament, amb un posicionament i un relat propis dins el panorama cultural internacional.
20% de dte per al cicle “Òpera de Saló” a la llibreria Byron
Diumenge 18 de gener, 15 de febrer i 15 de març a les 19h
Llibreria Byron (Com arribar-hi?)
* 20% de descompte exclusiu per als Amics
CODI PROMOCIONAL: Opera26
Gràcies a la nostra col·laboració amb Krieger Management, els Amics del Liceu comptem amb un 20% de descompte per al cicle Òpera de saló que presenta la seva segona edició a la Llibreria Byron, un cicle d’òpera en format íntim i en versió reduïda, en un espai literari i acollidor que es converteix en el marc ideal per donar vida a grans històries del repertori.
Conclou la 63a edició del Concurs Tenor Viñas
El passat 18 de gener va concloure la 63a edició del Concurs de Cant Tenor Viñas que ha comptat novament amb el Premi Extraordinari d’Amics del Liceu, ofert com a borsa per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra a un/a jove cantant espanyol resident a Catalunya. Des de l’Associació ens enorgulleix poder contribuir en la formació de joves talents del món de la lírica. Enguany, el Premi ha estat per les mezzosopranos Mar Esteve i Rodrigo i Marta Roca i per a la soprano Maria Patak, a qui volem donar la nostra més sincera enhorabona.
Recomanem la novel·la “Pentagrama para un pincel”
Aquest mes de febrer, des d’Amics del Liceu us recomanem la novel·la Pentagrama para un pincel, que tracta de la comunicació humana, especialment de la que es genera al voltant del món de l’Art. L’expressió artística és la més íntima de les comunicacions. Va del creador al receptor a través dels sentits i genera sentiments, que al seu torn retornen a l’artista. Tot artista pateix i gaudeix mentre crea o interpreta. La creativitat i la interpretació pateixen alts i baixos. I si falla l’instrument sensorial o expressiu? Davant les dificultats, la manera d’afrontar-les té un pes decisiu.
