skip to Main Content

Maig 2024

Full Informatiu

Editorial / Maig 2024

Ja ha passat un any!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Un any ha passat ja, s’ho poden creure? 365 dies complerts (setmana amunt, setmana avall), que ja tornem a estar parlant de dues de les coses que poden fer més feliç a un Amic del Liceu: la presentació de la nova temporada, i la Nit dels Amics!

Poc a dir de la temporada 2024-2025: no només celebrarem els vint-i-cinc anys de la reconstrucció del teatre després del segon incendi del 1994, sinó que ho farem amb grans títols, d’una banda, i d’altres que, igual de grans, són més desconeguts. I tot, com sempre, amb grans veus de casa i del panorama internacional.

Qui vulgui gaudir els títols més cabdals del repertori operístic, podrà fer-ho amb La forza del destino, La traviata, Madama Butterfly, Lohengrin o La Sonnambula. Grans cavalls de batalla del repertori operístic que es complementaran amb altres òperes que no tenim tantes oportunitats de viure, com és l’òpera inaugural de la temporada, la Lady Macbeth de Mtsensk (per cert, no es perdin el curs que el professor i bon amic de l’associació, Jaume Radigales, farà sobre òpera i política del segle XX!), el Fledermaus, l’Idomeneo, la Merope (quines ganes, i quina alegria recuperar Terradellas!), el Giulio Cesare o el Benjamin a Portbou.

Que el Liceu és un teatre de grans veus es ratifica, temporada rere temporada, no només pels solistes que canten a les produccions operístiques de la sala gran, sinó també per tots els recitals que s’hi ofereixen: només cal llegir la llista per ratificar-ho! Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała fan tàndem una temporada més; Elīna Garanča, Ermonela Jaho, Nadine Sierra i Pretty Yende, Lise Davidsen i Matthias Goerne, o la gala lírica de la temporada, formada per Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Tot, a més a més (i faig curt) complementat per ballets i concerts, entre altres esdeveniments.

I què dir de la Nit dels Amics? A totes i tots els implicats en la seva organització ens fa molt feliços continuar amb aquesta curta tradició, però en la que hi estem seriosament implicats. Una nit que celebrem tantes coses: celebrem les grans veus de casa, i alguna sorpresa més (però és top secret, i, per tant, no els en puc dir res!); celebrem els premis de la crítica al bo i millor de la passada temporada operística a Catalunya; i sobretot, els celebrem a vostès, Amigues i Amics, que amb el seu suport incondicional any rere any, són la sang de l’organització. Per tant, aquest pròxim 4 de juny, a les set de la tarda, el Gran Teatre ens obre les portes per celebrar, Teatre i Amics, aquesta bonica sinergia en una vetllada íntima.

Us hi volem veure a totes i tots, i brindar plegats per la vostra amistat!

Entrevista / Giacomo Sagripanti, director musical

Giacomo Sagripanti (Abruzzo, 1982) dirigirà properament La Cenerentola al Gran Teatre del Liceu. Guardonat als Opera Awards 2016 a Londres com a Millor Director Jove de l’Any, aquest director d’orquestra italià és actualment director musical de l’Òpera i Orquestra de Tbilissi (Geòrgia). Després de debutar a Itàlia i Alemanya al Festival della Vall d’Itria i el Theatre de Lübeck ha dirigit La Cenerentola a la Semperoper de Dresden, Madama Butterfly al Teatre La Fenice de Venècia, L’elisir d’amore a l’Opernhaus de Zuric , Anna Bolena i Il barbiere di Siviglia a la Staatsoper de Viena, Werther i Madama Butterfly a l’Opera Bastille de París, La traviata i Don Pasquale a la Royal Opera House de Londres, La Cenerentola i La favorite a la Bayerische Staatsoper de Munic, Turandot a l’Staatsoper d’Hamburg, Moïse et Pharaon al Festival Rossini de Pèsaro, Un ballo in maschera i Don Carlo al Teatre Bolxoi de Moscou i Tosca i Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Recentment ha dirigit Tosca a Viena, Don Carlo al Teatre Estatal de Tbilissi i I puritani al Teatre di San Carlo de Nàpols i el Théâtre des Champs-Elysées de París.

Amics del Liceu: La UNESCO ha decidit que l’òpera lírica italiana sigui patrimoni immaterial de la humanitat. Vostè n’és un dels grans representants, com se sent amb aquest reconeixement?

Giacomo Sagripanti: Bé, això va ser fa uns mesos, quan vaig llegir la notícia em vaig quedar molt sorprès perquè no ho esperava. El repertori italià, per a un director d’orquestra italià, és quelcom molt important, especialment també per Itàlia. La cultura no és un camp fàcil, sempre s’hi pensa en últim lloc per invertir diners, molt per darrere de l’esport, suposo que a Espanya passa el mateix. Aquest fet és quelcom important que posa en valor tota la categoria dels artistes lírics. Espero que, amb aquest nomenament, Itàlia s’adoni també de com d’important és l’òpera italiana i hi inverteixi recursos econòmics i socials perquè estigui a un nivell molt alt.

AL: Vostè té una carrera meteòrica. Voldria anar a l’inici, com va decidir dedicar-se a la música?

GS: Vaig començar de petit amb el piano. No vinc d’una família de musics, sinó de professors. El meu avi era molt apassionat de l’òpera i amb 10 o 12 anys tenia cada diumenge posat el concert de Riccardo Muti des de la Scala de Milà i la figura del director em fascinava. A més, tenia un molt bon professor de piano i li vaig preguntar què havia de fer i vaig començar a fer el recorregut i a estudiar composició. He estudiat amb Bartoletti, Palumbo, tota aquesta gent de l’escola operística italiana i bé, un pas rere l’altre, des de fa gairebé 15 anys. Dins de la meva feina, la majoria de repertori és òpera però en els darrers dos o tres anys faig també concerts simfònics que també són importants per a mi.

AL: Hi ha algun compositor amb el qual se senti més còmode?

GS: Vaig començar amb el belcanto, jo també soc professor i dic als meus alumnes que la millor manera de començar és el belcanto perquè t’obliga a escoltar els cantants. L’estructura musical és més senzilla, però els cantants són llum, és el més important i cal saber què pot fer la veu. Si comences amb el belcanto ho fas amb el virtuosisme màxim: Donizetti, Rossini, Verdi, i després tot el que fas ja és en funció de la veu. És un luxe començar amb el belcanto. Com a director italià, comences amb òpera italiana. Igual que si ets un director alemany et donaran òpera alemanya per començar i és just. Però ara tinc 42 anys i tinc també quelcom de repertori txec, Per exemple, Rusalka que vaig dirigir l’any 1997 per primera vegada. També de Puccini ho he fet gairebé tot. Ara és el moment de deixar alguns títols i prendre una nova direcció i continuar creixent.

AL: I quant a la música simfònica, quines són les preferències?

GS: Prefereixo els romàntics, com Beethoven, Brahms, aquest és el repertori ideal, però de vegades fer Mahler, que l’any que ve dirigiré a Sevilla, també em serveix per explorar el món. De moderns, Stravinski, Petrushka, coses més tècniques de coordinació. Si fas molta òpera, tècnicament el simfònic et pot resultar més fàcil perquè no té tota la màquina que hi ha darrere d’un teatre: cor, cantants, orquestra, ja tens una habilitat tècnica més virtuosa. En canvi el simfònic t’obliga a escoltar bé els detalls, els equilibris que quan fas òpera no tens el temps d’escoltar. Són dues coses importants.

AL: Voldria parlar de Rossini i del Rossini Opera Festival (ROF), què significa per vostè Rossini?

GS: Per mi ha estat el compositor més important durant aquests 15 anys de carrera, els moments importants m’han passat sempre amb Rossini. Vaig començar a Martina Franca, on es fa un belcanto una mica més desconegut amb títols com Gianni di Parigi, de Donizetti, o Aureliana in Palmira, de Rossini. Jo tenia uns 20 anys i Alberto Zedda va venir a veure l’espectacle i, des d’aquell moment, va començar la meva connexió amb el ROF. Primer em convidava a fer Il viaggio a Reims amb els joves però no tenia disponibilitat al calendari. I sí, al final aquí vaig fer el meu primer Viaggio a Reims. Finalment al ROF debuto amb Il barbiere di Siviglia el 2014. Des d’aquell moment Rossini va ser el compositor amb qui vaig tenir una gran connexió. El meu debut a l’Òpera de París va ser amb La Cenerentola i ara al MET serà amb Il barbiere di Siviglia, Rossini és particular. Al ROF també vaig fer Moise e Pharaon. Vaig debutar a Madrid amb Il turco in Italia. Els primers títols en teatres importants han estat sempre amb Rossini, segurament sabien que jo estava en aquesta línia de treball. Si ho fas bé, surten més projectes.

AL: I com és La Cenerentola?

GS: Molt bé. Ara fa anys que no la dirigia i m’he adonat que si fas molt de repertori, quan tornes al que has estudiat de jove tot és diferent. Per exemple, aquí tenim dos repartiments fantàstics, hem treballat molt. Per a una orquestra, Rossini és difícil, és molt virtuós. El treball és de nivell i el repartiment també és molt bo. És la primera vegada que faig aquesta producció. És un títol particular, no és el típic buffo rossinià, té aquesta atmosfera mig de somni que li pot donar un aire una mica més seriós en alguns moments. És un Rossini una mica amb dues cares.

AL: Sí, passa d’un extrem a l’altre…

GS: Penso que algunes vegades fa salts com si fos un Mozart, fa canvis de situació molt ràpids que també succeeixen a La Cenerentola. El coneixement de La Cenerentola és amb una cançó molt trista, no és com per exemple el Figaro d’Il barbiere, és tota una altra cosa, això és una particularitat, té una direcció molt interessant. De les tres és la que m’agrada més (Il barbiere, La Cenerentola i Italiana in Alghieri)

AL: Et puc fer una pregunta sobre muntatges? Vaig ser a La traviata de París, que succeeix a l’actualitat i la Violeta canta en un kebab, com es veu des del fossat?

GS: No tinc preferències, de base m’agrada veure quelcom nou perquè crec que és una obligació dels artistes d’avui, no podem fer sempre el museu, la música, el libretto… Són sempre situacions que vivim nosaltres també, són les emocions, i veure-ho en un ambient contemporani és d’impacte per a mi també. Per exemple aquesta Traviata que comentes també va fer variar la interpretació, perquè l’escena era molt forta i pots evidenciar-ho a través de la música. El risc d’aquestes produccions és com tractar-les tècnicament, el cor, per exemple, és un punt delicat per a un director. Si hi ha un muntatge giratori, s’ha de calcular tot perfectament. La música ha d’anar al tempo que toca, si no, no quadra. També els assajos ajuden molt, et confrontes amb tots els altres participants de l’òpera. París va ser un èxit.

AL: Una darrera pregunta, com veu el futur de l’òpera?

GS: Bé, cal ser honest, l’òpera no és un negoci de felicitat avui. He llegit recentment un article d’un diari anglès on han fet una enquesta i sembla que si els teatres de tot tipus tanquen a Anglaterra, no se n’adona el 50% de la població. És un món que no té la mateixa salut que l’esport, que probablement té massa salut. Jo em pregunto per què. Bé, l’òpera s’ha d’obrir a les persones joves, però requereix una educació, no pots pretendre que un estudiant jove vingui a La Cenerentola i s’enamori així com així, això no passa habitualment. Cal fer una feina organitzada i prèvia a les escoles, és quelcom que no és un entreteniment. L’òpera et dona una moral, et veuràs a tu mateix en els personatges, et pot canviar la manera de veure la vida, no és un partit d’un esport qualsevol. El teatre és una màquina artesanal i avui dia tot és ràpid i virtual, acabem essent més mandrosos. Cal educar en aquest valors, jo tinc dues filles petites i procuro educar-les, cal educar el gust, i el cap ja no està acostumat a treballar com treballava abans, per ser millor cal un esforç.

Moltes gràcies pel seu temps. El veurem l’any que ve a La traviata i espero que per molts anys!

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci/a

Marta Ortí, Maria del Carme Renom, Rosa Maria Garcia Civit i Assumpció Boixareu

Amigues i sòcies d'Amics del Liceu

Quatre Amigues del Liceu que han creat una bonica amistat arran de la seva afició per l’òpera, la cultura i les nostres activitats!

La Cenerentola / fons

Una obra mestra insostenible

Giovanni Carli Ballola
Musicòleg, professor d’Història de la Música a la Universitat de Lecce

No és possible entendre a fons La Cenerentola si no se la situa en un ambient social amb elements plens de concreció realista: el d’una recòndita província de la restauració italiana, habitada per nobles insignificants morts de gana i principassos semblants a l’Ernesto Ranuccio de la Chartreuse de Parme stendhaliana. Aquelles baronies de Montefiascone i aquells principats de Salern tenien els tics d’una petita Itàlia casolana i presumptuosa, que parlava amb un deix afectat i ridícul d’estil francès («Les meves sabates, el meu bonné / Les meves plomes, el meu collié»), carregats de vanitats estúpides i de dolenteries mediocres; els mateixos «patricis plebs», envanits i envilits, que al cap de poc apareixeran en la comèdia humana dels sonets romans de Giuseppe Gioacchino Belli. Materials teatrals similars varen acabar a mans d’un Rossini que en les seves obres L’italiana in Algeri, Il turco in Italia i Il barbiere di Siviglia, havia dut fins a les darreres conseqüències una experiència de gènere còmic ―que es podia dir que havia nascut juntament al seu geni musical, sobre les taules del San Moisè de Venècia―, en les prodigioses farses que obriren la dècada dels anys deu d’aquella era del melodrama que adoptà el seu nom. I va ser per aquest camí que va prosseguir, ferint al cor la vella comèdia del segle xviii a l’estil de Domenico Cimarosa, caracteritzada per l’afable sàtira social i el sentimentalisme realista burgès. Rossini havia omplert aquelles despulles amb un vitalisme ardent i violent propi, en les quals la mateixa música és la que «gaudeix de si mateixa» (Fedele D’Amico) i en les quals la forma pura s’enardeix amb una pulsació totalitzadora feta de gresques rítmiques i sonores, de desfermades voluptuositats belcantistes que s’havien ignorat durant el segle XVIII.

Llegir més

La Cenerentola / vocalitat

La vocalitat de «La Cenerentola»

Jaume Radigales
Professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

Gioachino Rossini inaugurava l’any 1817 amb La Cenerentola, la primera funció de la qual va tenir lloc al Teatro Valle de Roma el 25 de gener. El 20 de febrer de l’any anterior, i també a Roma però al Teatro Argentina, havia presentat Il barbiere di Siviglia. I ambdues òperes tenen elements comuns, tant pel que fa a la tipologia dels personatges (còmics i semiseriosos) com a la vocalitat, i amb alguns intèrprets que van repetir en una i altra funció d’estrena. Per exemple, la contralt Geltrude Righetti, que va ser la primera Rosina a l’Argentina i la primera Angelina (Cenerentola) al Valle. O el baix Zenobio Vitarelli, que va estrenar la part de Basilio al Barbiere i la d’Alidoro a La Cenerentola.

1816 i 1817 van ser, a més, anys d’intensa activitat productiva, perquè Rossini va estrenar vuit òperes: quatre el 1816 (el citat Barbiere a Roma, a més de Le nozze di Teti e di Peleo, La gazzetta i Otello a Nàpols) i quatre el 1817 (La Cenerentola i Adelaide di Borgogna a Roma, La gazza ladra a Milà i Armida a Nàpols). És a dir, vuit títols adscrits a subgèneres diversos com ara òpera buffa, òpera seriosa i dramma giocoso. I en tots ells, la inventiva i la imaginació desbordants del músic de Pesaro justifiquen que fos el compositor més famós, celebrat i sol·licitat del seu temps. Rossini en tot el seu esplendor creatiu, per dir-ho sintèticament.

Llegir més

Conferències / 2024

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.

Veure vídeo a Youtube

Col·loqui amb les guanyadores del premi Amics del Liceu del Concurs Tenor Viñas

Continuant amb el nostre cicle de col·loquis, compartim amb vosaltres la xerrada per conèixer les sopranos Rosa Maria Abella, Maria Isart i Montserrat Seró, guanyadores del premi Amics del Liceu a la darrera edició del Concurs Tenor Viñas. El premi atorgat, permetrà a aquestes joves cantants la possibilitat de poder continuar la seva formació lírica, ja que consisteix en una beca per estudiar tècnica vocal amb la destacada soprano Luciana Serra. Les guanyadores conversen amb el nostre president, Jaume Graell, i comparteixen amb tots els Amics i Amigues l’experiència de partipar en un concurs de cant de gran ressò internacional com el Concurs Viñas.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

NOU CURS: Òpera i política al s. XX. Curs a l’entorn de Lady Macbeth de Mtsensk

Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dilluns 10, dilluns 17 i dimarts 25 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€

Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual  impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

La temporada 2024-25 del Gran Teatre del Liceu s’obre amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xoskakóvitx (1906-1975). Estrenada el 1934, la segona obra operística del compositor rus va topar dos anys més tard amb la fèrria desaprovació de l’aparell soviètic i del propi dictador Iosif Stalin. Però aquest no va ser un cas aïllat en el context de l’òpera al segle XX: a l’Alemanya nazi també es va polititzar l’òpera, de la mateixa manera que durant l’anterior República de Weimar compositors com Kurt Weill van destil·lar la seva ideologia en diversos títols escènics.

Llegir més

Projecció a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Dimarts 11 de juny a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia

El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Adriana Lecouvreur, un resum de l’òpera de Francesco Cilèa i en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.

Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com 

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Dijous 13 de juny a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)

*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la propera òpera Adriana Lecouvreur que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny amb Freddie de Tommaso  i Roberto Alagna com a protagonistes, us convidem a assistir a la conferència que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Francesco de Cilèa. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Aix-en-Provence, del 15 al 19 juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per visitar un dels festivals més prestigiosos de l’estiu: el Festival d’Aix-en-Provence. Començarem el nostre programa musical amb un recital de la magnífica soprano Sondra Radvanovsky, molt estimada pel…

Llegir més

Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol

Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…

Llegir més

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…

Llegir més

La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost

Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…

Llegir més

Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre

La propera tardor, els Amics del Liceu us proposem un viatge que combina dues ciutats: Torí i Milà, properament completarem la informació d'aquest viatge, però de moment us podem avançar les òperes que veurem i les visites culturals que tenim en preparació:…

Llegir més

Amics Recomana

La torre dels somnis, nou espectacle familiar al Liceu

La Torre dels somnis és el proper nou espectacle familiar que presenta el Gran Teatre del Liceu el proper mes de juny. Es tracta d’un espectacle de gran format que combina l’òpera, el circ i la poesia. Una proposta amb música de Puccini i un dramatúrgia que reivindica valors com la utopia, el valor de la il·lusió, dels somnis, de l’esforç, de l’intent…. A la sala gran hi haurà  8 músics, 6 artistes de circ i 4 cantants.

Porta el segell del director d’escena Lluís Danés i la direcció musical de Sergi Cuenca, que també és qui ha escrit la revisió musical a partir de l’obra de Puccini. La trama ens explica com els habitants de la Torre dels Somnis hauran de defensar i protegir els seus somnis i utopies per salvar el seu statu quo. En un món compromès pels interessos més foscos, “els impossibles”, que habiten la torre, desafiaran el seu propi destí. La part del circ comptarà amb números tradicionals d’aquest art escènic: equilibris, corda, suspensions, trapezi i dansa.

Més informació i venda d’entrades aquí
Més informació

“La Traviata” a Tarragona

Els propers 28 i 30 de juny, el Camp de Mart de Tarragona acollirà dues funcions de l’òpera La traviata, una nova proposta de l’Associació d’Amics del Teatre Líric de Tarragona, en el marc del Festival Lírica-T, que oferirà també altres activitats. La traviata estarà protagonitzada per Sofía Esparza, Celso Albelo, Mireia PintóÀngel Òdena, impulsor i president d’aquesta associació, sota la batuta d’Olivier Díaz al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Tarragona, i amb direcció escènica del mateix Àngel Òdena.

Els socis d’Amics del Liceu podem gaudir d’un 15% de descompte en la compra d’entrades per aquestes dues representacions. Per comprar entrades, feu clic aquí. Per poder obtenir el descompte, cal posar el codi promocional TRAVIATA24.

Més informació

“Don Giovanni”

En el marc de la col·laboració entre el Bcn Film Fest i el Festival Perelada, i dins la programació dels Imprescindibles de Verdi que se celebren cada dijous als Cinemes Verdi de Barcelona, el proper dijous 23 de maig s’oferirà la projecció de la pel·lícula Don Giovanni, una adaptació cinematogràfica de l’òpera de W. A. Mozart, protagonitzada per Ruggero Raimondi i Edda Moser, guanyadora de dos Premis César a Millor Muntatge i Millor Disseny de Producció. Es tracta d’una obra magna del director Joseph Losey (El missatger) amb escenaris, il·luminació i fotografia absolutament impressionants.

El periodista Eduardo de Vicente introduirà el professor Jaume Radigales, que oferirà una presentació prèvia que comptarà amb la participació d’Helena Cànovas, compositora de l’òpera Don Juan no existe. Sobre lo que olvidamos y lo que permanece, encàrrec del Festival que s’estrenarà aquest estiu.

Per a inscriure’s en aquesta projecció, cal fer la reserva fent clic aquí.

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies