Juny 2023
Full Informatiu
Editorial / Juny 2023
Un cop més, moltes gràcies!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Encara tenim al cap (i a l’oïda) el magnífic retrobament, fa com qui diu poc més d’una setmana, que va ser La nit dels Amics. Un vespre dedicat a totes i tots vosaltres en agraïment al vostre suport. Un vespre per lliurar els Premis de la Crítica (ja en la seva 28a edició!) als millors espectacles i intèrprets de la temporada passada. I un vespre per brindar per tots nosaltres. Aquest projecte de La nit dels Amics, iniciat per l’anterior junta directiva, es va poder veure per primer cop l’any 2019. I, tristament, un acte que en aquell moment va ser tan gratament recordat, va haver d’aturar-se a conseqüència de la pandèmia.
Quatre anys més tard, la nova junta directiva va decidir tornar a celebrar els grans èxits del nostre estimat Liceu al Foyer del teatre. I com ja en parlàvem a l’anterior editorial arran de l’assaig general reservat a Amics del Liceu, l’acte del divendres 26 de maig va servir, de nou, com a retrobament dels uns amb els altres: entre vosaltres, però també entre la junta, vosaltres i el teatre, representat pel seu president, Salvador Alemany, i el seu director general i artístic, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, a qui agraïm des d’aquí la seva assistència i constant col·laboració.
Presentat pel vocal de la nostra junta, Enric Calpena (que de presentar en sap, i molt, per la seva trajectòria a la televisió i ràdio de casa), vàrem veure premiats els teatres i festivals que no varen oblidar-se del nostre gaudi precisament durant la pandèmia i van mantenir obertes les seves portes; Serena Sáenz com a cantant revelació de la temporada per la seva Lucia di Lammermoor i pel Don Pasquale dels Amics de l’Òpera de Sabadell; Franco Fagioli al millor cantant en format concert (per la seva actuació al Palau de la Música Catalana); Josep Pons com a millor direcció musical per Pelléas et Mélisande; Àlex Ollé per la posada en escena de la mateixa òpera; i en l’apartat de millor cantant femenina i masculí de la temporada passada, Marina Rebeka per Norma i Matthias Goerne per les seves interpretacions a Wozzeck i al War Requiem, a qui vàrem poder gaudir en persona per recollir el premi atesa la seva participació en el Parsifal que s’ha representat recentment al Liceu.
Evidentment, una nit dels Amics del Liceu no seria el mateix sense música, i aquest cop vàrem poder gaudir de tres interludis musicals: el primer, per la nostra vocal de la junta, Maria Isart, que cantà juntament amb el també amic Lluís Vergés. Soprano i baríton varen cantar àries de Bellini i Gounod abans d’interpretar Mozart a duo. La segona actuació va anar a càrrec de la soprano Mercedes Gancedo, que en aquests moments també es trobava cantant Parsifal a la sala gran del teatre. I per acabar, com totes i tots vosaltres mereixeu, ni més ni menys que la Kundry de Parsifal, Elena Pankratova, per brindar-nos una valquíria i una Santuzza tan especials per a nosaltres: quin gran privilegi! Moltes gràcies a totes i tots els artistes que han fet possible aquest gran èxit de nit!
Sense oblidar uns parlaments de la mà del nostre president, Jaume Graell, així com de Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, que un cop més deixen de manifest l’estima de l’associació cap al teatre, i la del teatre cap a l’associació. Només va restar tancar la vetllada amb una copa al balcó del Foyer, saludant-nos com a bons amics i esperant retrobar-nos molt aviat!
Entrevista / Michael Fabiano, tenor
Michael Fabiano (1984, New Jersey) ha estat un dels protagonistes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Des Grieux recentment a l’òpera “Manon”. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest tenor una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu
Amics del Liceu: Com neix el teu interès per l’òpera? Com són els teus inicis com a cantant?
Michael Fabiano: És una gran pregunta. Quan tenia aproximadament 17 anys volia dedicar-me al món dels negocis, el meu pare era director general d’una empresa i tota la família es dedicava al món de l’empresa, així que vaig anar a la Universitat de Michigan per estudiar administració d’empreses i econòmiques. Alhora volia estudiar música i vaig fer classes de cant amb George Shirley, el primer tenor negre que va cantar al Metropolitan. Recordo exactament quan vaig fer la primera classe amb ell, em va dir: «Michael saps quina veu tens?» i vaig respondre «No, sé que puc cantar bé i que a la meva família li agrada la música, però no sabia que tenia un do». I em va dir: «Tens una veu com cap altra, però si vols fer classes amb mi, has de posar-hi ganes». Després de tres setmanes estudiant a la biblioteca i pensant molt en les meves possibilitats, vaig decidir que sí, que volia estudiar per convertir-me en cantant d’òpera. George em va dir a la tercera classe: «Quan una persona té un talent que és diferent al dels altres, té la responsabilitat social de compartir aquest talent». Això és molt fort, però tenia raó i ara crec en això.
AL: Com van ser els inicis de la carrera?
MF: Recordo quan tenia 21 anys estava estudiant a Philadelphia, a una escola molt important dels Estats Units que tenia alumnes com Steven Costello, Bryan Hymel, Ailyn Perez, Angela Meade, Nancy Fabiola Herrera, molts cantants importants al món. Vam estudiar junts més o menys a la mateixa època. Recordo que li vaig dir al meu professor que volia participar al concurs del Metropolitan i el meu professor i algunes altres persones em van dir que no ho fes, que encara no era el moment. Però jo crec en la idea que cada persona ha de fer el seu camí, per exemple, el camí de Steven Costello no és el meu camí, tampoc el d’Angela Meade, etc. Així doncs, vaig decidir tirar endavant i el 2007 em vaig presentar al concurs i al cap d’unes setmanes el vaig guanyar, amb 22 anys. Immediatament després d’aquest concurs va començar la meva carrera. Vaig debutar a Klagenfurt (Àustria) com a Alfredo a La traviata.
AL: Set anys més tard, al 2014, vas guanyar dos dels millors premis del teu país, el Beverly Sills i el Richard Tucker. Què van significar per tu? I què signifiquen aquests dos cantants com a referents, sobretot Richard Tucker?
MF: Richard Tucker és un dels tenors que més m’agraden, és un tenor fantàstic. Sí, aquell va ser realment un gran moment de la meva carrera.
AL: Aquesta temporada t’hem vist com a Cavaradossi. Què et va aportar de nou la perspectiva de Rafael R. Villalobos?
MF: Rafael R. Villalobos és una persona molt intel·ligent, una persona molt amable i molt interessant que ha estudiat molt sobre la història del castell de Sant’Angelo, sobre Roma, sobre tots els escenaris que apareixen a la història. Coneix molt bé totes les històries paral·leles. Quan va decidir crear una obra que feia un paral·lelisme entre Tosca i Passolini ho vaig trobat molt interessant. Vaig llegir en una entrevista que li van fer on deia que si una persona vol fer una nova Tosca ha de fer coses noves dins de la història de Tosca. No estic d’acord amb aquesta idea. Penso que Tosca és Tosca. La història està molt ben descrita, és molt clara. Amb aquest punt de vista del Rafael no hi estic d’acord, però treballar amb ell ha estat molt interessant, malgrat no estar d’acord amb tota les seves idees, però jo crec que un cantant té l’obligació de ser un gran col·laborador. En art tot és col·laboració. Jo puc entrar a escena interpretant el personatge, malgrat no estar d’acord amb tot, però tinc molt respecte per ell.
AL: I com has enfocat aquest Des Grieux de Manon?
MF: És la mateixa situació. Si algú vol llegir la historia de Manon de 1733, per mi és molt clar que no és una prostituta, és més elevada, és més que Violeta a La traviata, i quan ella té més o menys 15 anys no s’està prostituint, sinó que és una dona innocent i alegre. Per tant, és cert que estic fent coses amb les que no estic d’acord, no comparteixo el punt de vista, però és la meva obligació fer-ho. Vull trobar un camí en la meva manera de pensar.
AL:El teu disc d’àries gravat el 2019 se centra en Verdi i Donizetti: són els compositors que més t’agraden? Com ho descriuries?
MF: Quan estava estudiant a la Universitat de Michigan, vaig trobar el meu camí estudiant Donizetti. Recordo una nit que no podia dormir perquè estava estudiant fins a deu partitures seves. Conec totes les obres d’aquest compositor, obres que altra gent no coneix. M’agrada molt el foc que va escriure Donizetti a la seva música, que és molt diferent que altres compositors belcantistes com Bellini o Rossini. Entenc perfectament per què existeix Verdi quan llegeixo la música de Donizetti. Així doncs, vaig fer aquest CD que va descobrir una connexió entre el foc de Donizetti i el camí de Verdi.
AL: Com definires ara la teva veu? Actualment estàs acceptant rols cada cop més pesats.
MF: Jo cada cop tinc més edat, en faré 39 aquest mes de maig. Vaig començar la meva carrera amb 17 anys. Són molts anys. Estic seguint el meu camí i s’està desenvolupant en aquest moment cap a un repertori diferent. Estic en un moment de canvi. Quan algú està en aquest moment, ha d’adoptar els dos modes de cant, el líric i el spinto. Per tant, està bé que dins del mateix any estigui cantant Des Grieux però també Calaf. Per mi és molt important perquè he de mantenir la meva veu lírica, mentre em vaig movent cap a una altra manera de cantar. Vigilo com protegir la meva veu, quines coses puc fer diferent. Tinc una tècnica que encara estic desenvolupant. Jo sé que no sóc un tenor perfecte, però vaig canviant dia a dia.
AL: Sabem que al desembre et tornarem a tenir al Liceu com a Calaf. Com et sents a Barcelona i treballant al Liceu?
MF: Em sento molt bé treballant en aquest teatre. Conec molt bé la seva història i crec que un dia podria ser un cantant històric per aquest teatre. Tinc molt respecte per tots els cantants que han cantat aquí. Cantar Calaf no és difícil per mi, per dos motius: m’hi identifico en el seu caràcter i, a més, té dues àries més o menys conegudes, però fora d’això, no té grans duets, no té grans concertants com altres òperes com Don Carlo o Aida. El rol és molt directe.
AL: La forma de treballar a Estats Units és diferent que en un teatre de temporada com és el Liceu?
MF: No, la veritat és que és molt semblant. Al matí prenc un cafè, esmorzo, camino cap al teatre per assajar, faig la funció i torno cap a casa. És el mateix que a altres ciutats. Tinc les meves rutines.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Marc Sala
Tenor i soci d'Amics del Liceu
En aquesta edició tercera edició del butlletí, entrevistem el tenor Marc Sala, a qui podem veure interpretant el paper d’escuder a “Parsifal” al Liceu. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Orfeo ed Euridice / Veu
Orfeo deconstruït
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.
Conferències / 2023
Col·loqui amb Antoni Bofill, fotògraf del Liceu
Continuem amb el nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere l’escena. En aquesta ocasió, recuperem la trobada amb el fotògraf del Gran Teatre de Liceu, Antoni Bofill, que parla amb el nostre president, Jaume Graell, sobre aquesta feina tan apassionant i única dins del Teatre.
Conferència a l’entorn d'”Orfeo ed Euridice”
Amb motiu de la versió concert d’”Orfeo ed Euridice” que el Gran Teatre del Liceu presenta aquest proper mes de maig, compartim la conferència presencial que Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Gluck basat en les Metamorfosis d’Ovidi.
Agenda / Activitats
Visita comentada al Refugi Antiaeri 232
Dimecres 27 de setembre 10h
NOU GRUP: Dijous 28 de setembre a les 10h
Refugi Antiaeri 232 (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 4€
*Preu acompanyants no socis: 5€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
*Es tracta d’una visita no recomanada per a persones amb dificultat de mobilitat. Recomanem calçat còmode
Amb la voluntat de continuar descobrint espais d’interès d’importància històrica de la nostra ciutat, aquest mes de setembre els Amics us proposem una visita comentada al Refugi Antiaeri 232, ubicat a la plaça del Diamant. Es tracta d’un dels refugis antiaeris construïts a Barcelona durant la Guerra Civil. Arran dels bombardejos marítims i aeris que va patir la ciutat es van construir gairebé 1400 refugis de tipologies diverses, molts dels quals, per iniciativa veïnal.
Descobreix l’obra del Rector de Vallfogona i el Monestir de Vallbona de les Monges amb els Amics!
Dijous 19 d’octubre a les 8.30h
Vallfogona de Riucorb i Vallbona de les Monges (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics i acompanyants: 75€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
*Cal escollir segon i postres en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
Amb motiu de l’any del Rector de Vallfogona, que se celebra aquest 2023 per tal de commemorar el 400 aniversari de la mort del personatge, el proper mes d’octubre els Amics del Liceu us proposem una ruta literària on visitarem Vallfogona de Riucorb, el poble on Francesc Vicent Garcia, considerat un dels poetes més importants de la literatura barroca catalana i conegut com el Rector de Vallfogona, va viure gran part de la seva vida.
El Rector de Vallfogona va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579, Va cursar els seus estudis per ser capellà a Vic, on va ser ordenat, i als vint-i-set anys, va ser destinat a Vallfogona de Riucorb com a rector del poble, on va viure fins al setembre de 1623, quan va morir amb només quaranta-quatre anys. La major part del seu treball poètic el va escriure a Vallfogona. Durant la nostra ruta literària, caminarem pels carrers d’aquest petit poble situat al cor de la Conca de Barberà, on trobarem murals de ceràmica que mostren fragments dels seus poemes. Com si anéssim llegint les pàgines d’un llibre gegant, la poesia va sorprenent i amenitzant la passejada per Vallfogona de Riucorb. Conclourem la nostra visita a l’Espai d’Interpretació del Rector, situat a dins de l’església de Santa Maria. La visita anirà a càrrec de Modest Corbella, membre de la comissió de l’any del Rector.
A més, completarem la nostra sortida a la Vall del riu Corb amb una visita comentada al monestir de Vallbona de les Monges, Fundat a principis del segle XII, Santa Maria de Vallbona de les Monges és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. Des del moment de la seva construcció, el 1153, ha estat sempre habitat per monges i actualment forma part de la Ruta del Cister (juntament amb Santes Creus i Poblet). El conjunt és representatiu de l’art cistercenc, fidel a la Regla de Sant Benet. Durant la visita a l’església, val la pena alçar la vista un moment. A la porta principal (s. XIII) hi trobem un dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya. Un cop a dins, el temple es caracteritza per la simplicitat i l’admirable joc de llums. A la dreta de l’altar hi ha el sarcòfag senzill i llis de la reina Violant d’Hongria, dona de Jaume I el Conqueridor. L’ austeritat continua en el claustre, on es veuen clarament les fases de construcció. Finalment, també completarem la nostra sortida amb un dinar de grup en un restaurant emblemàtic de la zona.
HORARI:
08.20h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
08.30h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.30h – Ruta Literària a Vallfogona de Riucorb
13.30h – Dinar de grup al restaurant “Cal Travé” (menú amb segon i postres a escollir aquí)*
16.30h – Visita comentada al Monestir de Vallbona de les Monges
20.00h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)**
*Cal escollir segon i postres en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
**Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
“Turandot”, l’assaig general de la Temporada 2023-2024!
Turandot, de G. Puccini
Divendres 24 de novembre a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia*
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Teatre, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2023-2024 serà el de Turandot de G. Puccini, que tindrà lloc el divendres 24 de novembre de 2023 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Recordeu que disposeu d’una invitació per soci/a, a excepció dels Amics Protectors, Preferents i Benefactors, que poden gaudir de dues invitacions per persona.
Un cop feta la reserva, rebreu un email o whatsapp de confirmació, però la invitació s’enviarà per email al soci/a corresponent uns dies abans de la data de l’assaig.
*Aquest assaig es exclusiu per als socis / es que estiguin donats d’alta i amb la quota vigent en el moment de l’assaig
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Wiesbaden i Frankfurt, de l’1 al 5 de novembre
El proper mes de novembre, els Amics us proposem un viatge a les ciutats de Frankfurt i Wiesbaden per gaudir de tres títols variats i excepcionals: Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx, un dels compositors russos més destacats del període soviètic que,…
Nova York, del 29 de novembre al 6 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics us proposem un viatge a Nova York, un moment de l’any idoni per visitar la ciutat dels gratacels, ja que comença a guarnir-se de gala per rebre el Nadal amb els seus gran arbres, llums,…
Gant i Brusel·les, del 20 al 24 de gener
A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge a Gant i Brusel·les Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més…
València, del 2 al 4 de febrer
A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge a València. Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més aviat possible:…
Munic, del 17 al 19 de febrer
A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge a Munic. Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més aviat possible:…
Viena, del 9 al 14 de març
A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge a Viena. Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més aviat possible:…
