Maig 2024
Full Informatiu
Editorial / Maig 2024
Ja ha passat un any!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Un any ha passat ja, s’ho poden creure? 365 dies complerts (setmana amunt, setmana avall), que ja tornem a estar parlant de dues de les coses que poden fer més feliç a un Amic del Liceu: la presentació de la nova temporada, i la Nit dels Amics!
Poc a dir de la temporada 2024-2025: no només celebrarem els vint-i-cinc anys de la reconstrucció del teatre després del segon incendi del 1994, sinó que ho farem amb grans títols, d’una banda, i d’altres que, igual de grans, són més desconeguts. I tot, com sempre, amb grans veus de casa i del panorama internacional.
Qui vulgui gaudir els títols més cabdals del repertori operístic, podrà fer-ho amb La forza del destino, La traviata, Madama Butterfly, Lohengrin o La Sonnambula. Grans cavalls de batalla del repertori operístic que es complementaran amb altres òperes que no tenim tantes oportunitats de viure, com és l’òpera inaugural de la temporada, la Lady Macbeth de Mtsensk (per cert, no es perdin el curs que el professor i bon amic de l’associació, Jaume Radigales, farà sobre òpera i política del segle XX!), el Fledermaus, l’Idomeneo, la Merope (quines ganes, i quina alegria recuperar Terradellas!), el Giulio Cesare o el Benjamin a Portbou.
Que el Liceu és un teatre de grans veus es ratifica, temporada rere temporada, no només pels solistes que canten a les produccions operístiques de la sala gran, sinó també per tots els recitals que s’hi ofereixen: només cal llegir la llista per ratificar-ho! Sondra Radvanovsky i Piotr Beczała fan tàndem una temporada més; Elīna Garanča, Ermonela Jaho, Nadine Sierra i Pretty Yende, Lise Davidsen i Matthias Goerne, o la gala lírica de la temporada, formada per Marina Rebeka, Ekaterina Semenchuk, Martin Muehle i Ludovic Tézier. Tot, a més a més (i faig curt) complementat per ballets i concerts, entre altres esdeveniments.
I què dir de la Nit dels Amics? A totes i tots els implicats en la seva organització ens fa molt feliços continuar amb aquesta curta tradició, però en la que hi estem seriosament implicats. Una nit que celebrem tantes coses: celebrem les grans veus de casa, i alguna sorpresa més (però és top secret, i, per tant, no els en puc dir res!); celebrem els premis de la crítica al bo i millor de la passada temporada operística a Catalunya; i sobretot, els celebrem a vostès, Amigues i Amics, que amb el seu suport incondicional any rere any, són la sang de l’organització. Per tant, aquest pròxim 4 de juny, a les set de la tarda, el Gran Teatre ens obre les portes per celebrar, Teatre i Amics, aquesta bonica sinergia en una vetllada íntima.
Us hi volem veure a totes i tots, i brindar plegats per la vostra amistat!
Entrevista / Giacomo Sagripanti, director musical
Giacomo Sagripanti (Abruzzo, 1982) dirigirà properament La Cenerentola al Gran Teatre del Liceu. Guardonat als Opera Awards 2016 a Londres com a Millor Director Jove de l’Any, aquest director d’orquestra italià és actualment director musical de l’Òpera i Orquestra de Tbilissi (Geòrgia). Després de debutar a Itàlia i Alemanya al Festival della Vall d’Itria i el Theatre de Lübeck ha dirigit La Cenerentola a la Semperoper de Dresden, Madama Butterfly al Teatre La Fenice de Venècia, L’elisir d’amore a l’Opernhaus de Zuric , Anna Bolena i Il barbiere di Siviglia a la Staatsoper de Viena, Werther i Madama Butterfly a l’Opera Bastille de París, La traviata i Don Pasquale a la Royal Opera House de Londres, La Cenerentola i La favorite a la Bayerische Staatsoper de Munic, Turandot a l’Staatsoper d’Hamburg, Moïse et Pharaon al Festival Rossini de Pèsaro, Un ballo in maschera i Don Carlo al Teatre Bolxoi de Moscou i Tosca i Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Recentment ha dirigit Tosca a Viena, Don Carlo al Teatre Estatal de Tbilissi i I puritani al Teatre di San Carlo de Nàpols i el Théâtre des Champs-Elysées de París.
Amics del Liceu: La UNESCO ha decidit que l’òpera lírica italiana sigui patrimoni immaterial de la humanitat. Vostè n’és un dels grans representants, com se sent amb aquest reconeixement?
Giacomo Sagripanti: Bé, això va ser fa uns mesos, quan vaig llegir la notícia em vaig quedar molt sorprès perquè no ho esperava. El repertori italià, per a un director d’orquestra italià, és quelcom molt important, especialment també per Itàlia. La cultura no és un camp fàcil, sempre s’hi pensa en últim lloc per invertir diners, molt per darrere de l’esport, suposo que a Espanya passa el mateix. Aquest fet és quelcom important que posa en valor tota la categoria dels artistes lírics. Espero que, amb aquest nomenament, Itàlia s’adoni també de com d’important és l’òpera italiana i hi inverteixi recursos econòmics i socials perquè estigui a un nivell molt alt.
AL: Vostè té una carrera meteòrica. Voldria anar a l’inici, com va decidir dedicar-se a la música?
GS: Vaig començar de petit amb el piano. No vinc d’una família de musics, sinó de professors. El meu avi era molt apassionat de l’òpera i amb 10 o 12 anys tenia cada diumenge posat el concert de Riccardo Muti des de la Scala de Milà i la figura del director em fascinava. A més, tenia un molt bon professor de piano i li vaig preguntar què havia de fer i vaig començar a fer el recorregut i a estudiar composició. He estudiat amb Bartoletti, Palumbo, tota aquesta gent de l’escola operística italiana i bé, un pas rere l’altre, des de fa gairebé 15 anys. Dins de la meva feina, la majoria de repertori és òpera però en els darrers dos o tres anys faig també concerts simfònics que també són importants per a mi.
AL: Hi ha algun compositor amb el qual se senti més còmode?
GS: Vaig començar amb el belcanto, jo també soc professor i dic als meus alumnes que la millor manera de començar és el belcanto perquè t’obliga a escoltar els cantants. L’estructura musical és més senzilla, però els cantants són llum, és el més important i cal saber què pot fer la veu. Si comences amb el belcanto ho fas amb el virtuosisme màxim: Donizetti, Rossini, Verdi, i després tot el que fas ja és en funció de la veu. És un luxe començar amb el belcanto. Com a director italià, comences amb òpera italiana. Igual que si ets un director alemany et donaran òpera alemanya per començar i és just. Però ara tinc 42 anys i tinc també quelcom de repertori txec, Per exemple, Rusalka que vaig dirigir l’any 1997 per primera vegada. També de Puccini ho he fet gairebé tot. Ara és el moment de deixar alguns títols i prendre una nova direcció i continuar creixent.
AL: I quant a la música simfònica, quines són les preferències?
GS: Prefereixo els romàntics, com Beethoven, Brahms, aquest és el repertori ideal, però de vegades fer Mahler, que l’any que ve dirigiré a Sevilla, també em serveix per explorar el món. De moderns, Stravinski, Petrushka, coses més tècniques de coordinació. Si fas molta òpera, tècnicament el simfònic et pot resultar més fàcil perquè no té tota la màquina que hi ha darrere d’un teatre: cor, cantants, orquestra, ja tens una habilitat tècnica més virtuosa. En canvi el simfònic t’obliga a escoltar bé els detalls, els equilibris que quan fas òpera no tens el temps d’escoltar. Són dues coses importants.
AL: Voldria parlar de Rossini i del Rossini Opera Festival (ROF), què significa per vostè Rossini?
GS: Per mi ha estat el compositor més important durant aquests 15 anys de carrera, els moments importants m’han passat sempre amb Rossini. Vaig començar a Martina Franca, on es fa un belcanto una mica més desconegut amb títols com Gianni di Parigi, de Donizetti, o Aureliana in Palmira, de Rossini. Jo tenia uns 20 anys i Alberto Zedda va venir a veure l’espectacle i, des d’aquell moment, va començar la meva connexió amb el ROF. Primer em convidava a fer Il viaggio a Reims amb els joves però no tenia disponibilitat al calendari. I sí, al final aquí vaig fer el meu primer Viaggio a Reims. Finalment al ROF debuto amb Il barbiere di Siviglia el 2014. Des d’aquell moment Rossini va ser el compositor amb qui vaig tenir una gran connexió. El meu debut a l’Òpera de París va ser amb La Cenerentola i ara al MET serà amb Il barbiere di Siviglia, Rossini és particular. Al ROF també vaig fer Moise e Pharaon. Vaig debutar a Madrid amb Il turco in Italia. Els primers títols en teatres importants han estat sempre amb Rossini, segurament sabien que jo estava en aquesta línia de treball. Si ho fas bé, surten més projectes.
AL: I com és La Cenerentola?
GS: Molt bé. Ara fa anys que no la dirigia i m’he adonat que si fas molt de repertori, quan tornes al que has estudiat de jove tot és diferent. Per exemple, aquí tenim dos repartiments fantàstics, hem treballat molt. Per a una orquestra, Rossini és difícil, és molt virtuós. El treball és de nivell i el repartiment també és molt bo. És la primera vegada que faig aquesta producció. És un títol particular, no és el típic buffo rossinià, té aquesta atmosfera mig de somni que li pot donar un aire una mica més seriós en alguns moments. És un Rossini una mica amb dues cares.
AL: Sí, passa d’un extrem a l’altre…
GS: Penso que algunes vegades fa salts com si fos un Mozart, fa canvis de situació molt ràpids que també succeeixen a La Cenerentola. El coneixement de La Cenerentola és amb una cançó molt trista, no és com per exemple el Figaro d’Il barbiere, és tota una altra cosa, això és una particularitat, té una direcció molt interessant. De les tres és la que m’agrada més (Il barbiere, La Cenerentola i Italiana in Alghieri)
AL: Et puc fer una pregunta sobre muntatges? Vaig ser a La traviata de París, que succeeix a l’actualitat i la Violeta canta en un kebab, com es veu des del fossat?
GS: No tinc preferències, de base m’agrada veure quelcom nou perquè crec que és una obligació dels artistes d’avui, no podem fer sempre el museu, la música, el libretto… Són sempre situacions que vivim nosaltres també, són les emocions, i veure-ho en un ambient contemporani és d’impacte per a mi també. Per exemple aquesta Traviata que comentes també va fer variar la interpretació, perquè l’escena era molt forta i pots evidenciar-ho a través de la música. El risc d’aquestes produccions és com tractar-les tècnicament, el cor, per exemple, és un punt delicat per a un director. Si hi ha un muntatge giratori, s’ha de calcular tot perfectament. La música ha d’anar al tempo que toca, si no, no quadra. També els assajos ajuden molt, et confrontes amb tots els altres participants de l’òpera. París va ser un èxit.
AL: Una darrera pregunta, com veu el futur de l’òpera?
GS: Bé, cal ser honest, l’òpera no és un negoci de felicitat avui. He llegit recentment un article d’un diari anglès on han fet una enquesta i sembla que si els teatres de tot tipus tanquen a Anglaterra, no se n’adona el 50% de la població. És un món que no té la mateixa salut que l’esport, que probablement té massa salut. Jo em pregunto per què. Bé, l’òpera s’ha d’obrir a les persones joves, però requereix una educació, no pots pretendre que un estudiant jove vingui a La Cenerentola i s’enamori així com així, això no passa habitualment. Cal fer una feina organitzada i prèvia a les escoles, és quelcom que no és un entreteniment. L’òpera et dona una moral, et veuràs a tu mateix en els personatges, et pot canviar la manera de veure la vida, no és un partit d’un esport qualsevol. El teatre és una màquina artesanal i avui dia tot és ràpid i virtual, acabem essent més mandrosos. Cal educar en aquest valors, jo tinc dues filles petites i procuro educar-les, cal educar el gust, i el cap ja no està acostumat a treballar com treballava abans, per ser millor cal un esforç.
Moltes gràcies pel seu temps. El veurem l’any que ve a La traviata i espero que per molts anys!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Marta Ortí, Maria del Carme Renom, Rosa Maria Garcia Civit i Assumpció Boixareu
Amigues i sòcies d'Amics del Liceu
Quatre Amigues del Liceu que han creat una bonica amistat arran de la seva afició per l’òpera, la cultura i les nostres activitats!
La Cenerentola / fons
Una obra mestra insostenible
Giovanni Carli Ballola
Musicòleg, professor d’Història de la Música a la Universitat de Lecce
No és possible entendre a fons La Cenerentola si no se la situa en un ambient social amb elements plens de concreció realista: el d’una recòndita província de la restauració italiana, habitada per nobles insignificants morts de gana i principassos semblants a l’Ernesto Ranuccio de la Chartreuse de Parme stendhaliana. Aquelles baronies de Montefiascone i aquells principats de Salern tenien els tics d’una petita Itàlia casolana i presumptuosa, que parlava amb un deix afectat i ridícul d’estil francès («Les meves sabates, el meu bonné / Les meves plomes, el meu collié»), carregats de vanitats estúpides i de dolenteries mediocres; els mateixos «patricis plebs», envanits i envilits, que al cap de poc apareixeran en la comèdia humana dels sonets romans de Giuseppe Gioacchino Belli. Materials teatrals similars varen acabar a mans d’un Rossini que en les seves obres L’italiana in Algeri, Il turco in Italia i Il barbiere di Siviglia, havia dut fins a les darreres conseqüències una experiència de gènere còmic ―que es podia dir que havia nascut juntament al seu geni musical, sobre les taules del San Moisè de Venècia―, en les prodigioses farses que obriren la dècada dels anys deu d’aquella era del melodrama que adoptà el seu nom. I va ser per aquest camí que va prosseguir, ferint al cor la vella comèdia del segle xviii a l’estil de Domenico Cimarosa, caracteritzada per l’afable sàtira social i el sentimentalisme realista burgès. Rossini havia omplert aquelles despulles amb un vitalisme ardent i violent propi, en les quals la mateixa música és la que «gaudeix de si mateixa» (Fedele D’Amico) i en les quals la forma pura s’enardeix amb una pulsació totalitzadora feta de gresques rítmiques i sonores, de desfermades voluptuositats belcantistes que s’havien ignorat durant el segle XVIII.
La Cenerentola / vocalitat
La vocalitat de «La Cenerentola»
Jaume Radigales
Professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical
Gioachino Rossini inaugurava l’any 1817 amb La Cenerentola, la primera funció de la qual va tenir lloc al Teatro Valle de Roma el 25 de gener. El 20 de febrer de l’any anterior, i també a Roma però al Teatro Argentina, havia presentat Il barbiere di Siviglia. I ambdues òperes tenen elements comuns, tant pel que fa a la tipologia dels personatges (còmics i semiseriosos) com a la vocalitat, i amb alguns intèrprets que van repetir en una i altra funció d’estrena. Per exemple, la contralt Geltrude Righetti, que va ser la primera Rosina a l’Argentina i la primera Angelina (Cenerentola) al Valle. O el baix Zenobio Vitarelli, que va estrenar la part de Basilio al Barbiere i la d’Alidoro a La Cenerentola.
1816 i 1817 van ser, a més, anys d’intensa activitat productiva, perquè Rossini va estrenar vuit òperes: quatre el 1816 (el citat Barbiere a Roma, a més de Le nozze di Teti e di Peleo, La gazzetta i Otello a Nàpols) i quatre el 1817 (La Cenerentola i Adelaide di Borgogna a Roma, La gazza ladra a Milà i Armida a Nàpols). És a dir, vuit títols adscrits a subgèneres diversos com ara òpera buffa, òpera seriosa i dramma giocoso. I en tots ells, la inventiva i la imaginació desbordants del músic de Pesaro justifiquen que fos el compositor més famós, celebrat i sol·licitat del seu temps. Rossini en tot el seu esplendor creatiu, per dir-ho sintèticament.
Fidelio / vocalitat
Vocalitat de «Fidelio»
Albert Ferrer Flamarich
Musicògraf i historiador de l’art
Fidelio és una solitària supervivent del repertori d’òperes de rescat, tan de moda al tombant del segle XIX, sobretot en l’àmbit francès, que van arribar a Viena gràcies a partitures i llibrets impresos des de París i, també, a la premsa musical. En aquest esforçat i problemàtic debut operístic, la música afirma la seva autonomia i al·ludeix a les emocions dels personatges esquemàtics d’un llibret merament funcional en la qualitat literària i la creació de situacions. Beethoven el subverteix generant forts constrastos entre moments contemplatius i altres discordants, ple de cesures i juxtaposicions en una continuïtat extranya que prefigura aspectes del seu estil tardà. Igualment s’hi copsa un cert estatisme propi de l’oratori ―particularment a l’escena final―, i una instrumentació que, com destacava Harnoncourt, va prendre com a referent La creació de Haydn; tot i que les vertaderes influències musicals rauen en Méhul, Cherubini, Benda i Mozart.
De la mateixa manera que alguns títols germànics de l’època, Fidelio fusiona elements i estils pertanyents a tipologies operístiques com l’opéra-comique, l’òpera bufa, l’òpera seriosa, la tragèdia i el Singspiel. A partir d’aquestes construeix les principals esferes dramatúrgiques amb una orquestra densa en textures i una vocalitat que també amalgama recursos francesos, germànics i italians, encara que s’allunyi de la fantasia encimbellada d’aquests darrers. A més, tractant-se d’un Singspiel, cal tenir en compte el canvi d’impostació de la veu en les parts dialogades. En les fórmules dels 16 números musicals s’hi troben des del melòleg (entre Leonore i Rocco que parlen sobre un fons de cordes i trompa abans del seu duet) o àries d’estructura estròfica amb tornada (les de Marzelline i Rocco), fins a scene tripartites amb recitatius acompanyats d’estil italià (les de Leonora i Florestan), alhora que cantables d’estil recitatiu (Don Fernando) i d’estil coral (cor de presoners); passant per marxes i ritmes puntejats, com la de l’entrada de Don Pizarro a l’acte primer o la del darrer quadre de l’òpera.
Al marge dels dos finals d’acte, entre els números de conjunt sobresurten els quartets, divergents des de totes perspectives. El de l’acte segon, «Er Sterbe! Doch er soll erst wissen» és un dels moments de major vehemència i acció de l’obra: Leonora s’interposa entre Don Pizarro i Florestan per evitar que el mati, just abans que en la llunyania soni una trompeta anunciant l’arribada del ministre reial en un recurs teatral definit per Ernst Bloch com la plasmació sonora de l’esperança social. Presenta un tractament instrumental de les veus, escassament parangonable en altres obres anteriors i que, tot i el Re major, se serveix dels marcadors musicals del topos estilístic de tempesta (tempo ràpid, instrumentació fosca i greu, trèmolos, ritmes sincopats, sense una melodia clara i contrasts dinàmics amb tendència al forte i jocs de crescendos).
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn d’ “I Capuleti e i Montecchi”
Dimarts 27 d’octubre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera I Capuleti e i Montecchi, un resum de l’òpera de V. Bellini en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Visitem la mostra d’Anselm Kiefer a La Pedrera (últimes places disponibles)
Dimecres 28 d’octubre a les 11.30h (places exhaurides)
Divendres 30 d’octubre a les 10.30h (últimes places disponibles)
La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 20€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Visita comentada al saló d’art modern i contemporani “By invitation”
Dijous 5 de novembre a les 17h
Círculo Ecuestre de (C/ Balmes 169, BIS, Com arribar-hi?)
**Activitat gratuïta i exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
***Imprescindible reserva prèvia, aforament limitat
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a By Invitation, el saló d’art modern i contemporani que se celebra anualment al Círculo Ecuestre, la seu del qual és el palauet modernista projectat l’any 1910 per l’arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi, situat a la confluència del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. L’esdeveniment obre les portes d’aquest exclusiu club al món de l’art mitjançant una programació acuradament comissariada que reafirma el compromís històric del Círculo Ecuestre amb la promoció de la cultura i l’art. La visió del projecte és contribuir a cultivar una nova cultura del col·leccionisme des de Barcelona, concebuda com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els seus artistes al centre de l’experiència cultural.
TRAMES OBERTES és el concepte de l’edició 2026 de By Invitation, que proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen, s’entrellacen i es tramen noves formes de relació social, imaginaris sobre el present i relats de futur. En aquest context, el club posa a disposició les seves sales més emblemàtiques per acollir projectes expositius seleccionats, convertint-se en amfitrió de trobades, sovint inèdites, entre artistes de diferents geografies i generacions, galeries històriques i emergents, així com col·leccionistes, professionals i institucions que, des de visions i propòsits diversos, contribueixen al bé comú tant dins l’ecosistema artístic com en la societat en general.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La clemenza di Tito”
Dijous 5 de novembre a les 10.30h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions de La Clemenza di Tito que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de novembre, us convidem a assistir a la conferència que Meritxell Tena, traductora i intèrpret, cap de música de Núvol i divulgadora de la Fundació Òpera Catalunya, ens oferirà sobre aquest títol de Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Sortida d’un dia a Canet: el modernisme de Domènech i Montaner
Dimecres 18 de novembre a les 8.45h
Canet de Mar (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 105€
Preu acompanyants no socis: 115€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El proper mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Canet de Mar per tal de visitar diversos elements arquitectònics vinculats amb el Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Per una banda, el Castell de Santa Florentina, un edifici singular que combina història medieval i modernisme català, ja que a finals del segle XIX, el seu propietari Ramon de Montaner i Vila, va encarregar la restauració i ampliació del castell al seu nebot, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre 1896 i 1912, l’arquitecte va transformar l’antic edifici en un castell d’aspecte medieval, amb torres emmerletades, un pati monumental i una rica decoració artística. En el projecte va combinar elements gòtics originals amb escultures, vitralls i altres detalls ornamentals, esdevenint així un exemple destacat de la seva manera d’entendre l’arquitectura com una obra d’art total, en què arquitectura, escultura i arts decoratives es complementen.
D’altra banda, també visitarem la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa, que formen part del conjunt patrimonial de Canet de Mar, vinculat a la vida personal i professional de l’arquitecte. Can Rocosa és una masia del segle XVII que l’arquitecte va reformar entre 1904 i 1906 per convertir-la en el seu despatx i taller, on va treballar en projectes tan destacats com el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau. Al costat trobem la Casa Domènech, reformada i ampliada entre 1918 i 1919 per convertir-la en la residència familiar. La façana combina elements medievals i modernistes, amb finestres ornamentades, ceràmica i detalls escultòrics. Actualment, tots dos edificis formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Completarem la nostra sortida amb una ruta a peu pel centre de Canet de Mar que ens permetrà descobrir l’obra d’altres arquitectes modernistes com Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch, els quals també van contribuir a fer d’aquesta petita localitat un dels grans punts del Modernisme català fora de Barcelona. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Modernista “6Q” (menú aquí).
Les visites seran en català i aniran a càrrec del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), un centre de recerca sense ànim de lucre que té com a objectiu portar a terme estudis sobre Lluís Domènech i Montaner en totes les seves vessants.
HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada al Castell de Santa Florentina
12.00h – Visita comentada a la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa (Casa Museu).
14.00h – Dinar de grup al restaurant modernista “6Q” (menú aquí)**
16.00h – Ruta modernista pel centre de Canet, on veurem obres d’altres arquitectes (Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch)
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)*
*Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Amb motiu de l’any Gaudí, visitem la Sagrada Família de la mà d’un dels seus arquitectes
Dimecres 25 de novembre a les 10h
Dijous 26 de novembre a les 10h
Sagrada Família (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 28€
*Preu acompanyants no socis: 32€
*La visita es realitzarà en català
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils durant la visita
***Us informem que, com que es tracta d’una visita privada exclusiva, no és possible aplicar el descompte de resident
Amb motiu de l’any Gaudí que se celebra aquest 2026 commemorant el centenari de la mort de l’arquitecte, els Amics us proposem una visita exclusiva a la Sagrada Família, que anirà a càrrec d’Alejandro Seoane Herrán, arquitecte del Departament de Projecte de la Sagrada Família. Durant aquesta visita, descobrirem de primera mà com avança el projecte de construcció del temple i tindrem l’oportunitat de conversar amb una de les persones directament implicades a l’actualitat. A més, comentarem espais tan emblemàtics com: les façanes del Naixement i de la Passió, el bosc de columnes de l’interior de la Basílica, part de l’interior del claustre, les Sagristies, el Museu o la Cripta, on està enterrat Antoni Gaudí. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer els secrets d’un dels monuments més emblemàtics de Barcelona i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del Modernisme català, a la qual hi va dedicar gran part de la seva vida, combinant formes inspirades en la natura, una simbologia religiosa molt rica i una arquitectura plena de llum i color.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Milà i Torí, del 4 al 8 de novembre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem una escapada a Itàlia per visitar dos dels teatres més emblemàtics del país: La Scala de Milà, on gaudirem de l'òpera Faust de Charles Gounod, i el Teatro Regio de Torino, on…
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada a València per veure un dels títols wagnerians més apreciats, Lohengrin, obra cabdal del romanticisme alemany, i un recital d’una de les figures més destacades del panorama operístic actual,…
Budapest, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem una escapada musical a Budapest per gaudir de diversos espectacles que combinen la tradició musical hongaresa, el repertori simfònic rus i l’univers mític de Wagner. A més, com a atractiu especial…
París, del 4 al 7 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics us proposem una escapada a París per tal de gaudir d'un programa musical excepcional que ens permetrà visitar tres espais operístics excepcionals d'aquesta ciutat: les dues seus de l'Opéra National de París -el Palais Garnier…
Amics Recomana
La torre dels somnis, nou espectacle familiar al Liceu
La Torre dels somnis és el proper nou espectacle familiar que presenta el Gran Teatre del Liceu el proper mes de juny. Es tracta d’un espectacle de gran format que combina l’òpera, el circ i la poesia. Una proposta amb música de Puccini i un dramatúrgia que reivindica valors com la utopia, el valor de la il·lusió, dels somnis, de l’esforç, de l’intent…. A la sala gran hi haurà 8 músics, 6 artistes de circ i 4 cantants.
Porta el segell del director d’escena Lluís Danés i la direcció musical de Sergi Cuenca, que també és qui ha escrit la revisió musical a partir de l’obra de Puccini. La trama ens explica com els habitants de la Torre dels Somnis hauran de defensar i protegir els seus somnis i utopies per salvar el seu statu quo. En un món compromès pels interessos més foscos, “els impossibles”, que habiten la torre, desafiaran el seu propi destí. La part del circ comptarà amb números tradicionals d’aquest art escènic: equilibris, corda, suspensions, trapezi i dansa.
“La Traviata” a Tarragona
Els propers 28 i 30 de juny, el Camp de Mart de Tarragona acollirà dues funcions de l’òpera La traviata, una nova proposta de l’Associació d’Amics del Teatre Líric de Tarragona, en el marc del Festival Lírica-T, que oferirà també altres activitats. La traviata estarà protagonitzada per Sofía Esparza, Celso Albelo, Mireia Pintó i Àngel Òdena, impulsor i president d’aquesta associació, sota la batuta d’Olivier Díaz al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Tarragona, i amb direcció escènica del mateix Àngel Òdena.
Els socis d’Amics del Liceu podem gaudir d’un 15% de descompte en la compra d’entrades per aquestes dues representacions. Per comprar entrades, feu clic aquí. Per poder obtenir el descompte, cal posar el codi promocional TRAVIATA24.
“Don Giovanni”
En el marc de la col·laboració entre el Bcn Film Fest i el Festival Perelada, i dins la programació dels Imprescindibles de Verdi que se celebren cada dijous als Cinemes Verdi de Barcelona, el proper dijous 23 de maig s’oferirà la projecció de la pel·lícula Don Giovanni, una adaptació cinematogràfica de l’òpera de W. A. Mozart, protagonitzada per Ruggero Raimondi i Edda Moser, guanyadora de dos Premis César a Millor Muntatge i Millor Disseny de Producció. Es tracta d’una obra magna del director Joseph Losey (El missatger) amb escenaris, il·luminació i fotografia absolutament impressionants.
El periodista Eduardo de Vicente introduirà el professor Jaume Radigales, que oferirà una presentació prèvia que comptarà amb la participació d’Helena Cànovas, compositora de l’òpera Don Juan no existe. Sobre lo que olvidamos y lo que permanece, encàrrec del Festival que s’estrenarà aquest estiu.
Per a inscriure’s en aquesta projecció, cal fer la reserva fent clic aquí.
