
Abril 2025
Full Informatiu
Editorial / Abril 2025
Nadine Sierra, imparable!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Estimades, estimats: des que ens coneixem més ‘íntimament’ a les entrevistes, us puc prometre que la quantitat d’hores posades en planificar el qui, el quan… és ingent. És una tasca que, no cal dir-ho, només puc agrair a l’Anna i la Natàlia, i a tothom qui vol aparèixer davant la càmera perquè gaudiu una estona i n’aprengueu, de qui són. Aquest mes, i tenint en compte que ens trobàvem davant La Sonnambula de Bellini, teníem molt clar a qui volíem entrevistar: Nadine Sierra. I quin gaudi, no us ho puc arribar a descriure amb paraules!
Des d’aquella Lucia, des de la Manon, des de La Traviata i sobretot, des d’aquell concert que originàriament havia de cantar amb la seva bona amiga i col·lega Pretty Yende, aquell qui s’ha trobat amb la seva veu, resta captivat. Bé, potser soc hiperbòlic i algú em dirà que no li agrada, però que està deixant empremta (positivíssima) per allà on canta és innegable. A nosaltres, una conversa amb ella per al butlletí ens va deixar enamorats, i aquí us en deixo unes reflexions a posteriori.
En el panorama líric contemporani, és fàcil quedar-se amb les grans veus, els noms més visibles, les carreres meteòriques i el màrqueting. Però de tant en tant, apareix una artista que va més enllà del lluïment i que ens fa recordar per què estimem tant aquest art tan antic. Nadine Sierra és una d’aquestes veus. No només per la seva tècnica impecable, el seu timbre lluminós o la bellesa natural del seu cant, sinó per la manera com entén —i fa entendre— l’òpera com una forma d’expressió total.
Nascuda a Florida, filla d’orígens mixtos i culturals diversos, va començar a cantar des de molt jove, empesa per una passió que sembla no haver-se esgotat mai. El seu debut professional va arribar d’hora (amb catorze anys entra a l’òpera studio!), però mai ha semblat precipitat: cada pas en la seva carrera ha estat marcat per una maduresa inusual, per una atenció escrupolosa al detall i per una capacitat d’evolució constant. De la Gilda de Rigoletto a la Lucia de Donizetti, del bel canto més exigent al repertori més líric, Sierra ha sabut fer del seu instrument una eina de veritat emocional.
El que impressiona, però, no és només el que canta, sinó com ho fa. Hi ha cantants que projecten perfecció; Nadine Sierra projecta humanitat. Té aquella rara habilitat de convertir cada ària en una confessió, cada frase en una emoció compartida. I això, en un món sovint dominat per l’efectisme, és un gest d’autenticitat que es valora molt. A més, Sierra no viu tancada dins les fronteres del teatre. És una artista del segle XXI: activa a les xarxes, oberta al diàleg amb nous públics, implicada en fer arribar l’òpera a generacions que potser no han tingut mai accés a aquest univers. Ha sabut combinar tradició i modernitat amb una naturalitat que no es veu sovint.
En ella, la música clàssica troba una ambaixadora entusiasta, i l’òpera una veu que no només canta, sinó que estima. Per això, quan sona Nadine Sierra, no escoltem només una gran soprano. Escoltem una dona que ha entès que l’òpera és, sobretot, emoció compartida. I això, al capdavall, és el que ens fa tornar, una vegada i una altra, a aquesta forma d’art incomparable.
Gaudiu de l’entrevista que us hem preparat, gaudiu de La Sonnambula, i gaudiu de Nadine Sierra!
Entrevista / Nadine Sierra, soprano
La soprano nord-americana Nadine Sierra va guanyar el Richard Tucker Award el 2017 i el Beverly Sills Artist Award del Metropolitan Opera de Nova York el 2018. Actua als teatres d’òpera més prestigiosos del món, incloent el Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà, l’Opéra de París, la Staatsoper de Berlín, la Royal Opera House de Covent Garden i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 2018 va publicar el seu primer àlbum, There’s a Place for Us, amb Deutsche Grammophon/Universal Music, seguit de Made for Opera el 2022.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2020/21 amb el concert Del dolor a l’esperança i Lucia di Lammermoor i hi ha tornat amb Manon (2022/23), La traviata i el Concert Nadine Sierra (2024/25). L’entrevistem per al nostre butlletí mensual amb motiu del seu paper com a Amina a La Sonnambula, que té lloc al Gran Teatre del Liceu durant el mes d’abril i maig.
Amics del Liceu: Nadine, moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista, sabem que vas de bòlit entre assaigs, proves i altres compromisos. Per part nostra ho tenia tot previst, tenia un guió i unes preguntes però de cop diumenge passat va passar, va tenir lloc aquest concert que ens va deixar sense paraules, molts de nosaltres hi érem, va ser quelcom excepcional, més de dues hores, com va ser?
Nadine Sierra: Sí, van ser gairebé tres hores, va ser sorprenent, primer et posaré en context perquè la Pretty Yende i jo hem fet ja alguns d’aquests concerts conjuntament, el primer amb Pablo Mielgo, el mateix director del concert de diumenge, va ser a Viena l’any 2021 i la Pretty Yende i jo ens coneixem des de que érem adolescents, perquè vam treballar amb el mateix entrenador vocal que es diu Kamal Khan. Ens va presentar quan vaig anar a Sud Àfrica, ella estava a la Universitat de Cape Town i ara que veiem que les nostres professions es desenvolupen i ens hem convertit en companyes, vam pensar que seria un projecte interessant i que funcionaria perquè treballem molt bé juntes, ens coneixem i gaudim i la vaig trobar a faltar diumenge, però en Pablo i jo hem treballat conjuntament en altres ocasions i això ens va permetre fixar el programa ràpidament quan la Pretty va haver de cancel·lar per problemes personals. En Pablo és un d’aquests companys de feina amb qui tenim molta proximitat, una relació d’amics pràcticament i això fa que tot sigui molt més senzill, especialment quan hi ha imprevistos. Afortunadament tot va sortir molt bé, em sentia com si estigués cantant en un gran menjador amb tots els meus amics i família, em sento així aquí, em sento molt ben acollida i això ajuda molt. Tot flueix, es fa fàcil fins a un punt on el concert es va estendre fins a gairebé 3h.
Amics del Liceu: I tant!
NS: I aquesta bona acollida encara em fa venir més ganes de fer La Sonnambula, perquè de nou és aquesta relació amb el públic i espero que el públic també senti la mateixa complicitat amb mi
AL: Deixa’m dir-ho, la meva mare em matarà però jo vaig anar-hi amb ella i va acabar plorant, va ser realment emocionant, al darrere teníem una dona amb un somriure d’orella a orella i tothom estava aclaparat al nostre voltant. Sento que hi ha una nova generació de cantants que, parlant-ho amb altres amics, anem a l’òpera i tenim la sensació d’estar vivint un moment especial, de formar part d’aquesta nova generació. Jo fa molts anys que vinc al Liceu i fa temps que no tenia aquesta sensació, amb un recital així que em deixés sense paraules. Com et sents quan tens aquesta audiència que senzillament t’adora?
NS: Em sento molt agraïda, potser ho veig en un sentit més ampli, no sóc només jo. Quan tenia 10 anys i em vaig enamorar de l’òpera, sempre he tingut aquest pensament de servir la música, de donar-la al públic, perquè m’ha donat molt a mi, és com un cicle i és la manera de retornar-ho. Em fa molt feliç quan veig gent que en gaudeix tant, amb la mateixa intensitat que en gaudeixo jo des de l’inici, i penso en com m’ha canviat i enriquit la vida i com ho continua fent actualment, quan veig això, penso que tota la feina que he fet i l’amor que he donat a l’òpera ha valgut la pena. És quelcom que des de l’inici quan vaig començar em dona motius per continuar, sento amor, però sento que és amor per la música, a la qual jo serveixo. De vegades és dur per mi posar-me al capdavant de tot perquè sóc molt humil, sempre penso que quan agafes les coses massa per tu, el karma troba la manera de fer-t’ho saber, t’ensenya que no ets tu, que és quelcom més gran el que té importància i així faig les coses quan actuo a l’escenari i amb el públic, no va de mi, va de la música i de l’òpera, és quelcom més gran, molt mes gran que jo. I si amb la meva feina puc donar quelcom al món com ho han fet cantants com Gruberova, Sutherland, Beverly Sills, Callas, aquestes meravelloses dones, si puc sumar quelcom em sento molt agraïda i valorada. És quelcom excepcional
AL: Pell de gallina, voldríem que ens parlis dels teus orígens, si no vaig equivocat vas entrar al món de l’òpera amb 14 anys?
NS: Sí, vaig començar amb les classes de cant quan tenia 6 anys perquè estava sempre cantant i interpretant a casa amb els meus pares i les meves germanes. Disney també va ser una influència, jo sóc americana i filla de la meva generació i les princeses Disney eren els meus ídols de petita.
AL: Alguna preferida?
NS: L’Ariel!
AL: Ai mira, com jo! També adoro la Sireneta
NS: Es ella, encara hi estic obsessionada, m’ha portat a ser cantant, a perdre’m en la música. Quan tenia 10 anys, la meva mare va veure aquesta fascinació i va sentir una pista, quelcom a la meva veu connectat amb l’òpera i es va preguntar si la seva filla no estaria interessada en la música clàssica. Era cert, ella em va introduir a La Boheme, que va ser la meva primera òpera i aleshores li vaig dir que volia ser cantant d’òpera. Ella va dir que podia provar-ho, però que requeria molta disciplina i treball. Penso que des d’aleshores he estat desitjant fer aquesta feina, ho sentia dins meu, era el meu destí, havia de ser part d’això d’alguna manera i vaig començar amb les classes de cant amb 10 anys, amb àries curtes primer, lied, començant per aquí i ara ja en tinc gairebé 37 i aquí estic. Sempre he tingut clar el rumb, mai he cantant pop o teatre musical, tot i que podria ser molt típic per una artista americana però per mi l’òpera era el camí que volia. He construït al damunt d’això i aquí estic. I mentre creixia he anat escoltant grans cantants com Mirella Freni , Maria Callas o alguns tenors com Luciano Pavarotti que és un molt bon cantant per mi. Em vaig enamorar no només de l’òpera sinó també dels cantants, hi ha molt d’ells en aquesta forma d’art i això és molt inspirador encara que alguns ja no hi siguin. I si puc ser part d’això per a generacions més joves, o per la meva, estic aclaparada perquè se que significa.
AL: És que tens raó, amb tot el reconeixement que han tingut cantants com Beverly Sills, Richard Tucker, tots els aplaudiments de moltes nits.
NS: I tant, i està plenament justificat. I encara hi ha unes altres figures que em serveixen de guia avui dia que son els meus professors, que em fan ser on sóc ara, mai hauria pogut arribar fins aquí sense ells, només amb la meva passió per l’òpera. He rebut molt bons consells de persones que han estat a la meva vida durant molt de temps, especialment del meu entrenador vocal. Ho ha estat durant 23 anys, ell és en Kamal Khan, l’adoro, és un geni, i no només pels seus interessos sinó perquè també és un enamorat de la música i vol servir-la tan bé com pugui. El vaig conèixer quan jo tenia 13 anys. I va ser al Palm Beach Opera, un programa de formació per a joves cantants d’òpera on vaig estar des dels 14 als 18 on vaig començar a col·laborar com a membre del cor, possiblement vaig ser la cantant més jove que hagin tingut perquè amb 14 anys habitualment et posen al cor infantil, no al cor d’adults, però en aquell moment en Kamal era l’assistent del director musical i era qui s’ocupava del cor. Ell va suggerir que si volia una experiència més real en el món de l’òpera, podia ser part del cor d’adults, no de l’infantil. Evidentment li vaig dir que sí sense dubtar-ho. Aleshores vaig poder veure molts cantants solistes de prop, alguns que avui dia son companys meus de professió. Dos dels que vaig veure des del principi van ser Ailyn Perez, cantava la Papagena, i ara canta Mimì, la Traviata.. també en Luchas Meachem, amb qui encara tinc contacte. Ell feia de Papageno, I molts altres i en vaig aprendre moltíssim. El Palm Beach Opera em va introduir i em va preparar per al món de l’òpera, em va ensenyar com funciona tot plegat, penso que això és un bagatge que tinc a dins des que era molt jove, ara ja farà uns 20 anys que sóc dins del món de l’òpera.
AL: I hi ha una professora que realment em cau la bava de pensar que era la teva professora. És la mezzosoprano Marilyn Horne.
NS: Sí! la vaig conèixer a Nova York quan jo tenia 17 anys i la història és divertida perquè jo evidentment l’havia vista tota la vida a plataformes com Youtube i me la imaginava una dona amb molta presència, corpulenta molt alta, i quan la vaig conèixer em vaig quedar en xoc, es tota menuda, entranyable, com si fos la meva iaia. No estava ni segura que fos ella i li vaig preguntar si ho era, i va contestar-me, Sí, qui creus que soc? Ella donava unes masterclass al Carnegie Hall de Nova York i jo volia anar-hi. I quan vaig començar a parlar-hi vaig veure que teníem molt en comú perquè ella també havia començat de molt joveneta en aquest món i aleshores em va preguntar si m’agradaria aplicar per un altre programa on ella també col·laborava a Santa Bàrbara, a Califòrnia. Es tracta d’un programa de l’oest d’Estats Units molt famós per a joves talents operístics, que permet aprendre dels millors. I bé, amb 19 anys vaig entrar en aquell programa i era la més jove de tothom. Per una banda era molt intimidant i sovint m’havia de justificar, estic aquí com la resta i em prenc les coses seriosament igual que la resta malgrat que sigui tan jove, ho prometo. Però tenir la Marilyn allà com a guia, com a professora, com a còmplice fins i tot, i encara la veig així avui dia, va ser bàsic per trobar el meu camí sobre el qual caminar amb valentia i seguretat. Acostumàvem a dinar juntes i xerràvem de tot, de la professió però també de la vida. M’ha donat consells de vida, també em va dir que tenir una professió és magnífic, però que també sóc una dona, que no permeti que la professió m’aïlli del tot, ella es va casar en algun moment de la vida, va tenir fills, ara té nets, va fer la vida personal que va creure i té una vida plena, no tot és la professió, és també omplir la vida de felicitat dins i fora de l’escenari . Ella és una dona meravellosa, molt humil, molt real, i estic contenta que l’hagis mencionat i que l’apreciïs.
AL: I tant, ella t’ho pot dir tot sobre el belcanto, sobre coloratura. Si em donessin un dòlar cada vegada que l’escolto..
NS: Sí, a més ella va començar com a soprano, va cantar Mimí i això li permet entendre la profunditat del repertori de la veu.
AL: Bé, parlem d’Amina, com veus aquesta Amina? Conec la producció de la Bàrbara Lluch i no és l’Amina a la qual estem acostumats. També vaig fer la conferència que oferim per a tots els Amics i Amigues i em vaig estar documentant sobre tota la literatura que hi ha al darrera l’Amina, la pobra noia a la qual tothom assenyala, vs Elvino, el noi benestant que hauria pogut casar-se amb Lisa i tots aquests temes i contrastos, la Bàrbara els posa molt en evidència. Com ho enfoques?
NS: A mi m’agrada molt que això es posi de manifest, perquè no passa sovint que els directors vulguin posar el focus en tots aquests temes, perquè son temes que encara avui dia estan vigents: persones que son oprimides per les seves famílies, forçades a alguna cosa i hi ha molt de tot això en l’òpera, diria que probablement el 99% dels rols que interpreto parlen d’això i normalment son dones molt joves i inexpertes. És aire fresc tenir una directora que emfasitzi aquests temes i que en parli i em pregunti a mi per donar veu a això a través de les meves accions i reaccions respecte Elvino. Perquè la situació a l’òpera és injusta
AL: Sí, és molt injusta i tu ets part del joc escènic
NS: Sí, és un error, un malentès, i ella és acusada de dimoni, de prostituta pràcticament. I tenim en aquesta producció el que la Bàrbara anomena les ombres de l’Amina, que son uns ballarins fantàstics que fan dansa contemporània amb mi i son el meu subconscient que ve a la vida, això segurament no havia passat mai a la Sonnambula, la psicologia al darrera del personatge, la història amb l’Elvino, la societat, està assenyalant tota l’estona. Tot l’afecta i molt. També hi ha l’escena final on ella està a dalt d’una església, és increïble, veiem el canvi d’aquesta joia de voler casar-se amb Elvino a la pregunta: hauria de casar-me o hauria de triar un altre destí? Jo penso que la Bàrbara mai hauria volgut que el personatge saltés i triés un altre destí, però és més un salt per anar fora de la societat, fora d’aquesta opressió que té, és quelcom més metafòric i és l’escena final… i m’encanta.
AL: M’encanta perquè qüestiona si realment la mereix, i pensa si realment ha d’estar amb ell
NS: És que realment es qüestiona la vida, no sé si és molt diferent, només que emfatitza aquest punt però no canvia la història en realitat, i posa el focus en com ho fem a l’escena, per mi afegeix profunditat i això és molt bonic.
AL: Em moro de ganes de veure-la, ja l’he vista a Madrid però una segona vegada aquí. Han canviat molt les coses?
NS: Sí, perquè fa tres anys de la première amb en Xabier Anduaga
AL: I amb en Fernando oi?
NS: Sí! I tots hem canviat en tres anys. En Xabier per exemple ha estat pare, ha tingut el seu primer fill i també ha canviat com a home, i jo també he canviat com a dona a través de les meves experiències, i això influeix molt en com interpretem sobre l’escenari i també a nivell vocal, determina com cantem. Em sento més segura ara que uns anys abans.
AL: La qual cosa connecta molt bé amb aquesta Amina
NS: Exactament, el rol és molt exigent i tornar a aquests rols amb més experiència tant jo com en Xabier que estic segura que pensaria igual, ens dona moltes més eines per desenvolupar-nos, afegeix una nova dimensió i estic segura que tots els assistents ho apreciaran.
AL: N’estic segur. Nadine has sigut immensament generosa amb el teu temps, una darrera pregunta
NS: Si us plau, pregunta!
AL: En el teu darrer concert quan estàvem aplaudint com a bojos, vas dir que esperem que per molts anys que ens puguem veure. Sense revelar res, només voldríem saber si aquest idil·li continuarà durant molts anys
NS: Es clar! Tinc una gran relació amb aquesta casa, el Victor m’ha convidat moltes vegades en el futur i cada vegada que em proposa alguna cosa estic molt emocionada per veure de quin projecte es tracta in confirmar-ho. Ja per començar tornaré ben aviat amb West Side Story,
AL: Sí!
NS: O sigui que per suposat l’idil·li no ha acabat i veurem com continua
AL: Mil gràcies pel teu amor cap al Liceu, cap als Amics i cap a l’òpera, fins la propera!
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci / sòcia
Carlota Moseguí
Experta en cinema, amant de l'òpera i sòcia jove d'Amics del Liceu
Viatgera incansable, qualsevol destí és vàlid si es tracta de veure una òpera de Wagner, una de les seves grans passions
La Sonnambula / fons
Naixement, naturalesa i originalitat de “La sonnambula”
Vincenzo Bellini era l’autor d’òpera italià de més èxit del moment quan, l’estiu de 1830, va rebre l’encàrrec per compondre el melodrama La sonnambula. Juntament amb el seu llibretista de confiança, Felice Romani, en un període de tres anys havien recollit tres èxits rotunds entre Milà i Venècia, amb les seves noves obres (Il pirata l’octubre de 1827, La straniera el febrer de 1829 i I Capuleti e i Montecchi el març de 1830), motiu pel qual gaudien de tanta demanda. Aquell encàrrec, però, era realment especial. Provenia de tres ciutadans milanesos molt adinerats: el comte Pompeo Litta i els dos empresaris Giuseppe Marietti i Pietro Soresi, que havien finançat generosament una temporada operística d’hivern de gran luxe al descentralitzat Teatro Carcano que, per la qualitat dels cantants i els músics, podia competir amb l’Imperial Regio Teatro alla Scala. És a dir, amb el teatre estatal controlat per l’ocupació austríaca.
La Sonnambula / vocalitat
La vocalitat de “La sonnambula”
La Sonnambula és un clar exemple d’òpera semi seria, on es poden trobar tant elements còmics com seriosos, una mena d’amanida ben sentimental. Ens centrarem, però, en el tractament vocal que Vincenzo Bellini creà en aquesta òpera estrenada al milanès Teatroe Carcano el 6 de març de 1831.
El repartiment de l’estrena condicionà la consegüent praxi interpretativa i canora, trasbalsada a la segona meitat del segle XX per Maria Callas, doncs La Sonnmabula no patí mai l’oblit que afectà tantes obres del catàleg líric de Bellini, Rossini o Donizetti, essent juntament amb Norma i Puritani, la trilogia que mantingué el nom de Bellini associat a determinada manera de cantar, ben diferent a la que predominava amb el triomf dins el repertori de les obres del Verdi madur, els veristes, Wagner i certes òperes franceses i eslaves.
Conferències / 2025
Conferència a l’entorn de “Giulio Cesare”
Amb motiu de les funcions de “Giulio Cesare” que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de maig i juny, recuperem la conferència que Luís Gago, musicòleg i crític musical, ens ofereix sobre aquest títol de Händel amb direcció d’escena de Calixto Bieito.
Col·loqui a l’entorn de la temporada 2025-2026
Amb motiu de la propera Temporada 2025-2026, els Amics del Liceu recuperem el col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, on es comenten tots els detalls de la nova Temporada.
Agenda / Activitats
Presentació de “La Schubertíada” per als Amics del Liceu
Dilluns 19 de maig a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Schubertíada, el proper mes de maig els Amics us convidem a assistir a la presentació de l’edició d’enguany que es farà al Reial Cercle Artístic en exclusiva per als nostres socis i sòcies, on Víctor Medem, director del Festival, conversarà amb el nostre president, Jaume Graell, i amb la resta de socis i sòcies que ens acompanyin per compartir amb nosaltres tots els secrets d’aquesta 33a edició.
A més, l’Associació està preparant un viatge especial del 19 al 22 d’agost per assistir a 3 dels espectacles del festival. Podeu consultar la informació completa aquí
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine al col·loqui amb Xavier Sabata i Gonzalo Lahoz i gravació de “Concierto Desorden”
Dimarts 20 de maig a les 19.30h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Aquest mes de maig, els Amics us proposem assistir com a públic a la gravació del proper programa de Concierto Desorden, un podcast únic on es parla d’òpera i de música clàssica .. i de tot allò que l’envolta. Es tracta d’un nou format de gran èxit entre públic de totes les edats, ja que compta amb més d’un milió de visualitzacions a Instagram, més de 200.000 escoltes a Spotify i 118 programes de recorregut.
Visita comentada al Monestir de Pedralbes
Dimarts 27 de maig a les 10h (places exhaurides)
Monestir de Pedralbes (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€
El proper mes mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada al Monestir de Pedralbes. Fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada, va ser un centre cabdal de vida religiosa per a monges clarisses i encara conserva la seva bellesa arquitectònica i el seu ambient tranquil. El monestir destaca per la seva capella, el claustre i la seva església, que són exemples magnífics de l’arquitectura gòtica catalana. A més, el monestir també acull un museu on es poden veure objectes i obres d’art relacionades amb la història del lloc i la vida monàstica. És un entorn idil·lic per gaudir d’un entorn de pau i bellesa històrica, així com per aprendre sobre la vida monàstica i la història de la ciutat. El seu entorn verd i els jardins que l’envolten també el converteixen en un lloc perfecte per passejar i relaxar-se, tot descobrint un trosset de la història medieval de Catalunya.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Rusalka”
Dimarts 10 de juny a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Rusalka que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de juny i juliol, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Fernández, Catedràtica de Música i acadèmica les Reials Acadèmies de Madrid i Barcelona ens oferirà sobre aquest títol de Dvořák amb direcció d’escena de Christof Loy. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Nou curs musical “L’òpera del s. XX: de Janácek a Glass”
Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 11, dijous 12, dimarts 17 i dijous 19 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€
Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2025-26 amb La petita guineu astuta de Leoš Janáček (estrenada el 1924) i segueix amb Akhnaten de Philip Glass (1984). Seixanta anys justos separen ambdos títols, prou singulars per definir algunes de les claus de l’òpera del segle XX: avantguarda, modernitat, risc, imaginació i eclecticisme. Paradoxalment, molts amants de l’òpera han nascut al segle XX i desconeixen la música de la passada centúria. Els malentesos i els prejudicis envolten encara les resistències a encarar-s’hi i aquest curs de quatre conferències intentarà oferir les claus per gaudir les òperes de fa més de cent anys, fins arribar a les portes del segle XXI.
SESSIÓ 1
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Introducció a l’òpera en el context de la cultura europea. Els compositors “perifèrics”: Debussy, Puccici, Bartók, Janáček i Szymanowski
SESSIÓ 2
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· L’hegemonia germànica: Pfitzner, Hindemith, Strauss, Schönberg, Berg i Korngold..
SESSIÓ 3
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Reflexions després de la desfeta bèl·lica: Britten, Ligeti, Zimmermann, Henze.
SESSIÓ 4
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· Diàlegs transoceànics: Bernstein, Adams, Glass, Messiaen, Saariaho
Totes les conferències s’il·lustraran amb exemples audiovisuals.
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les quatre sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “West side story”
Dilluns 14 de juliol a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
(INSCRIPCIONS OBERTES A PARTIR DEL 14 DE JUNY)
Amb motiu de les funcions de West side story que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, us convidem a assistir a la conferència que Gonzalo Lahoz, exdirector de la revista Platea Magazine, fundador de Tandem Artists i del podcast Concierto Desorden, ens oferirà sobre aquest títol de Bernstein amb direcció musical de Gustavo Dudamel. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…
Sortida al Festival de Perelada, de l’11 al 13 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem acudir a la nostra cita anual amb el Festival de Perelada. Enguany estem preparant una sortida de cap de setmana que inclourà els següents espectacles musicals i programació cultural: PROGRAMACIÓ MUSICAL:…
Verona, del 23 al 28 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge al Festival de l’Arena de Verona que, després de més de 100 anys, s’ha convertit en un dels més emblemàtics de tota Itàlia. Començarem el nostre viatge musical amb…
Sortida a “La Schubertíada”, del 19 al 22 d’agost
Un any més, els Amics del Liceu no volem perdre’ns un dels festivals catalans més consolidats de l’estiu, la Schubertíada de Vilabertran. Per això us proposem una sortida de quatre dies per assistir a alguns dels concerts més importants de l’edició d’enguany.…
Festival Enescu a Bucarest, del 28 d’agost al 3 de setembre
El proper mes d’agost, els Amics us proposem un viatge a Bucarest, on té lloc cada dos anys el Festival Enescu, que enguany celebra la seva 27a edició de manera molt especial, amb la commemoració del 70è aniversari de la mort del…
Amics Recomana
Gaudeix del 15% de dte. al Teatre de Sarrià!
Benvolguts Amics i Amigues,
Ens fa especial il·lusió informar-vos que iniciem una nova col·laboració amb el Teatre de Sarrià. Gràcies a aquesta nova col·laboració, els Amics del Liceu gaudim d’un 15% de descompte en alguns dels espectacles programats al Teatre de Sarrià: dimecres Sarrià Jazz, dijous clàssica i Teatre. Per tal de gaudir del descompte, cal escriure el codi promocional que heu rebut per correu electrònic i whatsapp en el moment d’efectuar la compra. Consulta aquí la programació disponible per aquest mes d’abril i maig
Que gaudiu de l’espectacle!
Concert per la Pau el proper mes de juny
Per iniciativa de la Fundació Victòria de los Ángeles, el proper 2 de juny el Gran Teatre del Liceu acollirà el Concert per la Pau, que a partir d’aquesta edició vol convertir-se en una cita anual convertint la música en instrument de cohesió i entesa entre els pobles. Cada edició comptarà amb un ambaixador que, en aquest 2025, serà la figura del contratenor Jakub Jósef Orlinski, que suma la seva veu i el seu compromís artístic a aquesta causa. Juntament amb ell, actuaran de manera altruista artistes nacionals i internacionals com la soprano Ofelia Sala o la mezzosoprano Helen Charston.