
Desembre 2025
Full Informatiu
Editorial / Desembre 2025
Bon Nadal i feliç 2026!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu

Estimats Amics, estimades Amigues;
Arribem al Nadal amb aquella barreja de final, de cicle que es tanca, i amb ganes d’un repòs merescut amb els nostres, que sempre acompanya els darrers compassos de l’any. És un bon moment per mirar enrere i adonar-nos de tota la música que hem compartit plegats: funcions que ens han commogut, conferències que han enriquit la mirada, o viatges, sortides i trobades que han reforçat la comunitat que som. Gràcies, ben sincerament, per fer possible un any més d’activitat intensa i passió compartida pel nostre estimat Liceu.
Però si alguna cosa defineix Amics del Liceu és la mirada cap endavant. I és impossible no fer-ho amb entusiasme davant d’un 2026 que ja s’albira ple d’òperes, descobertes i emocions. El primer gran repte ens espera ben aviat: el Tristan und Isolde que obrirà el gener amb tota la seva força wagneriana. Us animem a viure’l amb nosaltres, a submergir-vos en aquesta obra monumental que ens parla de desig, fatalitat i transcendència com poques altres. Serà, sens dubte, un dels moments culminants de la temporada.
I parlant de moments especials, enguany celebrarem La nit dels Amics una mica més aviat, al febrer. Aquesta vetllada, nascuda el 2019 i ja convertida en una tradició estimada, és el nostre espai de celebració col·lectiva i de reconeixement al vostre compromís. Tornarem al Foyer del Gran Teatre del Liceu per gaudir d’una nit única que combinarà actuacions musicals —amb joves talents emergents i artistes consolidats— amb la tradicional entrega dels Premis de la Crítica Catalana, que cada any posen en valor els èxits artístics recents del nostre teatre i del panorama operístic.
Amb orgull volem també compartir els guanyadors dels darrers premis atorgats per Amics del Liceu. En la temporada 2024-2025, els guardons van reconèixer —entre d’altres— les millors representacions, direccions, intèrprets i produccions, premiant l’excel·lència artística i el compromís líric. Aquest reconeixement reafirma la riquesa i la diversitat de la nostra escena, i posa de manifest el valor de la vostra fidelitat i participació com a socis i amics del Liceu.
Que aquestes festes us portin pau, salut i moments de bellesa; que us portin molta música, molta òpera, moltes ganes de tornar al Liceu i, ens farà molta il·lusió si voleu seguir compartint el 2026 amb nosaltres!
Bones Festes i un magnífic 2026 ple de música!
Entrevista / Huw Montague Rendall, baríton
Considerat un dels talents més prometedors sorgits en els darrers anys, el baríton britànic Huw Montague Rendall ja ha debutat amb gran èxit en alguns dels escenaris més importants del món, com la Royal Opera House Covent Garden, Lyric Opera of Chicago, Opéra national de Paris, Festival d’Aix-en-Provence i els festivals de Salzburg i Glyndebourne, rebent grans elogis per la seva expressivitat artística, presència escènica i musicalitat. L’entrevistem al nostre butlletí amb motiu del seu paper com a Belcore a L’elisir d’amore.

Amics del Liceu: Amics i Amigues, acabem l’any amb un Elisir d’amore que ens encanta i no podíem tenir millor convidat que Huw Montague Rendall, un dels nostres tres Belcore. Ens fa molta il·lusió entrevistar-lo en un dia de funció, ni més ni menys. En un parell d’hores, pujarà damunt de l’escenari.
Normalment comencem preguntant al convidat com es va introduir en el món de l’òpera, però en el teu cas voldria començar felicitant-te pel Gramphone Award que acabes d’obtenir pel seu disc Contemplation. Enhorabona! Com va ser l’experiència?
Huw Montague Rendall: Moltes gràcies! Bé, va anar molt bé, una experiència molt bonica. La gent va ser molt agradable. Ja ho vaig dir durant la vetllada: ja és un privilegi poder enregistrar un disc en aquest moment, però, a més, ser premiat per una cosa que treballes amb tanta cura és un gran honor. Em sento un privilegiat, l’acte va ser molt bonic i vaig estar rodejat de gent encantadora.
AL: De fet, es tracta d’un disc molt ambiciós perquè conté moltes àries i cançons, molts gèneres diferents. Algun amb el que et sentis especialment còmode o algun que diguis «aquesta peça és la més m’ha agradat»?
HMR: Si tornés a enregistrar un disc, tornaria a escollir els mateixos tracks. Són peces que m’agraden tant.. i ara ja les he enregistrat totes. Això fa molt difícil trobar un repertori per un segon disc perquè ja he enregistrat tota la meva música preferida [riu]. Res del que conté el disc va ser difícil per mi perquè, com he dit, és música que m’encanta i que m’ha acompanyat durant diversos moments de la meva vida, bons moments, mals moments… Sempre ha estat allà com la meva font d’inspiració i un suport emocional.
AL: Tornem a la pregunta sobre com vas començar en el món de l’òpera. En el teu cas, provens d’una família operística: els teus pares Diana Montague i David Rendall. Suposo que aquest fet va jugar un paper important en què esdevinguessis cantant d’òpera.
HMR: I tant! Per mi la porta d’esdevenir un cantant d’òpera sempre va estar oberta i em va ensenyar molt sobre el camí de com podia arribar a ser-ho. Mai vaig tenir cap dubte sobre el que volia fer, però la manera com ho podia aconseguir és la millor lliçó que m’emporto d’ells. Com actuar, com oblidar momentàniament la tècnica per convertir-me merament en el personatge, les coses més importants que hem de recordar damunt d’un escenari, com s’ha d’assajar, com hem de tractar els col·legues, com ser professional… Aquest tipus de coses són les que he après dels meus pares. Créixer en un teatre rodejat de tanta gent, de col·legues seus com són Plácido Domingo, Luciano Pavarotti, Kiri Te Kanawa, va ser una experiència genial per a mi: poder escoltar els més grans cantants del món, conviure amb ells, que truquessin a la porta del camerino, viure immers d’aquesta manera en aquest món…
AL: Des de la infància ja havies desenvolupat el gust per l’òpera, o va ser més endavant després de totes aquestes experiències?
HMR: Inicialment no era una cosa que em plantegés perquè, de fet, ja era la meva vida, ho vivia des de dins, formava part del meu creixement. És com algú que sigui fill de xefs, segur que hi ha un plat que a casa era la mar de normal i has crescut amb ell, i ara, cada cop que menges aquell plat, sents que és part de la teva infantesa. Amb l’òpera em passa això. Era una necessitat, no un luxe o res que hagués descobert, sinó que estava inherent en mi des que era una nen i que m’ha nodrit. Pot sonar una mica arrogant, però és la veritat.
AL: Sempre hi ha un tema que parlo amb els nostres convidats i que vaig comentar amb la soprano Nadine Sierra, i és que per preparar-me les entrevistes navego pel vostre compte d’Instragram perquè d’allà se n’extreu molta informació. Consideres que actualment és una part important de la teva carrera? És a dir, no només cantar sinó mostrar fragments de la teva vida professional a les xarxes. Creus que és una cosa més dels cantants més joves o que tots hi heu de ser presents?
HMR: Crec que ja no és només necessari pels cantants joves, sinó que Instagram ja abasta totes les franges d’edat i ens serveix per promocionar-nos. És important ser visible, sí. La gent vol saber qui ets i et volen conèixer més personalment, especialment en aquesta indústria que sempre està coberta per aquest vel de misteri i secrets. Fa 30 anys anaves al teatre i veies algú a l’escenari i pensaves «uau, qui deu ser?» i no sabies res d’ells a nivell personal, a part de petites coses que sortien a la premsa. Les xarxes és com convidar el públic al teu camerino i veure’t preparar-te, crec que la gent ho troba realment interessant. Però penso que està bé també mantenir una mica el misteri, no creus?
AL: Sí, totalment d’acord. Cal mantenir una mica la fascinació, la màgia de l’escenari…
HMR: Sí, però ara vivim en una societat en què necessitem saber aspectes de tot en general.
AL: Sí, per exemple, a tots dos ens agraden els gossos. Sé el nom del teu gos [riuen].
HMR: Sí, veus? Es tracta d’això, perquè d’aquesta manera ens sentim connectats.
AL: Respecte aquest Elisir d’amore que cantaràs d’aquí menys de dues hores, una de les coses sobre les que tinc curiositat és quan hi ha diversos casts, com ara que per exemple hi ha dos Belcore més, compartiu la vostra perspectiva del personatge, o cadascú té la seva idea prefixada de qui hauria de ser Belcore?
HMR: Estic segur que tots som completament diferents. Habitualment no ens coneixem. En aquest cas sí que coneixia en Jan Antem, però no coneixia Carles Pachon, tot i que havíem parlant per Instagram, justament. Però no ens havíem vist assajar prèviament. Tots ho fem completament diferent. No ens diu ningú «això ha de ser d’aquesta manera». Sí que els moviments escènics són els mateixos, però els pensaments per fer que l’escena succeeixi són completament diferents. Això és genial. Aquest vespre, per exemple, canta Pretty Yende. Hem assajat algun cop, però encara no hem actuat junts cap vegada en aquesta producció. Això li donarà un color completament diferent al d’altres funcions. Diferents pensaments, diferents reflexions, diferents manera de mirar-nos l’un a l’altra. I això canvia cada nit si tens un tenor o una soprano diferent al teu costat. Un dia van ser Serena Sáenz i Michael Spyres, un altre, Serena i Filipe Manu… però és part de la gràcia de l’espectacle. El muntatge està molt ben marcat pels cantants, no hem de fer res que vagi en contra del cant. Això deixa molt espai als personatges per desenvolupar-se.
AL: Com és el teu Belcore? He vist que és una actuació molt física també.
HMR: Quan estava estudiant el paper, vaig parlar amb Alessandro Corbelli, un dels mestres del repertori italià, i em va dir que Belcore és com un gall, caminant amb el pit enfora, fent el fatxenda. Això ho interpreto molt amb les mans [es posa les mans a la cintura]. Hi he pensat molt. No és un home gaire agradable, així que l’intento fer una mica despreciable fins i tot. Quan li diu a Nemorino «Va via, buffone» li posa una pistola al damunt. És horrible! No és només un idiota que es mou de forma arrogant, és més que això, no és un home bo. Va de poble en poble, especialment en aquesta producció en què és, de fet, un feixista, espantant la gent. I es pensa que és molt guapo i que totes les dones el volen, però en realitat no és així. Però és molt divertit interpretar-lo. No sé si heu vist L’escurçó negre [Black Adder]. En aquesta sèrie, a la quarta temporada, hi ha un personatge anomenat Lord Flashheart interpretat per Rik Mayall. Seria perfecte per a Belcore. És aquest arrogant, ambiciós, amb un gran bigoti, com jo [riu]. Tinc algunes fonts com aquesta per interpretar el meu paper. Estic acostumat a interpretar un altre tipus de papers, com Hamlet, Pelléas, fins i tot Papageno, però Belcore és completament diferent.
AL: Tens algun compromís per les properes temporades que et faci especial il·lusió, algun debut?
HMR: Sí, cantaré Le nozze di Figaro a Viena. Cantar Mozart a Viena és gairebé un somni. És com interpretar Shakespeare a Londres. Necessites estar en forma perquè les expectatives són molt altes, però en tinc moltes ganes. Cantaré també Pelléas. I ara mateix necessito també una mica de descans [riu]. Necessito ser oncle dels meus nebots, germà dels meus germans, fill per la meva mare, etc. Aquest és el meu paper preferit.
AL: Et desitgem molt d’èxit aquesta nit, del que podem estar segurs perquè ja hem vist les funcions anteriors. Molt bon Nadal i un nou any ple de compromisos professionals. Moltes gràcies en nom de tots els Amics i Amigues.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci / sòcia
Mireia Alsina
Economista, entusiasta de l'òpera, dels viatges i sòcia d'Amics del Liceu
Apassionada de la música i del Gran Teatre del Liceu, on hi té records des de la seva infantesa. Entusiasta per naturalesa i viatgera incansable
L'elisir d'amore / fons
Il·lusions fructíferes i il·lusionistes desvergonyits
Donizetti va arribar a Milà procedent de Nàpols a finals de gener de 1832 per un encàrrec amb La Scala per a la temporada de Carnestoltes-Quaresma de 1831-1832 (la qual va presenciar la primera estrena de la Norma de Bellini). Havia d’escriure una òpera seriosa, la «tragèdia lírica» Ugo, conte di Parigi, tot basant-se en un llibret de Felice Romani. Es va estrenar el 13 de març amb escàs èxit —tan sols cinc representacions—, malgrat comptar amb intèrprets com les dives Giuditta Pasta i Giulia Grisi, i amb un tenor de la fama de Domenico Donzelli. En comptes de deixar la ciutat, Donizetti va romandre a Milà, ja que, tot i la freda acollida, en l’últim moment havia aconseguit que un altre teatre imperial urbà, la Canobbiana, li encarregués una nova composició. El 24 d’abril informava al seu pare, resident a Bèrgam, que encara no havia abandonat Milà: «Sóc aquí, tant és així que la setmana que ve començaran els assajos» de la nova òpera, L’elisir d’amore.
L'elisir d'amore / veu
«Una parola, o Adina!»
L’elisir d’amore arriba a ser moltes coses. Una infinitat de coses. Significa la quadratura del cercle en molts sentits: en la comicitat de la lírica italiana, la construcció i síntesi de la senzillesa com a màxima expressió. De la bellesa vocal. Del sentit belcantista. És, sens dubte, un dels cims donizettians per excel·lència. La gran comèdia italiana (un cop estrenat Don Pasquale) que no trobaria parangó fins a Gianni Schicchi de Puccini, més de vuit dècades després. Falstaff i Meistersinger… realment els podem considerar comèdia?
La immediata connexió emocional —vital, diria— que sentim envers L’elisir es fonamenta en el més difícil d’aconseguir: la seva senzillesa. I aquesta rau, al seu torn, en quatre personatges aparentment dibuixats sobre unes línies —musicals i dramàtiques— senzilles, provinents de la tradició italiana de la Commedia dell’Arte i de la pròpia òpera. Un dels grans músics del bel canto romàntic italià mirant cap al teatre pur. Sí, Elisir és bellesa, és expansió melòdica i l’abraçada del lirisme, però també és paraula, accent, inflexió i caràcter a l’hora de saber dir.
Conferències / 2025
Col·loqui amb el mestre Josep Pons
Amb motiu de la propera finalització de la tasca del mestre Josep Pons al capdavant de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, els Amics recuperem el col·loqui entre el mestre Josep Pons i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de compartir amb els Amics i Amigues tots els detalls d’aquesta etapa professional com a director musical del Liceu, que va iniciar el 2012.
Conferència a l’entorn de “Falstaff”
Amb motiu de les funcions de “Falstaff” que tenen lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, recuperem la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de G.Verdi.
Agenda / Activitats
Visita comentada al saló d’art modern i contemporani “By invitation” (llista d’espera)
Dijous 5 de novembre a les 17h
Círculo Ecuestre de (C/ Balmes 169, BIS, Com arribar-hi?)
**Activitat gratuïta i exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
***Imprescindible reserva prèvia, aforament limitat
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a By Invitation, el saló d’art modern i contemporani que se celebra anualment al Círculo Ecuestre, la seu del qual és el palauet modernista projectat l’any 1910 per l’arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi, situat a la confluència del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. L’esdeveniment obre les portes d’aquest exclusiu club al món de l’art mitjançant una programació acuradament comissariada que reafirma el compromís històric del Círculo Ecuestre amb la promoció de la cultura i l’art. La visió del projecte és contribuir a cultivar una nova cultura del col·leccionisme des de Barcelona, concebuda com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els seus artistes al centre de l’experiència cultural.
TRAMES OBERTES és el concepte de l’edició 2026 de By Invitation, que proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen, s’entrellacen i es tramen noves formes de relació social, imaginaris sobre el present i relats de futur. En aquest context, el club posa a disposició les seves sales més emblemàtiques per acollir projectes expositius seleccionats, convertint-se en amfitrió de trobades, sovint inèdites, entre artistes de diferents geografies i generacions, galeries històriques i emergents, així com col·leccionistes, professionals i institucions que, des de visions i propòsits diversos, contribueixen al bé comú tant dins l’ecosistema artístic com en la societat en general.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La clemenza di Tito”
Dijous 5 de novembre a les 10.30h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions de La Clemenza di Tito que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de novembre, us convidem a assistir a la conferència que Meritxell Tena, traductora i intèrpret, cap de música de Núvol i divulgadora de la Fundació Òpera Catalunya, ens oferirà sobre aquest títol de Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Sortida d’un dia a Canet: el modernisme de Domènech i Montaner
Dimecres 18 de novembre a les 8.45h
Canet de Mar (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 105€
Preu acompanyants no socis: 115€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El proper mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Canet de Mar per tal de visitar diversos elements arquitectònics vinculats amb el Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Per una banda, el Castell de Santa Florentina, un edifici singular que combina història medieval i modernisme català, ja que a finals del segle XIX, el seu propietari Ramon de Montaner i Vila, va encarregar la restauració i ampliació del castell al seu nebot, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre 1896 i 1912, l’arquitecte va transformar l’antic edifici en un castell d’aspecte medieval, amb torres emmerletades, un pati monumental i una rica decoració artística. En el projecte va combinar elements gòtics originals amb escultures, vitralls i altres detalls ornamentals, esdevenint així un exemple destacat de la seva manera d’entendre l’arquitectura com una obra d’art total, en què arquitectura, escultura i arts decoratives es complementen.
D’altra banda, també visitarem la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa, que formen part del conjunt patrimonial de Canet de Mar, vinculat a la vida personal i professional de l’arquitecte. Can Rocosa és una masia del segle XVII que l’arquitecte va reformar entre 1904 i 1906 per convertir-la en el seu despatx i taller, on va treballar en projectes tan destacats com el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau. Al costat trobem la Casa Domènech, reformada i ampliada entre 1918 i 1919 per convertir-la en la residència familiar. La façana combina elements medievals i modernistes, amb finestres ornamentades, ceràmica i detalls escultòrics. Actualment, tots dos edificis formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Completarem la nostra sortida amb una ruta a peu pel centre de Canet de Mar que ens permetrà descobrir l’obra d’altres arquitectes modernistes com Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch, els quals també van contribuir a fer d’aquesta petita localitat un dels grans punts del Modernisme català fora de Barcelona. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Modernista “6Q” (menú aquí).
Les visites seran en català i aniran a càrrec del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), un centre de recerca sense ànim de lucre que té com a objectiu portar a terme estudis sobre Lluís Domènech i Montaner en totes les seves vessants.
HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada al Castell de Santa Florentina
12.00h – Visita comentada a la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa (Casa Museu).
14.00h – Dinar de grup al restaurant modernista “6Q” (menú aquí)**
16.00h – Ruta modernista pel centre de Canet, on veurem obres d’altres arquitectes (Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch)
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)*
*Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Amb motiu de l’any Gaudí, visitem la Sagrada Família de la mà d’un dels seus arquitectes (llista d’espera)
Dimecres 25 de novembre a les 10h
Dijous 26 de novembre a les 10h
Sagrada Família (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 28€
*Preu acompanyants no socis: 32€
*La visita es realitzarà en català
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils durant la visita
***Us informem que, com que es tracta d’una visita privada exclusiva, no és possible aplicar el descompte de resident
Amb motiu de l’any Gaudí que se celebra aquest 2026 commemorant el centenari de la mort de l’arquitecte, els Amics us proposem una visita exclusiva a la Sagrada Família, que anirà a càrrec d’Alejandro Seoane Herrán, arquitecte del Departament de Projecte de la Sagrada Família. Durant aquesta visita, descobrirem de primera mà com avança el projecte de construcció del temple i tindrem l’oportunitat de conversar amb una de les persones directament implicades a l’actualitat. A més, comentarem espais tan emblemàtics com: les façanes del Naixement i de la Passió, el bosc de columnes de l’interior de la Basílica, part de l’interior del claustre, les Sagristies, el Museu o la Cripta, on està enterrat Antoni Gaudí. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer els secrets d’un dels monuments més emblemàtics de Barcelona i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del Modernisme català, a la qual hi va dedicar gran part de la seva vida, combinant formes inspirades en la natura, una simbologia religiosa molt rica i una arquitectura plena de llum i color.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
“La Bohème” assaig general de la temporada 2026-2027
La Bohème, de G. Puccini
Dilluns 28 de desembre a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2026-2027 serà el de La Bohème de G. Puccini, que tindrà lloc el dilluns 28 de desembre de 2026 a les 17h.
Propers Viatges
Milà i Torí, del 4 al 8 de novembre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem una escapada a Itàlia per visitar dos dels teatres més emblemàtics del país: La Scala de Milà, on gaudirem de l'òpera Faust de Charles Gounod, i el Teatro Regio de Torino, on…
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada a València per veure un dels títols wagnerians més apreciats, Lohengrin, obra cabdal del romanticisme alemany, i un recital d’una de les figures més destacades del panorama operístic actual,…
Budapest, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem una escapada musical a Budapest per gaudir de diversos espectacles que combinen la tradició musical hongaresa, el repertori simfònic rus i l’univers mític de Wagner. A més, com a atractiu especial…
París, del 4 al 7 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics us proposem una escapada a París per tal de gaudir d'un programa musical excepcional que ens permetrà visitar tres espais operístics excepcionals d'aquesta ciutat: les dues seus de l'Opéra National de París -el Palais Garnier…
Amics Recomana
Aquest Nadal regala òpera, regala Amics del Liceu!
Recorda que com a Amic/Amiga, gaudeixes d’avantatges exclusius, com una invitació per al proper assaig general de l’òpera Werther de Massenet, que tindrà lloc el proper dimarts 28 d’abril en exclusiva per als socis/es d’Amics del Liceu. A més, també pots participar a les conferències, col·loquis, projeccions, cursos musicals, activitats culturals, excursions i viatges disponibles a la nostra pàgina web.
«La serva padrona» a l’Ateneu Barcelonès
El Festiva Apròpera i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya presenten una producció de l’òpera La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi, aquest dimecres 17 de desembre a les 19.30h a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6).
L’òpera estarà protagonitzada pel baríton Manel Esteve Madrid, que interpretarà el rol d’Uberto, i la mezzosoprano Mar Esteve i Rodrigo, que cantarà el paper de Serpina, i comptarà amb la posada en escena de Miquel Gòrriz i una formació instrumental barroca formada per dos violins, viola, violoncel i clavicèmbal.
La serva padrona és una òpera buffa estrenada a Nàpols l’any 1733. Amb música viva i enginyosa, i una trama senzilla però efectiva, aquesta obra va tenir un paper clau en la consolidació de l’òpera còmica italiana i en la polèmica coneguda com la «querelle des bouffons» a França, on es va enfrontar a l’òpera francesa més seriosa i formal.
Els socis d’Amics del Liceu poden beneficiar-se d’un preu especial de 25€ (preu real 30€). Per a la compra d’entrades, feu clic en aquest enllaç.
Concert de Cap d’Any al Liceu
El Gran Teatre del Liceu s’uneix a les propostes dels teatres d’òpera del món d’oferir un concert extraordinari per donar la benvinguda a l’any nou. El Concert de Cap d’Any, que tindrà lloc el diumenge 4 de gener a la sala gran, comptarà amb les veus excepcionals de Saioa Hernández i Xabier Anduaga, sota la direcció de Riccardo Frizza, en una vetllada que unirà les dues orquestres del Gran Teatre del Liceu i del Teatro La Fenice de Venècia.
Saioa Hernández i Xabier Anduaga són dues de les grans veus d’aquesta temporada que captivaran el públic del Liceu amb el paper protagonista de La Gioconda d’Amilcares Ponchielli per part d’Hernández i amb l’esperat debut d’Anduaga en el rol principal de Werther de Jules Massenet. Junts donaran vida a un programa que combina fragments d’òpera i peces característiques d’aquest període, i celebra la unió, la memòria i el futur de dues institucions germanes com són el Liceu i La Fenice de Venècia.
Els socis d’Amics del Liceu poden beneficiar-se del 5% de descompte habitual que ofereix el Teatre en els espectacles de la seva temporada.
Per a més informació del concert i compra d’entrades, fer clic aquí.
















