Juny 2023
Full Informatiu
Editorial / Juny 2023
Un cop més, moltes gràcies!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Encara tenim al cap (i a l’oïda) el magnífic retrobament, fa com qui diu poc més d’una setmana, que va ser La nit dels Amics. Un vespre dedicat a totes i tots vosaltres en agraïment al vostre suport. Un vespre per lliurar els Premis de la Crítica (ja en la seva 28a edició!) als millors espectacles i intèrprets de la temporada passada. I un vespre per brindar per tots nosaltres. Aquest projecte de La nit dels Amics, iniciat per l’anterior junta directiva, es va poder veure per primer cop l’any 2019. I, tristament, un acte que en aquell moment va ser tan gratament recordat, va haver d’aturar-se a conseqüència de la pandèmia.
Quatre anys més tard, la nova junta directiva va decidir tornar a celebrar els grans èxits del nostre estimat Liceu al Foyer del teatre. I com ja en parlàvem a l’anterior editorial arran de l’assaig general reservat a Amics del Liceu, l’acte del divendres 26 de maig va servir, de nou, com a retrobament dels uns amb els altres: entre vosaltres, però també entre la junta, vosaltres i el teatre, representat pel seu president, Salvador Alemany, i el seu director general i artístic, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, a qui agraïm des d’aquí la seva assistència i constant col·laboració.
Presentat pel vocal de la nostra junta, Enric Calpena (que de presentar en sap, i molt, per la seva trajectòria a la televisió i ràdio de casa), vàrem veure premiats els teatres i festivals que no varen oblidar-se del nostre gaudi precisament durant la pandèmia i van mantenir obertes les seves portes; Serena Sáenz com a cantant revelació de la temporada per la seva Lucia di Lammermoor i pel Don Pasquale dels Amics de l’Òpera de Sabadell; Franco Fagioli al millor cantant en format concert (per la seva actuació al Palau de la Música Catalana); Josep Pons com a millor direcció musical per Pelléas et Mélisande; Àlex Ollé per la posada en escena de la mateixa òpera; i en l’apartat de millor cantant femenina i masculí de la temporada passada, Marina Rebeka per Norma i Matthias Goerne per les seves interpretacions a Wozzeck i al War Requiem, a qui vàrem poder gaudir en persona per recollir el premi atesa la seva participació en el Parsifal que s’ha representat recentment al Liceu.
Evidentment, una nit dels Amics del Liceu no seria el mateix sense música, i aquest cop vàrem poder gaudir de tres interludis musicals: el primer, per la nostra vocal de la junta, Maria Isart, que cantà juntament amb el també amic Lluís Vergés. Soprano i baríton varen cantar àries de Bellini i Gounod abans d’interpretar Mozart a duo. La segona actuació va anar a càrrec de la soprano Mercedes Gancedo, que en aquests moments també es trobava cantant Parsifal a la sala gran del teatre. I per acabar, com totes i tots vosaltres mereixeu, ni més ni menys que la Kundry de Parsifal, Elena Pankratova, per brindar-nos una valquíria i una Santuzza tan especials per a nosaltres: quin gran privilegi! Moltes gràcies a totes i tots els artistes que han fet possible aquest gran èxit de nit!
Sense oblidar uns parlaments de la mà del nostre president, Jaume Graell, així com de Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, que un cop més deixen de manifest l’estima de l’associació cap al teatre, i la del teatre cap a l’associació. Només va restar tancar la vetllada amb una copa al balcó del Foyer, saludant-nos com a bons amics i esperant retrobar-nos molt aviat!
Entrevista / Michael Fabiano, tenor
Michael Fabiano (1984, New Jersey) ha estat un dels protagonistes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Des Grieux recentment a l’òpera “Manon”. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest tenor una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu
Amics del Liceu: Com neix el teu interès per l’òpera? Com són els teus inicis com a cantant?
Michael Fabiano: És una gran pregunta. Quan tenia aproximadament 17 anys volia dedicar-me al món dels negocis, el meu pare era director general d’una empresa i tota la família es dedicava al món de l’empresa, així que vaig anar a la Universitat de Michigan per estudiar administració d’empreses i econòmiques. Alhora volia estudiar música i vaig fer classes de cant amb George Shirley, el primer tenor negre que va cantar al Metropolitan. Recordo exactament quan vaig fer la primera classe amb ell, em va dir: «Michael saps quina veu tens?» i vaig respondre «No, sé que puc cantar bé i que a la meva família li agrada la música, però no sabia que tenia un do». I em va dir: «Tens una veu com cap altra, però si vols fer classes amb mi, has de posar-hi ganes». Després de tres setmanes estudiant a la biblioteca i pensant molt en les meves possibilitats, vaig decidir que sí, que volia estudiar per convertir-me en cantant d’òpera. George em va dir a la tercera classe: «Quan una persona té un talent que és diferent al dels altres, té la responsabilitat social de compartir aquest talent». Això és molt fort, però tenia raó i ara crec en això.
AL: Com van ser els inicis de la carrera?
MF: Recordo quan tenia 21 anys estava estudiant a Philadelphia, a una escola molt important dels Estats Units que tenia alumnes com Steven Costello, Bryan Hymel, Ailyn Perez, Angela Meade, Nancy Fabiola Herrera, molts cantants importants al món. Vam estudiar junts més o menys a la mateixa època. Recordo que li vaig dir al meu professor que volia participar al concurs del Metropolitan i el meu professor i algunes altres persones em van dir que no ho fes, que encara no era el moment. Però jo crec en la idea que cada persona ha de fer el seu camí, per exemple, el camí de Steven Costello no és el meu camí, tampoc el d’Angela Meade, etc. Així doncs, vaig decidir tirar endavant i el 2007 em vaig presentar al concurs i al cap d’unes setmanes el vaig guanyar, amb 22 anys. Immediatament després d’aquest concurs va començar la meva carrera. Vaig debutar a Klagenfurt (Àustria) com a Alfredo a La traviata.
AL: Set anys més tard, al 2014, vas guanyar dos dels millors premis del teu país, el Beverly Sills i el Richard Tucker. Què van significar per tu? I què signifiquen aquests dos cantants com a referents, sobretot Richard Tucker?
MF: Richard Tucker és un dels tenors que més m’agraden, és un tenor fantàstic. Sí, aquell va ser realment un gran moment de la meva carrera.
AL: Aquesta temporada t’hem vist com a Cavaradossi. Què et va aportar de nou la perspectiva de Rafael R. Villalobos?
MF: Rafael R. Villalobos és una persona molt intel·ligent, una persona molt amable i molt interessant que ha estudiat molt sobre la història del castell de Sant’Angelo, sobre Roma, sobre tots els escenaris que apareixen a la història. Coneix molt bé totes les històries paral·leles. Quan va decidir crear una obra que feia un paral·lelisme entre Tosca i Passolini ho vaig trobat molt interessant. Vaig llegir en una entrevista que li van fer on deia que si una persona vol fer una nova Tosca ha de fer coses noves dins de la història de Tosca. No estic d’acord amb aquesta idea. Penso que Tosca és Tosca. La història està molt ben descrita, és molt clara. Amb aquest punt de vista del Rafael no hi estic d’acord, però treballar amb ell ha estat molt interessant, malgrat no estar d’acord amb tota les seves idees, però jo crec que un cantant té l’obligació de ser un gran col·laborador. En art tot és col·laboració. Jo puc entrar a escena interpretant el personatge, malgrat no estar d’acord amb tot, però tinc molt respecte per ell.
AL: I com has enfocat aquest Des Grieux de Manon?
MF: És la mateixa situació. Si algú vol llegir la historia de Manon de 1733, per mi és molt clar que no és una prostituta, és més elevada, és més que Violeta a La traviata, i quan ella té més o menys 15 anys no s’està prostituint, sinó que és una dona innocent i alegre. Per tant, és cert que estic fent coses amb les que no estic d’acord, no comparteixo el punt de vista, però és la meva obligació fer-ho. Vull trobar un camí en la meva manera de pensar.
AL:El teu disc d’àries gravat el 2019 se centra en Verdi i Donizetti: són els compositors que més t’agraden? Com ho descriuries?
MF: Quan estava estudiant a la Universitat de Michigan, vaig trobar el meu camí estudiant Donizetti. Recordo una nit que no podia dormir perquè estava estudiant fins a deu partitures seves. Conec totes les obres d’aquest compositor, obres que altra gent no coneix. M’agrada molt el foc que va escriure Donizetti a la seva música, que és molt diferent que altres compositors belcantistes com Bellini o Rossini. Entenc perfectament per què existeix Verdi quan llegeixo la música de Donizetti. Així doncs, vaig fer aquest CD que va descobrir una connexió entre el foc de Donizetti i el camí de Verdi.
AL: Com definires ara la teva veu? Actualment estàs acceptant rols cada cop més pesats.
MF: Jo cada cop tinc més edat, en faré 39 aquest mes de maig. Vaig començar la meva carrera amb 17 anys. Són molts anys. Estic seguint el meu camí i s’està desenvolupant en aquest moment cap a un repertori diferent. Estic en un moment de canvi. Quan algú està en aquest moment, ha d’adoptar els dos modes de cant, el líric i el spinto. Per tant, està bé que dins del mateix any estigui cantant Des Grieux però també Calaf. Per mi és molt important perquè he de mantenir la meva veu lírica, mentre em vaig movent cap a una altra manera de cantar. Vigilo com protegir la meva veu, quines coses puc fer diferent. Tinc una tècnica que encara estic desenvolupant. Jo sé que no sóc un tenor perfecte, però vaig canviant dia a dia.
AL: Sabem que al desembre et tornarem a tenir al Liceu com a Calaf. Com et sents a Barcelona i treballant al Liceu?
MF: Em sento molt bé treballant en aquest teatre. Conec molt bé la seva història i crec que un dia podria ser un cantant històric per aquest teatre. Tinc molt respecte per tots els cantants que han cantat aquí. Cantar Calaf no és difícil per mi, per dos motius: m’hi identifico en el seu caràcter i, a més, té dues àries més o menys conegudes, però fora d’això, no té grans duets, no té grans concertants com altres òperes com Don Carlo o Aida. El rol és molt directe.
AL: La forma de treballar a Estats Units és diferent que en un teatre de temporada com és el Liceu?
MF: No, la veritat és que és molt semblant. Al matí prenc un cafè, esmorzo, camino cap al teatre per assajar, faig la funció i torno cap a casa. És el mateix que a altres ciutats. Tinc les meves rutines.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Marc Sala
Tenor i soci d'Amics del Liceu
En aquesta edició tercera edició del butlletí, entrevistem el tenor Marc Sala, a qui podem veure interpretant el paper d’escuder a “Parsifal” al Liceu. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Orfeo ed Euridice / Veu
Orfeo deconstruït
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn de “Parsifal”
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.
Conferència a l’entorn de “Manon”
Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn d'”Aida”
Dilluns 14 de setembre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Aida, un resum de l’òpera de G.Verdi en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Col·loqui a l’entorn de la temporada 2026-2027
Dimarts 15 de setembre a les 19h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de la propera Temporada 2026-2027, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics i Amigues que ens acompanyeu tots els detalls de la nova Temporada.
Visita comentada al Barcelona Gallery Weekend (llista d’espera)
Dijous 17 de setembre a les 12h (places exhaurides)
Ruta comentada a dues galeries d’art
Punt de trobada:
Galeria Sorondo (Carrer Trafalgar 32 com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El mes de setembre, té lloc l’esdeveniment més esperat per a les galeries d’art de la nostra ciutat: el Barcelona Gallery Weekend. Es tracta d’un acte anual promogut per l’associació ArtBarcelona Galeries i obert a totes les galeries de la ciutat i àrea metropolitana. L’esdeveniment cerca reforçar i fer visible el ric i variat teixit artístic de Barcelona, fomentar el col·leccionisme d’art i posar en valor la labor de les galeries com a espais generadors de cultura oberts gratuïtament a tota la ciutadania al llarg de tot l’any. Enguany, del 17 al 20 de setembre, el BGW celebrarà la seva 12a edició.
Conferència a l’entorn d'”Aida”
Dijous 17 de setembre a les 19h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions d’ Aida que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de setembre i octubre us convidem a assistir a la conferència que Pol Avinyó, historiador i divulgador musical i adjunt a la Direcció Artística del Gran Teatre del Liceu ens oferirà sobre aquest títol de G.Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Sortida d’un dia a Terrassa: de la Seu d’Ègara al MNACTEC
Dimarts 22 de setembre a les 8.45h
Terrassa (sortida d’un dia en transport públic, FGC)
*Punt de Trobada:
Barcelona: 8.45h / Plaça Catalunya, (davant del Cafè Zuric, com arribar-hi?)
Terrassa: 10.00h / Estació Vallparadís Universitat (com arribar-hi?)
Preu Amics: 60€
Preu acompanyants no socis: 65€
Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
Comencem la nostra temporada de sortides amb una visita comentada a la ciutat de Terrassa, on centrarem el nostre recorregut en tres punts: el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, la Masia Freixa, un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat, i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que reobre les seves portes aquest mes de setembre.
Per començar la sortida, visitarem el conjunt monumental de la Seu d’Ègara, un dels exemples més excepcionals del patrimoni històric i artístic de Catalunya, ja que conserva un conjunt d’edificis religiosos que permeten observar l’evolució de l’arquitectura i de l’art cristià al llarg de més de mil anys. El conjunt està format per les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, construïdes i transformades en diferents períodes històrics sobre les restes de l’antic complex episcopal d’Ègara, creat al segle V. Aquest fet converteix la Seu d’Ègara en un testimoni especialment important de la presència i consolidació del cristianisme a la península Ibèrica durant l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. Les tres esglésies conserven elements arquitectònics i artístics de gran valor, com les estructures d’època visigòtica, les reformes medievals, els mosaics i, sobretot, les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel, que constitueixen una de les mostres més destacades de la pintura altmedieval catalana.
Continuarem el nostre itinerari amb una visita a l’exterior de la Masia Freixa, una de les obres més singulars de l’arquitecte Lluís Muncunill i un exemple destacat del modernisme arquitectònic de Terrassa. L’edifici parteix de l’adaptació d’una antiga nau industrial construïda el 1899, sobre la qual Muncunill va projectar, a partir de 1905, una residència familiar. La Masia Freixa és especialment important perquè representa la relació entre la industrialització i el desenvolupament de la burgesia terrassenca de principis del segle XX, ja que una antiga fàbrica va ser convertida en una luxosa residència. L’any 1959 l’Ajuntament de Terrassa va adquirir la finca i els seus jardins es van convertir en el Parc de Sant Jordi, un dels espais verds més emblemàtics de la ciutat.
Finalment, visitarem el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que reobre les seves portes aquest mes de setembre i està dedicat a explicar l’evolució de la ciència, la tecnologia i la industrialització del territori. El museu ocupa l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, una fàbrica tèxtil construïda entre 1907 i 1908 per l’arquitecte Lluís Muncunill, considerada una de les obres més destacades del modernisme industrial català. L’edifici destaca especialment per la seva gran sala de màquines i per la impressionant coberta formada per una successió de voltes catalanes, que permeten entendre com funcionaven les grans fàbriques tèxtils de principis del segle XX. El museu conserva i exposa una gran varietat d’objectes relacionats amb la indústria, el transport, l’energia, la ciència i la vida quotidiana, i mostra com els avenços científics i tecnològics han transformat la societat catalana. La seva importància patrimonial no es troba només en les seves col·leccions, sinó també en el mateix edifici, que constitueix un testimoni excepcional del passat industrial de Terrassa i del paper fonamental que va tenir la indústria tèxtil en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant “La Terrassa” ubicat dins del MNACTEC (menú aquí).
Les visites aniran a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i vocal de la junta.
*IMPORTANT: La sortida es realitzarà en transport públic, concretament en Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El preu inclou el bitllet de ferrocarril d’anada i tornada des de Barcelona (2 zones). Tenim dos punts de trobada: un a Barcelona (8.45h) i l’altre directament a Terrassa (10.00h). El desplaçament entre els punts que es visiten es realitzarà a peu i tenen una durada d’uns 20 min aproximadament. Imprescindible calçat còmode
HORARI:
08.45h – Hora de trobada a Barcelona per agafar el Ferrocarril conjuntament. Punt de trobada: Plaça Catalunya, davant el Cafè Zuric (com arribar-hi?)
10.00h – Hora de trobada a Terrassa pels socis/es que prefereixin anar-hi directament. Punt de trobada: estació Vallparadís Universitat (com arribar-hi?)
10.15h – Visita comentada al conjunt monumental de la Seu d’Ègara
13.00h – Visita comentada a l’exterior de la Masia Freixa
13.45h – Dinar de grup al restaurant “La Terrassa” (menú aquí)**
16.00h – Visita comentada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
19.00h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Plaça Catalunya)
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència “Figurinisme i espai escènic”
Dimecres 30 de setembre a les 19h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de la nova temporada operística al Gran Teatre del Liceu, els Amics us proposem una nova conferència dedicada al món de l’escenografia a càrrec de Ramon Jovells Argelich, Doctor i Màster oficial en Arts Escèniques, investigador apassionat pel món de l’escenografia i la seva evolució al llarg de la història.
Propers Viatges
Venècia, del 12 al 15 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics us proposem una escapada wagneriana a València per tal de gaudir de Lohengrin, una de les òperes més estimades de Richard Wagner. Programa musical: · Dijous 10 de desembre / Lohengrin de Richard Wagner al…
Budapest, del 22 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics us proposem un viatge a Budapest per gaudir, a l'Òpera Estatal Hongaresa, de tres títols operístics destacats i ben diversos dins del repertori operístic Programa musical: · Divendres 22 de gener / El Castell de…
Amics Recomana
Per què no et pots perdre la nostra sortida al Festival de Peralada?
El nostre president, Jaume Graell, ha entrevistat Oriol Aguilà, director del Festival Perelada, perquè ens expliqui per què no ens podem perdre la cita estiuenca a Peralada on, el proper mes d’agost, veurem dos espectacles molt interessants: d’una banda The telephone, or l’amour à trois, una òpera còmica d’un sol acte de Gian Carlo Menotti que compta amb la direcció d’Iván Martín, les interpretacions musicals de Galdós Ensemble i les veus de la soprano Ruth Giménez i el jove baríton Jan Antem; d’altra banda, el recital de dues veus joves ben conegudes pel públic liceista i amb molta projecció internacional, la soprano Serena Sáenz i el tenor Xabier Anduaga.
Recordeu que la nostra sortida serà del 4 al 6 d’agost, més informació aquí
Gaudeix de la música clàssica a la platja
Sota el marc de Barcelona Obertura, la platja del Bogatell acollirà la iniciativa Clàssica a la platja els propers dimarts 20 i dimecres 21 de juny. Consistirà en dos concerts oberts a tota la ciutadania: d’una banda, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del mestre Josep Pons, interpretarà la Simfonia núm. 9 (Simfonia del Nou Món) de Dvorák i el Bolero de Ravel; per la seva banda, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel mestre Ludovic Morlot, oferirà les Danses eslaves de Dvorák, el Caprici espanyol de Rimski-Korsakov, La meva pàtria de Smetrana, Empúries de Toldrà i L’Arlésienne de Bizet. Serà una ocasió única per gaudir de dues de les orquestres més importants de la ciutat en un entorn immillorable. Els concerts, a més, seran retransmesos pel canal de televisió Betevé.
Una nova col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles
Amb motiu de l’Any Victoria, en què es commemora el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles, el segell discogràfic Warner Music ha anunciat per aquest proper mes d’octubre el llançament d’una caixa, edició limitada, de 59 CD que reuneix totes les gravacions realitzades per aquest segell amb la cantant entre els anys 1948 i 1977, una col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles que inclou òperes completes, com Carmen, Pelléas et Mélisande, Manon, La bohème, entre moltes altres, i també col·leccions d’àries i cançons populars i tradicionals que ens permetran gaudir de la soprano que va robar el cor del seu públic amb la bellesa i calidesa de la seva veu.
Antoni Bofill, un caçador d’imatges al Liceu
Antoni Bofill ha estat el fotògraf del Liceu des de l’any 1977 fins al 2021, quaranta-quatre anys de relació amb el nostre teatre plens de fotografies, anècdotes, moments històrics i trobades entranyables. Per commemorar aquesta llarga relació del fotògraf Bofill amb el Liceu, el Balcó Foyer i el Foyer del teatre acullen, fins al proper 30 de juliol, una exposició de les seves fotografies realitzades al llarg d’aquests quaranta-quatre anys que es van iniciar el 1977 després d’una funció de L’Africaine de Meyerbeer interpretada per Montserrat Caballé i Plácido Domingo de la qual el Liceu li va encarregar les fotografies. Arran d’aquesta experiència, va néixer la relació que ha unit el fotògraf amb el Liceu durant gairebé mig segle i que els nostres socis i sòcies van poder conèixer de primera mà en el col·loqui que vam mantenir amb Antoni Bofill presentat pel nostre president, Jaume Graell, a la Sala del Cor del Liceu el passat 7 de juny.
