Juny 2023
Full Informatiu
Editorial / Juny 2023
Un cop més, moltes gràcies!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Encara tenim al cap (i a l’oïda) el magnífic retrobament, fa com qui diu poc més d’una setmana, que va ser La nit dels Amics. Un vespre dedicat a totes i tots vosaltres en agraïment al vostre suport. Un vespre per lliurar els Premis de la Crítica (ja en la seva 28a edició!) als millors espectacles i intèrprets de la temporada passada. I un vespre per brindar per tots nosaltres. Aquest projecte de La nit dels Amics, iniciat per l’anterior junta directiva, es va poder veure per primer cop l’any 2019. I, tristament, un acte que en aquell moment va ser tan gratament recordat, va haver d’aturar-se a conseqüència de la pandèmia.
Quatre anys més tard, la nova junta directiva va decidir tornar a celebrar els grans èxits del nostre estimat Liceu al Foyer del teatre. I com ja en parlàvem a l’anterior editorial arran de l’assaig general reservat a Amics del Liceu, l’acte del divendres 26 de maig va servir, de nou, com a retrobament dels uns amb els altres: entre vosaltres, però també entre la junta, vosaltres i el teatre, representat pel seu president, Salvador Alemany, i el seu director general i artístic, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, a qui agraïm des d’aquí la seva assistència i constant col·laboració.
Presentat pel vocal de la nostra junta, Enric Calpena (que de presentar en sap, i molt, per la seva trajectòria a la televisió i ràdio de casa), vàrem veure premiats els teatres i festivals que no varen oblidar-se del nostre gaudi precisament durant la pandèmia i van mantenir obertes les seves portes; Serena Sáenz com a cantant revelació de la temporada per la seva Lucia di Lammermoor i pel Don Pasquale dels Amics de l’Òpera de Sabadell; Franco Fagioli al millor cantant en format concert (per la seva actuació al Palau de la Música Catalana); Josep Pons com a millor direcció musical per Pelléas et Mélisande; Àlex Ollé per la posada en escena de la mateixa òpera; i en l’apartat de millor cantant femenina i masculí de la temporada passada, Marina Rebeka per Norma i Matthias Goerne per les seves interpretacions a Wozzeck i al War Requiem, a qui vàrem poder gaudir en persona per recollir el premi atesa la seva participació en el Parsifal que s’ha representat recentment al Liceu.
Evidentment, una nit dels Amics del Liceu no seria el mateix sense música, i aquest cop vàrem poder gaudir de tres interludis musicals: el primer, per la nostra vocal de la junta, Maria Isart, que cantà juntament amb el també amic Lluís Vergés. Soprano i baríton varen cantar àries de Bellini i Gounod abans d’interpretar Mozart a duo. La segona actuació va anar a càrrec de la soprano Mercedes Gancedo, que en aquests moments també es trobava cantant Parsifal a la sala gran del teatre. I per acabar, com totes i tots vosaltres mereixeu, ni més ni menys que la Kundry de Parsifal, Elena Pankratova, per brindar-nos una valquíria i una Santuzza tan especials per a nosaltres: quin gran privilegi! Moltes gràcies a totes i tots els artistes que han fet possible aquest gran èxit de nit!
Sense oblidar uns parlaments de la mà del nostre president, Jaume Graell, així com de Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, que un cop més deixen de manifest l’estima de l’associació cap al teatre, i la del teatre cap a l’associació. Només va restar tancar la vetllada amb una copa al balcó del Foyer, saludant-nos com a bons amics i esperant retrobar-nos molt aviat!
Entrevista / Michael Fabiano, tenor
Michael Fabiano (1984, New Jersey) ha estat un dels protagonistes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Des Grieux recentment a l’òpera “Manon”. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest tenor una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu
Amics del Liceu: Com neix el teu interès per l’òpera? Com són els teus inicis com a cantant?
Michael Fabiano: És una gran pregunta. Quan tenia aproximadament 17 anys volia dedicar-me al món dels negocis, el meu pare era director general d’una empresa i tota la família es dedicava al món de l’empresa, així que vaig anar a la Universitat de Michigan per estudiar administració d’empreses i econòmiques. Alhora volia estudiar música i vaig fer classes de cant amb George Shirley, el primer tenor negre que va cantar al Metropolitan. Recordo exactament quan vaig fer la primera classe amb ell, em va dir: «Michael saps quina veu tens?» i vaig respondre «No, sé que puc cantar bé i que a la meva família li agrada la música, però no sabia que tenia un do». I em va dir: «Tens una veu com cap altra, però si vols fer classes amb mi, has de posar-hi ganes». Després de tres setmanes estudiant a la biblioteca i pensant molt en les meves possibilitats, vaig decidir que sí, que volia estudiar per convertir-me en cantant d’òpera. George em va dir a la tercera classe: «Quan una persona té un talent que és diferent al dels altres, té la responsabilitat social de compartir aquest talent». Això és molt fort, però tenia raó i ara crec en això.
AL: Com van ser els inicis de la carrera?
MF: Recordo quan tenia 21 anys estava estudiant a Philadelphia, a una escola molt important dels Estats Units que tenia alumnes com Steven Costello, Bryan Hymel, Ailyn Perez, Angela Meade, Nancy Fabiola Herrera, molts cantants importants al món. Vam estudiar junts més o menys a la mateixa època. Recordo que li vaig dir al meu professor que volia participar al concurs del Metropolitan i el meu professor i algunes altres persones em van dir que no ho fes, que encara no era el moment. Però jo crec en la idea que cada persona ha de fer el seu camí, per exemple, el camí de Steven Costello no és el meu camí, tampoc el d’Angela Meade, etc. Així doncs, vaig decidir tirar endavant i el 2007 em vaig presentar al concurs i al cap d’unes setmanes el vaig guanyar, amb 22 anys. Immediatament després d’aquest concurs va començar la meva carrera. Vaig debutar a Klagenfurt (Àustria) com a Alfredo a La traviata.
AL: Set anys més tard, al 2014, vas guanyar dos dels millors premis del teu país, el Beverly Sills i el Richard Tucker. Què van significar per tu? I què signifiquen aquests dos cantants com a referents, sobretot Richard Tucker?
MF: Richard Tucker és un dels tenors que més m’agraden, és un tenor fantàstic. Sí, aquell va ser realment un gran moment de la meva carrera.
AL: Aquesta temporada t’hem vist com a Cavaradossi. Què et va aportar de nou la perspectiva de Rafael R. Villalobos?
MF: Rafael R. Villalobos és una persona molt intel·ligent, una persona molt amable i molt interessant que ha estudiat molt sobre la història del castell de Sant’Angelo, sobre Roma, sobre tots els escenaris que apareixen a la història. Coneix molt bé totes les històries paral·leles. Quan va decidir crear una obra que feia un paral·lelisme entre Tosca i Passolini ho vaig trobat molt interessant. Vaig llegir en una entrevista que li van fer on deia que si una persona vol fer una nova Tosca ha de fer coses noves dins de la història de Tosca. No estic d’acord amb aquesta idea. Penso que Tosca és Tosca. La història està molt ben descrita, és molt clara. Amb aquest punt de vista del Rafael no hi estic d’acord, però treballar amb ell ha estat molt interessant, malgrat no estar d’acord amb tota les seves idees, però jo crec que un cantant té l’obligació de ser un gran col·laborador. En art tot és col·laboració. Jo puc entrar a escena interpretant el personatge, malgrat no estar d’acord amb tot, però tinc molt respecte per ell.
AL: I com has enfocat aquest Des Grieux de Manon?
MF: És la mateixa situació. Si algú vol llegir la historia de Manon de 1733, per mi és molt clar que no és una prostituta, és més elevada, és més que Violeta a La traviata, i quan ella té més o menys 15 anys no s’està prostituint, sinó que és una dona innocent i alegre. Per tant, és cert que estic fent coses amb les que no estic d’acord, no comparteixo el punt de vista, però és la meva obligació fer-ho. Vull trobar un camí en la meva manera de pensar.
AL:El teu disc d’àries gravat el 2019 se centra en Verdi i Donizetti: són els compositors que més t’agraden? Com ho descriuries?
MF: Quan estava estudiant a la Universitat de Michigan, vaig trobar el meu camí estudiant Donizetti. Recordo una nit que no podia dormir perquè estava estudiant fins a deu partitures seves. Conec totes les obres d’aquest compositor, obres que altra gent no coneix. M’agrada molt el foc que va escriure Donizetti a la seva música, que és molt diferent que altres compositors belcantistes com Bellini o Rossini. Entenc perfectament per què existeix Verdi quan llegeixo la música de Donizetti. Així doncs, vaig fer aquest CD que va descobrir una connexió entre el foc de Donizetti i el camí de Verdi.
AL: Com definires ara la teva veu? Actualment estàs acceptant rols cada cop més pesats.
MF: Jo cada cop tinc més edat, en faré 39 aquest mes de maig. Vaig començar la meva carrera amb 17 anys. Són molts anys. Estic seguint el meu camí i s’està desenvolupant en aquest moment cap a un repertori diferent. Estic en un moment de canvi. Quan algú està en aquest moment, ha d’adoptar els dos modes de cant, el líric i el spinto. Per tant, està bé que dins del mateix any estigui cantant Des Grieux però també Calaf. Per mi és molt important perquè he de mantenir la meva veu lírica, mentre em vaig movent cap a una altra manera de cantar. Vigilo com protegir la meva veu, quines coses puc fer diferent. Tinc una tècnica que encara estic desenvolupant. Jo sé que no sóc un tenor perfecte, però vaig canviant dia a dia.
AL: Sabem que al desembre et tornarem a tenir al Liceu com a Calaf. Com et sents a Barcelona i treballant al Liceu?
MF: Em sento molt bé treballant en aquest teatre. Conec molt bé la seva història i crec que un dia podria ser un cantant històric per aquest teatre. Tinc molt respecte per tots els cantants que han cantat aquí. Cantar Calaf no és difícil per mi, per dos motius: m’hi identifico en el seu caràcter i, a més, té dues àries més o menys conegudes, però fora d’això, no té grans duets, no té grans concertants com altres òperes com Don Carlo o Aida. El rol és molt directe.
AL: La forma de treballar a Estats Units és diferent que en un teatre de temporada com és el Liceu?
MF: No, la veritat és que és molt semblant. Al matí prenc un cafè, esmorzo, camino cap al teatre per assajar, faig la funció i torno cap a casa. És el mateix que a altres ciutats. Tinc les meves rutines.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Marc Sala
Tenor i soci d'Amics del Liceu
En aquesta edició tercera edició del butlletí, entrevistem el tenor Marc Sala, a qui podem veure interpretant el paper d’escuder a “Parsifal” al Liceu. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Orfeo ed Euridice / Veu
Orfeo deconstruït
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn de “Parsifal”
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.
Conferència a l’entorn de “Manon”
Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.
Agenda / Activitats
Conferència a l’entorn de “La forza del destino”
Divendres 8 de novembre a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera La forza del destino que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de novembre amb direcció musical de Nicola Luisotti, us convidem a assistir a la conferència que Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Giuseppe Verdi. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Nou curs musical “Giacomo Puccini, l’últim gegant de l’òpera italiana”
Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dimarts 5, dimarts 12 i dimarts 19 de novembre a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€
El proper mes de novembre, amb motiu de l’any Puccini, els Amics del Liceu us proposem un curs musical a l’entorn de la figura del compositor impartit per Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
El 29 de novembre de 1924, ara fa cent anys, moria a Brussel·les Giacomo Puccini. La seva desaparició assenyala l’inici del declivi definitiu de l’òpera italiana, predominant a Europa des de la creació del gènere al segle XVII. Puccini, tot assumint aquesta tradició, tractà d’incorporar al melodrama italià les innovacions musicals de les avantguardes dels primers anys del segle XX, procés truncat per la seva prematura mort i la manca de continuadors a l’alçada del seu talent. Tot això el converteix en l’últim gegant de l’opera italiana.
Durant les tres sessions d’aquest curs musical, que pretenen commemorar el centenari de la seva mort, analitzarem les tres etapes de la seva producció. La primera estarà centrada en les seves primeres temptatives operístiques, contemporànies amb la irrupció del moviment verista. En la segona tractarem d’establir les claus de la gran trilogia central, mentre que la darrera estarà dedicada als elements innovadors que introduí en les darrers composicions.
SESSIÓ 1
A la recerca d’una personalitat (1857-1893)
· Le villi (1884)
· Edgar (1889)
· Manon Lescaut (1893)
SESSIÓ 2
La gran trilogia (1896-1904)
· La Bohème (1896)
· Tosca (1900)
· Madama Butterfly (1904)
SESSIÓ 3
Crisis, renovació i mort (1910-1924)
· La fanciulla del west (1910)
· La Rondine (1917)
· Il trittico (1918)
· Turandot (1926)
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les tres sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Descobreix el nou Museu Víctor Balaguer de Vilanova i el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Sitges
Dijous 21 de novembre a les 08.50h
Dimarts 3 de desembre a les 08.50h (2 grups)
Vilanova i la Geltrú i Sitges (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 92€
Preu acompanyants no socis: 97€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Vilanova i la Geltrú i Sitges. A la primera localitat, visitarem la recentment remodelada i oberta de nou al públic Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Inaugurada inicialment el 26 d’octubre de 1884, va ser fundada per l’escriptor i polític que li dona nom. És un dels primers edificis a Catalunya construïts de nova planta amb la finalitat específica de mostrar col·leccions al públic i facilitar l’accés a la cultura. Aquest 2024 es compleixen 200 anys del naixement de Víctor Balaguer i l’efemèride ha estat escollida per la Generalitat de Catalunya com una de les commemoracions de l’any. La trajectòria de Balaguer, tant acadèmica com professional, es desplega en múltiples àmbits: el periodisme, la història, la literatura, la política… Personatge cabdal de la Renaixença, mestre del Gai Saber, autor del nomenclàtor de l’Eixample de Barcelona, ministre de Foment i d’Ultramar, senador i filantrop, la seva figura ha estat tractada i revisada en nombroses ocasions, com en deixa constància una selecta bibliografia dedicada al personatge. Actualment, aquest espai es tracta d’un museu amb una important col·lecció tant variada com sorprenent, que consta de diversos àmbits entre els quals destaquen obres provinents del Museu del Prado, una col·lecció egípcia o obres modernistes d’artistes com Hermen Anglada-Camarasa, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Joaquim Mir i molt més.
Després del dinar de grup, continuarem la nostra sortida visitant la localitat de Sitges, on ens centrarem en El Cau Ferrat i el Museu Maricel, emblemes del modernisme català. El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador. Conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d’art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, Pichot, Mas i Fondevila, Zuloaga, Regoyos i Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres. Les activitats organitzades per Rusiñol amb la participació d’artistes, músics i escriptors van convertir el Cau Ferrat en el Temple del Modernisme. Pintura, dibuix, escultura, forja, ceràmica, vidre i una bona part de la pròpia obra plàstica de Rusiñol configuren un conjunt artístic únic que exemplifica la veneració modernista vers totes les facetes de la creativitat artística. D’altra banda, el Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de les col·leccions d’art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges, amb obres de gran qualitat. La presentació museogràfica integra els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la seqüència cronològica de l’evolució de les arts.
La visita anirà a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i vocal de la junta. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant El Mirador de Sitges (menú de grup a escollir aquí).
HORARI:
08.50h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
09.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
13.00h – Dinar de grup al restaurant “El Mirador” (menú amb segon plat a escollir aquí)*
15.30h – Visita comentada al Cau Ferrat i el Museu Maricel
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)**
*Cal escollir segon plat en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
**Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada a l’exposició de la il·lustradora Paula Bonet a Can Framis
Divendres 29 de novembre a les 11.30h (últimes places disponibles)
Can Framis (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
Aquest mes de novembre, els Amics us proposem una visita comentada a l’exposició L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall que Paula Bonet (il·lustradora, pintora i escriptora) presenta al Museu Can Framis. Es tracta d’una exposició que revisa el seu anterior projecte amb el mateix nom. Bonet explora un llenguatge pictòric al límit de la figuració i l’abstracció en diàleg amb la seva obra escrita.
L’anguila representa un punt d’inflexió en la trajectòria de Paula Bonet i arriba a la Fundació Vila Casas per tal de ser revisitada i ampliada per primera vegada després dels seus darrers llibres. La mostra presenta obres inèdites i rescata i situa a les parets de l’espai expositiu fragments de textos de la seva novel·la autobiogràfica, L’anguila (Anagrama, 2021). Conjumina pintura i literatura en un treball únic que aconsegueix establir vasos comunicants entre la paraula escrita i el traç pictòric. A la present exposició, Bonet reflexiona sobre el món que ens envolta i, en particular, sobre qüestions i temes que interpel·len especialment les dones. La sexualitat, el part i l’avortament són els eixos principals d’aquest projecte.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
“La traviata”, l’assaig general de la temporada 2024-2025
La Traviata, de G. Verdi
Dijous 16 de gener a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2024-2025 serà el de La Traviata de G. Verdi, que tindrà lloc el dijous 16 de gener de 2025 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Recordeu que disposeu d’una invitació per soci/a, a excepció dels Amics Protectors, Preferents i Benefactors, que poden gaudir de dues invitacions per persona.
Un cop feta la reserva, rebreu un email o whatsapp de confirmació, però la invitació s’enviarà per email al soci/a corresponent uns dies abans de la data de l’assaig.
*Aquest assaig es exclusiu per als socis / es que estiguin donats d’alta i amb la quota vigent en el moment de l’assaig
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Hamburg, del 13 al 18 de novembre
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat d’Hamburg, on podrem gaudir d’un programa musical molt especial. Començarem la nostra sortida amb un concert a l’Elbphilharmonie, la magnífica sala de concerts inaugurada el 2017,…
Praga, del 9 al 13 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics us proposem un viatge a Praga que ens permetrà conèixer tres dels quatre teatres que formen part de l’Òpera Nacional. Per començar, tindrem la sort de poder veure Don Giovanni al mateix teatre on es…
Malta i Palerm, del 23 al 28 de gener
Per començar el 2025, els Amics del Liceu us proposem un viatge que combina Malta i Palerm, per gaudir del Festival Barroc que té lloc a Malta durant el mes de gener, on veurem dos concerts: Les Arts Florissants amb William Christie…
Sevilla, del 12 al 15 de febrer
El proper mes de febrer els Amics del Liceu us proposem un viatge a Sevilla per gaudir de tres espectacles de primer nivell al Teatro de la Maestranza: un concert del pianista Daniil Trifonov (amb un programa amb peces de Chopin i…
València, del 7 al 9 de març
El proper mes de març, els Amics del Liceu us proposem un viatge de cap de setmana a València per gaudir de L'holandès errant de Richard Wagner al Palau de les Arts. Properament completarem la informació d'aquest viatge, que comptarà amb diverses…
Amics Recomana
Per què no et pots perdre la nostra sortida al Festival de Peralada?
El nostre president, Jaume Graell, ha entrevistat Oriol Aguilà, director del Festival Perelada, perquè ens expliqui per què no ens podem perdre la cita estiuenca a Peralada on, el proper mes d’agost, veurem dos espectacles molt interessants: d’una banda The telephone, or l’amour à trois, una òpera còmica d’un sol acte de Gian Carlo Menotti que compta amb la direcció d’Iván Martín, les interpretacions musicals de Galdós Ensemble i les veus de la soprano Ruth Giménez i el jove baríton Jan Antem; d’altra banda, el recital de dues veus joves ben conegudes pel públic liceista i amb molta projecció internacional, la soprano Serena Sáenz i el tenor Xabier Anduaga.
Recordeu que la nostra sortida serà del 4 al 6 d’agost, més informació aquí
Gaudeix de la música clàssica a la platja
Sota el marc de Barcelona Obertura, la platja del Bogatell acollirà la iniciativa Clàssica a la platja els propers dimarts 20 i dimecres 21 de juny. Consistirà en dos concerts oberts a tota la ciutadania: d’una banda, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del mestre Josep Pons, interpretarà la Simfonia núm. 9 (Simfonia del Nou Món) de Dvorák i el Bolero de Ravel; per la seva banda, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel mestre Ludovic Morlot, oferirà les Danses eslaves de Dvorák, el Caprici espanyol de Rimski-Korsakov, La meva pàtria de Smetrana, Empúries de Toldrà i L’Arlésienne de Bizet. Serà una ocasió única per gaudir de dues de les orquestres més importants de la ciutat en un entorn immillorable. Els concerts, a més, seran retransmesos pel canal de televisió Betevé.
Una nova col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles
Amb motiu de l’Any Victoria, en què es commemora el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles, el segell discogràfic Warner Music ha anunciat per aquest proper mes d’octubre el llançament d’una caixa, edició limitada, de 59 CD que reuneix totes les gravacions realitzades per aquest segell amb la cantant entre els anys 1948 i 1977, una col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles que inclou òperes completes, com Carmen, Pelléas et Mélisande, Manon, La bohème, entre moltes altres, i també col·leccions d’àries i cançons populars i tradicionals que ens permetran gaudir de la soprano que va robar el cor del seu públic amb la bellesa i calidesa de la seva veu.
Antoni Bofill, un caçador d’imatges al Liceu
Antoni Bofill ha estat el fotògraf del Liceu des de l’any 1977 fins al 2021, quaranta-quatre anys de relació amb el nostre teatre plens de fotografies, anècdotes, moments històrics i trobades entranyables. Per commemorar aquesta llarga relació del fotògraf Bofill amb el Liceu, el Balcó Foyer i el Foyer del teatre acullen, fins al proper 30 de juliol, una exposició de les seves fotografies realitzades al llarg d’aquests quaranta-quatre anys que es van iniciar el 1977 després d’una funció de L’Africaine de Meyerbeer interpretada per Montserrat Caballé i Plácido Domingo de la qual el Liceu li va encarregar les fotografies. Arran d’aquesta experiència, va néixer la relació que ha unit el fotògraf amb el Liceu durant gairebé mig segle i que els nostres socis i sòcies van poder conèixer de primera mà en el col·loqui que vam mantenir amb Antoni Bofill presentat pel nostre president, Jaume Graell, a la Sala del Cor del Liceu el passat 7 de juny.