Febrer 2023
Full Informatiu
Editorial / Febrer 2023
Un nou full informatiu per a un Liceu de rabiosa actualitat
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Benvingudes i benvinguts a una nova etapa del nostre estimat full informatiu d’Amics del Liceu. Si bé moltes i molts de vosaltres el gaudiu des de fa anys, aquesta nova junta directiva ha fet un dels eixos de la seva tasca un full informatiu més àgil, modern, engrescador i viu: en resum, un full informatiu del segle XXI. Aquesta editorial que ara llegiu pretén ser una mena de tret de sortida al que esperem que sigui una de les vostres futures lectures habituals en el dia a dia.
A tota la junta i equip d’Amics ens fa especial il·lusió que el llançament d’aquest renovat full informatiu aparegui en un mes tan engrescador com aquest març. Això és així perquè una de les fites importants és anar parlant de l’activitat artística del nostre estimat Liceu: i d’activitat, en aquestes setmanes, n’hi ha hagut i n’hi haurà per estar-ne ben orgullós.
Després de l’estrena mundial de la nova producció pròpia del Macbeth verdià signada per Jaume Plensa, que no ha deixat indiferent a ningú, s’ha estrenat l’espectacle Les set morts de Maria Callas signada per l’artista Marina Abramovic que, coincidint amb el centenari del naixement de la soprano, cerca recrear algunes de les seves àries més emblemàtiques, tot jugant amb l’art en viu, la performance i la videcreació.
I, finalment, una estrena absoluta a casa doblement important, Alexina B: per la seva compositora, i per la seva temàtica. Sobre la primera, celebrem i entrevistem Raquel García-Tomás, compositora de reconegut prestigi (Premi Nacional de Música el 2020) que esdevé la segona compositora a estrenar en vida una òpera al Liceu. Sobre la temàtica, l’òpera versa sobre Adélaïde Herculine Barbin, una persona intersexe a la França del segle XIX.
Amb aquest trio d’asos, podem dir que el Liceu està d’enhorabona com a teatre compromès amb la vitalitat del gènere operístic. Clarament, podem veure aquest eix vertebrador que dicta les temporades de Víctor García de Gomar i el Liceu de les Arts, com el Winterreise de Schubert, en la visió personal d’Antonio López, al centre penitenciari La Model de Barcelona.
I no només els informarem dels esdeveniments musicals del teatre sinó també de totes les nostres activitats: les conferències al voltant de les òperes, els col·loquis al voltant de les persones que treballen al teatre i que ens expliquen el seu dia a dia, entrevistes a sòcies i socis, els nostres viatges, i un llarg etcètera. Tot aquest contingut en un format, com dèiem, àgil: textual, però també audiovisual. Aquest és un altre repte que entomem, el de les nostres gravacions, sempre esperonats per oferir un producte (encara) de major qualitat. Volem que aquests enregistraments dels nostres actes ens permetin acostar l’associació i el nostre amor per l’òpera i la cultura per tot el territori, i que us permeti recordar fàcilment (o veure-ho, si no hi vau poder assistir) algunes de les nostres activitats més destacades.
Per a nosaltres, doncs, el llançament del nou full informatiu és un moment de molta felicitat: només podem desitjar que la nostra tasca editorial els fidelitzi (encara més!) i els apropi més a Amics, al Liceu, a l’òpera i a la cultura! Benvingudes i benvinguts!
Entrevista / Raquel García-Tomás
Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és una compositora especialitzada en creació interdisciplinària. Premio Nacional de Música del 2020, atorgat pel Ministeri de Cultura, el seu llenguatge resulta innovador i arriscat, però alhora presenta una veu pròpia de gran factura i segell. Amb la qualitat del seu treball únic i experimental ha sabut connectar amb el públic. Una bona mostra d’aquesta entesa va ser l’estrena de la seva òpera Je suis narcissiste, acollida amb molt d’entusiasme pel públic de Madrid i Barcelona durant la temporada 2018-19.
En la seva residència al Gran Teatre del Liceu podrem gaudir de l’estrena de la seva nova òpera: Alexina B., amb direcció escènica de Marta Pazos i llibret d’Irène Gayraud. A partir de l’atorgament de la Beca Leonardo de la Fundación BBVA, el Liceu es va interessar a poder oferir la seva estrena absoluta. Serà, doncs, la segona òpera d’una dona presentada al Liceu (després de la Vinetea de Matilde Salvador, l’any 1974). Una reparació imprescindible!
Amics del Liceu: Què la va cridar a endinsar- se al món de la composició?
Raquel Gacía-Tomas: Sempre ha estat quelcom molt natural per a mi, des de petita vaig aprendre a tocar el piano i de la mateixa manera que aprenia a escriure, aprenia també el llenguatge de la música i creava també la meva pròpia música dins del nivell que tenia.
AL: Què va significar ser guardonada, el 2020, amb el Premi Nacional de Música?
RGT: Va ser quelcom molt inesperat i ha significat prestigi i més oportunitats laborals. També un reconeixement simbòlic molt important perquè me’l van donar per Je suis Narcissiste i en el 2020, un any complicat per a tothom. En definitiva, m’ha canviat la vida.
AL: Canvia molt el procés compositiu d’una òpera o d’una simfonia o música de cambra? Què en destacaria? En quina s’hi troba més còmode?
RGT: Per mi són disciplines molt diferents encara que tinguin un llenguatge en comú: la música. El tipus de pensament creatiu varia, ja que en una òpera la música està al servei de cada escena i de la història que s’explica, però tot i així ha de tenir en compte la psicologia dels personatges i tots els detalls que es volen expressar. L’òpera és el terreny en el qual més m’agrada treballar i on penso que més puc aportar i també arribar a nous públics. Per exemple a l’Under 35 d’Alexina B s’han exhaurit pràcticament les entrades, em fa molta il·lusió arribar a públic jove.
AL: Aquests dies hem pogut veure al Liceu 7 deaths of Maria Callas. Quins són els seus referents en la seva faceta multidisciplinària?
RGT: Em costa molt anomenar els meus referents, no sé dir dates o noms concrets però soc com una esponja. Segons el mestre Jaume Tribó, la música d’Alexina B li recorda a Ravel, Poulenc… referències que ell veu claríssimes però que jo no soc capaç d’anomenar conscientment. Ell sí que té una gran cultura operística i és capaç d’establir-hi connexions molt fàcilment.
AL: Com arriba al tema d’Alexina?
RGT: Va ser gràcies a la seva llibretista, Irène Gayraud. A finals del 2019 la vaig trucar perquè volia treballar amb ella perquè té una gran formació i sensibilitat. Volia arribar a un tema que tingués connexió amb l’òpera francesa i també la perspectiva de gènere. Em va proposar la història d’Alexina B, i la vaig trobar fabulosa.
AL: Quin és el procés compositiu i també tota la recerca històrica que hi ha al darrere de la figura?
RGT: Al principi ens vam entusiasmar parlant de la història, ja que Alexina B. és la primera persona intersexual que escriu les seves memòries i que ens han arribat fins a nosaltres, el seu testimoni és molt important per la comunitat LGTBI+. Inicialment vam tenir alguns dubtes respecte l’enfocament, però en definitiva, mentre es tracti la història amb respecte, és bo que hi hagi més visibilitat. Aleshores em van donar la beca (beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals 2020 de la Fundació BBVA) i vaig començar a connectar amb associacions i a documentar-me exhaustivament per poder fer aquesta òpera. És molt important documentar-se i conèixer la història del col·lectiu. La ONU calcula que un 1,7% de la població és intersexual i és el mateix percentatge de pèl-rojos que existeixen a la població. De fet, tots coneixem algun pèl-roig i segurament també tots coneixem alguna persona intersexual que possiblement no ho expressi per algun tabú o prejudici que existeix a la societat.
AL: Com veu les coses després de la seva denúncia a Je suis narcissiste?
RGT: Tinc la sensació que amb aquesta nova òpera anem més al detall. Je suis narcissiste era una òpera bufa feta en un context diferent, ara parlem d’una història real i d’un tema sensible i desconegut. A més, a nivell musical i escènic han passat 4 anys molt intensos. És una obra més madura i amb un llibret de gran qualitat i rigor, ha estat un plaer treballar amb aquest llibret. També tots els/les cantants que participen són esplèndids, m’emocionen durant els assajos i no només a mi, sinó també a altres persones. Canten i actuen esplèndidament.
AL: Com és ser una compositora que, a diferència de la gran majoria de compositors, pot ser present a l’estrena de la seva obra al Liceu?
RGT: Entenc la pregunta i soc conscient de la dada, però vull que es valori l’obra i no el meu gènere. Tot i això, sent la segona dona en 175 anys, és una dada important per remarcar la manca de dones i si això ajuda a normalitzar i donar oportunitats a totes les dones compositores que vindran al darrera és perfecte. La meva figura beneficia el col·lectiu de tota la societat i així el talent sortirà guanyant i això dona més força. Estic formant part del canvi que està passant a tota la societat: òpera, esports i la resta d’àmbits on les dones tenim més visibilitat. També m’agrada pensar que soc un referent per al Cor de nenes Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, que forma part de l’òpera, elles estan assajant amb nosaltres i la Marta Pazos i jo som referents femenins que tindran, dones que prenen decisions i s’organitzen des del respecte. No hi ha imposició als assajos, no hi ha por, ho fem d’una altra manera defensem i apliquem els nostres valors.
AL: Com veu el futur de la dona a l’òpera?
RGT: La meva perspectiva és molt concreta, no estic en les altes esferes de l’òpera i en el meu àmbit anem a millor, però em preocupa l’imperatiu estètic del món de les cantants i actrius, no sembla que estiguem avançant tant. Sembla que s’hagi de demostrar més bellesa, això preocupa. No sé com es deuen tractar a les altres òperes les cantants femenines, igual que als cantants masculins? Això em preocupa. Però els canvis no venen tots alhora, són bombolles que es van sumant i faran un nou paradigma, estem en aquest procés.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Maria Isart
Soprano, i sòcia d'Amics del Liceu
Guanyadora del premi extraordinari Ferrer-Salat del Concurs Tenor Viñas
Amb motiu del premi extraordinari atorgat per la Fundació Ferrer-Salat durant el Concurs Tenor Viñas de 2023, conversem amb la soprano i Amiga del Liceu Maria Isart i inaugurem la nostra secció d’entrevistes amb un Amic/Amiga del Liceu, que ocuparà una dels espais del nou butlletí digital.
Alexina B / Presentació
Alexina/Abel Barbin: una doble identitat de gènere
Irène Gayraud
Llibretista d’Alexina B
Qui va ser Herculine Barbin, coneguda com Alexina B.? Potser, abans de respondre amb dades estrictament biogràfiques (dates i llocs, esdeveniments i qüestions de gènere, etc.), caldria esmentar que Alexina B. va ser una ànima d’una profunditat estranya, que va sentir la necessitat de transmetre a la posteritat les experiències de la seva vida única, a través d’un commovedor testimoniatge titulat Mes Souvenirs [Els meus records]. Molt vinculada amb els llibres ja des de la seva infantesa, Alexina B. va saber fer un bon ús del llenguatge, i emprar les paraules per transmetre amb sinceritat tots els matisos de les emocions que travessaven el seu ésser, i això és el que fa que el seu text sigui tan punyent. El llibret escrit per a l’òpera Alexina B. arrela en aquest testimoniatge.
Herculine Barbin, a qui els seus pares solien anomenar Alexina, va néixer el 8 de novembre de 1838, en un poble de l’oest de França. En el moment del seu naixement, se la declara de sexe femení. Més tard, va viure uns anys en un internat, durant els quals se sentia diferent de les altres noies que l’envoltaven, mentre gaudia de la seva presència i la seva companyia. A l’adolescència, l’absència de menstruació preocupava les Germanes que la cuidaven, mentre ella concebia passions molt fortes per algunes de les noies de l’internat.
Alexina B / Article de fons
El camí cap a la superació d’allò establert
Gonzalo Lahoz
Divulgador musical
La subjugació de la tradició, d’una societat que marca allò que ha de ser correcte i allò que no ho és, només pel fet de ser-li desconegut o simplement diferent. Superar les expectatives, eliminar etiquetes. «Trencar el motlle», com bé apunta Raquel García-Tomás, en conversa per a aquestes línies i com també es dona en la seva pròpia música, donant vida a la història d’Alexina B. «Tinc vint-i-cinc anys i, tot i que encara soc jove, m’aproximo, sens dubte, al terme fatal de la meva existència». Així arrenquen les seves memòries.
Per a la seva nova obra lírica com a autora en solitari, després de la seva primera aproximació al gènere amb LSP 3.1 [‘La serva padrona’ rifatta] (2010), l’èxit de Je suis narcissiste (2019), que li va portar el Premio Nacional de Música i el mono drama Per precaució (2020), estrenat al Gran Teatre del Liceu durant la pandèmia, la compositora catalana ens torna a presentar una narrativa d’allò personal que s’extrapola a allò social i que, malgrat que va passar uns segles enrere, continua vigent a la nostra actualitat. Basada en fets reals, Alexina B. ens mostra la vida d’una persona intersexual nascuda l’any 1838. Alexina, a la qual atribueixen el sexe femení en néixer, s’enamora de Sara i l’aventura amorosa la porta a reivindicar-se com a home. Després d’una lluita perquè se’l reconegui com a tal, acaba canviant la seva identitat per ser Abel. No obstant, acaba suïcidant-se sumit en una enorme tristesa per tot el que ha patit. La contemporaneïtat en el fet musical vertebra la lírica de García-Tomás, de la mateixa manera que ho fa la cerca del color i l’aplicació del contrast entre els materials que fa servir. En aquesta partitura sorgeixen per destacar, especialment, aquesta bretxa entre allò propi i allò imposat, entre allò sentit i allò aparentment degut, entre la llibertat personal i l’obligació social.
7 deaths of Maria Callas / Presentació
Carta d’amor a la divina
Marc Busquets Figuerola
Director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles
El 2020-21 vam dedicar el Festival LIFE Victoria als viatges de l’ànima, amb el motiu «tot viatge físic és un viatge interior». A finals d’agost i principis de setembre de 2021, un viatge a París m’ensenyaria ben bé això i em demostraria que mai saps cap on van els viatges, convertint una estada a París en una experiència absolutament immersiva en la figura de Maria Callas, a més a més d’uns dies que recordaré i que em van canviar, en certa manera, per sempre.
Passat l’agost un dels meus millors amics em va convidar a passar uns dies a l’apartament de la seva família al premier arrondissement. Veritablement no se’m pot ocórrer millor manera per a preparar-se per a la nova temporada que a París, així hi vaig anar. Com no podia ser d’una altra manera, vaig mirar el que feien a totes les òperes i sales de concert de la ciutat —que no són poques!— i sobre la minvada oferta musical d’una ciutat que es desperta poc a poc de l’estiu, destacava la inauguració de la temporada del Palais Garnier amb 7 Deaths of Maria Callas per Marina Abramović. No vaig dubtar ni un moment a comprar l’entrada: veure qualsevol cosa sobre Callas al Palais Garnier, on ella mateixa havia cantat, atiava fortament la meva irreparable genètica de mitòman.
Explica la pròpia Abramović que, quan tenia catorze anys, estava un dia esmorzant a la cuina de la seva àvia quan va sonar, a la ràdio, la veu de Callas causant-li una gran impressió. No puc dir el mateix: sóc incapaç de recordar el primer cop que vaig escoltar la seva veu, perquè Maria Callas m’ha acompanyat sempre, d’una manera que no segueix la pròpia lògica del temps. Com després ho han fet Victoria de los Ángeles, Elisabeth Schwarzkopf, Natalie Dessay o Renée Fleming, per anomenar només algunes de les meves dives de capçalera.
7 deaths of Maria Callas / Article de fons
Ningú sap per què canten les balenes?
Victoria Civera
Artista plàstica
Multiforme, solidària
la llum ens dibuixa cada dia
Éssers, plantes,
animals, salut, amor.
I l’amistat»
Al seu aplaudit assaig El gra de la veu, Barthes ens parla d’aquesta dimensió corpòria de la veu que és reticent a tota forma de representació, tant de la noció com del significat. Per als amants de l’òpera, el «bell cant» assoleix la dimensió més esplèndida de l’exercici de la veu, tot envaint els nostres sentits per transcendir-nos espiritual i emocionalment. Barthes distingeix entre el geno-cant, mena on allò que importa no és el significat ni allò que es significa, sinó la «voluptuositat dels sons significants». Per al plaer no té relació directa amb el significat i s’expressa i comunica corporalment. Al contrari que al feno-cant, on el poder de les lleis i l’estructura es limiten a l’expressió del sentit, el que acompanya el cant és l’ànima. Així doncs, el geno-cant fa sonar allò sensible, per això en ell es fan servir les consonants com a mers trampolins d’allò admirable vocal.
Des de l’any 1964, guardo dins meu la veu de Maria Callas. Era un dia qualsevol, fins que va irrompre aquella irresistible veu entre les parets d’aquella diminuta habitació on jo dibuixava. Tenia nou anys quan aquella esplèndida veu i la música del seu voltant fonien de forma irreparable la meva consciència i m’arrossegaven com un remolí irresistible. Les meves llàgrimes van sortir generoses, sense dolor.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn de “Parsifal”
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.
Conferència a l’entorn de “Manon”
Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn d’ “I Capuleti e i Montecchi”
Dimarts 27 d’octubre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera I Capuleti e i Montecchi, un resum de l’òpera de V. Bellini en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Visitem la mostra d’Anselm Kiefer a La Pedrera (últimes places disponibles)
Dimecres 28 d’octubre a les 11.30h (places exhaurides)
Divendres 30 d’octubre a les 10.30h (últimes places disponibles)
La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 20€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
Visita comentada al saló d’art modern i contemporani “By invitation”
Dijous 5 de novembre a les 17h
Círculo Ecuestre de (C/ Balmes 169, BIS, Com arribar-hi?)
**Activitat gratuïta i exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
***Imprescindible reserva prèvia, aforament limitat
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a By Invitation, el saló d’art modern i contemporani que se celebra anualment al Círculo Ecuestre, la seu del qual és el palauet modernista projectat l’any 1910 per l’arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi, situat a la confluència del carrer Balmes amb l’avinguda Diagonal. L’esdeveniment obre les portes d’aquest exclusiu club al món de l’art mitjançant una programació acuradament comissariada que reafirma el compromís històric del Círculo Ecuestre amb la promoció de la cultura i l’art. La visió del projecte és contribuir a cultivar una nova cultura del col·leccionisme des de Barcelona, concebuda com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els seus artistes al centre de l’experiència cultural.
TRAMES OBERTES és el concepte de l’edició 2026 de By Invitation, que proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen, s’entrellacen i es tramen noves formes de relació social, imaginaris sobre el present i relats de futur. En aquest context, el club posa a disposició les seves sales més emblemàtiques per acollir projectes expositius seleccionats, convertint-se en amfitrió de trobades, sovint inèdites, entre artistes de diferents geografies i generacions, galeries històriques i emergents, així com col·leccionistes, professionals i institucions que, des de visions i propòsits diversos, contribueixen al bé comú tant dins l’ecosistema artístic com en la societat en general.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “La clemenza di Tito”
Dijous 5 de novembre a les 10.30h
Sala del cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
**L’activitat es realitzarà en català
***Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils
Amb motiu de les funcions de La Clemenza di Tito que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de novembre, us convidem a assistir a la conferència que Meritxell Tena, traductora i intèrpret, cap de música de Núvol i divulgadora de la Fundació Òpera Catalunya, ens oferirà sobre aquest títol de Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Sortida d’un dia a Canet: el modernisme de Domènech i Montaner
Dimecres 18 de novembre a les 8.45h
Canet de Mar (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 105€
Preu acompanyants no socis: 115€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
El proper mes de novembre, els Amics us proposem una sortida d’un dia a Canet de Mar per tal de visitar diversos elements arquitectònics vinculats amb el Modernisme de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Per una banda, el Castell de Santa Florentina, un edifici singular que combina història medieval i modernisme català, ja que a finals del segle XIX, el seu propietari Ramon de Montaner i Vila, va encarregar la restauració i ampliació del castell al seu nebot, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Entre 1896 i 1912, l’arquitecte va transformar l’antic edifici en un castell d’aspecte medieval, amb torres emmerletades, un pati monumental i una rica decoració artística. En el projecte va combinar elements gòtics originals amb escultures, vitralls i altres detalls ornamentals, esdevenint així un exemple destacat de la seva manera d’entendre l’arquitectura com una obra d’art total, en què arquitectura, escultura i arts decoratives es complementen.
D’altra banda, també visitarem la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa, que formen part del conjunt patrimonial de Canet de Mar, vinculat a la vida personal i professional de l’arquitecte. Can Rocosa és una masia del segle XVII que l’arquitecte va reformar entre 1904 i 1906 per convertir-la en el seu despatx i taller, on va treballar en projectes tan destacats com el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau. Al costat trobem la Casa Domènech, reformada i ampliada entre 1918 i 1919 per convertir-la en la residència familiar. La façana combina elements medievals i modernistes, amb finestres ornamentades, ceràmica i detalls escultòrics. Actualment, tots dos edificis formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.
Completarem la nostra sortida amb una ruta a peu pel centre de Canet de Mar que ens permetrà descobrir l’obra d’altres arquitectes modernistes com Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch, els quals també van contribuir a fer d’aquesta petita localitat un dels grans punts del Modernisme català fora de Barcelona. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Modernista “6Q” (menú aquí).
Les visites seran en català i aniran a càrrec del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), un centre de recerca sense ànim de lucre que té com a objectiu portar a terme estudis sobre Lluís Domènech i Montaner en totes les seves vessants.
HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
10.00h – Visita comentada al Castell de Santa Florentina
12.00h – Visita comentada a la Casa Domènech i Montaner i Can Rocosa (Casa Museu).
14.00h – Dinar de grup al restaurant modernista “6Q” (menú aquí)**
16.00h – Ruta modernista pel centre de Canet, on veurem obres d’altres arquitectes (Rafel Masó, Pere Domènech Roura, Eduard Ferrés, Josep Puig i Cadafalch)
18.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)*
*Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
**Recordeu que cal escollir segon plat i postres en el moment de formalitzar la reserva
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Amb motiu de l’any Gaudí, visitem la Sagrada Família de la mà d’un dels seus arquitectes
Dimecres 25 de novembre a les 10h
Dijous 26 de novembre a les 10h
Sagrada Família (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 28€
*Preu acompanyants no socis: 32€
*La visita es realitzarà en català
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Recordeu apagar els vostres telèfons mòbils durant la visita
***Us informem que, com que es tracta d’una visita privada exclusiva, no és possible aplicar el descompte de resident
Amb motiu de l’any Gaudí que se celebra aquest 2026 commemorant el centenari de la mort de l’arquitecte, els Amics us proposem una visita exclusiva a la Sagrada Família, que anirà a càrrec d’Alejandro Seoane Herrán, arquitecte del Departament de Projecte de la Sagrada Família. Durant aquesta visita, descobrirem de primera mà com avança el projecte de construcció del temple i tindrem l’oportunitat de conversar amb una de les persones directament implicades a l’actualitat. A més, comentarem espais tan emblemàtics com: les façanes del Naixement i de la Passió, el bosc de columnes de l’interior de la Basílica, part de l’interior del claustre, les Sagristies, el Museu o la Cripta, on està enterrat Antoni Gaudí. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer els secrets d’un dels monuments més emblemàtics de Barcelona i una de les obres més reconegudes de l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del Modernisme català, a la qual hi va dedicar gran part de la seva vida, combinant formes inspirades en la natura, una simbologia religiosa molt rica i una arquitectura plena de llum i color.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Venècia, del 12 al 16 de novembre
El mes de novembre, els Amics us proposem una escapada a Venècia per tal de conèixer un dels teatres amb més encant i història de tota Itàlia: el Teatro La Fenice, tot coincidint amb un dels esdeveniments artístics més rellevants i esperats…
València, del 10 al 12 de desembre
El proper mes de desembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada a València per veure un dels títols wagnerians més apreciats, Lohengrin, obra cabdal del romanticisme alemany, i un recital d’una de les figures més destacades del panorama operístic actual,…
Budapest, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener, els Amics del Liceu us proposem una escapada musical a Budapest per gaudir de diversos espectacles que combinen la tradició musical hongaresa, el repertori simfònic rus i l’univers mític de Wagner. A més, com a atractiu especial…
París, del 4 al 7 de febrer
El proper mes de febrer, els Amics us proposem una escapada a París per tal de gaudir d'un programa musical excepcional que ens permetrà visitar tres espais operístics excepcionals d'aquesta ciutat: les dues seus de l'Opéra National de París -el Palais Garnier…
Amics Recomana
Jaume Radigales ens presenta el seu últim llibre
Jaume Radigales
Professor Universitari i col·laborador habitual d’Amics del Liceu
La primavera de 2021, des d’Amics del Liceu vam encarregar a Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, un curs de vàries sessions sobre alguna temàtica operística que pogués tenir interès entre els nostres socis. El títol escollit fou L’òpera catalana i l’òpera a Catalunya. L’estudi i anàlisi d’aquesta temàtica va despertar en el professor Radigales un enorme interès per aprofundir en la història i recorregut d’aquesta part del gènere operístic. El resultat n’ha estat la publicació del llibre L’òpera catalana: síntesi històrica, publicat el desembre de 2022 per l’editorial Ficta Edicions.
Per què no et pots perdre els nostres propers viatges a Madrid?
Jaume Graell – President d’Amics del Liceu
Joan Matabosch – Director del Teatro Real
El president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, s’ha reunit amb Joan Matabosch, director del Teatro Real a Madrid, que comparteix amb tots els Amics per què es tracta de dos viatges imprescindibles per a tots els amants de l”òpera amb ganes de viure noves experiències operístiques!
L’any Victòria
La Fundació Victoria de los Ángeles ha presentat recentment el programa d’actes i activitats de commemoració de l’Any Victoria, en el centenari del naixement de la soprano barcelonina. L’1 de novembre de 2023 serà la data d’inauguració amb un acte solemne i un concert a la Universitat de Barcelona. Presidit per Helena Mora i comissariat per Marc Busquets, presidenta i director artístic de la Fundació respectivament, l’Any Victoria de los Ángeles inclourà també una gala al Gran Teatre del Liceu amb la presència de destacades figures femenines d’àmbit internacional,
“La gata perduda” guanya el Premi Max de les Arts Escèniques
L’octubre de 2022 el Gran Teatre del Liceu va acollir l’estrena mundial de La gata perduda, amb música d’Arnau Tordera i llibret de Victoria Szpunberg. Es tracta d’un espectacle de nova creació emmarcat dins el LiceuApropa, el projecte social del Gran Teatre del Liceu. Una òpera comunitària coliderada pel Teatre i entitats, organitzacions i col·lectius del Raval que va comptar amb la participació activa de nou-cents habitants i setanta associacions i organitzacions del barri.
“El gran teatre del Liceu desaparegut”
A finals de 2022, amb motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu, l’editorial Efadós va publicar El Gran Teatre del Liceu desaparegut, un llibre del periodista i escriptor, Albert Torras Corbella, que ressegueix la trajectòria d’aquests 175 anys de vida del nostre Teatre. Des de 1847 fins al segon incendi del Teatre, el gener de 1994; des dels grans balls de màscares del segle XIX fins a la creació d’Amics del Liceu el 1987, passant pel primer incendi de 1861, la bomba de 1893, la Guerra Civil, l’única funció de Maria Callas o l’arribada de veus com Tebaldi, Caballé, Carreras, Aragall, Pavarotti, Kraus i Victoria de los Ángeles.
Nova edició del Primavera Life Victoria
Aquest mes de maig arrenca una nova edició del festival de lied Primavera Life Victoria que, com a preludi dels actes de commemoració del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, que s’iniciaran l’1 de novembre de 2023, presenta una programació dedicada al compositor que més vegades va interpretar la soprano al llarg de la seva carrera, Franz Schubert. En aquesta edició tan especial hi participaran cantants i pianistes de primer nivell com Stephane Dégout, Simon Lepper, Sholto Kynoch, James Newby, Àngel Òdena, Mercedes Gancedo, Montserrat Seró, Malcolm Martineau, entre molts d’altres.
