Maxim Mironov (Tula, Rússia, 1981) està considerat com un dels millors tenors de belcanto del moment. Actualment interpreta el personatge de Lindoro a la producció de L’italiana in Algeri que podem veure durant aquest mes de desembre al Liceu i acaba de publicar un disc d’àries de cambra de Rossini que ha volgut presentar en exclusiva als nostres socis en una trobada al Conservatori del Liceu.

Amics del Liceu: Com van ser el seus anys de formació i el seu debut a Moscou? Què el va fer decantar pel belcanto?

Maxim Mironov: Diguem que he començat a cantar molt tard, perquè tot va començar per un cop de sort. Un bon dia vaig sentir per la televisió el concert dels tres tenors a París l’any 1998, i quan el vaig sentir vaig pensar que era quelcom meravellós, i que jo també volia fer-ho. Aleshores, vaig començar a cantar a Tula, la ciutat on vaig néixer, i la meva professora em va suggerir continuar estudiant a Moscou. Vaig decidir abandonar els meus estudis universitaris de química i biologia i anar-me’n. Els meus pares no van estar gaire contents perquè deien que moriria de gana, però vaig continuar estudiant cant a l’Escola Estatal de Música Gnessin a Moscou, i de manera paral·lela vaig debutar al Teatre d’Òpera Helikon, un dels set teatres d’òpera de Moscou, a l’edat de 22 anys.

En referència al belcanto, me l’ha fet escollir el meu professor, i li agraeixo molt, perquè escollir el repertori adequat per cada tipus de veu és quelcom essencial, que et permet anar més enllà en la teva carrera. Tal com deia Kraus quan li demanaven com era possible que a la seva edat cantés tan bé, ell responia que el secret de la seva longevitat vocal era que sempre havia cantat el seu repertori. Penso que aquesta és la clau, el secret. I jo he tingut la sort que el meu professor Dimitri Vdovin a Moscou em va donar com a primera ària per estudiar «Languir per una bella» d’una gran dificultat tècnica per algú que comença, però en el seu dia em va dir que fes l’esforç i que l’estudiés, perquè la cantaria tota la vida. I és així, encara la canto. I així és com vaig escollir el belcanto, del qual després em vaig enamorar. El belcanto no és un estil, és un conjunt d’elements. S’inicia en el barroc i s’estén fins a Verdi. No es tracta de cantar «bonic», sinó d’utilitzar els mitjans que ens ofereixen la música i els instruments per portar al límit els sentiments humans.

AL: Com va ser el seu pas per la Helikon Opera? Què ha suposat per vostè?

MM: Un cop de sort, perquè era l’aniversari de la fundació de la ciutat de Sant Petersburg, i  la Helikon Opera va decidir fer una òpera barroca, Pierre le grand, d’André Grétry, on el protagonista és un tenor agut, i en buscaven un. El meu professor em va dir que anés a fer la prova, i finalment em van agafar. Ha estat un punt important perquè he tingut la possibilitat de treballar i entendre com funciona un teatre d’òpera per dins. Es tracta d’una màquina molt complexa, on tu només ets una part de l’engranatge, no una gran diva entorn a la qual gira tota la resta. És important entendre aquest punt, i saber que en un teatre hi treballen moltes persones juntes per fer que l’engranatge funcioni correctament. Com a cantant, has de ser allà i fer la teva funció, però quan l’acabes, has de deixar pas perquè hi ha una altra persona que també ha de fer la seva part. En definitiva, “opera” vol dir “treballar” en italià, així doncs, l’òpera és una feina complexa, on hi treballa molta gent.

AL: En l’any del 150è aniversari de la mort de Rossini publica el CD d’àries de cambra del compostior Questo è Rossini! Què ha significat Rossini a la seva carrera?

MM: Per a mi Rossini és un compositor molt important, que m’acompanya des del començament i veurem fins on em portarà. De moment m’ha donat molta satisfacció. Tot allò que tinc és gràcies a Rossini. És un compositor complex, molt interessant i que ha viscut una vida llarga i ha escrit moltes òperes, però no només això. A un cert punt va decidir deixar d’escriure òperes i hem decidit fer aquest CD amb àries de càmera per posar de manifest que Rossini que hi ha una part de la seva obra que és preciosa i gairebé inexplorada. Tots coneixem «Largo al factotum» però hi ha una altra part més íntima on és més lliure per deixar volar la imaginació, ja que a les òperes hi ha uns esquemes determinats, però en aquestes àries de cambra no hi són, i això fa que el compositor sigui totalment lliure.

AL: Què suposa per un cantant la producció d’un disc?

MM: És una feina dura, lligada a la recerca, perquè no només has de trobar les peces adients, també les has d’entendre. Per què s’han escrit, per a quines ocasions, per a qui, quan s’han cantat… és una feina intensa i et porta a estar en contacte amb moltíssima gent. Hem començat anant a la Fundació Rossini, patronat de la qual ha participat en aquest CD, que s’han encarregat dels textos que acompanyen cada ària. En aquest CD vam tenir la idea de gravar amb un instrument històric, similar al que tocava Rossini, amb un so molt particular i per al qual també feia falta trobar un músic que dominés la tècnica. Richard Barker és un especialista en aquest instrument d’època i hem tingut la sorta de treballar amb ell. En definitiva, és un treball intens, però molt divertit i interessant.

AL: Quan va realitzar el seu debut i el gran salt al Festival de Pesaro?

MM: El debut el faig a Moscou amb Pierre le grand a la Helikon Opera, i a Europa debuto l’any 2004  amb La Cenerentola al Théâtre des Champs Elysées. L’any 2005 em vaig formar a l’acadèmia de Pesaro amb el mestre Alberto Zedda. Un any més tard vaig debutar justament amb L’italiana in Algeri.

AL: Com ha estat el seu debut al Gran Teatre del Liceu?

MM: Ha estat molt emocionant, és un teatre amb una gran història al darrere, i el que més m’ha sorprès és que compta amb un públic molt atent, que t’estudia. A l’estrena he vist uns trenta prismàtics només a la platea, fins i tot a primera fila! És un públic que en sap, que t’escolta i que aprecia la feina dels cantants, la qual cosa és reconfortant perquè veus que el teu esforç no és en va.

AL: Podrem escoltar-lo aviat al nostre escenari en les properes temporades?

MM: Sí, ja tinc contracte per a la nova producció de Il barbiere di Siviglia, l’any 2020, tinc moltes ganes de tornar a Barcelona!