![](https://amicsliceu.com/wp-content/uploads/2020/12/logo.png)
Octubre 2024
Full Informatiu
Editorial / Octubre 2024
Les veus de la temporada 2024-2025
Jaume Graell
President d'Amics del Liceu
El Liceu ha estat i és un teatre en què els grans cantants, el que abans anomenàvem els divos i dives, són molt apreciats i s’estableixen en ocasions relacions d’amor entre el públic i determinats artistes. Per sort, l’evolució del nostre teatre ha seguit el camí de l’equilibri entre tots els elements que són necessaris en una òpera: a més dels cantants, també l’orquestra, el cor i la producció.
En l’actualitat podem gaudir d’una orquestra i cor d’alt nivell, i produccions dels millors creadors, malgrat que puguin donar lloc a polèmiques entre els afeccionats, molt saludables, necessàries, i que ens obliguen a pensar.
En l’apartat vocal val la pena fer una ullada al llistat d’artistes que veurem aquesta temporada, sobretot per destacar cantants de gran renom i molt valorats a Europa i Amèrica, però que encara no són prou coneguts al nostre teatre i és molt interessant descobrir-los.
De coneguts, estimats i admirats al Liceu, n’hi ha una llarga llista en la ment de quasi tothom: Sondra Radvanovsky, Piotr Beczala, Elina Garança, Saioa Hernandez, Maria Agresta, Ermonela Jaho, Sonya Yoncheva, Nadine Sierra, Klaus Florian Vogt, Irene Theorin, Marina Rebeka, Xavier Sabata, Julie Fuchs, Ludovic Tezier, Lise Davidsen, Matthias Goerne, Serena Sáenz, Juan Diego Flórez, i una llarga llista d’artistes coneguts a casa nostra.
Però prestem molta atenció als que no han cantat mai al Liceu, o bé sí que hi han cantat però en un altre moment de la seva carrera que no els va permetre demostrar les seves ara reconegudes qualitats. La soprano Sara Jakubiak, protagonista de Lady Macbeth de Mtsensk, va causar un gran impacte en el seu debut a Berlín amb Das Wunder der Heliane per la qualitat de la veu i la personalitat dramàtica en escena. Actualment canta rols de Wagner, Strauss, Xostakóvtix, entre d’altres, arreu del món. El tenor Brian Jagde, que ja havia cantat a La Gioconda, ha demostrat un gran potencial. En l’actualitat està cantant el gran repertori verdià de tenor spinto als teatres d’òpera més importants (La Scala, Wiener Staatsoper, Metropolitan de Nova York, etc.) i el podrem veure com a Don Alvaro a La forza del destino, al costat del Don Carlo di Vargas d’Amartuvshin Enkbat, baríton nascut a Mongòlia, guanyador del concurs Operalia, entre molts d’altres, i una de les veus de la seva corda més impactants en l’actualitat.
La soprano americana d’origen llatí Aylin Perez, una de les Cio-Cio-San de Madama Butterfly, és una figura estel·lar al Metropolitan de Nova York els darrers anys. Lírica, d’una sensibilitat enorme, commou el públic amb la seva capacitat expressiva. Xabier Anduaga, que ja ha cantat al Liceu, ha evolucionat molt, entre líric lleuger i líric pur. El podrem escoltar en dos títols d’aquesta temporada: La traviatta i La sonnambula. Com a exemple de la seva evolució, assenyalem que a l’Òpera de Viena va haver de fer un bis d’«Una furtiva lacrima». La soprano lírico-dramàtica Elisabeth Teige és actualment la reina del Festival de Bayreuth, on ha interpretat els rols de Senta, Elisabeth, Sieglinde, etc. Al Liceu serà Elsa a la nova producció de Lohengrin.Pretty Yende, soprano lírica coloratura que actualment està tenint una carrera meteòrica arreu del món, oferirà un concert al costat de Nadine Sierra.
El repertori amplíssim de la soprano Asmik Grigorian, capaç d’impressionar amb la seva Salome però també amb Suor Angelica, la converteix en una de les més grans figures de la lírica actual que emociona com a actriu amb la creació dels seus personatges. Estrella absoluta al Festival de Salzburg els darrers anys, serà Rusalka al Liceu el proper mes de juny.
En resum, una temporada per degustar el bo i millor de l’actualitat operística mundial.
Entrevista / Ángeles Blancas, soprano
Ángeles Blancas, (Madrid, 1965) és una soprano especialitzada en el repertori dramàtic del segle XX. El 2023 rep el Premi Òpera XXI a la millor soprano de l’any 2023 i enguany una de les protagonistes de Lady Macbeth de Mtsensk, ja que interpreta el paper de Katerina en un dels casts. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb Giulio Cesare i ha tornat amb Turandot i Homenatge a Ángeles Gulín (2004/05), La voix humaine (2006/07), Luisa Miller i Don Giovanni (2007/08), La cabeza del Bautista i Me llaman la primorosa (2008/09), Pagliacci (2010/11) i Una voce in off (2014/15).
Amics del Liceu: Ángeles, normalment comencem les entrevistes preguntant als nostres convidats com van entrar en aquest món, però en el teu cas hi ha un gran sol per girar al seu voltant que és la teva família.
Ángeles Blancas: Ho has descrit molt bé, els meus pares són com un gran sol, m’acompanyen sempre. Amb ells vaig aprendre, vaig estudiar, anava amb ells als assajos, però no m’acabava de decidir perquè és una professió meravellosa però la carrera és terrible. Jo hauria volgut fer arqueologia, història antiga, belles arts… i vaig acabar entrant per la porta de darrere. Sempre he estudiat música, però un dia les coses van fer un gir i em vaig veure fent les proves d’ingrés a l’Escola Superior de Cant, una mica de la nit al dia. A casa sempre s’ha cantat, jo feia classes de teatre perquè el món de la interpretació em fascinava, però era una adolescent sense les coses clares.
AL: Va ser una sort per nosaltres perquè t’hem pogut gaudir durant moltes temporades. Com va ser el teu debut?
AB: El meu debut va ser amb la Reina de la Nit al Teatro de la Zarzuela en un segon repartiment. D’això ja fa molt de temps, fa uns trenta anys que cavalco pels escenaris. Era una producció d’Emilio Sagi i allà va començar tot.
AL: M’ha sorprès molt, tot i que és evident que la veu evoluciona, però m’he estat informant de la teva carrera i de cop et veig a Youtube cantant «Bel raggio lusinghier» de Rossini…
AB: Cal saber fer tots els canvis. Vaig començar de soprano lleugera, després vaig anar avançant cap a lírica. Hi havia una cosa en la meva veu que sempre tenia certa tendència, però mai no he forçat res, sempre he deixat que les coses succeïssin. El meu pare sempre em deia que allò que passava en el nostre cervell es transmetia a tot el cos. El repertori de Donizetti, Rossini, etc., el trobo molt bonic, però sempre notava que em faltava alguna cosa. Quan em van oferir per primer cop Rusalka el 2007 vaig dir, ara sí. Va haver-hi un període de transició bastant complicat on es varen barrejar moltes coses, però mai no vaig forçar la maquinària. Els meus pares em van ensenyar una gran tècnica, imprescindible per poder cantar i donar a tots els personatges el que tens al cap.
AL: És molt bonic tenir aquest coaching familiar tan proper que et va evitar escollir rols poc adquats.
AB: Sí, treballar amb els pares no és fàcil, però ho tenia molt clar. Els he vist en escena, treballar, patir, passar-ho malament. Tot es compartia.
AL: De part de tots els Amics i Amigues, et volem felicitar pel Premi Ópera Actual de l’any passat per la Kostelnička de la Jenufa a Sevilla. És el que dèiem, et faltava alguna cosa en aquest repertori i vas començar amb la Rusalka i et vas llençar cap al segle XX.
AB: Sí, aquest és el meu lloc. La veu cada vegada està agafant cos i un color més fosc. Kostelnička, per exemple, tot el que és Janácek, Strauss, Wagner, Prokofiev, Reinman, ja parlant de música més contemporània, Wolfgang Rhim, dos dels grans mestres del segle XX-XXI. Aquí és on estic millor, el repertori, els rols, la dramatúrgia, la potència expressiva, és on em trobo millor. No vull mirar enrere però els 15 anys d’interpretar Rossini, Bellini, Donizetti, els primers Verdi, em van donar un bagatge tècnic que poso al servei del segle XX.
AL: I amb això arribem a Katerina Ismailova. Explica’ns com la veus, com te la fas teva, com és aquesta Katerina d’Ángeles Blancas?
AB: No ho sé (riu). Encara estic aprenent d’ella, és un paper que debuto, els assajos han estat un pèl escassos però funciona així en tots els teatres amb els segons repartiments. Tot el que jo porto mentalment, tot el que he llegit m’ajuda, estic aprenent d’ella, tant a nivell vocal com a nivell de gaudir totalment d’ella sense que hi hagi cap passatge en el qual no em senti còmoda. La música de Xostakóvitx és totalment descriptiva i això és una grandíssima ajuda. El personatge de Katerina és gairebé àrid, en certa manera. No es desvia, en el moment en què troba el seu nord, que és Serguei i tot el que ell li proporciona, ja no hi ha marxa enrere. A part de la societat que la rodeja, que és terrible, hi ha la seva naturalesa psicològica, matar i fer qualsevol cosa per estar amb ell, però no només pel sol fet d’estar amb ell, sinó pel que ell li ha fet descobrir, que és ella mateixa, sentir-se viva, més enllà de la moralitat. Fins i tot en el text de Leskov, el personatge està gairebé abandonat. En la primera escena, que és molt descriptiva, es mou en aquest món de lassitud i d’abandonament. Però apareix Serguei i remou tot el que ella té dins, hi ha un sentiment com d’hipnosi que va més enllà de la realitat i per això fa el que fa.
AL: De fet, Àlex Ollé diu que ella és una bomba de rellotgeria
AB: Sí, mai saps què pot passar amb les persones que les provoques, les provoques… i un dia exploten.
AL: Què tal aquesta producció?
AB: Estèticament és un espai molt bonic i molt inspirador.
AL: Per anar acabant, fem un repàs: Cleopatra de Giulio Cesare, Liù de Turandot, Nedda, Luisa Miller i Donna Anna, pel que fa a presegle XX, i en aquest pas a aquest repertori, La cabeza del Bautista, La voix humaine i Una vocce in off, sense comptar l’escenari del Foyer en el qual també has interpretat diverses peces.
AB: Sí, allà vam fer Me llaman la primorosa, un espectacle molt bonic de sarsuela. Sí, en el meu repertori hi ha Donizetti, Bellini, Verdi, Puccini… No sé per què quan realment creix un cantant és repetint els rols, però no he tingut aquesta sort. Estic desitjant tornar a fer L’àngel de foc, tant de bo surtin moltes Lady Macbeth a partir d’aquí, tot i que per una artista espanyola sempre és més complicat.
AL: Ah sí?
AB: Sí, però no per l’aprenentatge en sí, jo no tinc problema a cantar en txec, en alemany, en urdú si és necessari. Però sempre és més fàcil que aquest tipus de repertori li donin a les cantants americanes, a les alemanyes o noruegues, en canvi a les espanyoles ens veuen més en el repertori italià o sarsuela. Això forma part de la dificultat de la carrera. Has d’estar sempre en òptimes condicions, demostrant i deixant-t’hi la pell.
AL: En una d’aquests títols que hem citat, a La voix humaine vas estar meravellosa i és on veus aquesta part que comentes de la interpretació, no només el cant.
AB: És un rol que ja no faig perquè la meva veu ja no em deixa. Però aquesta qüestió de la realitat teatral, he aplicat el mateix quan he interpretat Bellini, Rossini o Poppea, perquè també he fet Monteverdi. Es tracta d’aplicar aquesta sensibilitat teatral i interpretativa a tot el que fas. Evidentment el segle XX és clarament això, si no saps interpretar, estaràs deixant de banda moltes coses meravelloses. Però en el segle XVII, XVIII, XIX… s’ha de fer igual. En aquests anys les coses han madurat i evolucionat. Quan vaig començar els tipus de veus eren més estrictes, estava tot molt esquematitzat.
AL: Què significa debutar aquest rol en aquest teatre? Què significa el Liceu per tu?
AB: Jo estimo aquest teatre, la meva mare estimada aquest teatre i aquesta ciutat. A més aquest teatre té un cinquè pis, uns Amics del Liceu, que és molt trencador, no tots els teatres ho tenen. El Teatro Real mateix no ho té. Aquí doneu canya, teniu un impuls especial… i el Teatre del Liceu és història.
AL: Moltes gràcies per la teva generositat i per inaugurar aquesta temporada d’entrevistes i toi, toi, toi amb la Katerina.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci/a
Jaume Graell
President d'Amics del Liceu
President d’Amics del Liceu i gran amant de l’òpera des de la seva infantesa
Lady Macbeth de Mtsensk / fons
Xostakóvitx, política i una òpera que defensa l’assassinat
Simon Morrison
Professor del Departament de Música de la Princeton University
La carrera de Dmitri Xostakóvitx és la més profundament polititzada de la història de la música russa, potser en tota la història de la música. I la peça més polititzada de tot el repertori podria ser la seva òpera Lady Macbeth de Mtsensk. L’obra va ser condemnada per la premsa soviètica el 1936, dos anys després de la seva exitosa estrena a Leningrad. L’any 1934 l’òpera es va representar més de cinquanta vegades en aquesta ciutat, i es va estrenar a Cleveland, Nova York i Filadèlfia, juntament amb Buenos Aires, Londres, Praga, Estocolm i Zúric. Però un dia, el martell de la censura va caure sobre l’obra.
L’òpera està basada en una novel·la curta de 1865 de Nikolai Leskov, segons l’adaptació de Xostakóvitx i Alexandr Preis. El personatge que dona nom al títol, l’esposa d’un comerciant sense fills Katerina Ismailova, porta una vida trista en un poble depriment (Mtsensk és un lloc real a prop de la ciutat d’Oriol, coneguda al segle XIX per la seva indústria). Per escapar del seu entorn desolador i per venjar-se del seu espòs, estúpid i infidel, Katerina es converteix en amant de Serguei, treballador d’un molí fariner, després que aquest l’agredeixi sexualment.
Lady Macbeth de Mtsensk / vocalitat
Lady Macbeth de Mtsensk: vocalitat i enregistraments
Jaume Radigales
Crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull
Quan Dmitri Xostakóvitx va escriure Lady Macbeth de Mtsensk (Ledi Mákbet Mtsénskogo Uyezda), comptava entre vint-i-set i vint-i-vuit anys. Ja havia mostrat el seu talent musico-teatral en l’òpera anterior El nas (Nos), de 1930, i hauria pogut fer més i grans coses en el terreny operístic si el remaleït editorial del diari Pravda el 1936 («Caos en lloc de música») no li hagués tallat les ales, titllant la seva música d’esquerranosa i contrària als principis del realisme socialista.
Amb tan sols dues òperes, el compositor demostrava el seu domini de la cosa escènica, gràcies a una eficaç narrativa musical i, sobretot, a una sàvia vocalitat. Certament, Lady Macbeth de Mtsensk és una obra de grans dificultats per als solistes (també per al cor i l’orquestra), però està molt ben escrita per a la veu i és agraïda, especialment per al rol de Katerina Ismailova. Això sí, tant ella com la majoria dels personatges restants han de cantar fent front a una orquestra d’enormes proporcions, que pot arribar a un centenar de músics.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn d’«Idomeneo»
Amb motiu de la representació en versió concert de l’òpera Idomeneo de W. A. Mozart al Gran Teatre del Liceu, recuperem la conferència que Verónica Maynés, musicòloga, crítica musical i professora, ens ha ofert sobre aquest títol mozartià que serà dirigit per René Jacobs
Conferència a l’entorn de “La traviata”
Amb motiu de les representacions de La traviata al Gran Teatre del Liceu, recuperem la conferència que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ha ofert sobre aquesta obra mestra de Giuseppe Verdi
Agenda / Activitats
Nou cicle musical “Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII”
Curs presencial o virtual (a escollir)
2 sessions: dimarts 4 i dimarts 11 de febrer a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 30€ (16€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 33€ (17€ una sessió sola)
Preu públic general: 36€ (19€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 25€ (socis d’Amics del Liceu) o 30€ (públic general)
*Preu virtual: 28€
Durant el mes de febrer, amb motiu de la recuperació d’una de les obres del barroc català La Merope en versió concert, els Amics del Liceu us proposem un cicle musical a l’entorn de la figura del compositor Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII, impartit per Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
Domènec Terradellas (1713-1751) és una de les figures més importants de la història de la música catalana. Adscrit a l’escola napolitana, la música de Terradellas es situa en una interessant cruïlla entre el barroc i el classicisme. La versió en concert de la seva òpera La Merope (1743) programada al Gran Teatre del Liceu per al proper 20 de febrer, és una bona ocasió per acostar-nos a aquesta reeixida figura.
Conferència a l’entorn del “Rèquiem” de Mozart
Dimecres 12 de febrer a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de Rèquiem de Mozart que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de febrer, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Massagué, periodista, crítica musical i col·laboradora habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de W. A. Mozart amb escenografia de Romeo Castellucci per primera vegada al Liceu. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visitem l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”
Dimarts 18 de febrer a les 15.30h (places disponibles) 17h (places exhaurides)
Divendres 21 de febrer a les 12h (places exhaurides)
Museu Picasso (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 14€
*Preu acompanyants no socis: 15€
Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914” que té lloc aquest hivern al Museu Picasso. La mostra explora la relació entre els artistes catalans i París durant un moment clau de la història de l’art: finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d’un moment cabdal dins de la història de l’art, ja que la ciutat de París era la capital mundial de l’art modern i el bressol de l’experimentació avantguardista.
Conferència a l’entorn de “La Merope”
Dimecres 19 de febrer a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Domènec Terradellas (Barcelona, 1713 – Roma, 1751), ha sigut el compositor català més cèlebre del segle XVIII. Amb una fascinant vida artística i una obra rica i brillant.
La Merope, és una òpera que explora els límits del destí, la desesperació i l’amor incondicional. Amb una delicada música i un argument intens, centrada a l’antic món grec, desvetlla la complexitat de les relacions humanes en un context d’epopeia i dolor. Aquesta peça va ser una de les obres més destacades de la seva carrera i una de les obres més ambicioses de la seva producció operística.
La conferència anirà a càrrec d’Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1972) musicòleg, i assagista, ha dedicat la seva activitat a la docència, l’escriptura i a la crítica musical.
A més, amb motiu d’aquesta òpera, els Amics del Liceu hem organitzat un cicle especial de dues conferències a l’entorn de la figura de Domènec Terradellas, cliqueu aquí per a més informació.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Sortida d’un dia a Montserrat amb motiu del mil·lenari
Dijous 27 de febrer a les 08.30h (places exhaurides)
Montserrat (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 95€
Preu acompanyants no socis: 100€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant
Amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, els Amics del Liceu us proposem començar les nostres sortides culturals de l’any amb una sortida comentada a Montserrat.
Començarem el dia visitant el Monestir de Santa Cecília de Montserrat situat en un dels enclavaments més bells de la muntanya i tancat habitualment al públic. Es tracta d’un espai únic que data del segle XI, un dels exemples més destacats d’arquitectura romànica a la regió. El conjunt ha estat objecte de diverses intervencions al llarg del segle XX, entre les quals destaca la restauració duta a terme per Puig i Cadafalch entre els anys 1920 i 1930. Actualment, acull l’obra d’un dels artistes contemporanis de més renom internacional: Sean Scully. Pintures, vitralls de colors, retaules i frescos omplen les naus d’aquesta església romànica consagrada a Santa Cecília, patrona de la música.
Propers Viatges
Florència, del 6 al 10 de març
El proper mes de març els Amics del Liceu us proposem un viatge a Florència per poder gaudir d'una òpera i un concert: Norma de V. Bellini, protagonitzada per Jessica Pratt, i la Simfonia Fantàstica de Berlioz amb l'Orchestra del Maggio Musicale…
Nàpols, del 21 al 25 d’abril
Aquest mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols, per gaudir d'un dels teatres italians més emblemàtics, el San Carlo, i de dues òperes molt poc representades actualment. Per començar, encara emmarcat dins l’Any Puccini, podrem veure La fanciulla…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…
Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…
Festival de Santa Fe, del 22 al 27 de juliol
El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…
Amics Destaca
Els Amics del Liceu rebem la Medalla d’Or del Liceu!
Benvolguts Amics i Amigues,
Ens fa especial il·lusió comunicar-vos que eguany, i en el marc del 25è aniversari de la reobertura del Teatre, el Gran Teatre del Liceu distingeix Amics del Liceu amb la Medalla d’Or institucional.
La Medalla d’Or és la màxima distinció del Gran Teatre del Liceu i s’atorga per reconèixer la tasca i dedicació de persones o institucions en àmbits culturals. Es valora especialment el prestigi, la internacionalització i la contribució a la cultura operística. Des de la seva creació, les medalles s’atorguen amb la finalitat d’enaltir la tasca, la dedicació i l’activitat portada a terme per persones, institucions o col·lectius en diferents àmbits culturals i, més en concret, del Gran Teatre del Liceu, com a referent en l’àmbit operístic.
Concert especial amb les millors àries de Puccini
Dijous 28 de novembre a les 21.30h
Palau de la Música Catalana
Col·laboració amb el Diari Ara
Els Amics del Liceu us recomanem el concert especial amb els millors àries de Pucini, que tindrà lloc el proper 28 de novembre al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari de la mort del compositor. L’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Julio García Vico i juntament amb els cantants Alejandro Roy, Isabel Ortega i Maria Miró, celebraran l’obra d’un dels més grans compositors d’òpera de tots els temps. El programa inclourà àries, duets i números orquestrals de les seves òperes més populars: Turandot, Tosca, La Bohéme, Madama Butterfly o La Rondine, entre d’altres; amb la interpretació d’àries immortals com “Un bel dì vedremo”, “O mio babbino caro” o “Nessun dorma”, entre moltes més.
Recomanem el llibre “Òpera, manual d’instruccions” d’Àlex Ollé
“Aquest llibre neix de la voluntat d’ Àlex Ollé de reflexionar sobre el llarg i complex procés de creació d’una òpera, des de l’encàrrec fins el dia de l’estrena.”
Aquest llibre ofereix una immersió profunda en el procés de creació de l’òpera Lady Macbeth de Mtsenk a través de la visió i lideratge del director escènic Àlex Ollé. Presentat en format entrevista, el llibre proporciona una narrativa àgil. Estructurat en 15 punts clau, es desglossen les etapes essencials del procés creatiu, des del primer impuls de portar a escena aquesta obra fins la seva estrena. Cada punt explora una faceta diferent de l’esforç i la complexitat involucrats en la producció d’una òpera d’aquesta envergadura. Es detallen aspectes com la inspiració inicial, la investigació del context històric i literari, el desenvolupament del concepte escènic, els dissenys d’escenografia i de vestuari, els assajos i la integració musical.
Gaudeix dels Cinemes Verdi amb el carnet d’Amics del Liceu
Matinals d’Òpera i Ballet (cada diumenge a les 11.30h)
Dimarts culturals (dimarts a les 11.30h I a les 18.15h)
Cinema Verdi (Com arribar-hi?)
Gràcies a la nostra col·laboració amb els Cinemes Verdi, els Amics del Liceu gaudim d’un descompte especial per a les sessions d’òpera i cultura!
Cada diumenge, gaudeix de les millors òperes i ballets als escenaris més prestigiosos del món, i cada dimarts, no et perdis els millors documentals d’artistes de gran renom. Mostra el teu carnet d’Amics del Liceu a les taquilles del cinema quan compris les teves entrades i gaudeix dels Dimarts Culturals i també de les Matinals d’Òpera a preu especial!
Consulta aquí la programació completa de les Matinals d’Òpera
Consulta aquí la programació completa dels Dimarts Culturals
Promo especial BCN Clàssics
BCN Clàssics
Fins a un 20% de dte exclusiu per als Amics del Liceu
Codi promocional: AL245
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics del Liceu gaudim d’un descompte especial en l’abonament del cicle de concerts, que consisteix en un total de deu concerts al Palau de la Música Catalana, d’octubre a maig (inclòs un concert extraordinari de G.Dudamel & London Symphony i Marina Rebeka que tindrà lloc al Liceu).
Els Amics del Liceu tenim un 20% de descompte en l’abonament sencer a la temporada (10 concerts) i un 15% en els Abonaments de 6 concerts i de 4 concerts aplicant el codi promocional exclusiu AL245 en el moment de fer la compra. També es poden comprar els abonaments i localitats per telèfon: 93 342 61 75 ext (203) i, identificant-vos com a Amics del Liceu, se us aplicarà el mateix descompte.
Podeu consultar la programació sencera del cicle i els diferents abonaments aquí