skip to Main Content

Abril 2023

Full Informatiu

Editorial / Abril 2023

Gràcies, amigues i amics!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Encara recordo com a vocal de la junta del nostre antic president, en Ramon Bassas, la petició d’una sòcia de tenir més oportunitats de veure’ns tots plegats fora de les activitats que fem al teatre, amb la finalitat de conèixer altres socis en altres activitats culturals. Ja aquella junta va entomar el repte i la prova és que avui en dia tenim més activitats culturals desplegades al llarg del mes que mai. Però si hi ha una activitat que defineix el tarannà de trobada de les nostres amigues i amics és l’assaig general d’una de les òperes de la temporada. Enguany, el vàrem celebrar en ocasió de l’assaig de la Manon massenetiana en la producció d’Olivier Py: l’últim assaig d’una llarga llista,que recentment, ha inclòs òperes com La Bohème, Pélleas et Méllisande o Les Pêcheurs de perles.

L’assaig de la temporada és un dels puntals de les nostres activitats anuals. És aquell moment on el teatre ens dona a cada un de nosaltres les gràcies per ser fidels amics, i ens cedeix en exclusiva aquesta oportunitat de veure com es treballa dies abans del gran moment de l’estrena. Nosaltres compartim per unes hores aquesta alegria de veure la tasca d’una producció i de tots els equips del teatre (solistes, cor, orquestra, però també tots aquells que treballen amagats al rere-escena i en altres departaments del teatre) que han fet possible la màgia de poder alçar el teló. El luxe aquest cop va ser poder comptar amb Nadine Sierra, Michael Fabiano, Alexandre Duhamel i Laurent Naouri com a protagonistes principals de l’òpera, així com les nostres veus de casa; va ser poder escoltar al cor i a l’orquestra, dirigida aquest cop per un director ja habitual al teatre, Marc Minkowski. Per a nosaltres va ser un plaer tornar-nos a retrobar totes i tots plegats per unes hores i veure’ls contents comentant l’òpera a la sala, al saló dels miralls o al vestíbul.

Ens fem ressò de les paraules del nostre president, Jaume Graell, sobre l’escenari: celebrem una sintonia immillorable amb el teatre, on, gràcies a vostès, esperem encara aportar més amigues i amics. I tot esperant que l’assaig d’enguany hagi estat de la seva satisfacció, encara podem celebrar una nova ocasió de trobar-nos totes i tots plegats enguany: la recuperada (abans de la pandèmia només en vàrem poder celebrar una!) nit dels Amics, que se celebrarà el dia 26 de maig. Aprofitant el lliurament dels premis de la crítica, ens podrem trobar al nostre estimat Liceu un cop més en un ambient més distès per brindar per la nostra amistat.

Entrevista / Pene Pati, tenor

Pene Pati (Samoa, 1987) és un dels tenors més brillants i entusiastes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu. Aquest darrer mes, l’hem pogut veure fent el paper de Des Grieux a Manon i prèviament durant el magnífic recital amb la soprano Sara Blanch, amb qui va cantar a causa de la cancel·lació de Xabier Anduaga. Durant els seus anys de formació, Pati va guanyar premis i concursos com el premi Bel canto del concurs Joan Sutherland i Richard Bonynge (2012), el primer premi al concurs Montserrat Caballé (2014), el segon premi i el de l’audiència del concurs Operalia (2015) i el segon premi del concurs Neue Stimmen (2015). Es donà a conèixer interpretant el paper de Duc de Màntua (Rigoletto) a la San Francisco Opera dirigit per Nicola Luisotti i Percy (Anna Bolena) a l’Opéra National Bordeaux amb direcció de Paul Daniel.

Entre els seus compromisos per a aquesta temporada trobem la interpretació del Duc de Màntua a l’Opéra de Rouen i al Teatro di San Carlo de Nàpols, La damnation de Faust a l’Opéra Monte-Carlo, La favorita a Bordeus, Mitridate, re di Ponto a la Staatsoper Berlin amb direcció de Mark Minkowski, així com Rodolfo (La bohème) al Théâtre des Champs-Élysées de París. Va participar al concert El somriure de Montserrat Caballé (2018/19), i aquest és el seu debut escènic al Gran Teatre del Liceu.

Amics del Liceu: Amb la cancel·lació de Xabier Anduaga, el teu debut va passar abans d’hora al Liceu i per casualitat. Ens podries explicar com va ser aquesta experiència?

Pene Pati: Era la nit just abans del recital quan vaig rebre la trucada per cantar amb la Sara Blanch. Em van passar el programa previst i no me’l sabia completament. Sabia que la Sara estaria nerviosa pel canvi, així que vaig pensar que el millor era modificar el mínim possible el programa per no generar més nervis. Sembla difícil de creure, però ens vam conèixer mitja hora abans d’actuar el passat 24 de març. Vaig dir-li que no es preocupés gens, que es relaxés i que ho passaríem bé a l’escenari, que és la manera com millor surten els recitals.

AL: Com són els teus inicis a Samoa? Com comença la teva trajectòria?

PP: Van ser uns inicis divertits perquè jo sempre he cantat. Com a polinesi, el cant és part de la cultura i no ho veus com un talent perquè, en definitiva, tothom canta. Mai havia volgut ser cantant ni músic, jo volia estudiar informàtica. Durant els meus estudis cantava en un cor i aleshores em van dir que m’hi podria dedicar, però ho vaig desestimar. No va ser fins que algú em va dir que mai arribaria a ser cantant d’òpera perquè no era quelcom propi d’un polinesi que em vaig plantejar si això m’ho deien perquè mai cap polinesi ho havia fet abans o perquè realment no m’hi veien.
En definitiva, la idea de provar quelcom impossible a priori va ser un gran motor, sé que estava molt en desavantatge respecte altres cantants que havien començat des de molt petits, amb 4 o 5 anys, i jo vaig començar amb 21, però a la vegada aquesta diferència m’ha fet treballar de valent per posar-me al dia i estudiar.

AL: Jo vaig assistir al recital i va ser absolutament meravellós, emocionant, especialment la cançó de Samoa.

PP: Sí, tothom estava emocionat, jo també perquè per dins pensava que devia ser el primer cantant que cantava una cançó de Samoa a l’escenari del Liceu, però no només això, ser de l’altra banda del món, de Nova Zelanda, també implica que no pots agafar un tren o un avió i tornar a casa a veure la família així com així. Ets molt afortunat si ets europeu i cantant d’òpera, tot està a prop. Mentre cantava pensava que fa tretze anys que vaig marxar de casa i em vaig emocionar. Vaig pensar que quan vaig marxar de casa el meu pare tenia 60 anys i ara en té 73. Com és possible que m’hagi perdut aquests tretze anys? Però d’altra banda, també sé que si el meu pare hagués tingut aquesta oportunitat també l’hauria aprofitat, igual que jo.

AL: No puc imaginar un ambaixador millor per a Samoa

PP: Quan canto aquesta cançó m’emociono i el públic també, procuro no fixar-m’hi gaire perquè encara m’emociono més i no podria cantar. I això que aquesta cançó no formava part del repertori original, però el pianista (Giulio Zappa) em va proposar que cantés quelcom que fes referència als meus orígens igual que la Sara havia fet també. Va ser un canvi d’últim moment amb un resultat excepcional

AL: I reprenent el fil de la teva trajectòria… què passa aleshores, quan aquest jove de 21 anys decideix dedicar-se a la música?

PP: Ara, vist amb perspectiva, puc afirmar que dedicar-me a la música va ser una de les decisions més difícils de la meva vida perquè ningú em volia donar suport, i no crec que fos un tema d’egoisme, sinó de falta de confiança perquè allà tothom pensava que com que ningú abans havia aconseguit tenir èxit dins del món de l’òpera, jo tampoc en tindria. Però jo no em vaig desanimar i vaig començar a participar en concursos per tal de finançar la meva carrera.
No obstant això, no ho canviaria per res. Estic veritablement agraït per tot el que he après durant aquests anys i les oportunitats que he tingut. També he estudiat molt gràcies a les noves tecnologies, Youtube, i fins i tot i aplicacions d’idiomes perquè de vegades no em podia pagar les classes, però com que tenia voluntat he trobat la manera. Els primers anys sí que vaig tenir un punt on vaig dir: si ara no faig un pas endavant i guanyo algun concurs, ho deixo aquí, ho he intentat. Però en aquell moment vaig guanyar un concurs a Sidney, després un altre a Cardiff, San Francisco..i aleshores, el premi Montserrat Caballé, Operalia i vaig tenir moltes oportunitats de feina, però no em volia precipitar, primer volia assegurar la tècnica, no vaig dir que sí a cap paper per al qual no em sentís preparat perquè sempre he pensat que si et sents segur i preparat, aleshores la resta vindrà.

AL: Quin moment creus que és el teu punt d’inflexió, què marca un moment decisiu a la teva carrera?

PP: Penso que va ser Rigoletto (Duc de Màntua) a l’Òpera de San Francisco el 2017. Jo era un jove cantant de la companyia i normalment en aquest període s’interpreten rols curts, però en el meu cas en el segon any em van fer aquesta proposta. Jo ni m’ho podria creure, pensava que seria un cover… però no. Em vaig posar molt nerviós, vaig estudiar un any i mig per al paper. Recordo amb especial emoció quan abans de començar el meu germà va entrar al camerino i em va dir: “ei, ho has aconseguit!” Això va ser un moment màgic, quan realment vaig pensar que, malgrat tot, ho havia aconseguit.

AL: El rol del Duc és un dels important del teu disc, tens algun rol preferit?

PP:Romeo et Juliette m’encanta, més endavant m’encantaria fer Otello i també gravar un disc diferent, que arribi a emocionar l’espectador perquè aquesta és l’essència de la feina que faig, i seria un disc molt diferent del primer perquè en aquell cas era on s’havia d’entendre el tipus de cantant que soc.

AL: Has cantat Des Grieux a Manon, què en penses sobre aquesta producció? 

Bé, aquesta producció l’he vista a Bordeaux amb la Nadine Sierra. Crec que tot funciona, però és una mica grotesca… artística diríem, però tot funciona, és una producció molt bonica. Penso que Barcelona està preparada per una mica d’acció. A més m’encanta Des Grieux perquè s’enamora a primera vista i no menteix, d’alguna manera no veig que sigui feble, fins i tot quan les coses no van bé, ell és ell mateix i ho intenta tot per reconquistar Manon. És un personatge genuí. A més aquí Massanet fa una composició preciosa tant per Manon com per Des Grieux

AL: Estàs content de ser a Barcelona, què n’esperes?

PP: Estic encantat. De fet ens hem mudat a aquesta ciutat amb la meva parella. De moment per cinc mesos, estarem entre París i Barcelona. Hi ha quelcom que em recorda a Nova Zelanda. No sabria dir què és: la gent, l’energia… però en qualsevol cas, jo soc lleial a la primera ciutat que m’acull. Va ser Bordeaux a França, Berlín a Alemanya i Barcelona és el primer lloc on canto d’Espanya. La manera com se m’ha acceptat després del concert va ser màgica. El públic no podia parar d’aplaudir i jo vaig sentir que aquest era el meu lloc. Estic molt contentn i amb ganes de donar el millor de mi mateix a  Manon.

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb la sòcia

Carme Verdiell

sòcia d'Amics del Liceu

En aquesta edició segona edició del butlletí, entrevistem la sòcia Carme Verdiell, una de les nostres primeres associades i gran aficionada a l’òpera, de la mà del nostre vicepresident Marc Balcells.

Manon / Presentació

Frivolitat, seducció i passió, i el gran repte vocal

Albert Garriga
Crític musical

Massenet sempre fou un compositor molt precís a l’hora de definir el que escrivia. Així, si el Don Quichotte esdevenia una comèdia heroica, Werther i Thérèse, drames lírics, o Céndrillon, un conte de fades, Manon seria la seva gran opéra-comique, gènere que només tornaria a cultivar amb la seqüela, Le portrait de Manon, deu anys més tard. I és que aquest gènere marcarà la vocalitat de l’obra de Massenet, tipus de composició a cavall entre el drama i el cant, amb nombrosos moments de diàleg entrellaçats amb àries i conjunts. El tema de Manon ha esdevingut mític, des de la publicació de l’obra de l’abat Prévost (1731), publicació convulsa a l’època, igualment viva segle i mig més tard a l’estrena de Massenet, i una dècada més tard per Puccini. Ha viscut de diverses adaptacions, no només al món operístic, on també cal sumar-hi la versió d’Auber (1856) o el Boulevard Solitude (1952) de Henze, sinó també ballets i fins a vuit versions per a cinema.

Criticat «pels entesos de l’època» perquè «les filadores taral·larejaven les seves melodies», i perquè havia «wagneritzat» la novel·la de Prévost i la sagrada opéra-comique, no veien que, en realitat, Massenet jugava amb el gènere com li convenia, com a manera de composició exòtica, i revolucionant-ne el gènere. Així, el que crida l’atenció de l’obra de Massenet és l’excepcional nombre de ruptures en el temperament, en l’àmbit, en les situacions, en el to. De passatges parlats a cantants, del recitatiu a l’airoso, de l’estil neoclàssic —les danses del Cours-la-Reine— a l’expressió romàntica.  Sense comptar els més de dos-cents canvis, més o menys abruptes, de tonalitat, sense modulació. La partitura, per tant, es presenta com un veritable mosaic amb falses simetries i l’entrellaçament d’elements com a magnífica solució per lligar música i text.

Llegir més

Manon / Article de fons

La dona perduda de Massenet: innocència, seducció i amor redemptor

Diana R. Hallman
Professora de Musicologia al UK College of Fine Arts

En el moment en què Jules Massenet va crear la tràgica història de la sensual i seductora Manon, aquesta ja era una icona molt estimada a França. Al llarg del segle XIX, als teatres parisencs havia aparegut una sèrie d’adaptacions de Manon basades en l’escandalosa novel·la de l’abat Antoine-François Prévost Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, publicada l’any 1731: el 1820, un mélodrame d’Étienne Gosse i Propiac al Théâtre de la Gaîté; el 1830, el ballet-pantomima Manon Lescaut d’Eugène Scribe, Jean Louis Aumer i Fromental Halévy a l’Opéra, així com un drama de Pierre Carmouche i  Frédéric de Courcy a l’Odéon; el 1851, un drama de Théodore Barrière i Marc Fournier al Théâtre du Gymnase-Dramatique i el 1856, una opéra comique de Scribe i Daniel Auber al Théatre de l’Opéra-Comique. Tot i que l’autor afirma a les seves memòries que la idea d’adaptar aquesta coneguda història havia estat seva, el crític teatral Édouard Noël sosté que Léon Carvalho, director del Théâtre de l’Opéra-Comique, on es va estrenar l’òpera, va ser qui va donar a Massenet la idea després d’escoltar el popular duo final de l’òpera de 1856 a la celebració del centenari del naixement d’Auber. A partir de la primavera de 1882, poc després de l’homenatge a Auber, Massenet va començar a crear —en col·laboració amb Henri Meilhac, collibretista de les operetes d’Offenbach i de Carmen de Bizet, i amb Philippe Gille, collibretista de Lakmé, de Léo Delibes— la seva opéra comique, Manon, l’èxit de la qual acabaria eclipsant el de les representacions franceses anteriors de la vida tràgica i destrossada per l’amor d’aquesta dona jove i bella.

Llegir més

Parsifal / Presentació

El temps i l’espai de Parsifal

Xavier Cester
Crític musical

L’última obra escènica de Richard Wagner, com la major part de la producció del compositor alemany, ha generat rius de tinta i una miríada d’interpretacions de tot tipus que han trobat en les paradoxes i ambigüitats de la mateixa obra un terreny fèrtil. La traducció del Bühnenweihfestspiel que Wagner fa servir com a subtítol normalment és «Festival escènic sacre», un terme, el de sacre, que sovint ha derivat en un excés de reverència, com si el que passés a l’escenari fos poc menys que una celebració religiosa o una missa, en especial el final de l’acte primer, amb la tradició imposada a Bayreuth de no aplaudir, un fet que sembla que al compositor no li feia gaire gràcia.

Llegir més

Parsifal / Article de fons

A la recerca de la compassió

John Deathridge
Catedràtic emèrit de Música al King’s College de Londres. Autor de Wagner Beyond Good and Evil

Richard Wagner ens diu a l’inici del llibret del seu Parsifal que l’acció es desenvolupa en un lloc amb el paisatge de les «muntanyes del nord de l’Espanya gòtica». La regió té dos mons en contrast, tots dos a la mateixa serralada. Al nord, a la part cristiana, es troba Montsalvat, el castell dels cavallers del Grial governat per Amfortas i construït per Titurel, el seu pare, per preservar la Llança Sagrada que va travessar el costat de Crist i el Calze que va recollir la sang que va brollar de la ferida.

Al sud, a la banda de l’Espanya moruna (és a dir, pagana), hi ha el castell de Klingsor, un ermità antigament piadós que, per no ser capaç de respectar l’estricta disciplina de celibat de la seva comunitat, va recórrer a l’autocastració. Rebutjat per ells, va construir el seu castell com a venjança contra el Grial, amb un jardí màgic ple d’eròtiques donzelles-flors disposades a atrapar els cavallers famolencs de sexe als quals atrauen fins al jardí amb els seus encants.

Llegir més

Conferències / 2023

Conferència a l’entorn de “Parsifal”

Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.

Veure vídeo a Youtube

Conferència a l’entorn de “Manon”

Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Vine a veure l’exposició de Miquel Barceló a la Pedrera amb els Amics

NOU GRUP: Dimecres 3 d’abril a les 16h
Dimecres 3 d’abril a les 17h (places exhaurides)

Dijous 4 d’abril a les 17h 
La Pedrera (com arribar-hi?)
*Preu Amics: 17€
*Preu acompanyants no socis: 18€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.

El proper mes d’abril, els Amics us proposem una visita comentada a l’exposició que l’artista Miquel Barceló ha inaugurat recentment a La Pedrera, que porta per títol Barceló. Ceràmiques: Tots som grecs. Es tracta de l’exposició retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló que s’ha fet fins ara a Barcelona. Pintor, escultor i dibuixant, Barceló va començar a crear amb fang l’any 1994 a partir d’una estada a Mali durant la qual un vent fort li impedia pintar i dibuixar, ja que cobria de pols els seus treballs. Això el va portar a experimentar amb aquest nou material, fet que el va influir molt i va afectar aspectes centrals de la seva obra. Així, les ceràmiques de Barceló són com una extensió de la seva pintura.

Organitzada de manera cronològica, l’exposició a La Pedrera traça un recorregut per la trajectòria artística de Barceló al llarg de tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. La mostra, amb més de 100 peces, es complementa amb pintures i quadrerns relacionats amb les ceràmiques, a més d’una escultura de bronze al pati de Passeig de Gràcia de La Pedrera.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Conferència a l’entorn d”El castell de Barbablava”

Dimarts 9 d’abril a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)

*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la propera òpera en versió concert El castell de Barbablava que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes d”abril sota la batuta del mestre Josep Pons, us convidem a assistir a la conferència presencial que el crític musical Jordi Maddaleno ens oferirà sobre aquest títol de Bartók. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Orgia”

Dimecres 10 d’abril a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)

*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la propera òpera Orgia que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes d”abril sota la batuta de Pierre Bleuse us convidem a assistir a la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine, ens oferirà sobre aquest títol d’Héctor Parra i Calixto Bieito. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visita comentada a l’exposició “El Messies” a la Galeria Senda

Divendres 12 d’abril les 11.30h
Galeria Senda (com arribar-hi?)

*Preu Amics: 6€
*Preu acompanyants no socis: 7€

Durant el proper mes d’abril, els Amics us proposem una visita comentada a l’exposició d’obres sobre paper que el director d’escena Robert Wilson presenta a la Galeria Senda amb motiu de la seva producció escènica de l’òpera  El Messies de Händel.

Si bé ha assolit la fama universal pel seu treball com a director d’escena i dramaturg, l’obra de Robert Wilson està fermament arrelada a les belles arts. Aquest consumat dibuixant, pintor i realitzador de vídeos és un dels pocs artistes que treballa en diferents mitjans artístics sense deixar-se portar per un únic mètode de creació. En aquesta ocasió, les obres plasmen allò que Wilson va imaginar per a un acte, escena o interludi de Der Messias. Realitzades en subtils tons en blanc i negre, captura en paper moments efímers de la seva última producció. Els originals s’allunyen de la representació realista del disseny escenogràfic i representen corrents d’energia, fent ressò de l’ús de la llum per definir l’espai a l’escenari. Aquests originals, que sovint es presenten de manera seqüenciada, ofereixen variacions subtils sobre el mateix motiu i actuen com a registres del seu procés creatiu al llarg dels assajos. Creats a Berlín i Salzburg i estretament relacionats amb l’evanescència d’un moment, és possible apreciar-los amb independència de la seva obra teatral com a objectes purament poètics. L’estructura estricta d’ El Messias, determinada per l’alternança entre números individuals per als quatre solistes vocals i el mateix nombre de seccions corals, constitueix per a Wilson el punt de partida d’una posada en escena que treballa amb imatges surrealistes i tracta de crear un recipient per a la música . La visita anirà a càrrec d’Antoni Colomer, crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, que ens ajudarà a posar en context aquesta important figura de l’escenografia operística contemporània, així com també del personal de la galeria, que completarà la nostra visita amb més detalls específics sobre la mostra.

« Per a mi, El Messies no és només una obra religiosa, sinó una mena de viatge espiritual »
Robert Wilson

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visita comentada a la Catedral de Barcelona

Dimarts 16 i dijous 18 d’abril a les 10h (2 grups)
Catedral de Barcelona (punt de trobada: Plaça Nova, al costat de l’aqüeducte, com arribar-hi?)

*Preu Amics: 15€
*Preu acompanyants no socis: 17€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
**Es tracta d’una visita no recomanada per a persones amb dificultat de mobilitat, ja que la visita inclou els terrats. Recomanem calçat còmode

Continuant amb les nostres visites culturals, aquest mes us proposem una visita comentada a un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat: la Catedral de Barcelona, un magnífic exemple de l’arquitectura gòtica catalana situada al cor del Barri Gòtic de la ciutat. El portal principal, conegut com el Portal de Sant Iu, exhibeix relleus esculturals que narren històries religioses i de la vida quotidiana medieval. A l’interior, la catedral presenta una nau central majestuosa amb voltes de creueria gòtica, columnes imponents i una àmplia gamma de capelles laterals ricament decorades. Dins de la nau central, hi destaquen nombroses capelles i també el Cor amb el cadirat del Toisó d’or, un dels conjunts escultòrics més destacables de l’estil gòtic a Catalunya o la Sala Capitular històrica de la Catedral, que s’ha convertit en un espai museístic i està ubicada a la mateixa galeria del claustre, on es troba la capella de Santa Llúcia. Al voltant de la nau central, es troben diverses capelles laterals, cada una amb escultures, relleus i altars dedicats a sants i vírgens venerats. Destaca també el claustre gòtic de la catedral, un oasi de pau i tranquil·litat, amb palmeres i un estany central. Sota l’altar major, es troba la cripta, que segons la tradició, alberga les restes de Santa Eulàlia.

Conclourem el nostre recorregut amb la visita als terrats de la Catedral, des dels quals es poden veure les dues torres-campanar, les dues cuculles gòtiques laterals, el cimbori coronat per la Santa Creu sostinguda per la imatge de Santa Helena, el claustre i una panoràmica ben interessant de Barcelona. La visita anirà a càrrec de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, sòcia d’Amics del Liceu i membre de la junta.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

 

 

 

Llegir més

Vine a visitar els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses amb els Amics!

Dimecres 24 d’abril a les 8.45h
Ripoll + Sant Joan de les Abadesses (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)

Preu Amics:  93€
Preu acompanyants no socis: 98€

*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
**Menú de grup a escollir aquí

El proper mes d’abril els Amics del Liceu us proposem una sortida d’un dia per visitar els dos conjunts monàstics més bonics del Ripollès: el monestir de Santa Maria de Ripoll i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Començarem el nostre recorregut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb trets característics del romànic, es tracta d’un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya. No obstant això, el recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV, un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres com el Santíssim Misteri, únic davallament romànic conservat in situ a Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius a Sant Joan de les Abadesses a mitjan segle XIV.

Continuarem el nostre dia al Ripollès visitant el monestir de Santa Maria de Ripoll. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art. Però Ripoll transcendeix més enllà de les pedres. El comte Guifré el Pelós, funddor del monestir, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la història de Catalunya i estan íntimament relacionats amb el monestir. A més, La famosa portalada del monestir és una obra mestra de l’art romànic català. Construïda durant el segle XII, és coneguda per la seva riquesa decorativa i la seva representació de temes religiosos i històrics. Les seves columnes estan adornades amb escultures detallades que representen sants, apòstols i altres figures religioses, mentre que les arquivoltes mostren escenes de l’Antic i el Nou Testament.

Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Abatissa, ubicat a Sant Joan de les Abadesses (Menú de grup a escollir aquí).

HORARI:
08.45h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
09.00h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
11.00h – Visita comentada al monestir de Sant Joan de les Abadesses

13.30h – Dinar de grup al restaurant Abatissa (menú amb segon i postres a escollir aquí)*
16.00h – Visita comentada al Monestir de Ripoll
19.45h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)**

*Cal escollir segon i postres en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
**Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

París, del 9 al 13 de maig

El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat de París per gaudir d’un repertori operístic molt divers: barroc, francès i germànic. Començarem, al Palais Garnier, amb el personatge mitològic de Medea, convertit en una…

Llegir més

Madrid, del 25 al 27 de maig

El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem un cap de setmana a Madrid durant el qual podrem gaudir d’un excel·lent programa wagnerià. Començarem per Els mestres cantaires de Nuremberg, protagonitzada per grans veus del repertori wagnerià que actualment…

Llegir més

Ginebra i Zuric, del 18 al 22 de juny

A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge al Festival de Salzburg. Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més…

Llegir més

Aix-en-Provence, del 15 al 19 juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per visitar un dels festivals més prestigiosos de l’estiu: el Festival d’Aix-en-Provence. Començarem el nostre programa musical amb un recital de la magnífica soprano Sondra Radvanovsky, molt estimada pel…

Llegir més

Festival de Perelada (data a determinar)

Com cada estiu, els Amics del Liceu estem preparant una sortida al Festival d'estiu de Perelada. Properament el Festival anunciarà la seva programació d'estiu i us podrem informar amb més detall de la nostra proposta Per a més informació sobre aquest viatge,…

Llegir més

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

A continuació us avacem els títols que veurem en el nostre proper viatge al Festival de Salzburg. Com és habitual, el viatge es completarà amb diverses visites culturals. Estem treballant per ampliar informació sobre aquest viatge, completarem tota la informació el més…

Llegir més

Amics Recomana

Per què no et pots perdre el nostre proper viatge a París?

Amb motiu del nostre proper viatge a París, el nostre president, Jaume Graell, entrevista al mestre Josep Pons, que dirigirà l’orquestra del Liceu a l’Opéra Bastille de París “El castell de Barbablava” el proper mes de juny

Més informació

Vine a “La nit dels Amics”

A la Junta i l’equip d’Amics del Liceu ens fa especial il·lusió anunciar que aquest mes de maig reprendrem la celebració de La nit dels Amics que va néixer la primavera de 2019 amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anuals per als nostres Amics i Amigues i que, a causa de la pandèmia de la Covid-19, ens vam veure obligats a aturar.

Més informació

Nova edició del Primavera Life Victoria

Aquest mes de maig arrenca una nova edició del festival de lied Primavera Life Victoria que, com a preludi dels actes de commemoració del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, que s’iniciaran l’1 de novembre de 2023, presenta una programació dedicada al compositor que més vegades va interpretar la soprano al llarg de la seva carrera, Franz Schubert. En aquesta edició tan especial hi participaran cantants i pianistes de primer nivell com Stephane Dégout, Simon Lepper, Sholto Kynoch, James Newby, Àngel Òdena, Mercedes Gancedo, Montserrat Seró, Malcolm Martineau, entre molts d’altres.

Més informació

“El gran teatre del Liceu desaparegut”

A finals de 2022, amb motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu, l’editorial Efadós va publicar El Gran Teatre del Liceu desaparegut, un llibre del periodista i escriptor, Albert Torras Corbella, que ressegueix la trajectòria d’aquests 175 anys de vida del nostre Teatre. Des de 1847 fins al segon incendi del Teatre, el gener de 1994; des dels grans balls de màscares del segle XIX fins a la creació d’Amics del Liceu el  1987, passant pel primer incendi de 1861, la bomba de 1893, la Guerra Civil, l’única funció de Maria Callas o l’arribada de veus com Tebaldi, Caballé, Carreras, Aragall, Pavarotti, Kraus i Victoria de los Ángeles.

Més informació

“La gata perduda” guanya el Premi Max de les Arts Escèniques

L’octubre de 2022 el Gran Teatre del Liceu va acollir l’estrena mundial de La gata perduda, amb música d’Arnau Tordera i llibret de Victoria Szpunberg. Es tracta d’un espectacle de nova creació emmarcat dins el LiceuApropa, el projecte social del Gran Teatre del Liceu. Una òpera comunitària coliderada pel Teatre i entitats, organitzacions i col·lectius del Raval que va comptar amb la participació activa de nou-cents habitants i setanta associacions i organitzacions del barri.

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies