skip to Main Content

Abril 2023

Full Informatiu

Editorial / Abril 2023

Gràcies, amigues i amics!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Encara recordo com a vocal de la junta del nostre antic president, en Ramon Bassas, la petició d’una sòcia de tenir més oportunitats de veure’ns tots plegats fora de les activitats que fem al teatre, amb la finalitat de conèixer altres socis en altres activitats culturals. Ja aquella junta va entomar el repte i la prova és que avui en dia tenim més activitats culturals desplegades al llarg del mes que mai. Però si hi ha una activitat que defineix el tarannà de trobada de les nostres amigues i amics és l’assaig general d’una de les òperes de la temporada. Enguany, el vàrem celebrar en ocasió de l’assaig de la Manon massenetiana en la producció d’Olivier Py: l’últim assaig d’una llarga llista,que recentment, ha inclòs òperes com La Bohème, Pélleas et Méllisande o Les Pêcheurs de perles.

L’assaig de la temporada és un dels puntals de les nostres activitats anuals. És aquell moment on el teatre ens dona a cada un de nosaltres les gràcies per ser fidels amics, i ens cedeix en exclusiva aquesta oportunitat de veure com es treballa dies abans del gran moment de l’estrena. Nosaltres compartim per unes hores aquesta alegria de veure la tasca d’una producció i de tots els equips del teatre (solistes, cor, orquestra, però també tots aquells que treballen amagats al rere-escena i en altres departaments del teatre) que han fet possible la màgia de poder alçar el teló. El luxe aquest cop va ser poder comptar amb Nadine Sierra, Michael Fabiano, Alexandre Duhamel i Laurent Naouri com a protagonistes principals de l’òpera, així com les nostres veus de casa; va ser poder escoltar al cor i a l’orquestra, dirigida aquest cop per un director ja habitual al teatre, Marc Minkowski. Per a nosaltres va ser un plaer tornar-nos a retrobar totes i tots plegats per unes hores i veure’ls contents comentant l’òpera a la sala, al saló dels miralls o al vestíbul.

Ens fem ressò de les paraules del nostre president, Jaume Graell, sobre l’escenari: celebrem una sintonia immillorable amb el teatre, on, gràcies a vostès, esperem encara aportar més amigues i amics. I tot esperant que l’assaig d’enguany hagi estat de la seva satisfacció, encara podem celebrar una nova ocasió de trobar-nos totes i tots plegats enguany: la recuperada (abans de la pandèmia només en vàrem poder celebrar una!) nit dels Amics, que se celebrarà el dia 26 de maig. Aprofitant el lliurament dels premis de la crítica, ens podrem trobar al nostre estimat Liceu un cop més en un ambient més distès per brindar per la nostra amistat.

Entrevista / Pene Pati, tenor

Pene Pati (Samoa, 1987) és un dels tenors més brillants i entusiastes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu. Aquest darrer mes, l’hem pogut veure fent el paper de Des Grieux a Manon i prèviament durant el magnífic recital amb la soprano Sara Blanch, amb qui va cantar a causa de la cancel·lació de Xabier Anduaga. Durant els seus anys de formació, Pati va guanyar premis i concursos com el premi Bel canto del concurs Joan Sutherland i Richard Bonynge (2012), el primer premi al concurs Montserrat Caballé (2014), el segon premi i el de l’audiència del concurs Operalia (2015) i el segon premi del concurs Neue Stimmen (2015). Es donà a conèixer interpretant el paper de Duc de Màntua (Rigoletto) a la San Francisco Opera dirigit per Nicola Luisotti i Percy (Anna Bolena) a l’Opéra National Bordeaux amb direcció de Paul Daniel.

Entre els seus compromisos per a aquesta temporada trobem la interpretació del Duc de Màntua a l’Opéra de Rouen i al Teatro di San Carlo de Nàpols, La damnation de Faust a l’Opéra Monte-Carlo, La favorita a Bordeus, Mitridate, re di Ponto a la Staatsoper Berlin amb direcció de Mark Minkowski, així com Rodolfo (La bohème) al Théâtre des Champs-Élysées de París. Va participar al concert El somriure de Montserrat Caballé (2018/19), i aquest és el seu debut escènic al Gran Teatre del Liceu.

Amics del Liceu: Amb la cancel·lació de Xabier Anduaga, el teu debut va passar abans d’hora al Liceu i per casualitat. Ens podries explicar com va ser aquesta experiència?

Pene Pati: Era la nit just abans del recital quan vaig rebre la trucada per cantar amb la Sara Blanch. Em van passar el programa previst i no me’l sabia completament. Sabia que la Sara estaria nerviosa pel canvi, així que vaig pensar que el millor era modificar el mínim possible el programa per no generar més nervis. Sembla difícil de creure, però ens vam conèixer mitja hora abans d’actuar el passat 24 de març. Vaig dir-li que no es preocupés gens, que es relaxés i que ho passaríem bé a l’escenari, que és la manera com millor surten els recitals.

AL: Com són els teus inicis a Samoa? Com comença la teva trajectòria?

PP: Van ser uns inicis divertits perquè jo sempre he cantat. Com a polinesi, el cant és part de la cultura i no ho veus com un talent perquè, en definitiva, tothom canta. Mai havia volgut ser cantant ni músic, jo volia estudiar informàtica. Durant els meus estudis cantava en un cor i aleshores em van dir que m’hi podria dedicar, però ho vaig desestimar. No va ser fins que algú em va dir que mai arribaria a ser cantant d’òpera perquè no era quelcom propi d’un polinesi que em vaig plantejar si això m’ho deien perquè mai cap polinesi ho havia fet abans o perquè realment no m’hi veien.
En definitiva, la idea de provar quelcom impossible a priori va ser un gran motor, sé que estava molt en desavantatge respecte altres cantants que havien començat des de molt petits, amb 4 o 5 anys, i jo vaig començar amb 21, però a la vegada aquesta diferència m’ha fet treballar de valent per posar-me al dia i estudiar.

AL: Jo vaig assistir al recital i va ser absolutament meravellós, emocionant, especialment la cançó de Samoa.

PP: Sí, tothom estava emocionat, jo també perquè per dins pensava que devia ser el primer cantant que cantava una cançó de Samoa a l’escenari del Liceu, però no només això, ser de l’altra banda del món, de Nova Zelanda, també implica que no pots agafar un tren o un avió i tornar a casa a veure la família així com així. Ets molt afortunat si ets europeu i cantant d’òpera, tot està a prop. Mentre cantava pensava que fa tretze anys que vaig marxar de casa i em vaig emocionar. Vaig pensar que quan vaig marxar de casa el meu pare tenia 60 anys i ara en té 73. Com és possible que m’hagi perdut aquests tretze anys? Però d’altra banda, també sé que si el meu pare hagués tingut aquesta oportunitat també l’hauria aprofitat, igual que jo.

AL: No puc imaginar un ambaixador millor per a Samoa

PP: Quan canto aquesta cançó m’emociono i el públic també, procuro no fixar-m’hi gaire perquè encara m’emociono més i no podria cantar. I això que aquesta cançó no formava part del repertori original, però el pianista (Giulio Zappa) em va proposar que cantés quelcom que fes referència als meus orígens igual que la Sara havia fet també. Va ser un canvi d’últim moment amb un resultat excepcional

AL: I reprenent el fil de la teva trajectòria… què passa aleshores, quan aquest jove de 21 anys decideix dedicar-se a la música?

PP: Ara, vist amb perspectiva, puc afirmar que dedicar-me a la música va ser una de les decisions més difícils de la meva vida perquè ningú em volia donar suport, i no crec que fos un tema d’egoisme, sinó de falta de confiança perquè allà tothom pensava que com que ningú abans havia aconseguit tenir èxit dins del món de l’òpera, jo tampoc en tindria. Però jo no em vaig desanimar i vaig començar a participar en concursos per tal de finançar la meva carrera.
No obstant això, no ho canviaria per res. Estic veritablement agraït per tot el que he après durant aquests anys i les oportunitats que he tingut. També he estudiat molt gràcies a les noves tecnologies, Youtube, i fins i tot i aplicacions d’idiomes perquè de vegades no em podia pagar les classes, però com que tenia voluntat he trobat la manera. Els primers anys sí que vaig tenir un punt on vaig dir: si ara no faig un pas endavant i guanyo algun concurs, ho deixo aquí, ho he intentat. Però en aquell moment vaig guanyar un concurs a Sidney, després un altre a Cardiff, San Francisco..i aleshores, el premi Montserrat Caballé, Operalia i vaig tenir moltes oportunitats de feina, però no em volia precipitar, primer volia assegurar la tècnica, no vaig dir que sí a cap paper per al qual no em sentís preparat perquè sempre he pensat que si et sents segur i preparat, aleshores la resta vindrà.

AL: Quin moment creus que és el teu punt d’inflexió, què marca un moment decisiu a la teva carrera?

PP: Penso que va ser Rigoletto (Duc de Màntua) a l’Òpera de San Francisco el 2017. Jo era un jove cantant de la companyia i normalment en aquest període s’interpreten rols curts, però en el meu cas en el segon any em van fer aquesta proposta. Jo ni m’ho podria creure, pensava que seria un cover… però no. Em vaig posar molt nerviós, vaig estudiar un any i mig per al paper. Recordo amb especial emoció quan abans de començar el meu germà va entrar al camerino i em va dir: “ei, ho has aconseguit!” Això va ser un moment màgic, quan realment vaig pensar que, malgrat tot, ho havia aconseguit.

AL: El rol del Duc és un dels important del teu disc, tens algun rol preferit?

PP:Romeo et Juliette m’encanta, més endavant m’encantaria fer Otello i també gravar un disc diferent, que arribi a emocionar l’espectador perquè aquesta és l’essència de la feina que faig, i seria un disc molt diferent del primer perquè en aquell cas era on s’havia d’entendre el tipus de cantant que soc.

AL: Has cantat Des Grieux a Manon, què en penses sobre aquesta producció? 

Bé, aquesta producció l’he vista a Bordeaux amb la Nadine Sierra. Crec que tot funciona, però és una mica grotesca… artística diríem, però tot funciona, és una producció molt bonica. Penso que Barcelona està preparada per una mica d’acció. A més m’encanta Des Grieux perquè s’enamora a primera vista i no menteix, d’alguna manera no veig que sigui feble, fins i tot quan les coses no van bé, ell és ell mateix i ho intenta tot per reconquistar Manon. És un personatge genuí. A més aquí Massanet fa una composició preciosa tant per Manon com per Des Grieux

AL: Estàs content de ser a Barcelona, què n’esperes?

PP: Estic encantat. De fet ens hem mudat a aquesta ciutat amb la meva parella. De moment per cinc mesos, estarem entre París i Barcelona. Hi ha quelcom que em recorda a Nova Zelanda. No sabria dir què és: la gent, l’energia… però en qualsevol cas, jo soc lleial a la primera ciutat que m’acull. Va ser Bordeaux a França, Berlín a Alemanya i Barcelona és el primer lloc on canto d’Espanya. La manera com se m’ha acceptat després del concert va ser màgica. El públic no podia parar d’aplaudir i jo vaig sentir que aquest era el meu lloc. Estic molt contentn i amb ganes de donar el millor de mi mateix a  Manon.

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb la sòcia

Carme Verdiell

sòcia d'Amics del Liceu

En aquesta edició segona edició del butlletí, entrevistem la sòcia Carme Verdiell, una de les nostres primeres associades i gran aficionada a l’òpera, de la mà del nostre vicepresident Marc Balcells.

Manon / Presentació

Frivolitat, seducció i passió, i el gran repte vocal

Albert Garriga
Crític musical

Massenet sempre fou un compositor molt precís a l’hora de definir el que escrivia. Així, si el Don Quichotte esdevenia una comèdia heroica, Werther i Thérèse, drames lírics, o Céndrillon, un conte de fades, Manon seria la seva gran opéra-comique, gènere que només tornaria a cultivar amb la seqüela, Le portrait de Manon, deu anys més tard. I és que aquest gènere marcarà la vocalitat de l’obra de Massenet, tipus de composició a cavall entre el drama i el cant, amb nombrosos moments de diàleg entrellaçats amb àries i conjunts. El tema de Manon ha esdevingut mític, des de la publicació de l’obra de l’abat Prévost (1731), publicació convulsa a l’època, igualment viva segle i mig més tard a l’estrena de Massenet, i una dècada més tard per Puccini. Ha viscut de diverses adaptacions, no només al món operístic, on també cal sumar-hi la versió d’Auber (1856) o el Boulevard Solitude (1952) de Henze, sinó també ballets i fins a vuit versions per a cinema.

Criticat «pels entesos de l’època» perquè «les filadores taral·larejaven les seves melodies», i perquè havia «wagneritzat» la novel·la de Prévost i la sagrada opéra-comique, no veien que, en realitat, Massenet jugava amb el gènere com li convenia, com a manera de composició exòtica, i revolucionant-ne el gènere. Així, el que crida l’atenció de l’obra de Massenet és l’excepcional nombre de ruptures en el temperament, en l’àmbit, en les situacions, en el to. De passatges parlats a cantants, del recitatiu a l’airoso, de l’estil neoclàssic —les danses del Cours-la-Reine— a l’expressió romàntica.  Sense comptar els més de dos-cents canvis, més o menys abruptes, de tonalitat, sense modulació. La partitura, per tant, es presenta com un veritable mosaic amb falses simetries i l’entrellaçament d’elements com a magnífica solució per lligar música i text.

Llegir més

Manon / Article de fons

La dona perduda de Massenet: innocència, seducció i amor redemptor

Diana R. Hallman
Professora de Musicologia al UK College of Fine Arts

En el moment en què Jules Massenet va crear la tràgica història de la sensual i seductora Manon, aquesta ja era una icona molt estimada a França. Al llarg del segle XIX, als teatres parisencs havia aparegut una sèrie d’adaptacions de Manon basades en l’escandalosa novel·la de l’abat Antoine-François Prévost Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, publicada l’any 1731: el 1820, un mélodrame d’Étienne Gosse i Propiac al Théâtre de la Gaîté; el 1830, el ballet-pantomima Manon Lescaut d’Eugène Scribe, Jean Louis Aumer i Fromental Halévy a l’Opéra, així com un drama de Pierre Carmouche i  Frédéric de Courcy a l’Odéon; el 1851, un drama de Théodore Barrière i Marc Fournier al Théâtre du Gymnase-Dramatique i el 1856, una opéra comique de Scribe i Daniel Auber al Théatre de l’Opéra-Comique. Tot i que l’autor afirma a les seves memòries que la idea d’adaptar aquesta coneguda història havia estat seva, el crític teatral Édouard Noël sosté que Léon Carvalho, director del Théâtre de l’Opéra-Comique, on es va estrenar l’òpera, va ser qui va donar a Massenet la idea després d’escoltar el popular duo final de l’òpera de 1856 a la celebració del centenari del naixement d’Auber. A partir de la primavera de 1882, poc després de l’homenatge a Auber, Massenet va començar a crear —en col·laboració amb Henri Meilhac, collibretista de les operetes d’Offenbach i de Carmen de Bizet, i amb Philippe Gille, collibretista de Lakmé, de Léo Delibes— la seva opéra comique, Manon, l’èxit de la qual acabaria eclipsant el de les representacions franceses anteriors de la vida tràgica i destrossada per l’amor d’aquesta dona jove i bella.

Llegir més

Parsifal / Presentació

El temps i l’espai de Parsifal

Xavier Cester
Crític musical

L’última obra escènica de Richard Wagner, com la major part de la producció del compositor alemany, ha generat rius de tinta i una miríada d’interpretacions de tot tipus que han trobat en les paradoxes i ambigüitats de la mateixa obra un terreny fèrtil. La traducció del Bühnenweihfestspiel que Wagner fa servir com a subtítol normalment és «Festival escènic sacre», un terme, el de sacre, que sovint ha derivat en un excés de reverència, com si el que passés a l’escenari fos poc menys que una celebració religiosa o una missa, en especial el final de l’acte primer, amb la tradició imposada a Bayreuth de no aplaudir, un fet que sembla que al compositor no li feia gaire gràcia.

Llegir més

Parsifal / Article de fons

A la recerca de la compassió

John Deathridge
Catedràtic emèrit de Música al King’s College de Londres. Autor de Wagner Beyond Good and Evil

Richard Wagner ens diu a l’inici del llibret del seu Parsifal que l’acció es desenvolupa en un lloc amb el paisatge de les «muntanyes del nord de l’Espanya gòtica». La regió té dos mons en contrast, tots dos a la mateixa serralada. Al nord, a la part cristiana, es troba Montsalvat, el castell dels cavallers del Grial governat per Amfortas i construït per Titurel, el seu pare, per preservar la Llança Sagrada que va travessar el costat de Crist i el Calze que va recollir la sang que va brollar de la ferida.

Al sud, a la banda de l’Espanya moruna (és a dir, pagana), hi ha el castell de Klingsor, un ermità antigament piadós que, per no ser capaç de respectar l’estricta disciplina de celibat de la seva comunitat, va recórrer a l’autocastració. Rebutjat per ells, va construir el seu castell com a venjança contra el Grial, amb un jardí màgic ple d’eròtiques donzelles-flors disposades a atrapar els cavallers famolencs de sexe als quals atrauen fins al jardí amb els seus encants.

Llegir més

Conferències / 2023

Conferència a l’entorn de “Parsifal”

Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.

Veure vídeo a Youtube

Conferència a l’entorn de “Manon”

Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Propers Viatges

Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol

Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…

Llegir més

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…

Llegir més

La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost

Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…

Llegir més

Oviedo, del 13 al 15 de setembre

El proper mes de setembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a Oviedo per poder gaudir, al Teatro Campoamor, d'una nova producció de l'òpera que dona inici a la Trilogia Tudor de Donizetti, Anna Bolena. La soprano Sabina Puértolas i la…

Llegir més

Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre

El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…

Llegir més

Hamburg, del 13 al 18 de novembre

El mes de novembre, els Amics us proposem un viatge a Hamburg, on visitarem l'òpera estatal i també el famós auditori Elbphilharmonie, situat al damunt del riu Elba. Properament completarem la informació d’aquest viatge, però de moment us podem avançar les òperes…

Llegir més

Amics Recomana

Per què no et pots perdre el nostre proper viatge a París?

Amb motiu del nostre proper viatge a París, el nostre president, Jaume Graell, entrevista al mestre Josep Pons, que dirigirà l’orquestra del Liceu a l’Opéra Bastille de París “El castell de Barbablava” el proper mes de juny

Més informació

Vine a “La nit dels Amics”

A la Junta i l’equip d’Amics del Liceu ens fa especial il·lusió anunciar que aquest mes de maig reprendrem la celebració de La nit dels Amics que va néixer la primavera de 2019 amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada anuals per als nostres Amics i Amigues i que, a causa de la pandèmia de la Covid-19, ens vam veure obligats a aturar.

Més informació

Nova edició del Primavera Life Victoria

Aquest mes de maig arrenca una nova edició del festival de lied Primavera Life Victoria que, com a preludi dels actes de commemoració del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, que s’iniciaran l’1 de novembre de 2023, presenta una programació dedicada al compositor que més vegades va interpretar la soprano al llarg de la seva carrera, Franz Schubert. En aquesta edició tan especial hi participaran cantants i pianistes de primer nivell com Stephane Dégout, Simon Lepper, Sholto Kynoch, James Newby, Àngel Òdena, Mercedes Gancedo, Montserrat Seró, Malcolm Martineau, entre molts d’altres.

Més informació

“El gran teatre del Liceu desaparegut”

A finals de 2022, amb motiu del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu, l’editorial Efadós va publicar El Gran Teatre del Liceu desaparegut, un llibre del periodista i escriptor, Albert Torras Corbella, que ressegueix la trajectòria d’aquests 175 anys de vida del nostre Teatre. Des de 1847 fins al segon incendi del Teatre, el gener de 1994; des dels grans balls de màscares del segle XIX fins a la creació d’Amics del Liceu el  1987, passant pel primer incendi de 1861, la bomba de 1893, la Guerra Civil, l’única funció de Maria Callas o l’arribada de veus com Tebaldi, Caballé, Carreras, Aragall, Pavarotti, Kraus i Victoria de los Ángeles.

Més informació

“La gata perduda” guanya el Premi Max de les Arts Escèniques

L’octubre de 2022 el Gran Teatre del Liceu va acollir l’estrena mundial de La gata perduda, amb música d’Arnau Tordera i llibret de Victoria Szpunberg. Es tracta d’un espectacle de nova creació emmarcat dins el LiceuApropa, el projecte social del Gran Teatre del Liceu. Una òpera comunitària coliderada pel Teatre i entitats, organitzacions i col·lectius del Raval que va comptar amb la participació activa de nou-cents habitants i setanta associacions i organitzacions del barri.

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies