Juny 2023
Full Informatiu
Editorial / Juny 2023
Un cop més, moltes gràcies!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Encara tenim al cap (i a l’oïda) el magnífic retrobament, fa com qui diu poc més d’una setmana, que va ser La nit dels Amics. Un vespre dedicat a totes i tots vosaltres en agraïment al vostre suport. Un vespre per lliurar els Premis de la Crítica (ja en la seva 28a edició!) als millors espectacles i intèrprets de la temporada passada. I un vespre per brindar per tots nosaltres. Aquest projecte de La nit dels Amics, iniciat per l’anterior junta directiva, es va poder veure per primer cop l’any 2019. I, tristament, un acte que en aquell moment va ser tan gratament recordat, va haver d’aturar-se a conseqüència de la pandèmia.
Quatre anys més tard, la nova junta directiva va decidir tornar a celebrar els grans èxits del nostre estimat Liceu al Foyer del teatre. I com ja en parlàvem a l’anterior editorial arran de l’assaig general reservat a Amics del Liceu, l’acte del divendres 26 de maig va servir, de nou, com a retrobament dels uns amb els altres: entre vosaltres, però també entre la junta, vosaltres i el teatre, representat pel seu president, Salvador Alemany, i el seu director general i artístic, Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, a qui agraïm des d’aquí la seva assistència i constant col·laboració.
Presentat pel vocal de la nostra junta, Enric Calpena (que de presentar en sap, i molt, per la seva trajectòria a la televisió i ràdio de casa), vàrem veure premiats els teatres i festivals que no varen oblidar-se del nostre gaudi precisament durant la pandèmia i van mantenir obertes les seves portes; Serena Sáenz com a cantant revelació de la temporada per la seva Lucia di Lammermoor i pel Don Pasquale dels Amics de l’Òpera de Sabadell; Franco Fagioli al millor cantant en format concert (per la seva actuació al Palau de la Música Catalana); Josep Pons com a millor direcció musical per Pelléas et Mélisande; Àlex Ollé per la posada en escena de la mateixa òpera; i en l’apartat de millor cantant femenina i masculí de la temporada passada, Marina Rebeka per Norma i Matthias Goerne per les seves interpretacions a Wozzeck i al War Requiem, a qui vàrem poder gaudir en persona per recollir el premi atesa la seva participació en el Parsifal que s’ha representat recentment al Liceu.
Evidentment, una nit dels Amics del Liceu no seria el mateix sense música, i aquest cop vàrem poder gaudir de tres interludis musicals: el primer, per la nostra vocal de la junta, Maria Isart, que cantà juntament amb el també amic Lluís Vergés. Soprano i baríton varen cantar àries de Bellini i Gounod abans d’interpretar Mozart a duo. La segona actuació va anar a càrrec de la soprano Mercedes Gancedo, que en aquests moments també es trobava cantant Parsifal a la sala gran del teatre. I per acabar, com totes i tots vosaltres mereixeu, ni més ni menys que la Kundry de Parsifal, Elena Pankratova, per brindar-nos una valquíria i una Santuzza tan especials per a nosaltres: quin gran privilegi! Moltes gràcies a totes i tots els artistes que han fet possible aquest gran èxit de nit!
Sense oblidar uns parlaments de la mà del nostre president, Jaume Graell, així com de Valentí Oviedo i Víctor Garcia de Gomar, que un cop més deixen de manifest l’estima de l’associació cap al teatre, i la del teatre cap a l’associació. Només va restar tancar la vetllada amb una copa al balcó del Foyer, saludant-nos com a bons amics i esperant retrobar-nos molt aviat!
Entrevista / Michael Fabiano, tenor
Michael Fabiano (1984, New Jersey) ha estat un dels protagonistes d’aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu interpretant el paper de Des Grieux recentment a l’òpera “Manon”. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest tenor una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu
Amics del Liceu: Com neix el teu interès per l’òpera? Com són els teus inicis com a cantant?
Michael Fabiano: És una gran pregunta. Quan tenia aproximadament 17 anys volia dedicar-me al món dels negocis, el meu pare era director general d’una empresa i tota la família es dedicava al món de l’empresa, així que vaig anar a la Universitat de Michigan per estudiar administració d’empreses i econòmiques. Alhora volia estudiar música i vaig fer classes de cant amb George Shirley, el primer tenor negre que va cantar al Metropolitan. Recordo exactament quan vaig fer la primera classe amb ell, em va dir: «Michael saps quina veu tens?» i vaig respondre «No, sé que puc cantar bé i que a la meva família li agrada la música, però no sabia que tenia un do». I em va dir: «Tens una veu com cap altra, però si vols fer classes amb mi, has de posar-hi ganes». Després de tres setmanes estudiant a la biblioteca i pensant molt en les meves possibilitats, vaig decidir que sí, que volia estudiar per convertir-me en cantant d’òpera. George em va dir a la tercera classe: «Quan una persona té un talent que és diferent al dels altres, té la responsabilitat social de compartir aquest talent». Això és molt fort, però tenia raó i ara crec en això.
AL: Com van ser els inicis de la carrera?
MF: Recordo quan tenia 21 anys estava estudiant a Philadelphia, a una escola molt important dels Estats Units que tenia alumnes com Steven Costello, Bryan Hymel, Ailyn Perez, Angela Meade, Nancy Fabiola Herrera, molts cantants importants al món. Vam estudiar junts més o menys a la mateixa època. Recordo que li vaig dir al meu professor que volia participar al concurs del Metropolitan i el meu professor i algunes altres persones em van dir que no ho fes, que encara no era el moment. Però jo crec en la idea que cada persona ha de fer el seu camí, per exemple, el camí de Steven Costello no és el meu camí, tampoc el d’Angela Meade, etc. Així doncs, vaig decidir tirar endavant i el 2007 em vaig presentar al concurs i al cap d’unes setmanes el vaig guanyar, amb 22 anys. Immediatament després d’aquest concurs va començar la meva carrera. Vaig debutar a Klagenfurt (Àustria) com a Alfredo a La traviata.
AL: Set anys més tard, al 2014, vas guanyar dos dels millors premis del teu país, el Beverly Sills i el Richard Tucker. Què van significar per tu? I què signifiquen aquests dos cantants com a referents, sobretot Richard Tucker?
MF: Richard Tucker és un dels tenors que més m’agraden, és un tenor fantàstic. Sí, aquell va ser realment un gran moment de la meva carrera.
AL: Aquesta temporada t’hem vist com a Cavaradossi. Què et va aportar de nou la perspectiva de Rafael R. Villalobos?
MF: Rafael R. Villalobos és una persona molt intel·ligent, una persona molt amable i molt interessant que ha estudiat molt sobre la història del castell de Sant’Angelo, sobre Roma, sobre tots els escenaris que apareixen a la història. Coneix molt bé totes les històries paral·leles. Quan va decidir crear una obra que feia un paral·lelisme entre Tosca i Passolini ho vaig trobat molt interessant. Vaig llegir en una entrevista que li van fer on deia que si una persona vol fer una nova Tosca ha de fer coses noves dins de la història de Tosca. No estic d’acord amb aquesta idea. Penso que Tosca és Tosca. La història està molt ben descrita, és molt clara. Amb aquest punt de vista del Rafael no hi estic d’acord, però treballar amb ell ha estat molt interessant, malgrat no estar d’acord amb tota les seves idees, però jo crec que un cantant té l’obligació de ser un gran col·laborador. En art tot és col·laboració. Jo puc entrar a escena interpretant el personatge, malgrat no estar d’acord amb tot, però tinc molt respecte per ell.
AL: I com has enfocat aquest Des Grieux de Manon?
MF: És la mateixa situació. Si algú vol llegir la historia de Manon de 1733, per mi és molt clar que no és una prostituta, és més elevada, és més que Violeta a La traviata, i quan ella té més o menys 15 anys no s’està prostituint, sinó que és una dona innocent i alegre. Per tant, és cert que estic fent coses amb les que no estic d’acord, no comparteixo el punt de vista, però és la meva obligació fer-ho. Vull trobar un camí en la meva manera de pensar.
AL:El teu disc d’àries gravat el 2019 se centra en Verdi i Donizetti: són els compositors que més t’agraden? Com ho descriuries?
MF: Quan estava estudiant a la Universitat de Michigan, vaig trobar el meu camí estudiant Donizetti. Recordo una nit que no podia dormir perquè estava estudiant fins a deu partitures seves. Conec totes les obres d’aquest compositor, obres que altra gent no coneix. M’agrada molt el foc que va escriure Donizetti a la seva música, que és molt diferent que altres compositors belcantistes com Bellini o Rossini. Entenc perfectament per què existeix Verdi quan llegeixo la música de Donizetti. Així doncs, vaig fer aquest CD que va descobrir una connexió entre el foc de Donizetti i el camí de Verdi.
AL: Com definires ara la teva veu? Actualment estàs acceptant rols cada cop més pesats.
MF: Jo cada cop tinc més edat, en faré 39 aquest mes de maig. Vaig començar la meva carrera amb 17 anys. Són molts anys. Estic seguint el meu camí i s’està desenvolupant en aquest moment cap a un repertori diferent. Estic en un moment de canvi. Quan algú està en aquest moment, ha d’adoptar els dos modes de cant, el líric i el spinto. Per tant, està bé que dins del mateix any estigui cantant Des Grieux però també Calaf. Per mi és molt important perquè he de mantenir la meva veu lírica, mentre em vaig movent cap a una altra manera de cantar. Vigilo com protegir la meva veu, quines coses puc fer diferent. Tinc una tècnica que encara estic desenvolupant. Jo sé que no sóc un tenor perfecte, però vaig canviant dia a dia.
AL: Sabem que al desembre et tornarem a tenir al Liceu com a Calaf. Com et sents a Barcelona i treballant al Liceu?
MF: Em sento molt bé treballant en aquest teatre. Conec molt bé la seva història i crec que un dia podria ser un cantant històric per aquest teatre. Tinc molt respecte per tots els cantants que han cantat aquí. Cantar Calaf no és difícil per mi, per dos motius: m’hi identifico en el seu caràcter i, a més, té dues àries més o menys conegudes, però fora d’això, no té grans duets, no té grans concertants com altres òperes com Don Carlo o Aida. El rol és molt directe.
AL: La forma de treballar a Estats Units és diferent que en un teatre de temporada com és el Liceu?
MF: No, la veritat és que és molt semblant. Al matí prenc un cafè, esmorzo, camino cap al teatre per assajar, faig la funció i torno cap a casa. És el mateix que a altres ciutats. Tinc les meves rutines.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Marc Sala
Tenor i soci d'Amics del Liceu
En aquesta edició tercera edició del butlletí, entrevistem el tenor Marc Sala, a qui podem veure interpretant el paper d’escuder a “Parsifal” al Liceu. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Orfeo ed Euridice / Veu
Orfeo deconstruït
Jordi Abelló
Contratenor
«—I què escoltarem avui? Un altre castrat transvestit fent el número i a veure quantes notes pot fer per minut?! —comentà un napolità assidu a l’òpera.
De sobte, un educat Gluck se li acostà per dir-li, a cau d’orella:
—Té tota la raó, Senyor meu, i aviat això canviarà, però no té cap dret a mostrar menyspreu per la feina d’un professional com aquest.»
La conversa, que mai tingué lloc, ens transporta a una Itàlia subjugada per l’òpera; i aquesta, al seu torn, esclava dels cantants, als peus dels quals s’agenolla i no els jutja. La música i els compositors es deuen a les fulgurants estrelles del moment, ja siguin castrats, sopranos o tenors, que inunden tota Europa mostrant les seves pirotècniques virtuts vocals.
El model barroc de l’òpera, esgotat, demanava un rentat a fons i Gluck es postulà públicament per retornar l’òpera a la música i aquesta al drama, mirant sempre cap als clàssics grecs. Ell, que ja era un compositor de gran prestigi arreu d’Europa quan el seu Orfeo s’estrenà, es trobava prou madur com a músic per canviar les regles del joc. I tant que ho va fer!
Cal dir, però, que aquesta òpera tingué una estrena a Viena el 1762 no gaire sonada i que Gluck reformulà la partitura per adaptar-la al gust francès (i potser també al d’ell), i que (re)estrenà a París el 1774.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn de “Parsifal”
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.
Conferència a l’entorn de “Manon”
Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.
Agenda / Activitats
Conferència “Wagner i l’escenografia. Evolució històrica”
Dijous 13 de març a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Lohengrin que tindrà lloc el mes de març al Gran Teatre del Liceu, els Amics us proposem una conferència que repassa l’evolució històrica de l’escenografia a través de les òperes de Richard Wagner.
L’evolució de l’escenografia des del Romanticisme fins a l’actualitat ha estat marcada per transformacions profundes en estils, tècniques i tecnologies. Durant el Romanticisme, l’escenografia es distingia per representacions detallades i realistes de paisatges naturals i arquitectònics, amb un fort enfocament en la creació d’atmosferes emotives que donaven suport a dramatúrgies amb identitats pròpies. En l’actualitat, l’escenografia ha avançat cap a una rica experimentació i una gran diversitat d’estils, formats i dimensions. Elements multimèdia, tecnologia digital i dissenys escènics interactius s’han integrat plenament, redefinint el paper de l’espai escènic. Els escenògrafs contemporanis busquen oferir experiències immersives i sensorials, utilitzant de manera innovadora recursos visuals, sonors i espacials per captivar el públic. En resum, l’escenografia ha passat de les representacions tradicionals i estàtiques del Romanticisme a propostes dinàmiques, creatives i multidisciplinàries. Aquesta evolució reflecteix no només els avenços en les arts escèniques, sinó també les exigències d’un públic cada vegada més divers i acostumat a noves formes de narrativa i expressió artística.
La conferència anirà a càrrec de Ramon Jovells Argelich, Doctor i Màster oficial en Arts Escèniques, és un investigador apassionat pel món de l’escenografia i la seva evolució al llarg de la història. La seva recerca se centra en l’anàlisi de les tècniques i els dissenys escenogràfics, aprofundint en la seva dimensió històrica, cultural i estètica. Amb una sòlida trajectòria acadèmica, la seva labor investigadora i divulgativa explora la intersecció entre la teoria escenogràfica i la seva evolució, tot posant especial èmfasi en el paper transformador de l’escenografia dins l’experiència teatral i operística. Mitjançant un enfocament interdisciplinari, examina com els espais escènics, les seves estructures i les seves innovacions contribueixen a la construcció de significats i a la immersió del públic en la poètica de l’espectacle.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine a veure l’exposició “Fernando Botero, un mestre universal”
Dimecres 19 de març a les 10.30h (places exhaurides)
NOU GRUP: Dimecres 19 de març a les 11.00h
Dijous 20 de març a les 16.30h (places exhaurides)
Palau Martorell (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 19€
*Preu acompanyants no socis: 22€
Durant el mes de març, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició Fernando Botero, un mestre universal. A poc més d’un any de la seva mort, el Palau Martorell acull la més completa exposició de l’artista mai celebrada a Espanya, ja que reuneix un conjunt de més de 110 obres, gran part d’elles inèdites, procedents de col·leccions privades, que inclou escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets i dibuix al llapis.
L’artista Fernando Botero (Medellín, Colòmbia, 1932 – Mònaco, 2023), és una figura cabdal de l’art del segle XX i ja forma part de la Història de l’Art. L’exposició, comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, explora la seva extraordinària versatilitat en l’ús de les diferents tècniques pictòriques i la riquesa que això va suposar per a la seva obra.
“Fernando Botero. Un Mestre universal” també analitza l’important relació de l’artista colombià amb Espanya i Itàlia, així com la influència cabdal que tots dos països van tenir a la seva obra. Per aquest motiu, dues obres excepcionals es veuran per primera vegada al nostre país: una versió de ‘Las Meninas’ de Velázquez, que sempre ha estat penjada a l’estudi parisenc de Botero, i ‘Homenaje a Mantegna’, un prèstec extraordinari procedent d’una col·lecció privada dels Estats Units, que recentment va ser descobert per Lina Botero a través de Christie’s. A aquestes peces se sumen, entre d’altres, les seves sèries icòniques amb els temes clàssics que més s’estimava, com els dedicats a Amèrica Llatina, el circ, la religió, la natura morta i les seves versions d’obres mestres de la història de l’art.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Ruta històrica a l’entorn de 1714 amb Enric Calpena
Dimarts 25 de març a les 11.30h (places exhaurides)
Dimecres 26 de març a les 11.30h (places exhaurides)
Mercat de Sant Antoni , cantonada carrer Urgell amb carrer Manso (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 15€
Per completar el mes de març, us proposem una ruta mostrarà alguns dels indrets importants en les guerres que van afectar Catalunya des del 1640 fins el 1714. Començarem al mercat de Sant Antoni i acabarem davant del Parlament de Catalunya, passant per l’Hospital de la Santa Creu, l’Església de Sant Agustí, l’Església de Betlem, l’Església del Pi, Plaça de Sant Jaume, Santa Maria del Mar, Fossar de les Moreres i, finalment, el Born. Aproximadament, serà una hora i mitja de durada
Enric Calpena és periodista i ha estat professor de Comunicació a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Especialitzat en divulgació històrica, ha dirigit i fet el guió de nombrosos documentals històrics per a la televisió. Dirigeix el programa En guàrdia a Catalunya Ràdio i és especialista en divulgació històrica. Ha publicat diversos llibres d’Història, Comunicació i és autor de diverses novel·les. Membre de la Junta d’Amics del Liceu des de 2016.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Nàpols, del 21 al 25 d’abril
Aquest mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols, per gaudir d'un dels teatres italians més emblemàtics, el San Carlo, i de dues òperes molt poc representades actualment. Per començar, encara emmarcat dins l’Any Puccini, podrem veure La fanciulla…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
Aquest mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per descobrir dos títols de repertori operístic ben diferent i que no es representen gairebé mai als escenaris d’arreu del món. Començarem amb repertori barroc de la mà…
Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…
Festival de Santa Fe, del 22 al 28 de juliol
El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…
Festival Enescu a Bucarest, del 28 d’agost al 3 de setembre
El proper mes d'agost, els Amics us proposem un viatge a Bucarest, on té lloc cada dos anys els Festival Enescu, que enguany celebra la seva 27a edició de manera molt especial, amb la commemoració del 70è aniversari de la mort del…
Amics Recomana
Per què no et pots perdre la nostra sortida al Festival de Peralada?
El nostre president, Jaume Graell, ha entrevistat Oriol Aguilà, director del Festival Perelada, perquè ens expliqui per què no ens podem perdre la cita estiuenca a Peralada on, el proper mes d’agost, veurem dos espectacles molt interessants: d’una banda The telephone, or l’amour à trois, una òpera còmica d’un sol acte de Gian Carlo Menotti que compta amb la direcció d’Iván Martín, les interpretacions musicals de Galdós Ensemble i les veus de la soprano Ruth Giménez i el jove baríton Jan Antem; d’altra banda, el recital de dues veus joves ben conegudes pel públic liceista i amb molta projecció internacional, la soprano Serena Sáenz i el tenor Xabier Anduaga.
Recordeu que la nostra sortida serà del 4 al 6 d’agost, més informació aquí
Gaudeix de la música clàssica a la platja
Sota el marc de Barcelona Obertura, la platja del Bogatell acollirà la iniciativa Clàssica a la platja els propers dimarts 20 i dimecres 21 de juny. Consistirà en dos concerts oberts a tota la ciutadania: d’una banda, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del mestre Josep Pons, interpretarà la Simfonia núm. 9 (Simfonia del Nou Món) de Dvorák i el Bolero de Ravel; per la seva banda, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida pel mestre Ludovic Morlot, oferirà les Danses eslaves de Dvorák, el Caprici espanyol de Rimski-Korsakov, La meva pàtria de Smetrana, Empúries de Toldrà i L’Arlésienne de Bizet. Serà una ocasió única per gaudir de dues de les orquestres més importants de la ciutat en un entorn immillorable. Els concerts, a més, seran retransmesos pel canal de televisió Betevé.
Una nova col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles
Amb motiu de l’Any Victoria, en què es commemora el centenari del naixement de la soprano Victoria de los Ángeles, el segell discogràfic Warner Music ha anunciat per aquest proper mes d’octubre el llançament d’una caixa, edició limitada, de 59 CD que reuneix totes les gravacions realitzades per aquest segell amb la cantant entre els anys 1948 i 1977, una col·lecció imprescindible per als amants de Victoria de los Ángeles que inclou òperes completes, com Carmen, Pelléas et Mélisande, Manon, La bohème, entre moltes altres, i també col·leccions d’àries i cançons populars i tradicionals que ens permetran gaudir de la soprano que va robar el cor del seu públic amb la bellesa i calidesa de la seva veu.
Antoni Bofill, un caçador d’imatges al Liceu
Antoni Bofill ha estat el fotògraf del Liceu des de l’any 1977 fins al 2021, quaranta-quatre anys de relació amb el nostre teatre plens de fotografies, anècdotes, moments històrics i trobades entranyables. Per commemorar aquesta llarga relació del fotògraf Bofill amb el Liceu, el Balcó Foyer i el Foyer del teatre acullen, fins al proper 30 de juliol, una exposició de les seves fotografies realitzades al llarg d’aquests quaranta-quatre anys que es van iniciar el 1977 després d’una funció de L’Africaine de Meyerbeer interpretada per Montserrat Caballé i Plácido Domingo de la qual el Liceu li va encarregar les fotografies. Arran d’aquesta experiència, va néixer la relació que ha unit el fotògraf amb el Liceu durant gairebé mig segle i que els nostres socis i sòcies van poder conèixer de primera mà en el col·loqui que vam mantenir amb Antoni Bofill presentat pel nostre president, Jaume Graell, a la Sala del Cor del Liceu el passat 7 de juny.
