Febrer 2024
Full Informatiu
Editorial / Febrer 2024
La matèria dels somnis
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
L’altre dia, durant l’assaig d’Un ballo in maschera que forma part del nostre febrer liceista d’enguany, pensava en quantes produccions d’aquesta òpera hauré vist a la meva vida; d’allà (ara es pensaran que no estava per l’òpera, però no, creguin-me, és una de les meves preferides!) vaig saltar a quantes òperes dec haver vist des de la meva primera (en cas que s’ho preguntin, va ser El Cas Makropoulos de Janacek a la temporada inaugural del nou Liceu).
Això em porta a reflexionar quantes escenografies operístiques hauré vist a la vida, i sobretot, el vast catàleg d’èpoques, representacions i simbologies vistes per representar una òpera. Ja no els hi dic res si sumo obres de teatre i altres representacions escèniques. Des de fa un bon munt d’anys, parlem no només dels divos, del director d’orquestra, dels músics i el cor… també parlem dels directors d’escena i del seu equip, entre ells els escenògrafs. Deixant de banda que una producció ens agradi més o menys, què sabem d’aquesta disciplina, d’aquesta professió?
Amics del Liceu ha decidit dedicar el curs d’enguany (després de l’èxit del curs de l’any passat, dedicat a la història dels musicals) a la història de l’escenografia. L’hem titulat La matèria dels somnis, i serà impartit per un expert en la matèria com és Ramon Ivars, que no només és docent en la disciplina sinó que és un reconegut escenògraf. Com hem explicat al web que anuncia el curs: «En el món de les arts escèniques, és prou comú el fet de confondre el treball de l’escenògraf amb el de l’artista plàstic que ornamenta l’espai de representació amb la seva pròpia creació personal, alguns cops, una mica desvinculada de la dramatúrgia del text o de les premisses de l’autor. Normalment, les obres de pintors, escultors i altres professionals de les arts plàstiques es desenvolupen en la solitud del taller o de l’estudi, gaudint de la llibertat de decisió sobre els formats, els materials i els acabats. Però els escenògrafs han de fer un recorregut molt llarg i diversificat fins que els seus somnis esdevinguin matèria escènica.»
Ivars pertany a una generació en la qual es va consolidar la renovació escenogràfica iniciada durant la dècada dels seixanta del segle passat. Els escenògrafs que més el van influenciar van ser Fabià Puigserver i Iago Pericot (poca broma!), quan va començar a estudiar escenografia a l’Institut del Teatre l’any 1968. Per això, Ivars ha decidit estructurar les tres sessions del curs en els tres blocs següents: el primer bloc, que es durà a terme el 4 de març a les set de la tarda, s’ha titulat La professió d’escenògraf, on Ivars parlarà del llindar entre direcció d’escena i escenografia; qüestions preliminars d’agafar el llapis; el pas a pas d’un projecte: disseny, realització i escenificació; i un cop d’ull a l’escenografia del segle XX. La segona jornada del curs serà el 6 de març a la mateixa hora, i es titula L’escenografia al servei de diferents gèneres: en aquest bloc es parlarà de l’escenografia per a cinema i mitjans audiovisuals i l’escenografia i espais escènics per a espectacles en viu (teatre, òpera, dansa, grans esdeveniments). La darrera sessió serà el dia 7 de març i es parlarà del Disseny de personatges, els habitants de l’escenografia: més específicament, Ivars se centrarà en la gramàtica del vestit; moda i vestuari d’espectacle; indumentària i caracterització: la pell del personatge; vestuari per a diferents gèneres; i per tancar amb un exemple, Ivars parlarà del gran repte de Salome. Com altres anys, oferim aquest curs tant en modalitat presencial com virtual.
No podríem estar més contents i orgullosos de comptar amb Ramon Ivars com a professor. Amb aquest curs, des d’Amics del Liceu, continuem apostant per la línia actual de poder comprendre l’ofici de l’òpera en profunditat, com en són mostra els nostres col·loquis amb diferents col·lectius que treballen al teatre (recordin que el 27 de febrer ens trobem amb Liliana Pereña i Cristina Fortuny, responsables de caracterització i sastreria del Gran Teatre del Liceu).
Ens veiem al curs, aquest cop amb paper i llapis al damunt!
Entrevista / Freddie de Tommaso, tenor
El tenor britànic Freddie de Tommaso va començar la seva carrera guanyant el Concurs Internacional de cant Tenor Viñas l’any 2018 i des d’aleshores ha actuat a grans escenaris d’arreu del món com la Royal Opera House de Londres, el Teatro alla Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper de Munic, De Nationale Opera d’Amsterdam, el Teatre Bolxoi de Moscou o la Wiener Staatsoper, entre d’altres.
Debuta al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada 2023/24 amb Carmen i amb un recital amb la soprano Lise Davidsen i actualment interpreta el rol de Riccardo a la producció que es representa aquests dies a l’escenari del Liceu, Un ballo in maschera. Els Amics del Liceu no hem volgut perdre l’ocasió de conèixer-la més de prop. El nostre vicepresident, Marc Balcells, parla amb ella en aquesta entrevista.
Com decideixes ser cantant d’òpera i agafar aquest camí?
No vaig ser un d’aquests nens que ja tenia clar que volia ser cantant d’òpera. Per mi cantar era una extraescolar més, igual que l’esport. I m’agradava molt, però no vaig pensar que pogués convertir-se en la meva professió. De fet, dels 18 als 20 anys vaig parar de cantar, vaig anar a la Universitat a estudiar Llengües però no cantava a cap cor ni res similar. Va ser després de la Universitat que vaig tornar a cantar amb el meu professor i vaig anar a la Royal Academy of Music de Londres i vaig començar a cantar, però era com a baríton. Després d’alguns mesos cantant vaig pensar que potser podria dedicar-m’hi professionalment.
Quan fas el canvi de baríton a tenor?
Al segon any dels meus estudis, després d’un any i mig aproximadament.
És fascinant. Recentment t’hem tingut a Barcelona, però tu ja havies estat aquí, vas començar la teva carrera amb el premi al Concurs Tenor Viñas. Com ha estat en aquesta edició ser-hi present i poder donar el premi?
Sí, el 2018 vaig guanyar el concurs i va ser l’inici de la meva carrera. Encara era un estudiant aleshores a Londres i no tenia idea de com funcionava aquesta carrera. Sabia que havia de participar a concursos per a artistes joves, va ser un pas decisiu, la meva carrera va despuntar. Tornar a ser aquí 6 anys més tard, fer el recital amb Lise Davidsen, ara Un ballo in maschera i donar els premis del Concurs ha estat fantàstic, un sentiment de retorn allà on has començat i ha estat molt bonic.
Exactament quants anys tens? Vas començar de molt jove.
Bé, sí, era molt jove quan vaig fer el concurs al 2018. Ara en tinc 31 acabats de complir.
Em va impressionar la Tosca al Coven Garden, eres un dels cantants més joves a participar-hi i un dels primers tenors britànics a interpretar el paper de Cavaradossi?
Sí, exactament, vaig ser el més jove a interpretar-lo i el primer tenor anglès en molt de temps en interpretar el paper de Cavaradossi al Coven Garden. Abans de mi l’havia cantat Charles Craig el 1956, fa molt de temps.
I com va ser l’experiència?
Fantàstica, a més, jo al Coven Garden havia cantat uns anys abans el paper de Cassio d’Otello, que és cabdal per la història, però no gaire important a nivell operístic com a personatge, i fer el salt d’aquest paper al de Cavaradossi a Tosca fa ser fantàstic.
I aleshores es va fer la màgia, vas tornar a Barcelona amb el recital amb Lise Davisen
Sí, vaig ser molt afortunat, per sort estava aquí per Un ballo in maschera i no vaig tenir l’estrès que provoca en aquestes situacions haver de viatjar. A més, aquesta producció ja l’havia fet a Viena juntament amb Clementine Margain. Hi havia moltes circumstàncies que jugaven a favor meu. I aleshores vaig cantar Don José en una funció de Carmen. El de Don José és un paper que m’encanta cantar. Alguns papers dins de l’òpera tenen molt de caràcter i aquest en seria un exemple. Abans que l’òpera comenci, ja et preguntes per què no està a l’armada? Per què no està a la ciutat amb la seva mare? A què es dedica? Aquestes són les característiques del personatge i després fins on arribes amb ell és el que més m’agrada.
La química d’aquell dia va ser espectacular. Jo pregunto sempre per la part del cant però també per la part de la interpretació, perquè és important, i més en aquest cas…
Avui dia, en el món de l’òpera hi ha molt d’actuació en el procés, a diferència d’abans, on tot era més estàtic. Ara els directors volen unes altres coses i tenen molt més poder. Hi ha molt més d’èmfasi en l’actuació, és molt important.
I passem al recital, que va ser impressionant… Amb Lise Davidsen ja havíeu col·laborat, oi?
Sí, en el meu segon àlbum el duet de Tosca el vaig cantar amb ella.
I ara et prepares per Riccardo d’Un ballo en maschera…
Sí, treballo amb un molt bon equip amb molt bona sintonia i estic gaudint del procés.
Com és la teva relació amb el personatge?
S’està desenvolupant. És la primera vegada que el canto en una producció, fora d’un festival. Parlo molt amb Jacopo Spirei, el director d’escena, sobre com hem de transmetre el personatge, com ens hem de cenyir a la història i ell té moltes de les característiques del personatge que estic provant de transmetre tant com pugui.
Sabies que aquest era un dels papers preferits de Pavarotti? No sé com un tenor enfronta aquest repte d’un nou rol.
Sí, un comença a cantar i ja veurem (riuen)…
Et veurem també com a Maurizio a Adriana Lecouvrer.
Sí, i és una òpera fantàstica! La vaig cantar fa un parell d’anys a La Scala de Milà!
Aquí adorem les veus, segur que quedarem entusiasmats amb la teva veu i estem tenint una relació molt especial amb tu des del començament i en qüestió de mesos, des de Carmen fins al proper Riccardo. Com t’hi trobes?
Molt bé, quan vaig venir pel Concurs Viñas el 2018 era la primera vegada que viatjava a Barcelona i a Espanya, i tornar-hi és un plaer.
Moltes gràcies. Tens algun nou personatge que t’agradaria interpretar en el futur?
Sí, després d’aquí me’n vaig a Nàpols a cantar Polione de Norma i després Gabrielle a Viena pel Simon Boccanegra , però més d’un o dos debuts a l’any procuro no fer-los, perquè s’ha de donar temps a les coses, no cal córrer tampoc.
Absolutament d’acord. Moltes gràcies pel teu temps, esperem poder gaudir de tu durant molts anys i t’agraïm que hagis compartit el teu temps i coneixement amb els Amics del Liceu.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Damià Carbonell
Director del Departament Artístic de l'Òpera Nacional Holandesa i soci d'Amics del Liceu
En aquesta nova edició del butlletí, entrevistem el soci Damià Carbonell, Director del Departament Artístic de l’Òpera Nacional Holandesa, a qui hem pogut conèixer durant el nostre viatge a Àmsterdam. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Un ballo in maschera / fons
El drama d’una passió
Ilaria Narici
Autora de l’edició crítica d’Un ballo in maschera
«Vet aquí on sóc i, després del trasbals de Nàpols, estimo enormement aquesta profunda quietud. És impossible trobar una localitat més lletja que aquesta però, d’altra banda, és impossible que enlloc més pugui viure amb més llibertat que aquí; amb aquest silenci que et deixa temps per pensar i sense tornar a veure mai més uniformes de cap color, és meravellós!… Des de Nabucco en endavant que no he tingut, es pot dir, una hora de tranquil·litat. Setze anys de galeres!»
[I Copialettere de Giuseppe Verdi, Milà, 1913, pàg. 572]
Després de tornar de Nàpols al bon retir de Santa Àgata, Verdi va escriure a la comtessa Clara Maffei el 12 de maig de 1858 tot esmentant el «trasbals de Nàpols», en referència al seguit de problemes previs que va tenir amb els censors napolitans durant la creació de la nova òpera per a la temporada 1857-1858 del Teatre San Carlo. L’òpera en qüestió era Gustavo III que, després de diverses peregrinacions als indrets, les èpoques i les situacions que van requerir els censors, es va representar en un altre teatre (Teatro Apollo de Roma), en una altra data (el 17 de febrer de 1859) i, sobretot, amb un altre títol: Un ballo in maschera.
Un ballo in maschera / veu
El conflicte entre l’amor i el deure, eix de la vocalitat del Ballo
Albert Garriga
Crític musical
Un ballo in maschera, obra mestra de Giuseppe Verdi, és una joia de la música operística que brilla amb especial intensitat gràcies a la complexitat i riquesa de les seves veus. La història, plena d’intriga política i amor tràgic, es desenvolupa a través de personatges que requereixen una gran profunditat vocal i interpretativa.
Pel que fa a Riccardo, el personatge central, requereix un tenor líric-spinto amb una tessitura que s’estén des del Sol#3 fins al Do5, combinant agilitat vocal amb expressivitat dramàtica, un rol de gran complexitat tècnica i interpretativa. A diferència d’un personatge estàtic i unidimensional, Riccardo es revela com un personatge dinàmic i polifacètic. En el primer acte, s’introdueix com a governador, i domina aquest rol, però al mateix temps es presenta com un home lleuger, apassionat per Amelia i amb un desig insaciable de plaer i diversió, demostrant un caràcter impregnat d’humor.
A mesura que l’òpera avança cap al segon acte, Riccardo es transforma: deixa de ser un personatge lleuger per convertir-se en una figura més profunda, apassionada i romàntica. Enamorat fervorosament, el seu duet amb Amelia en aquest acte és d’un romanticisme exaltat i destaca com una de les pàgines d’amor més boniques de tota l’obra verdiana.
L'Orfeo / veu
Més enllà de l’ ‘opera in musica’
Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assaigsta
No és fàcil aproximar-se a les qüestions i necessitats que requereixen la interpretació de la favola in musica L’Orfeo (1607) de Claudio Monteverdi (1567-1643) que, en anys posteriors, exactament el 1616, el mateix compositor la va definir com «una giusta preghiera». Aquesta nova definició, «una justa pregària», ens permet comprendre l’humus que palpita en el fons d’aquesta obra i que ens porta fins a les fonts de la mitologia, a les relacions establertes entre la Camerata de Bardi amb les obres literàries, entre d’altres, de Marsilio Ficino (1433-1499); a la recerca de les connexions entre l’hermetisme, l’orfisme, el cristianisme i, fins i tot, l’alquímia. Tota l’arquitectura musical i dramàtica de la favola està impregnada d’un alt simbolisme i on els actors-cantants han d’esdevenir alguna cosa més que ser els simples intèrprets d’una obra, sinó que han de ser l’encarnació d’una veritable presència representativa on, sense anar més lluny, a judici del musicòleg Josep Maria Gregori, el personatge d’Orfeu «cerca de representar musicalment el valor teològic d’una prisca theologia que canta en un llenguatge mític l’harmonia d’Apol·lo». Ras i curt. En aproximar-nos a les necessitats vocals dels personatges de L’Orfeo no ens podem quedar amb la prestació dramàticomusical que s’exigeix als cantants sinó que, implícitament, se’ls requereix d’una prestació vinculada amb l’espiritualitat.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
“La traviata”, l’assaig general de la temporada 2024-2025
La Traviata, de G. Verdi
Dijous 16 de gener a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2024-2025 serà el de La Traviata de G. Verdi, que tindrà lloc el dijous 16 de gener de 2025 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Visita comentada a l’exposició “Art en pedra” a La Pedrera
Dijous 23 de gener a les 12.30h (places exhaurides)
Fundació La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
Durant el mes de gener, els Amics hem organitzat una visita comentada a l’exposició Art en pedra, que té lloc a La Pedrera aquest hivern. La mostra reivindica el paper d’aquest material dins del llenguatge escultòric, principalment durant el s.XX. Així doncs, l’exposició Art en pedra, comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art —i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—, reuneix una selecció acurada de més de vuitanta d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
Conferència a l’entorn d'”Idomeneo”
Dimarts 28 de gener a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Idomeneo que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de gener amb versió concert i amb direcció musical de René Jacobs, us convidem a assistir a la conferència que Verónica Maynés, musicòloga, professora d’Història de la Música i crítica musical, ens oferirà sobre aquest títol de W. A. Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
No et perdis l’exposició “Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria”
NOU GRUP: Dimecres 29 de gener a les 17h
Dijous 30 de gener a les 10.30h (places exhaurides)
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
Els Amics del Liceu no ens volem perdre la mostra Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria que el Museu Nacional proposa aquest hivern i que té com a objectiu recuperar la figura d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.
Vine a veure l’exposició “Miró Matisse. Més enllà de les imatges”
Dimecres 5 de febrer a les 10.30h (places exhaurides)
Dimecres 5 de febrer a les 17.15h
Fundació Miró (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
El proper mes de febrer, els Amics del Liceu visitarem la mostra Miró Matisse. Més enllà de les imatges que té lloc a la Fundació Miró. L’exposició parteix d’una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l’altre? Què van veure o què van poder veure l’un en l’altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d’aquí, l’exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l’estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.
En aquesta exposició es qüestionen clixés. I és que, a primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició, però, té com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visitem l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”
Dimarts 18 de febrer a les 17h (places exhaurides)
Divendres 21 de febrer a les 12h
Museu Picasso (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 14€
*Preu acompanyants no socis: 15€
Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914” que té lloc aquest hivern al Museu Picasso. La mostra explora la relació entre els artistes catalans i París durant un moment clau de la història de l’art: finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d’un moment cabdal dins de la història de l’art, ja que la ciutat de París era la capital mundial de l’art modern i el bressol de l’experimentació avantguardista.
Propers Viatges
Malta, del 21 al 25 de gener
El proper mes de gener us proposem una destinació musical ben diferent: el Festival de Música Barroca de La Valetta, Malta, creat el 2013 per convertir-se en un esdeveniment únic que vol recuperar el gran repertori barroc en espais emblemàtics d’aquesta mateixa…
Sevilla, del 12 al 15 de febrer
El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que el caracteritzen,…
València, del 10 al 12 de març
El proper mes de març us proposem una escapada a València per assistir a una representació de L’holandès errant, una de les primeres obres mestre de R. Wagner, inspirada en les Memòries del senyor de Schnabelewopski, de Heinrich Heine, que narren la…
Nàpols, del 22 al 25 d’abril
El proper mes d'abril els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols per poder gaudir de dues òperes poc representades als escenaris actualment: La fanciulla del West, de G. Puccini, amb Anna Pirozzi, i Attila, de G. Verdi, en versió…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…
Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…
Amics Destaca
Torna Winterreise de Schubert al Liceu
Aquest mes de febrer, el Liceu acull una nova proposta escènica del Winterreise de Franz Schubert. Després de les presentacions dels artistes Chiharu Shiota al Saló dels Miralls i Antonio López a la Presó Model, aquest cop és l’artista Joan Fontcuberta qui ofereix la seva visió del Viatge d’hivern, aquest cop a la Sala Gran del Liceu. Fontcuberta, fotògraf, assagista i crític, reflexionarà sobre el pas del temps, la vellesa i la pèrdua de la memòria en el que serà el seu primer treball escènic en el qual lligarà la seva obra amb la música de Schubert. Winterreise és un recorregut melancòlic, els episodis del qual marquen un viatge desesperat d’un home traït. Una immersió en l’univers poètic de Schubert, amb Fontcuberta com a guia de luxe, on el públic és conduït fins a l’abisme d’aquest viatge interior. Comptarà com a protagonista amb la veu del baríton Michael Volle.
Recordem que els socis i sòcies d’Amics del Liceu poden gaudir d’un 5% en la compra d’entrades per als espectacles de la temporada del Gran Teatre del Liceu.
Primers premis ex aqueo a la 61a edició del Concurs Tenor Viñas
Recentment ha conclòs la 61a edició del Concurs Tenor Viñas al Gran Teatre del Liceu. La mezzo brasilera Marcela Rahal i el tenor neozelandès Felipe Manu han obtingut han estat els guanyadors ex aequo del Concurs, dotat amb 16.000€ per cada un i un contracte per participar a les properes temporades del Liceu. El segon premi ha recaigut en la soprano russa Mira Alkhovik i el tercer, en la soprano portuguesa Silvia Sequeira. El baix-baríton americà Christian Pursell ha obtingut el quart premi, el cinquè ha estat per al baix-baríton del Regne Unit Ossian Huskinson i el sisè, per la soprano italiana Sabrina Sanza.
Entre els premis especials volem destacar el premi ofert per Amics del Liceu per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra a un/a jove cantant espanyol/a que resideixi a Catalunya i que hagi participat a la prova preliminar del Gran Teatre del Liceu. Les sopranos Maria Rosa Abella, Maria Isart i Montserrat Seró han estat les guanyadores d’aquest premi, per mitjà del qual podran continuar la seva formació en el gènere líric amb una figura tan destacada com la soprano Luciana Serra.
