Febrer 2024
Full Informatiu
Editorial / Febrer 2024
La matèria dels somnis
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
L’altre dia, durant l’assaig d’Un ballo in maschera que forma part del nostre febrer liceista d’enguany, pensava en quantes produccions d’aquesta òpera hauré vist a la meva vida; d’allà (ara es pensaran que no estava per l’òpera, però no, creguin-me, és una de les meves preferides!) vaig saltar a quantes òperes dec haver vist des de la meva primera (en cas que s’ho preguntin, va ser El Cas Makropoulos de Janacek a la temporada inaugural del nou Liceu).
Això em porta a reflexionar quantes escenografies operístiques hauré vist a la vida, i sobretot, el vast catàleg d’èpoques, representacions i simbologies vistes per representar una òpera. Ja no els hi dic res si sumo obres de teatre i altres representacions escèniques. Des de fa un bon munt d’anys, parlem no només dels divos, del director d’orquestra, dels músics i el cor… també parlem dels directors d’escena i del seu equip, entre ells els escenògrafs. Deixant de banda que una producció ens agradi més o menys, què sabem d’aquesta disciplina, d’aquesta professió?
Amics del Liceu ha decidit dedicar el curs d’enguany (després de l’èxit del curs de l’any passat, dedicat a la història dels musicals) a la història de l’escenografia. L’hem titulat La matèria dels somnis, i serà impartit per un expert en la matèria com és Ramon Ivars, que no només és docent en la disciplina sinó que és un reconegut escenògraf. Com hem explicat al web que anuncia el curs: «En el món de les arts escèniques, és prou comú el fet de confondre el treball de l’escenògraf amb el de l’artista plàstic que ornamenta l’espai de representació amb la seva pròpia creació personal, alguns cops, una mica desvinculada de la dramatúrgia del text o de les premisses de l’autor. Normalment, les obres de pintors, escultors i altres professionals de les arts plàstiques es desenvolupen en la solitud del taller o de l’estudi, gaudint de la llibertat de decisió sobre els formats, els materials i els acabats. Però els escenògrafs han de fer un recorregut molt llarg i diversificat fins que els seus somnis esdevinguin matèria escènica.»
Ivars pertany a una generació en la qual es va consolidar la renovació escenogràfica iniciada durant la dècada dels seixanta del segle passat. Els escenògrafs que més el van influenciar van ser Fabià Puigserver i Iago Pericot (poca broma!), quan va començar a estudiar escenografia a l’Institut del Teatre l’any 1968. Per això, Ivars ha decidit estructurar les tres sessions del curs en els tres blocs següents: el primer bloc, que es durà a terme el 4 de març a les set de la tarda, s’ha titulat La professió d’escenògraf, on Ivars parlarà del llindar entre direcció d’escena i escenografia; qüestions preliminars d’agafar el llapis; el pas a pas d’un projecte: disseny, realització i escenificació; i un cop d’ull a l’escenografia del segle XX. La segona jornada del curs serà el 6 de març a la mateixa hora, i es titula L’escenografia al servei de diferents gèneres: en aquest bloc es parlarà de l’escenografia per a cinema i mitjans audiovisuals i l’escenografia i espais escènics per a espectacles en viu (teatre, òpera, dansa, grans esdeveniments). La darrera sessió serà el dia 7 de març i es parlarà del Disseny de personatges, els habitants de l’escenografia: més específicament, Ivars se centrarà en la gramàtica del vestit; moda i vestuari d’espectacle; indumentària i caracterització: la pell del personatge; vestuari per a diferents gèneres; i per tancar amb un exemple, Ivars parlarà del gran repte de Salome. Com altres anys, oferim aquest curs tant en modalitat presencial com virtual.
No podríem estar més contents i orgullosos de comptar amb Ramon Ivars com a professor. Amb aquest curs, des d’Amics del Liceu, continuem apostant per la línia actual de poder comprendre l’ofici de l’òpera en profunditat, com en són mostra els nostres col·loquis amb diferents col·lectius que treballen al teatre (recordin que el 27 de febrer ens trobem amb Liliana Pereña i Cristina Fortuny, responsables de caracterització i sastreria del Gran Teatre del Liceu).
Ens veiem al curs, aquest cop amb paper i llapis al damunt!
Entrevista / Freddie de Tommaso, tenor
El tenor britànic Freddie de Tommaso va començar la seva carrera guanyant el Concurs Internacional de cant Tenor Viñas l’any 2018 i des d’aleshores ha actuat a grans escenaris d’arreu del món com la Royal Opera House de Londres, el Teatro alla Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper de Munic, De Nationale Opera d’Amsterdam, el Teatre Bolxoi de Moscou o la Wiener Staatsoper, entre d’altres.
Debuta al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada 2023/24 amb Carmen i amb un recital amb la soprano Lise Davidsen i actualment interpreta el rol de Riccardo a la producció que es representa aquests dies a l’escenari del Liceu, Un ballo in maschera. Els Amics del Liceu no hem volgut perdre l’ocasió de conèixer-la més de prop. El nostre vicepresident, Marc Balcells, parla amb ella en aquesta entrevista.
Com decideixes ser cantant d’òpera i agafar aquest camí?
No vaig ser un d’aquests nens que ja tenia clar que volia ser cantant d’òpera. Per mi cantar era una extraescolar més, igual que l’esport. I m’agradava molt, però no vaig pensar que pogués convertir-se en la meva professió. De fet, dels 18 als 20 anys vaig parar de cantar, vaig anar a la Universitat a estudiar Llengües però no cantava a cap cor ni res similar. Va ser després de la Universitat que vaig tornar a cantar amb el meu professor i vaig anar a la Royal Academy of Music de Londres i vaig començar a cantar, però era com a baríton. Després d’alguns mesos cantant vaig pensar que potser podria dedicar-m’hi professionalment.
Quan fas el canvi de baríton a tenor?
Al segon any dels meus estudis, després d’un any i mig aproximadament.
És fascinant. Recentment t’hem tingut a Barcelona, però tu ja havies estat aquí, vas començar la teva carrera amb el premi al Concurs Tenor Viñas. Com ha estat en aquesta edició ser-hi present i poder donar el premi?
Sí, el 2018 vaig guanyar el concurs i va ser l’inici de la meva carrera. Encara era un estudiant aleshores a Londres i no tenia idea de com funcionava aquesta carrera. Sabia que havia de participar a concursos per a artistes joves, va ser un pas decisiu, la meva carrera va despuntar. Tornar a ser aquí 6 anys més tard, fer el recital amb Lise Davidsen, ara Un ballo in maschera i donar els premis del Concurs ha estat fantàstic, un sentiment de retorn allà on has començat i ha estat molt bonic.
Exactament quants anys tens? Vas començar de molt jove.
Bé, sí, era molt jove quan vaig fer el concurs al 2018. Ara en tinc 31 acabats de complir.
Em va impressionar la Tosca al Coven Garden, eres un dels cantants més joves a participar-hi i un dels primers tenors britànics a interpretar el paper de Cavaradossi?
Sí, exactament, vaig ser el més jove a interpretar-lo i el primer tenor anglès en molt de temps en interpretar el paper de Cavaradossi al Coven Garden. Abans de mi l’havia cantat Charles Craig el 1956, fa molt de temps.
I com va ser l’experiència?
Fantàstica, a més, jo al Coven Garden havia cantat uns anys abans el paper de Cassio d’Otello, que és cabdal per la història, però no gaire important a nivell operístic com a personatge, i fer el salt d’aquest paper al de Cavaradossi a Tosca fa ser fantàstic.
I aleshores es va fer la màgia, vas tornar a Barcelona amb el recital amb Lise Davisen
Sí, vaig ser molt afortunat, per sort estava aquí per Un ballo in maschera i no vaig tenir l’estrès que provoca en aquestes situacions haver de viatjar. A més, aquesta producció ja l’havia fet a Viena juntament amb Clementine Margain. Hi havia moltes circumstàncies que jugaven a favor meu. I aleshores vaig cantar Don José en una funció de Carmen. El de Don José és un paper que m’encanta cantar. Alguns papers dins de l’òpera tenen molt de caràcter i aquest en seria un exemple. Abans que l’òpera comenci, ja et preguntes per què no està a l’armada? Per què no està a la ciutat amb la seva mare? A què es dedica? Aquestes són les característiques del personatge i després fins on arribes amb ell és el que més m’agrada.
La química d’aquell dia va ser espectacular. Jo pregunto sempre per la part del cant però també per la part de la interpretació, perquè és important, i més en aquest cas…
Avui dia, en el món de l’òpera hi ha molt d’actuació en el procés, a diferència d’abans, on tot era més estàtic. Ara els directors volen unes altres coses i tenen molt més poder. Hi ha molt més d’èmfasi en l’actuació, és molt important.
I passem al recital, que va ser impressionant… Amb Lise Davidsen ja havíeu col·laborat, oi?
Sí, en el meu segon àlbum el duet de Tosca el vaig cantar amb ella.
I ara et prepares per Riccardo d’Un ballo en maschera…
Sí, treballo amb un molt bon equip amb molt bona sintonia i estic gaudint del procés.
Com és la teva relació amb el personatge?
S’està desenvolupant. És la primera vegada que el canto en una producció, fora d’un festival. Parlo molt amb Jacopo Spirei, el director d’escena, sobre com hem de transmetre el personatge, com ens hem de cenyir a la història i ell té moltes de les característiques del personatge que estic provant de transmetre tant com pugui.
Sabies que aquest era un dels papers preferits de Pavarotti? No sé com un tenor enfronta aquest repte d’un nou rol.
Sí, un comença a cantar i ja veurem (riuen)…
Et veurem també com a Maurizio a Adriana Lecouvrer.
Sí, i és una òpera fantàstica! La vaig cantar fa un parell d’anys a La Scala de Milà!
Aquí adorem les veus, segur que quedarem entusiasmats amb la teva veu i estem tenint una relació molt especial amb tu des del començament i en qüestió de mesos, des de Carmen fins al proper Riccardo. Com t’hi trobes?
Molt bé, quan vaig venir pel Concurs Viñas el 2018 era la primera vegada que viatjava a Barcelona i a Espanya, i tornar-hi és un plaer.
Moltes gràcies. Tens algun nou personatge que t’agradaria interpretar en el futur?
Sí, després d’aquí me’n vaig a Nàpols a cantar Polione de Norma i després Gabrielle a Viena pel Simon Boccanegra , però més d’un o dos debuts a l’any procuro no fer-los, perquè s’ha de donar temps a les coses, no cal córrer tampoc.
Absolutament d’acord. Moltes gràcies pel teu temps, esperem poder gaudir de tu durant molts anys i t’agraïm que hagis compartit el teu temps i coneixement amb els Amics del Liceu.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Damià Carbonell
Director del Departament Artístic de l'Òpera Nacional Holandesa i soci d'Amics del Liceu
En aquesta nova edició del butlletí, entrevistem el soci Damià Carbonell, Director del Departament Artístic de l’Òpera Nacional Holandesa, a qui hem pogut conèixer durant el nostre viatge a Àmsterdam. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Un ballo in maschera / fons
El drama d’una passió
Ilaria Narici
autora de l’edició crítica d’Un ballo in maschera
«Vet aquí on sóc i, després del trasbals de Nàpols, estimo enormement aquesta profunda quietud. És impossible trobar una localitat més lletja que aquesta però, d’altra banda, és impossible que enlloc més pugui viure amb més llibertat que aquí; amb aquest silenci que et deixa temps per pensar i sense tornar a veure mai més uniformes de cap color, és meravellós!… Des de Nabucco en endavant que no he tingut, es pot dir, una hora de tranquil·litat. Setze anys de galeres!»
[I Copialettere de Giuseppe Verdi, Milà, 1913, pàg. 572]
Després de tornar de Nàpols al bon retir de Santa Àgata, Verdi va escriure a la comtessa Clara Maffei el 12 de maig de 1858 tot esmentant el «trasbals de Nàpols», en referència al seguit de problemes previs que va tenir amb els censors napolitans durant la creació de la nova òpera per a la temporada 1857-1858 del Teatre San Carlo. L’òpera en qüestió era Gustavo III que, després de diverses peregrinacions als indrets, les èpoques i les situacions que van requerir els censors, es va representar en un altre teatre (Teatro Apollo de Roma), en una altra data (el 17 de febrer de 1859) i, sobretot, amb un altre títol: Un ballo in maschera.
Un ballo in maschera / veu
El conflicte entre l’amor i el deure, eix de la vocalitat del Ballo
Albert Garriga
crític musical
Un ballo in maschera, obra mestra de Giuseppe Verdi, és una joia de la música operística que brilla amb especial intensitat gràcies a la complexitat i riquesa de les seves veus. La història, plena d’intriga política i amor tràgic, es desenvolupa a través de personatges que requereixen una gran profunditat vocal i interpretativa.
Pel que fa a Riccardo, el personatge central, requereix un tenor líric-spinto amb una tessitura que s’estén des del Sol#3 fins al Do5, combinant agilitat vocal amb expressivitat dramàtica, un rol de gran complexitat tècnica i interpretativa. A diferència d’un personatge estàtic i unidimensional, Riccardo es revela com un personatge dinàmic i polifacètic. En el primer acte, s’introdueix com a governador, i domina aquest rol, però al mateix temps es presenta com un home lleuger, apassionat per Amelia i amb un desig insaciable de plaer i diversió, demostrant un caràcter impregnat d’humor.
A mesura que l’òpera avança cap al segon acte, Riccardo es transforma: deixa de ser un personatge lleuger per convertir-se en una figura més profunda, apassionada i romàntica. Enamorat fervorosament, el seu duet amb Amelia en aquest acte és d’un romanticisme exaltat i destaca com una de les pàgines d’amor més boniques de tota l’obra verdiana.
L'Orfeo / veu
Més enllà de l’ ‘opera in musica’
Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assaigsta
No és fàcil aproximar-se a les qüestions i necessitats que requereixen la interpretació de la favola in musica L’Orfeo (1607) de Claudio Monteverdi (1567-1643) que, en anys posteriors, exactament el 1616, el mateix compositor la va definir com «una giusta preghiera». Aquesta nova definició, «una justa pregària», ens permet comprendre l’humus que palpita en el fons d’aquesta obra i que ens porta fins a les fonts de la mitologia, a les relacions establertes entre la Camerata de Bardi amb les obres literàries, entre d’altres, de Marsilio Ficino (1433-1499); a la recerca de les connexions entre l’hermetisme, l’orfisme, el cristianisme i, fins i tot, l’alquímia. Tota l’arquitectura musical i dramàtica de la favola està impregnada d’un alt simbolisme i on els actors-cantants han d’esdevenir alguna cosa més que ser els simples intèrprets d’una obra, sinó que han de ser l’encarnació d’una veritable presència representativa on, sense anar més lluny, a judici del musicòleg Josep Maria Gregori, el personatge d’Orfeu «cerca de representar musicalment el valor teològic d’una prisca theologia que canta en un llenguatge mític l’harmonia d’Apol·lo». Ras i curt. En aproximar-nos a les necessitats vocals dels personatges de L’Orfeo no ens podem quedar amb la prestació dramàticomusical que s’exigeix als cantants sinó que, implícitament, se’ls requereix d’una prestació vinculada amb l’espiritualitat.
Conferències / 2024
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 9 de setembre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Lady Macbeth de Mtsensk, un resum de l’òpera de Xoskakóvitx en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 16 de setembre a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Lady Macbeth de Mtsensk que inaugurarà la temporada del Gran Teatre del Liceu el mes de setembre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé, us convidem a assistir a la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Dmitri Xoskakóvitx. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Àlex Ollé, director d’escena de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dimecres 18 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, ens fa especial il·lusió anunciar-vos que comencem temporada amb un diàleg amb Àlex Ollé, director escènic de Lady Macbeth de Mtsensk , que podrem veure el mes de setembre al Gran Teatre del Liceu.
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que el director mantindrà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk en particular. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Alex Ollé és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus i actualment és l’artista resident del Gran Teatre del Liceu. Ha treballat en teatres de renom, com la Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Teatro alla Scala de Milà, Nationale Opera d’Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les, entre d’altres. Al llarg de la seva àmplia i aclamada trajectòria, ha dirigit més d’una trentena de produccions d’òpera, entre les quals destaquen La damnation de Faust, La flauta màgica, Le Grand Macabre, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Quartett, Tristan und Isolde, Oedipe, Il prigioniero, Madama Butterfly, Faust, L’holandès errant, Pelléas et Mélisande, Il trovatore, Norma, La bohème, Jeanne d’Arc au bûcher i Turandot. Entre els seus compromisos recents cal esmentar Ariane et Barbe-bleue a Lió, Carmen a Tòquio, Idoménée a Lilla i Rusalka a Bergen.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb D.Q. Don Quijote en Barcelona, i hi ha tornat amb Diari d’un desaparegut i El castell de Barbablava (2007/08), Le Grand Macabre (2011/12), Quartett (2016/17), Tristan und Isolde (2017/18) i La bohème (2020/21).
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Barcelona Gallery Weekend
Divendres 20 de setembre a les 11h
Ruta comentada a tres galeries d’art
Punt de trobada:
Sala Parés (Carrer Petritxol 5 com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El mes de setembre, té lloc l’esdeveniment més esperat per a les galeries d’art de la nostra ciutat: el Barcelona Gallery Weekend. Es tracta d’un esdeveniment anual promogut per l’associació Art Barcelona i obert a totes les galeries de la ciutat i àrea metropolitana. Reuneix un programa general d’exposicions en galeries d’art i una programació paral·lela d’activitats especials entorn l’art contemporani i d’avantguarda.
Els Amics del Liceu no ens volem perdre aquest esdeveniment únic a la ciutat, i un any més, gràcies a la nostra col·laboració amb el Barcelona Gallery weekend, us proposem una ruta comentada on visitarem tres exposicions en tres galeries diferents:
Sala Parés / Durant la nostra visita veurem la mostra dels artistes Michael Kenna i Toni Catany. En aquesta ocasió, la galeria estableix un diàleg entre una selecció de la sèrie que el britànic ha realitzat sobre Venècia des de 1980 i les fotografies que Toni Catany (Mallorca, 1942-Barcelona, 2013) va dedicar a la ciutat italiana. Tot i que Kenna i Catany no es van conèixer mai, s’admiraven mútuament. Les confluències entre ambdues propostes són constants i, en ocasions, fins i tot evidents, i denoten una sensibilitat compartida. La mostra «Kenna-Catany. Venècia» és el resultat de les connexions entre ambdós fotògrafs plantejades a l’exposició que va inaugurar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor (Mallorca) a mitjans de 2023.
Galeria Senda / Durant la nostra visita veurem la mostra de l’artista Gino Rubert (que va il·lustrar el nostre llibre de temporada l’any 2002-2003) En aquesta nova exposició, Rubert ens sorprendrà amb retrats de dones atrapades pel seu destí, figures partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.
Galeria Fuga / Durant la nostra visita, veurem la mostra de l’artista Nieves Mingueza: artista visual, investigadora i educadora. En la seva pràctica artística combina fotografia documental, material d’arxiu, collage, text i instal·lació. Conciliant un espai conceptual, personal i social, ella reutilitza i activa arxius visuals per a explorar temes de gènere, salut mental i memòria. Posseeix un màster en Fotografia Documental i està completant un doctorat a la Universitat d’Arts de Londres. La mostra winters while waiting és un projecte visual que combina la investigació amb la pràctica creativa experimental. Debutant com a una instal·lació a la galeria FUGA a Barcelona el setembre de 2024, aquesta obra en evolució integra tècniques com el fotomuntatge, l’assemblatge, les estructures escultòriques i l’ús de text. Fa servir fotografies antigues trobades com a objectes transicionals, petites capses donades i altres elements de paper
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Dijous 26 de setembre i divendres 27 de setembre a les 10.30h (2 grups)
Museu d’Història de Barcelona, MUHBA (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 11€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
El mes de setembre, us proposem una visita a la col·lecció permanent del Museu d’Història de Barcelona, a través del qual podrem fer una passejada històrica per les diferents etapes de la nostra ciutat. El conjunt monumental de la Plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. Les restes que inclou el conjunt monumental de la Plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Palau Major, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’hi ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània. A les sales del palau major, i a través de les peces de la col·lecció, s’aprecia la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani així com el seu creixement i el procés de fortificació, fins a arribar al govern de la ciutat. També s’explica el paper de Barcelona en el context de Catalunya i de la Mediterrània i la vida quotidiana dels seus habitants.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Victor García de Gomar, director artístic del Liceu
Dilluns 30 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’inici de la Temporada 2024-2025, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics /gues que ens acompanyeu tots els detalls de la nova Temporada. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Aix-en-Provence, del 15 al 19 juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per visitar un dels festivals més prestigiosos de l’estiu: el Festival d’Aix-en-Provence. Començarem el nostre programa musical amb un recital de la magnífica soprano Sondra Radvanovsky, molt estimada pel…
Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol
Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…
Salzburg, del 18 al 22 d’agost
Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…
La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost
Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…
Oviedo, del 13 al 15 de setembre
El proper mes de setembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a Oviedo per poder gaudir, al Teatro Campoamor, d'una nova producció de l'òpera que dona inici a la Trilogia Tudor de Donizetti, Anna Bolena. La soprano Sabina Puértolas i la…
Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…
Amics Destaca
Torna Winterreise de Schubert al Liceu
Aquest mes de febrer, el Liceu acull una nova proposta escènica del Winterreise de Franz Schubert. Després de les presentacions dels artistes Chiharu Shiota al Saló dels Miralls i Antonio López a la Presó Model, aquest cop és l’artista Joan Fontcuberta qui ofereix la seva visió del Viatge d’hivern, aquest cop a la Sala Gran del Liceu. Fontcuberta, fotògraf, assagista i crític, reflexionarà sobre el pas del temps, la vellesa i la pèrdua de la memòria en el que serà el seu primer treball escènic en el qual lligarà la seva obra amb la música de Schubert. Winterreise és un recorregut melancòlic, els episodis del qual marquen un viatge desesperat d’un home traït. Una immersió en l’univers poètic de Schubert, amb Fontcuberta com a guia de luxe, on el públic és conduït fins a l’abisme d’aquest viatge interior. Comptarà com a protagonista amb la veu del baríton Michael Volle.
Recordem que els socis i sòcies d’Amics del Liceu poden gaudir d’un 5% en la compra d’entrades per als espectacles de la temporada del Gran Teatre del Liceu.
Primers premis ex aqueo a la 61a edició del Concurs Tenor Viñas
Recentment ha conclòs la 61a edició del Concurs Tenor Viñas al Gran Teatre del Liceu. La mezzo brasilera Marcela Rahal i el tenor neozelandès Felipe Manu han obtingut han estat els guanyadors ex aequo del Concurs, dotat amb 16.000€ per cada un i un contracte per participar a les properes temporades del Liceu. El segon premi ha recaigut en la soprano russa Mira Alkhovik i el tercer, en la soprano portuguesa Silvia Sequeira. El baix-baríton americà Christian Pursell ha obtingut el quart premi, el cinquè ha estat per al baix-baríton del Regne Unit Ossian Huskinson i el sisè, per la soprano italiana Sabrina Sanza.
Entre els premis especials volem destacar el premi ofert per Amics del Liceu per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra a un/a jove cantant espanyol/a que resideixi a Catalunya i que hagi participat a la prova preliminar del Gran Teatre del Liceu. Les sopranos Maria Rosa Abella, Maria Isart i Montserrat Seró han estat les guanyadores d’aquest premi, per mitjà del qual podran continuar la seva formació en el gènere líric amb una figura tan destacada com la soprano Luciana Serra.
