Març 2023
Full Informatiu
Editorial / Març 2023
Un nou full informatiu per a un Liceu de rabiosa actualitat
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Benvingudes i benvinguts a una nova etapa del nostre estimat full informatiu d’Amics del Liceu. Si bé moltes i molts de vosaltres el gaudiu des de fa anys, aquesta nova junta directiva ha fet un dels eixos de la seva tasca un full informatiu més àgil, modern, engrescador i viu: en resum, un full informatiu del segle XXI. Aquesta editorial que ara llegiu pretén ser una mena de tret de sortida al que esperem que sigui una de les vostres futures lectures habituals en el dia a dia.
A tota la junta i equip d’Amics ens fa especial il·lusió que el llançament d’aquest renovat full informatiu aparegui en un mes tan engrescador com aquest març. Això és així perquè una de les fites importants és anar parlant de l’activitat artística del nostre estimat Liceu: i d’activitat, en aquestes setmanes, n’hi ha hagut i n’hi haurà per estar-ne ben orgullós.
Després de l’estrena mundial de la nova producció pròpia del Macbeth verdià signada per Jaume Plensa, que no ha deixat indiferent a ningú, s’ha estrenat l’espectacle Les set morts de Maria Callas signada per l’artista Marina Abramovic que, coincidint amb el centenari del naixement de la soprano, cerca recrear algunes de les seves àries més emblemàtiques, tot jugant amb l’art en viu, la performance i la videcreació.
I, finalment, una estrena absoluta a casa doblement important, Alexina B: per la seva compositora, i per la seva temàtica. Sobre la primera, celebrem i entrevistem Raquel García-Tomás, compositora de reconegut prestigi (Premi Nacional de Música el 2020) que esdevé la segona compositora a estrenar en vida una òpera al Liceu. Sobre la temàtica, l’òpera versa sobre Adélaïde Herculine Barbin, una persona intersexe a la França del segle XIX.
Amb aquest trio d’asos, podem dir que el Liceu està d’enhorabona com a teatre compromès amb la vitalitat del gènere operístic. Clarament, podem veure aquest eix vertebrador que dicta les temporades de Víctor García de Gomar i el Liceu de les Arts, com el Winterreise de Schubert, en la visió personal d’Antonio López, al centre penitenciari La Model de Barcelona.
I no només els informarem dels esdeveniments musicals del teatre sinó també de totes les nostres activitats: les conferències al voltant de les òperes, els col·loquis al voltant de les persones que treballen al teatre i que ens expliquen el seu dia a dia, entrevistes a sòcies i socis, els nostres viatges, i un llarg etcètera. Tot aquest contingut en un format, com dèiem, àgil: textual, però també audiovisual. Aquest és un altre repte que entomem, el de les nostres gravacions, sempre esperonats per oferir un producte (encara) de major qualitat. Volem que aquests enregistraments dels nostres actes ens permetin acostar l’associació i el nostre amor per l’òpera i la cultura per tot el territori, i que us permeti recordar fàcilment (o veure-ho, si no hi vau poder assistir) algunes de les nostres activitats més destacades.
Per a nosaltres, doncs, el llançament del nou full informatiu és un moment de molta felicitat: només podem desitjar que la nostra tasca editorial els fidelitzi (encara més!) i els apropi més a Amics, al Liceu, a l’òpera i a la cultura! Benvingudes i benvinguts!
Entrevista / Raquel García-Tomás
Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és una compositora especialitzada en creació interdisciplinària. Premio Nacional de Música del 2020, atorgat pel Ministeri de Cultura, el seu llenguatge resulta innovador i arriscat, però alhora presenta una veu pròpia de gran factura i segell. Amb la qualitat del seu treball únic i experimental ha sabut connectar amb el públic. Una bona mostra d’aquesta entesa va ser l’estrena de la seva òpera Je suis narcissiste, acollida amb molt d’entusiasme pel públic de Madrid i Barcelona durant la temporada 2018-19.
En la seva residència al Gran Teatre del Liceu podrem gaudir de l’estrena de la seva nova òpera: Alexina B., amb direcció escènica de Marta Pazos i llibret d’Irène Gayraud. A partir de l’atorgament de la Beca Leonardo de la Fundación BBVA, el Liceu es va interessar a poder oferir la seva estrena absoluta. Serà, doncs, la segona òpera d’una dona presentada al Liceu (després de la Vinetea de Matilde Salvador, l’any 1974). Una reparació imprescindible!
Amics del Liceu: Què la va cridar a endinsar- se al món de la composició?
Raquel Gacía-Tomas: Sempre ha estat quelcom molt natural per a mi, des de petita vaig aprendre a tocar el piano i de la mateixa manera que aprenia a escriure, aprenia també el llenguatge de la música i creava també la meva pròpia música dins del nivell que tenia.
AL: Què va significar ser guardonada, el 2020, amb el Premi Nacional de Música?
RGT: Va ser quelcom molt inesperat i ha significat prestigi i més oportunitats laborals. També un reconeixement simbòlic molt important perquè me’l van donar per Je suis Narcissiste i en el 2020, un any complicat per a tothom. En definitiva, m’ha canviat la vida.
AL: Canvia molt el procés compositiu d’una òpera o d’una simfonia o música de cambra? Què en destacaria? En quina s’hi troba més còmode?
RGT: Per mi són disciplines molt diferents encara que tinguin un llenguatge en comú: la música. El tipus de pensament creatiu varia, ja que en una òpera la música està al servei de cada escena i de la història que s’explica, però tot i així ha de tenir en compte la psicologia dels personatges i tots els detalls que es volen expressar. L’òpera és el terreny en el qual més m’agrada treballar i on penso que més puc aportar i també arribar a nous públics. Per exemple a l’Under 35 d’Alexina B s’han exhaurit pràcticament les entrades, em fa molta il·lusió arribar a públic jove.
AL: Aquests dies hem pogut veure al Liceu 7 deaths of Maria Callas. Quins són els seus referents en la seva faceta multidisciplinària?
RGT: Em costa molt anomenar els meus referents, no sé dir dates o noms concrets però soc com una esponja. Segons el mestre Jaume Tribó, la música d’Alexina B li recorda a Ravel, Poulenc… referències que ell veu claríssimes però que jo no soc capaç d’anomenar conscientment. Ell sí que té una gran cultura operística i és capaç d’establir-hi connexions molt fàcilment.
AL: Com arriba al tema d’Alexina?
RGT: Va ser gràcies a la seva llibretista, Irène Gayraud. A finals del 2019 la vaig trucar perquè volia treballar amb ella perquè té una gran formació i sensibilitat. Volia arribar a un tema que tingués connexió amb l’òpera francesa i també la perspectiva de gènere. Em va proposar la història d’Alexina B, i la vaig trobar fabulosa.
AL: Quin és el procés compositiu i també tota la recerca històrica que hi ha al darrere de la figura?
RGT: Al principi ens vam entusiasmar parlant de la història, ja que Alexina B. és la primera persona intersexual que escriu les seves memòries i que ens han arribat fins a nosaltres, el seu testimoni és molt important per la comunitat LGTBI+. Inicialment vam tenir alguns dubtes respecte l’enfocament, però en definitiva, mentre es tracti la història amb respecte, és bo que hi hagi més visibilitat. Aleshores em van donar la beca (beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals 2020 de la Fundació BBVA) i vaig començar a connectar amb associacions i a documentar-me exhaustivament per poder fer aquesta òpera. És molt important documentar-se i conèixer la història del col·lectiu. La ONU calcula que un 1,7% de la població és intersexual i és el mateix percentatge de pèl-rojos que existeixen a la població. De fet, tots coneixem algun pèl-roig i segurament també tots coneixem alguna persona intersexual que possiblement no ho expressi per algun tabú o prejudici que existeix a la societat.
AL: Com veu les coses després de la seva denúncia a Je suis narcissiste?
RGT: Tinc la sensació que amb aquesta nova òpera anem més al detall. Je suis narcissiste era una òpera bufa feta en un context diferent, ara parlem d’una història real i d’un tema sensible i desconegut. A més, a nivell musical i escènic han passat 4 anys molt intensos. És una obra més madura i amb un llibret de gran qualitat i rigor, ha estat un plaer treballar amb aquest llibret. També tots els/les cantants que participen són esplèndids, m’emocionen durant els assajos i no només a mi, sinó també a altres persones. Canten i actuen esplèndidament.
AL: Com és ser una compositora que, a diferència de la gran majoria de compositors, pot ser present a l’estrena de la seva obra al Liceu?
RGT: Entenc la pregunta i soc conscient de la dada, però vull que es valori l’obra i no el meu gènere. Tot i això, sent la segona dona en 175 anys, és una dada important per remarcar la manca de dones i si això ajuda a normalitzar i donar oportunitats a totes les dones compositores que vindran al darrera és perfecte. La meva figura beneficia el col·lectiu de tota la societat i així el talent sortirà guanyant i això dona més força. Estic formant part del canvi que està passant a tota la societat: òpera, esports i la resta d’àmbits on les dones tenim més visibilitat. També m’agrada pensar que soc un referent per al Cor de nenes Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, que forma part de l’òpera, elles estan assajant amb nosaltres i la Marta Pazos i jo som referents femenins que tindran, dones que prenen decisions i s’organitzen des del respecte. No hi ha imposició als assajos, no hi ha por, ho fem d’una altra manera defensem i apliquem els nostres valors.
AL: Com veu el futur de la dona a l’òpera?
RGT: La meva perspectiva és molt concreta, no estic en les altes esferes de l’òpera i en el meu àmbit anem a millor, però em preocupa l’imperatiu estètic del món de les cantants i actrius, no sembla que estiguem avançant tant. Sembla que s’hagi de demostrar més bellesa, això preocupa. No sé com es deuen tractar a les altres òperes les cantants femenines, igual que als cantants masculins? Això em preocupa. Però els canvis no venen tots alhora, són bombolles que es van sumant i faran un nou paradigma, estem en aquest procés.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Maria Isart
Soprano, i sòcia d'Amics del Liceu
Guanyadora del premi extraordinari Ferrer-Salat del Concurs Tenor Viñas
Amb motiu del premi extraordinari atorgat per la Fundació Ferrer-Salat durant el Concurs Tenor Viñas de 2023, conversem amb la soprano i Amiga del Liceu Maria Isart i inaugurem la nostra secció d’entrevistes amb un Amic/Amiga del Liceu, que ocuparà una dels espais del nou butlletí digital.
Alexina B / Presentació
Alexina/Abel Barbin: una doble identitat de gènere
Irène Gayraud
Llibretista d’Alexina B
Qui va ser Herculine Barbin, coneguda com Alexina B.? Potser, abans de respondre amb dades estrictament biogràfiques (dates i llocs, esdeveniments i qüestions de gènere, etc.), caldria esmentar que Alexina B. va ser una ànima d’una profunditat estranya, que va sentir la necessitat de transmetre a la posteritat les experiències de la seva vida única, a través d’un commovedor testimoniatge titulat Mes Souvenirs [Els meus records]. Molt vinculada amb els llibres ja des de la seva infantesa, Alexina B. va saber fer un bon ús del llenguatge, i emprar les paraules per transmetre amb sinceritat tots els matisos de les emocions que travessaven el seu ésser, i això és el que fa que el seu text sigui tan punyent. El llibret escrit per a l’òpera Alexina B. arrela en aquest testimoniatge.
Herculine Barbin, a qui els seus pares solien anomenar Alexina, va néixer el 8 de novembre de 1838, en un poble de l’oest de França. En el moment del seu naixement, se la declara de sexe femení. Més tard, va viure uns anys en un internat, durant els quals se sentia diferent de les altres noies que l’envoltaven, mentre gaudia de la seva presència i la seva companyia. A l’adolescència, l’absència de menstruació preocupava les Germanes que la cuidaven, mentre ella concebia passions molt fortes per algunes de les noies de l’internat.
Alexina B / Article de fons
El camí cap a la superació d’allò establert
Gonzalo Lahoz
Divulgador musical
La subjugació de la tradició, d’una societat que marca allò que ha de ser correcte i allò que no ho és, només pel fet de ser-li desconegut o simplement diferent. Superar les expectatives, eliminar etiquetes. «Trencar el motlle», com bé apunta Raquel García-Tomás, en conversa per a aquestes línies i com també es dona en la seva pròpia música, donant vida a la història d’Alexina B. «Tinc vint-i-cinc anys i, tot i que encara soc jove, m’aproximo, sens dubte, al terme fatal de la meva existència». Així arrenquen les seves memòries.
Per a la seva nova obra lírica com a autora en solitari, després de la seva primera aproximació al gènere amb LSP 3.1 [‘La serva padrona’ rifatta] (2010), l’èxit de Je suis narcissiste (2019), que li va portar el Premio Nacional de Música i el mono drama Per precaució (2020), estrenat al Gran Teatre del Liceu durant la pandèmia, la compositora catalana ens torna a presentar una narrativa d’allò personal que s’extrapola a allò social i que, malgrat que va passar uns segles enrere, continua vigent a la nostra actualitat. Basada en fets reals, Alexina B. ens mostra la vida d’una persona intersexual nascuda l’any 1838. Alexina, a la qual atribueixen el sexe femení en néixer, s’enamora de Sara i l’aventura amorosa la porta a reivindicar-se com a home. Després d’una lluita perquè se’l reconegui com a tal, acaba canviant la seva identitat per ser Abel. No obstant, acaba suïcidant-se sumit en una enorme tristesa per tot el que ha patit. La contemporaneïtat en el fet musical vertebra la lírica de García-Tomás, de la mateixa manera que ho fa la cerca del color i l’aplicació del contrast entre els materials que fa servir. En aquesta partitura sorgeixen per destacar, especialment, aquesta bretxa entre allò propi i allò imposat, entre allò sentit i allò aparentment degut, entre la llibertat personal i l’obligació social.
7 deaths of Maria Callas / Presentació
Carta d’amor a la divina
Marc Busquets Figuerola
Director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles
El 2020-21 vam dedicar el Festival LIFE Victoria als viatges de l’ànima, amb el motiu «tot viatge físic és un viatge interior». A finals d’agost i principis de setembre de 2021, un viatge a París m’ensenyaria ben bé això i em demostraria que mai saps cap on van els viatges, convertint una estada a París en una experiència absolutament immersiva en la figura de Maria Callas, a més a més d’uns dies que recordaré i que em van canviar, en certa manera, per sempre.
Passat l’agost un dels meus millors amics em va convidar a passar uns dies a l’apartament de la seva família al premier arrondissement. Veritablement no se’m pot ocórrer millor manera per a preparar-se per a la nova temporada que a París, així hi vaig anar. Com no podia ser d’una altra manera, vaig mirar el que feien a totes les òperes i sales de concert de la ciutat —que no són poques!— i sobre la minvada oferta musical d’una ciutat que es desperta poc a poc de l’estiu, destacava la inauguració de la temporada del Palais Garnier amb 7 Deaths of Maria Callas per Marina Abramović. No vaig dubtar ni un moment a comprar l’entrada: veure qualsevol cosa sobre Callas al Palais Garnier, on ella mateixa havia cantat, atiava fortament la meva irreparable genètica de mitòman.
Explica la pròpia Abramović que, quan tenia catorze anys, estava un dia esmorzant a la cuina de la seva àvia quan va sonar, a la ràdio, la veu de Callas causant-li una gran impressió. No puc dir el mateix: sóc incapaç de recordar el primer cop que vaig escoltar la seva veu, perquè Maria Callas m’ha acompanyat sempre, d’una manera que no segueix la pròpia lògica del temps. Com després ho han fet Victoria de los Ángeles, Elisabeth Schwarzkopf, Natalie Dessay o Renée Fleming, per anomenar només algunes de les meves dives de capçalera.
7 deaths of Maria Callas / Article de fons
Ningú sap per què canten les balenes?
Victoria Civera
Artista plàstica
Multiforme, solidària
la llum ens dibuixa cada dia
Éssers, plantes,
animals, salut, amor.
I l’amistat»
Al seu aplaudit assaig El gra de la veu, Barthes ens parla d’aquesta dimensió corpòria de la veu que és reticent a tota forma de representació, tant de la noció com del significat. Per als amants de l’òpera, el «bell cant» assoleix la dimensió més esplèndida de l’exercici de la veu, tot envaint els nostres sentits per transcendir-nos espiritual i emocionalment. Barthes distingeix entre el geno-cant, mena on allò que importa no és el significat ni allò que es significa, sinó la «voluptuositat dels sons significants». Per al plaer no té relació directa amb el significat i s’expressa i comunica corporalment. Al contrari que al feno-cant, on el poder de les lleis i l’estructura es limiten a l’expressió del sentit, el que acompanya el cant és l’ànima. Així doncs, el geno-cant fa sonar allò sensible, per això en ell es fan servir les consonants com a mers trampolins d’allò admirable vocal.
Des de l’any 1964, guardo dins meu la veu de Maria Callas. Era un dia qualsevol, fins que va irrompre aquella irresistible veu entre les parets d’aquella diminuta habitació on jo dibuixava. Tenia nou anys quan aquella esplèndida veu i la música del seu voltant fonien de forma irreparable la meva consciència i m’arrossegaven com un remolí irresistible. Les meves llàgrimes van sortir generoses, sense dolor.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Alexina B” a càrrec de Gonzalo Lahoz
Conferenciant: Gonzalo Lahoz, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine
Amb motiu de l’òpera Alexina B que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes de març, copartim amb vosaltres la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine, ens ha ofert sobre aquest títol de nova creació.
Conferènia a l’entorn de 7 deaths of Maria Callas
Conferenciant: Rosa Massagué, crítica Musical
Amb motiu de la propera representació de “7 deaths of Maria Callas” al Gran Teatre del Liceu, us convidem a escoltar la conferència presencial que Rosa Massagué, periodista, crítica musical i col·laboradora habitual d’Amics del Liceu, ens ha ofert sobre aquesta performance operística creada per l’artista Marina Abramovich.
Agenda / Activitats
Visitem el centre penitenciari “La Model”
Dimecres 22 de març a les 12h i a les 17h (places exhaurides)
Presó Model (com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta
*Aforament limitat, imprescindible reserva prèvia
Amb motiu del proper concert Winterreise de Schubert de que el Gran Teatre del Liceu ha organitzat durant el mes de març a la Presó Model, els Amics us proposem una visita comentada a aquesta presó històrica, ubicada en els seus inicis a l’extraradi de la ciutat i projectada per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà l’any 1904 amb un disseny arquitectònic innovador en forma de panòptic que ocupava dues illes de cases de l’Eixample.
Conferències a l’entorn del nou Festival de Peralada
L’UNIVERS DE LA GIUDITTA DE SCARLATTI (Places exhaurides)
Trobada amb Dani Espasa i Xavier Sabata
Dijous 23 de març a les 18h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
De la mà de la formació barroca Vespres d’Arnadí capitanejada per Dani Espasa, arriba per primera vegada al Festival de Peralada La Giuditta, d’Alessandro Scarlatti, interpretada per Serena Sáenz, Xavier Sabata i Thomas Walker. Considerat el fundador de l’escola d’òpera napolitana, Scarlatti va compondre un primer oratori titulat La Giuditta sobre un llibret del cardenal Pietro Ottoboni basat en el bíblic Llibre de Judit. El compositor de Palerm va mantenir el mateix títol quan va recompondre l’oratori per a tres veus uns anys més tard.
Col·loqui amb Jaume Tribó, mestre apuntador del Liceu
Dimarts 28 de març a les 19h (últimes places disponibles)
Sala del Cor del Liceu (entrada pel vestíbul de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Continuem amb el nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere l’escena. En aquesta ocasió, volem convidar-vos a la trobada que farem amb el mestre apuntador del Gran Teatre de Liceu, Jaume Tribó, que parlarà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre aquesta feina tan apassionant i única dins del Teatre. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Projecció a l’entorn de “Manon”
Dimarts 11 d’abril a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de Manon, un resum de l’òpera de Massenet en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de més d’una dotzena de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Manon”
Dimecres 12 d’abril a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’òpera Manon que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al proper mes d’abril, us convidem a assistir a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens oferirà sobre aquest títol de Verdi.
Recordeu que posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine a visitar la ciutat de Vic amb els Amics!
Dijous 20 d’abril a les 9.30h
Vic (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics: 75€
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El proper mes d’abril els Amics del Liceu us proposem una sortida d’un dia a la ciutat de Vic per tal de visitar dos equipaments de gran interès cultural situats en aquesta localitat: durant el matí, visitarem el conjunt de pintures murals de Josep Maria Sert, situades a la Catedral de Sant Pere de Vic, i a la tarda visitarem la col·lecció d’art Medieval del Museu Episcopal de Vic. Completarem la nostra sortida amb un dinar de grup al restaurant Divicnus, ubicat al cor de la ciutat.
La visita al cicle mural de la Catedral de Vic anirà a càrrec del Dr en Història de l’art Sergio Fuentes Milà qui, a més de ser subdirector de la Sala Parés, ha dedicat part de la seva recerca a Josep Maria Sert (1874-1945) i el cicle pictòric de la catedral de Sant Pere de Vic. Fruit d’aquestes investigacions destaquen publicacions com el llibre La Catedral de Sant Pere de Vic, editat l’any 2019.
L’obra del muralista Josep Maria Sert fa de la Catedral de Sant Pere de Vic un patrimoni únic al món. La història d’aquest cicle mural remunta a l’any 1907, quan Sert va presentar a la l’Exposició de París els primers esbossos encarregats al 1900 pel bisbe Torras i Bages per a la Catedral de Vic amb gran èxit. Entre els anys 1926 i 1927 va poder complir l’encàrrec de la decoració mural de la Catedral de Sant Pere de Vic. Un incendi arran dels fets de la Guerra Civil va destruir la pràctica totalitat de la decoració de la Catedral, però l’artista es va proposar tornar a decorar el temple un cop acabat el conflicte. L’any 1945 acaba la decoració i pocs dies després mor a Barcelona. Està enterrat, tal i com volia, al claustre de la Catedral, ben a prop de l’obra que va marcar tota la seva vida artística. L’èxit d’aquest artista català li va permetre decorar importants espais públics com el vestíbul del Rockefeller Centre de Nova York o la sala del consell de la Societat de Nacions, a Ginebra.
D’altra banda, el Museu Episcopal de Vic compta amb una magnífica col·lecció d’obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, juntament amb unes destacades col·leccions d’arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces. Va ser inaugurat l’any 1891, recollint l’esforç realitzat per un grup d’intel·lectuals i clergues de Vic de l’època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català que ha arribat fins els nostres dies.
HORARI:
9.20h – Hora de trobada per agafar l’autocar. Punt de trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
9.30h – Sortida de l’autocar des de Barcelona (Avinguda Diagonal 355)
11.00h – Visita comentada a la Catedral de Sant Pere de Vic
13.30h – Dinar de grup al restarurant Divicnus (menú amb segon i postres a escollir aquí)*
16.30h – Visita comentada al Museu Episcopal de Vic
19.30h – Hora d’arribada aproximada a Barcelona (Avinguda Diagonal 355)**
*Cal escollir segon i postres en el moment de realitzar la inscripció, consulteu el menú de grup aquí
**Us recordem que l’autocar no realitzarà parades fora del punt especificat
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Madrid, del 26 al 28 de març
El proper mes de març els Amics us proposem una escapada de tres dies a Madrid per tal de gaudir de l'òpera El Nas de Shostakóvich al Teatro Real. Aquesta títol estarà dirigit per Mark Wigglesworth i compta amb la direcció escènica…
Salzburg i Baden Baden, del 3 al 10 d’abril
El proper mes d'abril, els Amics del Liceu us proposem un viatge combinat a dos dels festivals de Pasqua més importants d'Europa: Salzburg i Baden Baden Durant la primera part del viatge a Salzburg, gaudirem d'un dels títols més emblemàtics de Wagner:…
Madrid, del 24 al 26 d’abril
El proper mes d'abril els Amics us proposem una escapada de tres dies a Madrid per tal de gaudir de dos títols operístics de repertori tant variat com potent: per una banda, gaudirem de Nixon in China de John Adams, dirigida per Ivor…
Amsterdam, del 10 al 13 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem un viatge a Amsterdam, per tal de gaudir a la Der Nederlandse Opera d'un dels títols de la famosa trilogia Tudor de Donizetti: Maria Stuarda, dirigida musicalment per Enrique Mazzola en una…
París, del 8 a l’11 de juny
El proper mes de juny, els Amics del Liceu us proposem un viatge a París per assistir a un esdeveniment musical de gran importància per al nostre Teatre: la presència de l'Orquestra Simfònica del Liceu a l'Opéra de Paris amb el mestre…
Londres i Glyndebourne, del 26 de juny a l’1 de juliol
El proper mes de juny, els Amics us proposem un viatge a Londres, que inclou també un dia al Festival de Glyndebourne, el Festival operístic anglès més singular, cèlebre i antic (1934) ubicat a uns cent quilòmetres de la capital anglesa, on…
Amics Recomana
Jaume Radigales ens presenta el seu últim llibre
Jaume Radigales
Professor Universitari i col·laborador habitual d’Amics del Liceu
La primavera de 2021, des d’Amics del Liceu vam encarregar a Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, un curs de vàries sessions sobre alguna temàtica operística que pogués tenir interès entre els nostres socis. El títol escollit fou L’òpera catalana i l’òpera a Catalunya. L’estudi i anàlisi d’aquesta temàtica va despertar en el professor Radigales un enorme interès per aprofundir en la història i recorregut d’aquesta part del gènere operístic. El resultat n’ha estat la publicació del llibre L’òpera catalana: síntesi històrica, publicat el desembre de 2022 per l’editorial Ficta Edicions.
Per què no et pots perdre els nostres propers viatges a Madrid?
Jaume Graell – President d’Amics del Liceu
Joan Matabosch – Director del Teatro Real
El president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, s’ha reunit amb Joan Matabosch, director del Teatro Real a Madrid, que comparteix amb tots els Amics per què es tracta de dos viatges imprescindibles per a tots els amants de l”òpera amb ganes de viure noves experiències operístiques!
L’any Victòria
La Fundació Victoria de los Ángeles ha presentat recentment el programa d’actes i activitats de commemoració de l’Any Victoria, en el centenari del naixement de la soprano barcelonina. L’1 de novembre de 2023 serà la data d’inauguració amb un acte solemne i un concert a la Universitat de Barcelona. Presidit per Helena Mora i comissariat per Marc Busquets, presidenta i director artístic de la Fundació respectivament, l’Any Victoria de los Ángeles inclourà també una gala al Gran Teatre del Liceu amb la presència de destacades figures femenines d’àmbit internacional,
El Festival de Peralada inaugura l’edició de Pasqua
El Festival de Peralada, amb una trajectòria de més de 30 anys en la seva programació d’estiu, inaugura aquest any la seva edició de Pasqua amb una proposta de grans noms del panorama operístic que seran presents a l’Església del Carme de la localitat empordanesa entre els dies 6 i 8 d’abril de 2023.
