Març 2023
Full Informatiu
Editorial / Març 2023
Un nou full informatiu per a un Liceu de rabiosa actualitat
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Benvingudes i benvinguts a una nova etapa del nostre estimat full informatiu d’Amics del Liceu. Si bé moltes i molts de vosaltres el gaudiu des de fa anys, aquesta nova junta directiva ha fet un dels eixos de la seva tasca un full informatiu més àgil, modern, engrescador i viu: en resum, un full informatiu del segle XXI. Aquesta editorial que ara llegiu pretén ser una mena de tret de sortida al que esperem que sigui una de les vostres futures lectures habituals en el dia a dia.
A tota la junta i equip d’Amics ens fa especial il·lusió que el llançament d’aquest renovat full informatiu aparegui en un mes tan engrescador com aquest març. Això és així perquè una de les fites importants és anar parlant de l’activitat artística del nostre estimat Liceu: i d’activitat, en aquestes setmanes, n’hi ha hagut i n’hi haurà per estar-ne ben orgullós.
Després de l’estrena mundial de la nova producció pròpia del Macbeth verdià signada per Jaume Plensa, que no ha deixat indiferent a ningú, s’ha estrenat l’espectacle Les set morts de Maria Callas signada per l’artista Marina Abramovic que, coincidint amb el centenari del naixement de la soprano, cerca recrear algunes de les seves àries més emblemàtiques, tot jugant amb l’art en viu, la performance i la videcreació.
I, finalment, una estrena absoluta a casa doblement important, Alexina B: per la seva compositora, i per la seva temàtica. Sobre la primera, celebrem i entrevistem Raquel García-Tomás, compositora de reconegut prestigi (Premi Nacional de Música el 2020) que esdevé la segona compositora a estrenar en vida una òpera al Liceu. Sobre la temàtica, l’òpera versa sobre Adélaïde Herculine Barbin, una persona intersexe a la França del segle XIX.
Amb aquest trio d’asos, podem dir que el Liceu està d’enhorabona com a teatre compromès amb la vitalitat del gènere operístic. Clarament, podem veure aquest eix vertebrador que dicta les temporades de Víctor García de Gomar i el Liceu de les Arts, com el Winterreise de Schubert, en la visió personal d’Antonio López, al centre penitenciari La Model de Barcelona.
I no només els informarem dels esdeveniments musicals del teatre sinó també de totes les nostres activitats: les conferències al voltant de les òperes, els col·loquis al voltant de les persones que treballen al teatre i que ens expliquen el seu dia a dia, entrevistes a sòcies i socis, els nostres viatges, i un llarg etcètera. Tot aquest contingut en un format, com dèiem, àgil: textual, però també audiovisual. Aquest és un altre repte que entomem, el de les nostres gravacions, sempre esperonats per oferir un producte (encara) de major qualitat. Volem que aquests enregistraments dels nostres actes ens permetin acostar l’associació i el nostre amor per l’òpera i la cultura per tot el territori, i que us permeti recordar fàcilment (o veure-ho, si no hi vau poder assistir) algunes de les nostres activitats més destacades.
Per a nosaltres, doncs, el llançament del nou full informatiu és un moment de molta felicitat: només podem desitjar que la nostra tasca editorial els fidelitzi (encara més!) i els apropi més a Amics, al Liceu, a l’òpera i a la cultura! Benvingudes i benvinguts!
Entrevista / Raquel García-Tomás
Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) és una compositora especialitzada en creació interdisciplinària. Premio Nacional de Música del 2020, atorgat pel Ministeri de Cultura, el seu llenguatge resulta innovador i arriscat, però alhora presenta una veu pròpia de gran factura i segell. Amb la qualitat del seu treball únic i experimental ha sabut connectar amb el públic. Una bona mostra d’aquesta entesa va ser l’estrena de la seva òpera Je suis narcissiste, acollida amb molt d’entusiasme pel públic de Madrid i Barcelona durant la temporada 2018-19.
En la seva residència al Gran Teatre del Liceu podrem gaudir de l’estrena de la seva nova òpera: Alexina B., amb direcció escènica de Marta Pazos i llibret d’Irène Gayraud. A partir de l’atorgament de la Beca Leonardo de la Fundación BBVA, el Liceu es va interessar a poder oferir la seva estrena absoluta. Serà, doncs, la segona òpera d’una dona presentada al Liceu (després de la Vinetea de Matilde Salvador, l’any 1974). Una reparació imprescindible!
Amics del Liceu: Què la va cridar a endinsar- se al món de la composició?
Raquel Gacía-Tomas: Sempre ha estat quelcom molt natural per a mi, des de petita vaig aprendre a tocar el piano i de la mateixa manera que aprenia a escriure, aprenia també el llenguatge de la música i creava també la meva pròpia música dins del nivell que tenia.
AL: Què va significar ser guardonada, el 2020, amb el Premi Nacional de Música?
RGT: Va ser quelcom molt inesperat i ha significat prestigi i més oportunitats laborals. També un reconeixement simbòlic molt important perquè me’l van donar per Je suis Narcissiste i en el 2020, un any complicat per a tothom. En definitiva, m’ha canviat la vida.
AL: Canvia molt el procés compositiu d’una òpera o d’una simfonia o música de cambra? Què en destacaria? En quina s’hi troba més còmode?
RGT: Per mi són disciplines molt diferents encara que tinguin un llenguatge en comú: la música. El tipus de pensament creatiu varia, ja que en una òpera la música està al servei de cada escena i de la història que s’explica, però tot i així ha de tenir en compte la psicologia dels personatges i tots els detalls que es volen expressar. L’òpera és el terreny en el qual més m’agrada treballar i on penso que més puc aportar i també arribar a nous públics. Per exemple a l’Under 35 d’Alexina B s’han exhaurit pràcticament les entrades, em fa molta il·lusió arribar a públic jove.
AL: Aquests dies hem pogut veure al Liceu 7 deaths of Maria Callas. Quins són els seus referents en la seva faceta multidisciplinària?
RGT: Em costa molt anomenar els meus referents, no sé dir dates o noms concrets però soc com una esponja. Segons el mestre Jaume Tribó, la música d’Alexina B li recorda a Ravel, Poulenc… referències que ell veu claríssimes però que jo no soc capaç d’anomenar conscientment. Ell sí que té una gran cultura operística i és capaç d’establir-hi connexions molt fàcilment.
AL: Com arriba al tema d’Alexina?
RGT: Va ser gràcies a la seva llibretista, Irène Gayraud. A finals del 2019 la vaig trucar perquè volia treballar amb ella perquè té una gran formació i sensibilitat. Volia arribar a un tema que tingués connexió amb l’òpera francesa i també la perspectiva de gènere. Em va proposar la història d’Alexina B, i la vaig trobar fabulosa.
AL: Quin és el procés compositiu i també tota la recerca històrica que hi ha al darrere de la figura?
RGT: Al principi ens vam entusiasmar parlant de la història, ja que Alexina B. és la primera persona intersexual que escriu les seves memòries i que ens han arribat fins a nosaltres, el seu testimoni és molt important per la comunitat LGTBI+. Inicialment vam tenir alguns dubtes respecte l’enfocament, però en definitiva, mentre es tracti la història amb respecte, és bo que hi hagi més visibilitat. Aleshores em van donar la beca (beca Leonardo per a Investigadors i Creadors Culturals 2020 de la Fundació BBVA) i vaig començar a connectar amb associacions i a documentar-me exhaustivament per poder fer aquesta òpera. És molt important documentar-se i conèixer la història del col·lectiu. La ONU calcula que un 1,7% de la població és intersexual i és el mateix percentatge de pèl-rojos que existeixen a la població. De fet, tots coneixem algun pèl-roig i segurament també tots coneixem alguna persona intersexual que possiblement no ho expressi per algun tabú o prejudici que existeix a la societat.
AL: Com veu les coses després de la seva denúncia a Je suis narcissiste?
RGT: Tinc la sensació que amb aquesta nova òpera anem més al detall. Je suis narcissiste era una òpera bufa feta en un context diferent, ara parlem d’una història real i d’un tema sensible i desconegut. A més, a nivell musical i escènic han passat 4 anys molt intensos. És una obra més madura i amb un llibret de gran qualitat i rigor, ha estat un plaer treballar amb aquest llibret. També tots els/les cantants que participen són esplèndids, m’emocionen durant els assajos i no només a mi, sinó també a altres persones. Canten i actuen esplèndidament.
AL: Com és ser una compositora que, a diferència de la gran majoria de compositors, pot ser present a l’estrena de la seva obra al Liceu?
RGT: Entenc la pregunta i soc conscient de la dada, però vull que es valori l’obra i no el meu gènere. Tot i això, sent la segona dona en 175 anys, és una dada important per remarcar la manca de dones i si això ajuda a normalitzar i donar oportunitats a totes les dones compositores que vindran al darrera és perfecte. La meva figura beneficia el col·lectiu de tota la societat i així el talent sortirà guanyant i això dona més força. Estic formant part del canvi que està passant a tota la societat: òpera, esports i la resta d’àmbits on les dones tenim més visibilitat. També m’agrada pensar que soc un referent per al Cor de nenes Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, que forma part de l’òpera, elles estan assajant amb nosaltres i la Marta Pazos i jo som referents femenins que tindran, dones que prenen decisions i s’organitzen des del respecte. No hi ha imposició als assajos, no hi ha por, ho fem d’una altra manera defensem i apliquem els nostres valors.
AL: Com veu el futur de la dona a l’òpera?
RGT: La meva perspectiva és molt concreta, no estic en les altes esferes de l’òpera i en el meu àmbit anem a millor, però em preocupa l’imperatiu estètic del món de les cantants i actrius, no sembla que estiguem avançant tant. Sembla que s’hagi de demostrar més bellesa, això preocupa. No sé com es deuen tractar a les altres òperes les cantants femenines, igual que als cantants masculins? Això em preocupa. Però els canvis no venen tots alhora, són bombolles que es van sumant i faran un nou paradigma, estem en aquest procés.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Maria Isart
Soprano, i sòcia d'Amics del Liceu
Guanyadora del premi extraordinari Ferrer-Salat del Concurs Tenor Viñas
Amb motiu del premi extraordinari atorgat per la Fundació Ferrer-Salat durant el Concurs Tenor Viñas de 2023, conversem amb la soprano i Amiga del Liceu Maria Isart i inaugurem la nostra secció d’entrevistes amb un Amic/Amiga del Liceu, que ocuparà una dels espais del nou butlletí digital.
Alexina B / Presentació
Alexina/Abel Barbin: una doble identitat de gènere
Irène Gayraud
Llibretista d’Alexina B
Qui va ser Herculine Barbin, coneguda com Alexina B.? Potser, abans de respondre amb dades estrictament biogràfiques (dates i llocs, esdeveniments i qüestions de gènere, etc.), caldria esmentar que Alexina B. va ser una ànima d’una profunditat estranya, que va sentir la necessitat de transmetre a la posteritat les experiències de la seva vida única, a través d’un commovedor testimoniatge titulat Mes Souvenirs [Els meus records]. Molt vinculada amb els llibres ja des de la seva infantesa, Alexina B. va saber fer un bon ús del llenguatge, i emprar les paraules per transmetre amb sinceritat tots els matisos de les emocions que travessaven el seu ésser, i això és el que fa que el seu text sigui tan punyent. El llibret escrit per a l’òpera Alexina B. arrela en aquest testimoniatge.
Herculine Barbin, a qui els seus pares solien anomenar Alexina, va néixer el 8 de novembre de 1838, en un poble de l’oest de França. En el moment del seu naixement, se la declara de sexe femení. Més tard, va viure uns anys en un internat, durant els quals se sentia diferent de les altres noies que l’envoltaven, mentre gaudia de la seva presència i la seva companyia. A l’adolescència, l’absència de menstruació preocupava les Germanes que la cuidaven, mentre ella concebia passions molt fortes per algunes de les noies de l’internat.
Alexina B / Article de fons
El camí cap a la superació d’allò establert
Gonzalo Lahoz
Divulgador musical
La subjugació de la tradició, d’una societat que marca allò que ha de ser correcte i allò que no ho és, només pel fet de ser-li desconegut o simplement diferent. Superar les expectatives, eliminar etiquetes. «Trencar el motlle», com bé apunta Raquel García-Tomás, en conversa per a aquestes línies i com també es dona en la seva pròpia música, donant vida a la història d’Alexina B. «Tinc vint-i-cinc anys i, tot i que encara soc jove, m’aproximo, sens dubte, al terme fatal de la meva existència». Així arrenquen les seves memòries.
Per a la seva nova obra lírica com a autora en solitari, després de la seva primera aproximació al gènere amb LSP 3.1 [‘La serva padrona’ rifatta] (2010), l’èxit de Je suis narcissiste (2019), que li va portar el Premio Nacional de Música i el mono drama Per precaució (2020), estrenat al Gran Teatre del Liceu durant la pandèmia, la compositora catalana ens torna a presentar una narrativa d’allò personal que s’extrapola a allò social i que, malgrat que va passar uns segles enrere, continua vigent a la nostra actualitat. Basada en fets reals, Alexina B. ens mostra la vida d’una persona intersexual nascuda l’any 1838. Alexina, a la qual atribueixen el sexe femení en néixer, s’enamora de Sara i l’aventura amorosa la porta a reivindicar-se com a home. Després d’una lluita perquè se’l reconegui com a tal, acaba canviant la seva identitat per ser Abel. No obstant, acaba suïcidant-se sumit en una enorme tristesa per tot el que ha patit. La contemporaneïtat en el fet musical vertebra la lírica de García-Tomás, de la mateixa manera que ho fa la cerca del color i l’aplicació del contrast entre els materials que fa servir. En aquesta partitura sorgeixen per destacar, especialment, aquesta bretxa entre allò propi i allò imposat, entre allò sentit i allò aparentment degut, entre la llibertat personal i l’obligació social.
7 deaths of Maria Callas / Presentació
Carta d’amor a la divina
Marc Busquets Figuerola
Director artístic de la Fundació Victoria de los Ángeles
El 2020-21 vam dedicar el Festival LIFE Victoria als viatges de l’ànima, amb el motiu «tot viatge físic és un viatge interior». A finals d’agost i principis de setembre de 2021, un viatge a París m’ensenyaria ben bé això i em demostraria que mai saps cap on van els viatges, convertint una estada a París en una experiència absolutament immersiva en la figura de Maria Callas, a més a més d’uns dies que recordaré i que em van canviar, en certa manera, per sempre.
Passat l’agost un dels meus millors amics em va convidar a passar uns dies a l’apartament de la seva família al premier arrondissement. Veritablement no se’m pot ocórrer millor manera per a preparar-se per a la nova temporada que a París, així hi vaig anar. Com no podia ser d’una altra manera, vaig mirar el que feien a totes les òperes i sales de concert de la ciutat —que no són poques!— i sobre la minvada oferta musical d’una ciutat que es desperta poc a poc de l’estiu, destacava la inauguració de la temporada del Palais Garnier amb 7 Deaths of Maria Callas per Marina Abramović. No vaig dubtar ni un moment a comprar l’entrada: veure qualsevol cosa sobre Callas al Palais Garnier, on ella mateixa havia cantat, atiava fortament la meva irreparable genètica de mitòman.
Explica la pròpia Abramović que, quan tenia catorze anys, estava un dia esmorzant a la cuina de la seva àvia quan va sonar, a la ràdio, la veu de Callas causant-li una gran impressió. No puc dir el mateix: sóc incapaç de recordar el primer cop que vaig escoltar la seva veu, perquè Maria Callas m’ha acompanyat sempre, d’una manera que no segueix la pròpia lògica del temps. Com després ho han fet Victoria de los Ángeles, Elisabeth Schwarzkopf, Natalie Dessay o Renée Fleming, per anomenar només algunes de les meves dives de capçalera.
7 deaths of Maria Callas / Article de fons
Ningú sap per què canten les balenes?
Victoria Civera
Artista plàstica
Multiforme, solidària
la llum ens dibuixa cada dia
Éssers, plantes,
animals, salut, amor.
I l’amistat»
Al seu aplaudit assaig El gra de la veu, Barthes ens parla d’aquesta dimensió corpòria de la veu que és reticent a tota forma de representació, tant de la noció com del significat. Per als amants de l’òpera, el «bell cant» assoleix la dimensió més esplèndida de l’exercici de la veu, tot envaint els nostres sentits per transcendir-nos espiritual i emocionalment. Barthes distingeix entre el geno-cant, mena on allò que importa no és el significat ni allò que es significa, sinó la «voluptuositat dels sons significants». Per al plaer no té relació directa amb el significat i s’expressa i comunica corporalment. Al contrari que al feno-cant, on el poder de les lleis i l’estructura es limiten a l’expressió del sentit, el que acompanya el cant és l’ànima. Així doncs, el geno-cant fa sonar allò sensible, per això en ell es fan servir les consonants com a mers trampolins d’allò admirable vocal.
Des de l’any 1964, guardo dins meu la veu de Maria Callas. Era un dia qualsevol, fins que va irrompre aquella irresistible veu entre les parets d’aquella diminuta habitació on jo dibuixava. Tenia nou anys quan aquella esplèndida veu i la música del seu voltant fonien de forma irreparable la meva consciència i m’arrossegaven com un remolí irresistible. Les meves llàgrimes van sortir generoses, sense dolor.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn de “Parsifal”
Amb motiu de l’òpera Parsifal a continuació podreu recuperar la conferència que Enrique Gavilán, professor universitari especialitzat en les relacions entre el teatre i la història i convidat habitual de la Universitat de Bayreuth, ens ha ofert als Amics sobre aquest títol de Wagner.
Conferència a l’entorn de “Manon”
Amb motiu de l’òpera “Manon” que el Gran Teatre del Liceu ha programat per al mes d’abril, us convidem a escoltar a la conferència presencial que Javier Pérez Senz , periodista i crític musical ens ofereix sobre aquest títol de Massenet.
Agenda / Activitats
“La traviata”, l’assaig general de la temporada 2024-2025
La Traviata, de G. Verdi
Dijous 16 de gener a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2024-2025 serà el de La Traviata de G. Verdi, que tindrà lloc el dijous 16 de gener de 2025 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Visita comentada a l’exposició “Art en pedra” a La Pedrera
Dijous 23 de gener a les 12.30h (places exhaurides)
Fundació La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
Durant el mes de gener, els Amics hem organitzat una visita comentada a l’exposició Art en pedra, que té lloc a La Pedrera aquest hivern. La mostra reivindica el paper d’aquest material dins del llenguatge escultòric, principalment durant el s.XX. Així doncs, l’exposició Art en pedra, comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art —i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—, reuneix una selecció acurada de més de vuitanta d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
Conferència a l’entorn d'”Idomeneo”
Dimarts 28 de gener a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Idomeneo que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de gener amb versió concert i amb direcció musical de René Jacobs, us convidem a assistir a la conferència que Verónica Maynés, musicòloga, professora d’Història de la Música i crítica musical, ens oferirà sobre aquest títol de W. A. Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
No et perdis l’exposició “Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria”
NOU GRUP: Dimecres 29 de gener a les 17h
Dijous 30 de gener a les 10.30h (places exhaurides)
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
Els Amics del Liceu no ens volem perdre la mostra Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria que el Museu Nacional proposa aquest hivern i que té com a objectiu recuperar la figura d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.
Nou cicle musical “Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII”
Curs presencial o virtual (a escollir)
2 sessions: dimarts 4 i dimarts 11 de febrer a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 30€ (16€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 33€ (17€ una sessió sola)
Preu públic general: 36€ (19€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 25€ (socis d’Amics del Liceu) o 30€ (públic general)
*Preu virtual: 28€
Durant el mes de febrer, amb motiu de la recuperació d’una de les obres del barroc català La Merope en versió concert, els Amics del Liceu us proposem un cicle musical a l’entorn de la figura del compositor Domènec Terradellas, un dels grans operistes del s.XVIII, impartit per Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
Domènec Terradellas (1713-1751) és una de les figures més importants de la història de la música catalana. Adscrit a l’escola napolitana, la música de Terradellas es situa en una interessant cruïlla entre el barroc i el classicisme. La versió en concert de la seva òpera La Merope (1743) programada al Gran Teatre del Liceu per al proper 20 de febrer, és una bona ocasió per acostar-nos a aquesta reeixida figura.
SESSIÓ 1
DOMÈNEC TERRADELLAS I EL SEU TEMPS HISTÒRIC
Domènec Terradellas va néixer un any abans de la capitulació de Barcelona a la Guerra de Successió (1714) i un any després de la mort de Johann Sebastian Bach (1750). Format a Nàpols, el compositor va formar part de la cèlebre Escola Napolitana, una de les més reeixides del segle XVIII. Aquesta escola és fonamental per comprendre ja no només el context de Terradellas, sinó bona part de la música del segle XVIII.
SESSIÓ 2
LA FIGURA DE DOMÈNEC TERRADELLAS. MÉS ENLLÀ DE LA LLEGENDA NEGRA
Una llegenda negra ha rodejat sempre la figura de Terradellas en assegurar-se que va morir, a Roma, assassinat. Més enllà d’aquesta llegenda negra, el que és innegable és que el compositor va ser un dels més grans compositors del seu temps, reconegut per grans enciclopedistes com ara Denis Diderot.
A més, després, d’aquest cicle, els Amics hem programat la conferència introductòria habitual a l’entorn de l’òpera La Merope, que tractarà específicament sobre aquest títol i anirà a càrrec del mateix conferenciant del cicle. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.
*Les persones que s’apuntin al cicle en format virtual rebran les dues sessions la setmana després de finalitzar el cicle presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine a veure l’exposició “Miró Matisse. Més enllà de les imatges”
Dimecres 5 de febrer a les 10.30h (places exhaurides)
Dimecres 5 de febrer a les 17.15h
Fundació Miró (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
El proper mes de febrer, els Amics del Liceu visitarem la mostra Miró Matisse. Més enllà de les imatges que té lloc a la Fundació Miró. L’exposició parteix d’una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l’altre? Què van veure o què van poder veure l’un en l’altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d’aquí, l’exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l’estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.
En aquesta exposició es qüestionen clixés. I és que, a primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició, però, té com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Sevilla, del 12 al 15 de febrer
El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que el caracteritzen,…
València, del 10 al 12 de març
El proper mes de març us proposem una escapada a València per assistir a una representació de L’holandès errant, una de les primeres obres mestre de R. Wagner, inspirada en les Memòries del senyor de Schnabelewopski, de Heinrich Heine, que narren la…
Nàpols, del 22 al 25 d’abril
El proper mes d'abril els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols per poder gaudir de dues òperes poc representades als escenaris actualment: La fanciulla del West, de G. Puccini, amb Anna Pirozzi, i Attila, de G. Verdi, en versió…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…
Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…
Festival de Santa Fe, del 22 al 27 de juliol
El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…
Amics Recomana
L’any Victòria
La Fundació Victoria de los Ángeles ha presentat recentment el programa d’actes i activitats de commemoració de l’Any Victoria, en el centenari del naixement de la soprano barcelonina. L’1 de novembre de 2023 serà la data d’inauguració amb un acte solemne i un concert a la Universitat de Barcelona. Presidit per Helena Mora i comissariat per Marc Busquets, presidenta i director artístic de la Fundació respectivament, l’Any Victoria de los Ángeles inclourà també una gala al Gran Teatre del Liceu amb la presència de destacades figures femenines d’àmbit internacional,
Per què no et pots perdre els nostres propers viatges a Madrid?
Jaume Graell – President d’Amics del Liceu
Joan Matabosch – Director del Teatro Real
El president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, s’ha reunit amb Joan Matabosch, director del Teatro Real a Madrid, que comparteix amb tots els Amics per què es tracta de dos viatges imprescindibles per a tots els amants de l”òpera amb ganes de viure noves experiències operístiques!
Jaume Radigales ens presenta el seu últim llibre
Jaume Radigales
Professor Universitari i col·laborador habitual d’Amics del Liceu
La primavera de 2021, des d’Amics del Liceu vam encarregar a Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, un curs de vàries sessions sobre alguna temàtica operística que pogués tenir interès entre els nostres socis. El títol escollit fou L’òpera catalana i l’òpera a Catalunya. L’estudi i anàlisi d’aquesta temàtica va despertar en el professor Radigales un enorme interès per aprofundir en la història i recorregut d’aquesta part del gènere operístic. El resultat n’ha estat la publicació del llibre L’òpera catalana: síntesi històrica, publicat el desembre de 2022 per l’editorial Ficta Edicions.
