Desembre 2023
Full Informatiu
Editorial / Desembre 2023
Bones festes i bon any, Amics!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Quan llegeixin aquest editorial, segurament encara quedaran dies per a les festivitats de Nadal, i per Cap d’Any: però així són aquests temps que ens han tocat viure, on avancem Nadal unes setmanes! Si ho pensen bé, ja quasi no ens falta res: les llums, els mercats, els anuncis a la televisió, l’òpera del desembre al Liceu (que hem gaudit a l’assaig d’enguany)… tenim les festes arreu.
I, per tant, des d’Amics del Liceu, no només qui escriu aquestes línies sinó tota la junta directiva i les nostres estimades Anna i Natàlia, ens resta desitjar-vos unes bones festes i un bon any 2024! I és que ens l’hem ben guanyat: tristament, l’actualitat s’entesta a posar-nos més a prova que mai. Per això us desitgem a totes i tots felicitat i prosperitat.
I dir-vos, per què no, que us estem agraïts que sigueu la part fonamental de la nostra entitat així com la del teatre que totes i tots tant estimem. Gràcies per llegir-nos, escoltar-nos, venir-nos a veure cada setmana, participar en les activitats que us proposem amb cap altra finalitat que fer-vos estimar cada dia (més, si això és possible!) l’òpera i el Liceu. Gràcies per l’afecte, per l’escalf, per les paraules que tenen sempre per a totes i tots nosaltres quan ens creuem: sense vosaltres, no tindria sentit la nostra tasca.
Nosaltres (la junta, l’Anna, la Natàlia) tanquem també un any que ens fa especialment orgullosos: hem après amb vosaltres a les entrevistes, als col·loquis, a les conferències… hem compartit junts moments que ens inspiren a continuar fent la tasca que fem. Esperem haver estat uns bons acompanyants.
A mesura que en les setmanes que venen ens anem endinsant més en les festes nadalenques, esperem que les vostres llars es vagin omplint d’aquest esperit de Nadal, d’escalf, i que gaudiu amb els vostres de les festes.
I de cara al 2024, tornarem amb més visites, viatges, xerrades, però sobretot, trobades al teatre, als museus, a les oficines de l’entitat, tot esperant un any igual de bo per a Amics del Liceu com ha estat aquest 2023.
De nou, moltíssimes gràcies pel seu compromís amb Amics del Liceu, i bones festes de Nadal i bona entrada al 2024.
Entrevista / Ekaterina Semenchuck, mezzosoprano
Ekaterina Semenchuk (Minsk, 1976) és una mezzosoprano russa que va iniciar els seus estudis al Conservatori de Sant Petersburg. Al llarg de la seva carrera ha interpretat Azucena (Il trovatore), Eboli (Don Carlo), Amneris (Aida), entre molts d’altres, als teatres més importants del món com La Scala de Milà, el Metropolitan de Nova York, el Teatro Real de Madrid i el Gran Teatre del Liceu. Actualment interpreta per primera vegada el rol de Turandot a la producció que es representa aquests dies a l’escenari del Liceu. Els Amics del Liceu no hem volgut perdre l’ocasió de conèixer-la més de prop. El nostre vicepresident, Marc Balcells, parla amb ella en aquesta entrevista.
Amics del Liceu: Com va decidir començar a cantar?
Ekaterina Semenchuk: Quan era petita tenia un to de veu molt alt i la meva mare sempre deia «Segur que serà cantant». Vaig néixer en una família molt musical, no eren músics professionals, però a tots ells els agradava molt i sempre em van animar i recolzar a convertir-me en una cantant d’òpera. Va ser molt difícil escollir entre dedicar-me a la medicina o a la música. Vaig començar a tocar l’acordió i també altres instruments, però la veu em va ensenyar el camí i em va protegir de prendre decisions errònies.
AL: Així doncs, la teva veu és el teu àngel de la guarda?
ES: La meitat de la meva família eren metges. Quan vaig començar a conèixer el poder de la veu humana vaig entendre que era com una medicina per a tots. Coneixem molts àmbits de la nostra vida en què la veu ajuda a prendre la decisió correcta, ens ajuda en malaltes físiques o mentals, i moltes altres coses. Així que vaig decidir convertir-me en una cantant gràcies a aquest talent que vaig rebre de Deú per aportar a la gent aquesta mena d’ajuda. M’agrada molt aquesta missió i porto tota la vida essent fidel a aquesta mena de regal que m’ha fet Déu, els meus pares i els meus avis, per fer-lo arribar a la gent.
AL: Tot això es fa evident havent-te escoltat a Macbeth o al mateix assaig general de Turandot del qual vam gaudir tots els Amics i Amigues fa uns dies en el qual et vas emportar molts Brava!
ES: Les primeres converses amb la direcció general del Teatre van ser molt especials per a mi, no només perquè era la primera vegada que cantava aquí, sinó també per la producció tan complicada i els cantants que m’acompanyaven en una òpera del meu compositor favorit, Macbeth de Verdi. Va ser molt especial per aquest teatre i en general per tot el món de la música. Per mi va ser una experiència molt interessant i em vaig sentir molt feliç i profundament emocionada amb tots els detalls que vaig rebre el director d’escena, Jaume Plensa. M’agrada molt l’art i formar part d’aquesta nova composició artística va representar un moment molt important. Em vaig sentir molt acollida per l’escena, el públic, el cor, l’orquestra… He conegut molts músics per tot el món al llarg de la meva carrera, molts d’ells ens trobem d’una producció a una altra, ens retrobem després de 20 anys, però he de dir que l’equip del Liceu és molt especial, el nivell de professionalitat dels cantants i els cors és molt alt, saben perfectament com respirar, com pensar, com escalfar… T’escolten minuciosament a cada assaig, a cada representació. No treballen al 20% o 30%, sinó que ho fan sempre emocionalment al 100%, com si sempre fos l’última funció. Així que tenir el suport dels cors a l’escenari és una gran sort i felicitat per a qualsevol cantant.
AL: I són realment importants tant a Macbeth com a Turandot…
ES: Sí, tant a Macbeth, sempre tenim les nostres entrades importants juntament amb els cors i a Turandot també. Ser aquí un altre cop i rebre novament aquest escalf i suport m’aporta felicitat i tranquil·litat. Sentir-me acollida per aquests músics increïbles i excel·lents persones és una gran sort.
AL: Ha mencionat la producció de Macbeth. Va ser un repte per vostè afrontar aquesta producció?
ES: En aquell cas no era la primera vegada que cantava Macbeth, a diferència de Turandot que sí que suposa el meu debut en aquest paper. Sabia que era una producció molt especial per al Liceu. En canvi, Macbeth era una nova producció i per mi tenia un planning d’assajos molt dur, havia de volar pràcticament cada dia de Roma a Barcelona. A Roma estava cantant Aida, també en una nova producció que a més s’havia d’enregistrar. Per mi va ser molt difícil i vaig dedicar-me a fer exercici per protegir el meu cos i la meva ment de tot aquest estrès. Però a la vegada vaig trobar molt fàcil entrar en aquesta idea de fer Macbeth. Cada representació va ser molt fàcil, mai vaig sentir cansament, sinó felicitat. La música i l’escenari em donen molta felicitat. A vegades penso que sóc més feliç a l’escenari, o com a mínim més lliure per explicar qui soc a través de la meva veu i del meu cos. Em sento com a peix dins l’aigua.
AL: I ara aquí al Liceu ha anat d’una producció moderna, el Macbeth de Jaume Plensa, a una producció històrica com la Turandot de Núria Espert i Bárbara Lluch.
ES: Això també ha estat una gran sort. Com que vaig començar a cantar molt aviat –tenia 14 anys quan vaig començar amb el meu professor del conservatori– i la meva vida professional va començar també molt d’hora –vaig interpretar la infermera d’Eugene Oneguin amb 18 anys–, he pogut cantar molts estils diferents de música –música contemporània, Verdi, Puccini, Mozart, Rossini, i música francesa com Les troyens, de Berlioz, etc. Tota la meva vida he treballat amb directors d’escena, d’orquestra, col·legues cantants, que entre ells són molt diferents, però potser en aquesta diferència rau la possibilitat de poder interpretar qualsevol tipus d’estil musical a l’escenari. De cada director d’escena, primera intento entendre la idea i fer-la meva. He de dir que soc molt afortunada perquè el 99,9% dels músics i professionals amb qui he treballat han estat fantàstics. He tingut l’oportunitat de cantar amb els més grans noms del món operístic, em refereixo a grans noms no com els més famosos, sinó els més grans artistes que fan la seva feina de manera molt profunda. Recordo cada producció, cada assaig, cada reunió… Soc afortunada perquè aquesta vegada he estat dedicada només a Turandot, a cap altra producció, tot i que en tenia la possibilitat, però agraeixo al meu manager haver aconseguit poder-me centrar només en la Turandot, fer el meu debut tranquil·lament, sense cansar-me i de forma fàcil.
AL: I com afrontes aquest debut? És un gran paper.
ES: Sí que és un gran paper. No és llarg com Dido a Les troyens o Dalila a Samson et Dalila, perquè sóc una mezzosoprano i durant la meva vida he interpretat majoritàriament rols de mezzosoprano i contralt, però des que vaig interpretar Macbeth per primera vegada a València fa uns vuit anys, dirigida per Peter Stein, i al costat de Plácido Domingo, amb qui he fet diverses produccions per tot el món, he treballat molt per introduir lentament rols de soprano al meu repertori com Lady Macbeth de Mtsensk, Il priggionero de Dallapiccola, Lisa de la Pikovaia Dama, Abigaile a Nabucco i ara és moment per la Turandot. He de dir que és una història molt estranya, perquè abans de cantar Il trovatore com a Azucena també a València fa uns vuit anys, dirigida per Zubin Mehta, havia dit diverses vegades que no, però ho van entendre, van esperar i vaig poder fer un treball excel·lent amb Gerardo Vera, el director d’escena, i cantant amb Maria Agresta i Jorge de León. Quan vam fer el primer assaig, Maria Agresta em va dir «Tu seràs una gran Turandot, tindràs una gran oportunitat» i aquí estem.
AL: Tindràs l’honor, a més, de cantar la representació número 100 d’aquesta òpera al nostre teatre.
ES: Sí, i quan fèiem amb ella l’assaig, m’escoltava i li veia la cara i la veia feliç. Maria Agresta és un dels exemples de cantants que estan contents amb els èxits dels altres col·legues. Ella i Jorge de León tenen un gran cor. La qualitat humana de la teva veu es nota quan a l’interior tens pau i una ànima i cor oberts, quan dones sense esperar res a canvi.
AL: I per acabar, quin rol espera poder interpretar properament?
ES: M’agradaria tornar a cantar Lady Macbeth de Mtsensk, Lisa a Pikovaia Dama, Turandot, Abaigalie, Gioconda, Medea, m’agradaria fer molts altres papers. Per exemple, no he cantat gaires vegades Samson i Dalila, però és un rol molt bonic i la música és meravellosa.
Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps i per la seva interpretació a l’assaig general de Turandot. Li desitgem molt bones festes, un bon any i molts èxits.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb el soci
Josep Cañabate
Doctor en Història i soci d'Amics del Liceu
En aquesta nova edició del butlletí, entrevistem el soci Josep Cañabate, Doctor en Història, Amic jove i gran aficionat a l’òpera, a qui hem pogut conèixer durant les nostres visites al Castell de Miravet. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Turandot / fons
El llegat de Puccini
Alexandra Wilson
Professora d’Història de la Música a la Oxford Brookes University. Autora de Puccini in Context
Dins del context de l’obra de Giacomo Puccini, Turandot és un cas atípic. Mentre la majoria de les seves òperes personifiquen el realisme operístic, l’última ens porta a un regne bàrbar i fantàstic, ambientat en una època antiga no especificada. La preocupació per la domesticitat i la vida de la gent corrent que havia prevalgut en obres anteriors com La bohème i Madama Butterfly ha desaparegut completament; en canvi, Puccini ens ofereix escenes èpiques de multituds en amplis espais exteriors, com si treballéssim en un llenç artístic sorprenentment més gran. Turandot també fa avenços significatius respecte les seves obres anteriors pel que fa a la naturalesa avançada del llenguatge musical (el públic que només ha escoltat «Nessun dorma» i espera que la resta de l’òpera soni semblant s’endurà una sorpresa). Va ser, per descomptat, la seva darrera obra, tot i que no l’hauríem de considerar com el seu cant del cigne, perquè el compositor no tenia ni idea que patia un càncer de gola que, finalment, li provocaria la mort d’un atac de cor mentre se sotmetia a una intervenció a un quiròfan belga el 1924. Si Puccini hagués viscut, només podem especular sobre on l’haurien portat la seva curiositat i el desig de mantenir-se al dia amb la innovació modernista.
Turandot / veu
“Turandot”, la fi d’una era vocal
Mercedes Conde Pons
Directora Artística Adjunta del Palau de la Música Catalana
La mort de Giacomo Puccini, succeïda el 1924 abans de poder finalitzar la composició de Turandot, va deixar interrompuda bruscament una evolució del gènere operístic italià que es fa difícil esbrinar cap a on hagués arribat, si Puccini hagués pogut seguir donant corda a la seva extraordinària genialitat musical. El que sí que sabem és que amb Turandot s’acaba una era: la de l’òpera italiana, amb perdó dels continuadors del gènere que, influïts per l’esdevenir estètic del segle XX, van trencar absolutament amb la tradició belcantista i verista de la qual Puccini és el gran darrer bastió.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 9 de setembre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Lady Macbeth de Mtsensk, un resum de l’òpera de Xoskakóvitx en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 16 de setembre a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Lady Macbeth de Mtsensk que inaugurarà la temporada del Gran Teatre del Liceu el mes de setembre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé, us convidem a assistir a la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Dmitri Xoskakóvitx. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Àlex Ollé, director d’escena de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dimecres 18 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, ens fa especial il·lusió anunciar-vos que comencem temporada amb un diàleg amb Àlex Ollé, director escènic de Lady Macbeth de Mtsensk , que podrem veure el mes de setembre al Gran Teatre del Liceu.
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que el director mantindrà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk en particular. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Alex Ollé és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus i actualment és l’artista resident del Gran Teatre del Liceu. Ha treballat en teatres de renom, com la Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Teatro alla Scala de Milà, Nationale Opera d’Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les, entre d’altres. Al llarg de la seva àmplia i aclamada trajectòria, ha dirigit més d’una trentena de produccions d’òpera, entre les quals destaquen La damnation de Faust, La flauta màgica, Le Grand Macabre, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Quartett, Tristan und Isolde, Oedipe, Il prigioniero, Madama Butterfly, Faust, L’holandès errant, Pelléas et Mélisande, Il trovatore, Norma, La bohème, Jeanne d’Arc au bûcher i Turandot. Entre els seus compromisos recents cal esmentar Ariane et Barbe-bleue a Lió, Carmen a Tòquio, Idoménée a Lilla i Rusalka a Bergen.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb D.Q. Don Quijote en Barcelona, i hi ha tornat amb Diari d’un desaparegut i El castell de Barbablava (2007/08), Le Grand Macabre (2011/12), Quartett (2016/17), Tristan und Isolde (2017/18) i La bohème (2020/21).
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Barcelona Gallery Weekend
Divendres 20 de setembre a les 11h
Ruta comentada a tres galeries d’art
Punt de trobada:
Sala Parés (Carrer Petritxol 5 com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El mes de setembre, té lloc l’esdeveniment més esperat per a les galeries d’art de la nostra ciutat: el Barcelona Gallery Weekend. Es tracta d’un esdeveniment anual promogut per l’associació Art Barcelona i obert a totes les galeries de la ciutat i àrea metropolitana. Reuneix un programa general d’exposicions en galeries d’art i una programació paral·lela d’activitats especials entorn l’art contemporani i d’avantguarda.
Els Amics del Liceu no ens volem perdre aquest esdeveniment únic a la ciutat, i un any més, gràcies a la nostra col·laboració amb el Barcelona Gallery weekend, us proposem una ruta comentada on visitarem tres exposicions en tres galeries diferents:
Sala Parés / Durant la nostra visita veurem la mostra dels artistes Michael Kenna i Toni Catany. En aquesta ocasió, la galeria estableix un diàleg entre una selecció de la sèrie que el britànic ha realitzat sobre Venècia des de 1980 i les fotografies que Toni Catany (Mallorca, 1942-Barcelona, 2013) va dedicar a la ciutat italiana. Tot i que Kenna i Catany no es van conèixer mai, s’admiraven mútuament. Les confluències entre ambdues propostes són constants i, en ocasions, fins i tot evidents, i denoten una sensibilitat compartida. La mostra «Kenna-Catany. Venècia» és el resultat de les connexions entre ambdós fotògrafs plantejades a l’exposició que va inaugurar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor (Mallorca) a mitjans de 2023.
Galeria Senda / Durant la nostra visita veurem la mostra de l’artista Gino Rubert (que va il·lustrar el nostre llibre de temporada l’any 2002-2003) En aquesta nova exposició, Rubert ens sorprendrà amb retrats de dones atrapades pel seu destí, figures partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.
Galeria Fuga / Durant la nostra visita, veurem la mostra de l’artista Nieves Mingueza: artista visual, investigadora i educadora. En la seva pràctica artística combina fotografia documental, material d’arxiu, collage, text i instal·lació. Conciliant un espai conceptual, personal i social, ella reutilitza i activa arxius visuals per a explorar temes de gènere, salut mental i memòria. Posseeix un màster en Fotografia Documental i està completant un doctorat a la Universitat d’Arts de Londres. La mostra winters while waiting és un projecte visual que combina la investigació amb la pràctica creativa experimental. Debutant com a una instal·lació a la galeria FUGA a Barcelona el setembre de 2024, aquesta obra en evolució integra tècniques com el fotomuntatge, l’assemblatge, les estructures escultòriques i l’ús de text. Fa servir fotografies antigues trobades com a objectes transicionals, petites capses donades i altres elements de paper
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Dijous 26 de setembre i divendres 27 de setembre a les 10.30h (2 grups)
Museu d’Història de Barcelona, MUHBA (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 11€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
El mes de setembre, us proposem una visita a la col·lecció permanent del Museu d’Història de Barcelona, a través del qual podrem fer una passejada històrica per les diferents etapes de la nostra ciutat. El conjunt monumental de la Plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. Les restes que inclou el conjunt monumental de la Plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Palau Major, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’hi ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània. A les sales del palau major, i a través de les peces de la col·lecció, s’aprecia la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani així com el seu creixement i el procés de fortificació, fins a arribar al govern de la ciutat. També s’explica el paper de Barcelona en el context de Catalunya i de la Mediterrània i la vida quotidiana dels seus habitants.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Victor García de Gomar, director artístic del Liceu
Dilluns 30 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’inici de la Temporada 2024-2025, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics /gues que ens acompanyeu tots els detalls de la nova Temporada. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol
Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…
Salzburg, del 18 al 22 d’agost
Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…
La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost
Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…
Oviedo, del 13 al 15 de setembre
El proper mes de setembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a Oviedo per poder gaudir, al Teatro Campoamor, d'una nova producció de l'òpera que dona inici a la Trilogia Tudor de Donizetti, Anna Bolena. La soprano Sabina Puértolas i la…
Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…
Hamburg, del 13 al 18 de novembre
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat d’Hamburg, on podrem gaudir d’un programa musical molt especial. Començarem la nostra sortida amb un concert a l’Elbphilharmonie, la magnífica sala de concerts inaugurada el 2017,…
Amics Recomana
Descompte del 5% per als espectacles al Gran Teatre del Liceu
*5% de dte. exclusiu per a Amics del Liceu en tots els espectacles
Us recordem que, per deferència del Gran Teatre del Liceu, els socis d’Amics del Liceu podem gaudir d’un període de venda preferent i un 5% de dte. per als espectacles de la temporada 2023-2024, que podeu consultar clicant aquí.
“Concierto desorden” el podcast d’òpera de Gonzalo Lahoz
Concierto desorden aplega setmanalment els noms més coneguts del món de la lírica i la música clàssica per parlar, entre molts altres temes, d’òpera, de música… Gonzalo Lahoz, crític, divulgador musical i codirector de la revista Platea Magazine, va engegar aquest podcast el gener de 2022 com a projecte personal. Gairebé dos anys després ha entrevistat figures com Josep Pons, Celso Albelo, Xabier Anduaga, Raquel García-Tomás, Ruth Iniesta, entre molt d’altres, i ha comptat amb la col·laboració d’entitats musicals com el mateix Liceu, el Teatro Real, l’ABAO, el Teatro de la Maestranza o el CNDM.
