Octubre 2023
Full Informatiu
Editorial / Octubre 2023
Tenim nom nou per al full informatiu!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Ai, els setembres: per a molts de nosaltres, el vertader inici de l’any després d’unes merescudes vacances, que, des d’Amics, esperem que us hagin resultat profitoses. Cert: pel que respecta a tornar al nostre estimat Liceu, implica esperar a final de mes, però mentrestant, i per fer més alegre l’espera, des d’Amics del Liceu hem anat programant activitats, com el col·loqui que vàrem dur a terme amb el mestre Pons. També hem anat organitzant viatges, i com no, tornem amb un full informatiu carregat dels continguts de sempre.
Parlant del full informatiu, ens semblava a la nova junta que, tot i que històricament li hem dit així, era un nom poc operístic. Vàrem decidir pensar en quines òperes es parla de diaris o hi havia qualsevol nom que fos digne d’encapçalar aquesta nova etapa del full. Fins i tot la pluja d’idees que vàrem dur a terme a la reunió de la junta va ser breu, com les pluges a les quals per desgràcia ja ens hem acostumat. La Pilar Fernández Bozal, la nostra secretària, va trobar el nom en qüestió de segons: La gazzetta, com la divuitena òpera de Rossini. Una òpera bufa escrita just després del Barbiere, i estrenada el 1816 al teatre dels Florentins a Nàpols: explica com un pare empra un diari per casar a la filla amb un bon candidat a marit, amb la finalitat de riure de la influència de la premsa escrita en la societat de l’època.
Nosaltres no incloem anuncis de candidates i candidats a futura esposa o espòs (encara!), però sí que continuem amb la nostra aposta d’incloure continguts textuals sobre les òperes de la present temporada representades al Liceu, així com anuncis de les pròximes activitats i viatges. A la vegada, continuarem mantenint el contingut audiovisual que aporti una riquesa al format de sempre (les nostres entrevistes, recomanacions i gravacions de col·loquis i altres activitats dutes a terme al teatre). Des d’aquí, aprofito per agrair un cop més els vostres comentaris, que ens ajuden a continuar avançant amb l’elaboració de continguts!
Així que se’ns gira feina als Amics aquest octubre, com podeu veure: a més del títol inaugural, tenim les primeres funcions d’Antony and Cleopatra d’Adams (dirigides pel mateix compositor!), la versió en concert de l’Orlando Paladino de Haydn (una única funció!) i l’homenatge a la gran Alícia de la Rocha.
Tot ben amanit amb les nostres activitats, de la qual no puc deixar de destacar el viatge a Nova York, no només per la proximitat sentimental que tinc amb aquesta ciutat, sinó perquè és una gran oportunitat de veure títols ja coneguts (La bohème, Tannhäuser) i de menys coneguts (Florencia en el Amazonas, X: The life and times of Malcolm X). Ens enlairem el 29 de novembre!
Molta feina? Sí! Però per nosaltres, és tot un plaer! Com diria l’òpera a qui gentilment li hem manllevat el títol, Canti, balli, suoni e spassi/risuonar facciam d’intorno! Ens veiem ben aviat, i benvinguts a La Gazzetta!
Entrevista / Mireia Pintó, mezzosoprano
Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano formada a Itàlia i França que ha participat en concerts, festivals i òperes a nivell nacional i internacional. Ha cantat títols com: Giulio Cesare, La Cenerentola, Il barbiere di Siviglia, L’italiana in Algeri, Il turco in Italia, Andrea Chénier, Eugene Onegin, Parsifal, Die Walküre, Ariadne auf Naxos o Elektra i debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Parsifal, Durant els últims anys, ha participat a Káťa Kabanová (2018/19), Otello (2020/21), Píkovaia dama (2021/22) i Il trittico (2022/23).
Enguany podrem tornar a veure-la al Liceu en el paper de Larina a Eugène Onegin. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-la i conèixer aquesta mezzosoprano una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu
Amics del Liceu: Quantes funcions i produccions has cantat al Gran Teatre del Liceu?
Mireia Pintó: No t’ho sabria dir, em va sorprendre molt quan la temporada passada es va retransmetre Il Trittico i en una entrevista en Ramon Gener em va fer exactament la mateixa pregunta i vaig contestar que no ho sabia… eren unes 150, ara ja deuen ser unes 160 i és un plaer estar aquí. Sí que recordoque el meu primer contacte amb el Liceu va ser justament amb l’òpera que fem ara, Eugene Onegin, quan es va fer l’any 1998. Recordo que era al Japó en una gira de concerts i em van trucar per dir si volia fer de cover d’Olga i va ser un regal i una sorpresa perquè no havia audicionat, però havia guanyat concursos i estava treballant a nivell professional. Em va fer molta il·lusió. No vaig arribar a fer cap funció però sí que vaig fer assajos amb orquestra, etc. I per això em fa més il·lusió poder estar en aquesta producció.
A.L: D’on et ve la teva passió per l’òpera i com t’hi acabes dedicant?
MP: Vaig començar a estudiar al conservatori de Manresa, vaig començar pel piano i en un moment donat un dels professors em va dir que tinc un instrument bonic i que m’hi podria dedicar professionalment. Vaig pensar que valia la pena provar-ho. Vaig combinar piano i cant fins que vaig escollir el cant com a prioritat perquè ambdues coses eren molt exigents.
A.L: Vas tenir com a professors Regine Crespin i Alberto Zedda…poca broma
M.P: Em sento afortunada per les persones que m’han format perquè m’han aportat molt musicalment i tècnicament, així com també diferents visions, estic contenta i agraïda.
A.L: Vas passar de l’ Acadèmia Rossiniana a Cenerentola a La Zarzuela?
M.P: De fet va ser a l’inrevés, primer va ser el meu debut a La Zarzuela, vaig fer unes audicions i em van donar el rol. Vist en perspectiva, vaig debutar amb un rol molt exigent que té l’ària al final de l’òpera, però estic molt contenta, ho vaig gaudir moltíssim, va ser una experiència molt maca.
A.L: Com has vist aquesta evolució dels cantants cap a una part més d’actors, diferent de com es veia unes dècades enrere?
M.P: És interessant posar-se a la pell dels personatges que interpretes, que poden no tenir res a veure amb tu, però aquest és el repte: veure com sent aquesta persona, contextualitzat en l’època i intentar ser aquesta persona. Això és el més honest, hem de cantar i expressar uns sentiments que formen part del personatge. En això s’ha guanyat molt gràcies a Maria Callas, que va donar una empenta molt grossa en el fet que al món de l’òpera hi hagués una part no només vocal sinó també interpretativa intensa.
A.L: En el cas d’Il trittico saltaves d’un paper a l’altre i canviar de registres, com va ser?
M.P: Va ser una producció molt intensa, penso que vaig ser la única que estava a les tres produccions, però molt interessants. Intentava, cada vegada que canviava de vestit, simbòlicament treure’m també la pell de cadascuna d’elles per incorporar-me a la següent. La música també era un contrast, l’entorn era diferent, intentava que cada òpera fos el que havia de ser.
A.L: Saltant entre Il trittico i Eugène Onegin, com les veus aquestes produccions?
M.P: D’entrada, quan estudio els personatges, em faig una idea a través del llibret, el personatge i tot el que passa per acumular més informació de tot allò que l’envolta i intento veure què sent el personatge. A partir d’aquí quan arribo a l’assaig veig què em demana el director/a d’escena i com això es combina. La majoria de les vegades l’essència del personatge és la que està en el llibret, més enllà que et vesteixin d’una manera més moderna o més d’època i no es desvirtua encara que canviï. Els personatges senten, odien… els sentiments son els mateixos ara que al s. XV. Es tracta d’anar a l’essència i després veure què demana el director d’escena i poder-ho combinar.
A.L: Què tal està anant la producció d’Eugène Onegin i Larina?
M.P: Molt contenta de fer aquest rol i tornar al Liceu, que és el teatre que tots els cantants d’aquí portem al cor sense cap mena de dubte, és un treball molt interessant i una companyia amb companys fantàstics. En el cas del segon cast no hem pogut treballar amb amb el Sr. Loy però sí amb l’assistent i ha estat molt bé. Curiosa la visió d’aquesta segona part perquè jo comptava que Larina, com passa habitualment, no hi fos a la segona part, però tots formem part de la paranoia que l’Onegin té dins del seu cap, fora del context habitual i sempre és interessant veure diferents punts de vista i com es poden fer diverses lectures d’una mateixa cosa.
A.L: Trobo que el teu personatge és molt interessant perquè traça amb les seves paraules el pal de paller de l’obra, com el costum és un regal que substitueix la felicitat en definitiva
M.P: Sí, a Larina la van fer casar amb un senyor i primer va plorar molt, però com que la convivència era més o menys bona s’hi va acostumar i és el costum que es va sobreposar a la felicitat.
A.L: Gran contraposició amb Olga, el paper que et vas preparar per a l’any 1998
M.P: Sí, Olga és una personalitat molt contrastada amb Tatiana, és molt romàntica i llegeix molts llibres, s’havia apartat del món amb la fantasia romàntica de la felicitat, viu més al dia i gaudeix de l’ara.
A.L: Tens algun moment o producció al qual tinguis un amor especial?
M.P: Segurament seria injust destacar-ne algun perquè sempre he procurat donar el millor que he pogut de mi mateixa, l’únic que diria és La Cenerentola perquè va ser el meu debut i va ser al Teatro de la Zarzuela perquè el Teatro Real encara estava tancat. Va dirigir Antoni Ros-Marbà, però hi ha tants records i tan bonics que és difícil destriar-ne.
A.L: Tindrem Mireia per temporades, oi?
M.P: Sí, tenim diverses coses aparaulades
Grans notícies, ens quedem tranquils. Moltíssimes gràcies per aquests minuts que ens has dedicat, però també per tots aquests anys de plaer com a públic que gaudim del teu art.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Muntsa Alcañiz
Actriu i sòcia d'Amics del Liceu
En aquesta edició del butlletí, entrevistem l’actriu Muntsa Alcañiz, que ens parlarà de la seva de la seva passió per l’òpera i pel teatre. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Eugène Onegin / Veu
Eugène Onegin, entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur
Miquel Peralta
Musicòleg i autor de La veu femenina a l’òpera: caràcter i interpretació
Les característiques vocals dels diferents personatges d’Eugene Onegin deriven molt directament de la naturalesa -sovint poc entesa- de l’obra. En efecte, aquesta òpera està bastida damunt del fonament de la «veritat lírica», és a dir, de l’osmosi que el compositor és capaç d’aconseguir entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur, arrelat en un material sonor creat espontàniament i directament comunicable. L’artifici hi és, per dir-ho així, inexistent i, en conseqüència, l’estil renuncia del tot a les demostracions de virtuosisme vocal que tant espai prenien, per exemple, a les òperes de Glinka. Aquest és el motiu de base que va portar Txaikovski a demanar, per l’estrena d’aquesta òpera, la participació de veus joves, tot renunciant a les figures consagrades dels teatres imperials, més rutinàries i menys fresques i naturals. Així, no ens ha d’estranyar que les línies vocals d’Eugene Onegin reflecteixin tant els profunds lligams del compositor amb la tradició melòdica italiana, com la seva admiració per l’enganyosa senzillesa mozartiana. L’excel·lència vocal continua sent del tot necessària, però aquí es posa al servei de la puresa del text musical i de l’atenció constant a l’expressivitat dels detalls que no es presenten en cap moment com ornaments superflus. En altres paraules, ens trobem davant de la falsa simplicitat de la melodia pura, curulla de matisos vocals i psicològics i en la qual s’ha de mantenir l’emoció sense trencar el fraseig amb efectes barats i sense caure en un patetisme inflat que obvia el millor que posseeix la partitura. Al capdavall, cal admetre ―i valorar― que aconseguir que aparegui la veritat lírica en una interpretació és una ciència més exacta del que podria semblar.
Eugène Onegin / Article de fons
Eugène Onegin: La poètica d’un romanç inabastable
Inna Naroditskaya
professora de Musicologia de la Northwestern University
La tradició operística russa es diferencia de la resta en què, des dels seus orígens al segle XVIII, un gran número de les òperes russes es basaven en obres literàries. Alguns dels exemples són les òperes de Rimski-Kórsakov basades en relats de Gógol, en una obra d’Aleksandr Ostrovski i en dos poemes de Puixkin; Mússorgski va adaptar un drama històric de Puixkin amb el seu Boris Godunov. Prokófiev va basar L’amor de les tres taronges en l’obra del dramaturg italià del segle XVII, Carlo Gozzi, El jugador en la novel·la psicològica de Dostoievski, i l’òpera Guerra i pau en el volum monumental de Tolstoi.
Pocs autors a tot el món, però, han pogut igualar la popularitat de Puixkin (1799-1837) a l’escena operística. Més de cent cinquanta òperes i seixanta ballets, sense incloure produccions d’obres musicals, pel·lícules i peces de cambra, es basen en texts d’aquest poeta tan estimat a Rússia. Hi ha disset òperes i tres ballets dedicats al poema Els zíngars (Txaikovski va elogiar la primera i única òpera de Rakhmàninov, Aleko, sobre aquest mateix argument). El mateix Txaikovski va compondre tres òperes sobre obres de Puixkin: Eugene Onegin, Mazeppa i La dama de piques. Txaikovski va ser l’únic que es va atrevir amb Eugene Onegin, un poema narratiu que podia semblar més aviat per a una peça de cambra i massa íntim per a una òpera.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Visita comentada a la mostra a l’entorn de Mercè Rodoreda al CCCB (llista d’espera)
Dijous 5 de març a les 10.30h
CCCB (Com arribar-hi?)
Visita guiada exclusiva per al grup
*Preu Amics: 6€
*Preu acompanyants no socis: 8€
Aquest mes de març, els Amics us proposem una visita comentada a l’epxosició “Rodoreda, un bosc”, que té lloc al CCCB. L’exposició aprofundeix en l’imaginari de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda i posa al centre la radicalitat de la seva literatura. Comissariada per Neus Penalba, la mostra proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra, entenent-los com una xarxa de significants que, talment com les arrels i les branques d’un arbre, s’estenen en complexes i entrellaçades ramificacions de sentit. La poètica d’aquesta gran novel·lista del segle XX està feta de certs gestos que es repeteixen en contes i novel·les –espiar, vigilar, veure morir, ennuegar-se, ofegar, transformar-se…–, hi abunden cases amb jardí i sense, carrers i places, però sobretot està plena d’arbres i de trops botànics.
Tot concebent l’espai com un gran bosc que connecta orgànicament les diferents sales, l’itinerari de la mostra explora l’obra i l’escriptora mitjançant aquest símil arbrat: les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs vertebradors de la vivència de la guerra, troncs plens de grops i de mal; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel, i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en la imaginació d’un grup d’artistes visuals que creen peces ex novo, inspirades en l’obra de Rodoreda.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com .
Projecció a l’entorn de “Manon Lescaut”
Dimarts 10 de març a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Manon Lescaut , un resum de l’òpera de Giacomo Puccini en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Manon Lescaut”
Dimecres 11 de març a les 19h
Sala del Cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Manon Lescaut que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de març, us convidem a assistir a la conferència que Juan Lucas, periodista, crític musical i director de la revista Scherzo, ens oferirà sobre aquest títol de Giacomo Puccini amb direcció d’escena de d’Àlex Ollé i la soprano Asmik Grigorian. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Col·loqui amb el director musical Dani Espasa i Jaume Radigales, crític musical
Dilluns 16 de març a les 18h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
Gràcies a la nostra col·laboració amb el Festival Perelada, els Amics us convidem a assistir a la conversa que hem organitzat conjuntament i amb motiu del l’edició de Pasqua del Festival, que enguany s’inaugurarà amb l’oratori Cristo Condannato a càrrec de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí, resident del festival i dirigida per Dani Espasa. Així doncs, l’activitat consistirà en una conversa entre Dani Espasa, director musical, i Jaume Radigales, crític musical al Diari Ara i realitzador de Tarda d’òpera a Catalunya Música, sobre aquest projecte de recuperació que s’estrenarà dins l’edició de Pasqua.
Estrenat el Dijous Sant de 1717 a la Hofkapelle de Viena, Cristo condannato és un dels oratoris més intensos d’Antonio Caldara i es presenta aquesta Pasqua per primera vegada en època moderna a l’estat. L’obra no ofereix una narració convencional de la Passió: és una meditació moral sobre la justícia, la culpa i el penediment, amb una força dramàtica d’una profunditat espiritual extraordinària. El llibret de Pietro Pariati situa l’acció en el judici de Jesús davant Ponç Pilat, però hi incorpora personatges al·legòrics com Il Sacro Testo i L’Anima Compunta, que representen la consciència humana. Pilat, governant feble i vacil·lant, oscil·la entre la veritat i la por al poble, mentre la multitud exigeix la crucifixió. La música de Caldara desplega una escriptura d’una bellesa i expressivitat excepcionals, amb recitatius que intensifiquen el drama, àries d’un lirisme colpidor i cors extraordinaris, especialment en les intervencions del cor d’àngels que tanquen cada part.
Nou curs musical “L’òpera francesa, apunts històrics”
Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 18 de març, dijous 9 d’abril, dimarts 21 d’abril i dijous 30 d’abril a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu Institut Français: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€
Amb motiu de les funcions de Werther de Jules Massenet a la temporada d’enguany del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual a l’entorn de l’òpera francesa impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull , crític musical i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
L’òpera francesa segueix sent, encara, la gran desconeguda, més enllà de dos o tres títols que formen part del repertori habitual i més exitós dels teatres d’arreu. És per aquest motiu que aquest curs es proposa repassar històricament els orígens de l’òpera a França, les seves transformacions al llarg del segle XVIII i la gran eclosió de gèneres com l’ opéra comique i la Grand Opéra al XIX, fins als títols del segle XX que tanquen un periple de gran coherència.
PROGRAMA:
· SESSIÓ 1 (18 març)
ELS ORÍGENS DE L’ÒPERA A FRANÇA: ELS SEGLES XVII i XVIII
La introducció del gènere. La personalitat de Lully: tragédie lyrique i comédie ballet. El segle XVIII i les reformes: de Rameau a Gluck. Rousseu, els enciclopedistes i les « querelles dels bufons ». El paper de l’òpera a la Revolució Francesa.
· SESSIÓ 2 (9 d’abril)
EL SEGLE XIX (I)
L’eclosió de l’opéra comique: Boïeldieu, Auber, Grétry. L’italianisme de Thomas i el paper dels italians a París. La Grand Opéra: Rossini, Halévy i Meyerbeer.
· SESSIÓ 3 (21 abril)
EL SEGLE XIX (I II)
El geni de Berlioz. El drama líric: Gounod i Massenet La singularitat de Bizet. Offenbach i el paper social de l’opereta francesa.
· SESSIÓ 4 (30 abril)
EL SEGLE XX
Charpentier o verisme a la francesa. Debussy o wagnerisme a la francesa. Els capricis de Ravel. Poulenc: del surrealisme a la mística. Messiaen i Saint François d’Assise.
Totes les conferències s’il·lustraran amb exemples audiovisuals.
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les quatre sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn d'”Orlando”
Dilluns 23 de març a les 19h
Sala del Cor del Gran Teatre del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la funció d’Orlando que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el proper mes de març, us convidem a assistir a la conferència que Oriol Pérez Treviño, musicòleg i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Georg Friedrich Händel en versió concert. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
IMPORTANT: Recordeu que per al bon funcionament de les nostres activitats, si per qualsevol motiu no hi podeu assistir, cal avisar-nos per cancel·lar la vostra plaça, per tal de poder avisar algun altre soci/a en llista d’espera
Visitem la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Divendres 27 de març a les 10.30h
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Com arribar-hi?)
Visita guiada privada per al grup
*Preu Amics: 23€
*Preu acompanyants no socis: 25€
Durant el mes de març, els Amics us proposem una visita comentada per conèixer la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ubicada en un dels edificis neoclàssic més importants de Barcelona, aquest espai destaca l’espectacular amfiteatre anatòmic construït per Ventura Rodríguez, que es destinava a la formació de cirurgians. La història de la Reial Acadèmia està lligada a noms com Pere Virgili, Antoni de Gimbernat o Santiago Ramon i Cajal. A més, es tracta d’una institució científica amb una llarga tradició dedicada a l’estudi, la recerca i la difusió del coneixement mèdic. Fundada l’any 1770 a Barcelona, ha tingut un paper clau en el desenvolupament de la medicina a Catalunya, esdevenint un espai de trobada per a professionals de la salut, investigadors i docents. Al llarg de la seva història, l’Acadèmia ha contribuït a l’evolució del pensament mèdic i a la consolidació de la medicina com a disciplina científica moderna.
Actualment, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya manté una activitat constant mitjançant sessions científiques, conferències, publicacions i actes institucionals oberts tant als acadèmics com a la societat. També destaca per la conservació d’un important patrimoni històric, que inclou una biblioteca i un edifici emblemàtic.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Madrid, del 17 al 19 d’abril
El proper mes d’abril, els Amics del Liceu us proposem una escapada exprés de cap de setmana a Madrid per tal de gaudir d’una òpera i un concert al Teatro Real. Començarem per l’òpera còmica La núvia venuda, de Bedřich Smetana, considerada…
Zúric, del 14 al 18 de maig
El proper mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Zúric per tal de gaudir de tres títols operístics cabdals del repertori operístic. Començarem per una versió concert de La damnation de Faust, d’Hector Berlioz, amb llibret del…
Oxford i el festival de Garsingston, de l’11 al 15 de juny
El proper mes dejuny els Amics del Liceu estem preparant un viatge a Oxford i el Festival de Garsington per tal de gaudir de dos títols operístics. El viatge es completarà amb diverses sortides culturals a Oxford que estan en preparació. A…
Festival d’Aix-en-Provence, del 14 al 18 de juliol
El proper mesde juliol, els Amics del Liceu us proposem una escapada al Festival d'Aix-en-Provence per tal de gaudir de tres títols operístics de repertori excepcional: Die Frau ohne Schatten, Vêpres Siciliennes i Die Zauberflöte . A més, el viatge es completarà…
Festival de Macerata, del 30 de juliol al 3 d’agost
El proper mes d'agost, els Amics del Liceu us proposem una escapada al Festival de Macerata per tal de gaudir de tres títols operístics de repertori variat: Il trovatore, Nabucco i Il barbiere di Siviglia. A més, el viatge es completarà amb…
Bayreuth, del 18 al 21 d’agost (llista d’espera)
Ens fa especial il·lusió informar-vos que els Amics del Liceu hem signat un conveni de col·laboració amb el Club Wagner que dona la possibilitat als Amics de tornar novament al Festival de Bayreuth. Així doncs, hem organitzat un viatge per al mes…
Amics Recomana
10% de descompte per al concert de Maxim Vengerov al Palau de la Música
Dimarts 17 d’octubre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Maxim Vengerov oferirà aquest octubre al Palau de la Música Catalana.
10% de descompte al concert de Renaud Capuçon al Palau de la Música
Dijous 16 de novembre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Renaud Capuçon oferirà aquest novembre al Palau de la Música Catalana juntament amb l’Orquestra de Cambra de Lausanne
Promo especial per al concert d’Ermonela Jaho al Palau de la Música
DIlluns 19 de febrer a les 20h
Palau de la Música Catalana
*20% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 18€ i 92€€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia, els Amics tenim un 20% de descompte per al concert que la soprano Ermonela Jaho oferirà el proper mes de febrer al Palau de la Música Catalana. Jaho és actualment una de les sopranos més apreciades, aplaudides i respectades.
L’any Victoria de los Ángeles
Enguany es commemora el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, i el Festival Life Victoria, que organitza la seva Fundació i que començarà aquest proper mes d’octubre, se centrarà en la figura de la soprano barcelonina d’una manera especial. Cada recital inclòs en el programa estarà dedicat a una de les facetes de la carrera de la soprano amb la voluntat de seguir coneixent-la. D’una banda, tots aquells compositors que cantà al llarg de la seva carrera professional: Schubert, Debussy o Falla, a més d’òperes com Manon, Carmen i Faust; i de l’altra, tot allò que no cantà però que forma part de la seva personalitat, Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Tot això interpretat per una sèrie d’artistes que volen unir-se en aquesta efemèride: Simon Keenlyside, Elsa Dreisig, Miah Persson o Natalie Dessay, entre molts d’altres.
