Octubre 2023
Full Informatiu
Editorial / Octubre 2023
Tenim nom nou per al full informatiu!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Ai, els setembres: per a molts de nosaltres, el vertader inici de l’any després d’unes merescudes vacances, que, des d’Amics, esperem que us hagin resultat profitoses. Cert: pel que respecta a tornar al nostre estimat Liceu, implica esperar a final de mes, però mentrestant, i per fer més alegre l’espera, des d’Amics del Liceu hem anat programant activitats, com el col·loqui que vàrem dur a terme amb el mestre Pons. També hem anat organitzant viatges, i com no, tornem amb un full informatiu carregat dels continguts de sempre.
Parlant del full informatiu, ens semblava a la nova junta que, tot i que històricament li hem dit així, era un nom poc operístic. Vàrem decidir pensar en quines òperes es parla de diaris o hi havia qualsevol nom que fos digne d’encapçalar aquesta nova etapa del full. Fins i tot la pluja d’idees que vàrem dur a terme a la reunió de la junta va ser breu, com les pluges a les quals per desgràcia ja ens hem acostumat. La Pilar Fernández Bozal, la nostra secretària, va trobar el nom en qüestió de segons: La gazzetta, com la divuitena òpera de Rossini. Una òpera bufa escrita just després del Barbiere, i estrenada el 1816 al teatre dels Florentins a Nàpols: explica com un pare empra un diari per casar a la filla amb un bon candidat a marit, amb la finalitat de riure de la influència de la premsa escrita en la societat de l’època.
Nosaltres no incloem anuncis de candidates i candidats a futura esposa o espòs (encara!), però sí que continuem amb la nostra aposta d’incloure continguts textuals sobre les òperes de la present temporada representades al Liceu, així com anuncis de les pròximes activitats i viatges. A la vegada, continuarem mantenint el contingut audiovisual que aporti una riquesa al format de sempre (les nostres entrevistes, recomanacions i gravacions de col·loquis i altres activitats dutes a terme al teatre). Des d’aquí, aprofito per agrair un cop més els vostres comentaris, que ens ajuden a continuar avançant amb l’elaboració de continguts!
Així que se’ns gira feina als Amics aquest octubre, com podeu veure: a més del títol inaugural, tenim les primeres funcions d’Antony and Cleopatra d’Adams (dirigides pel mateix compositor!), la versió en concert de l’Orlando Paladino de Haydn (una única funció!) i l’homenatge a la gran Alícia de la Rocha.
Tot ben amanit amb les nostres activitats, de la qual no puc deixar de destacar el viatge a Nova York, no només per la proximitat sentimental que tinc amb aquesta ciutat, sinó perquè és una gran oportunitat de veure títols ja coneguts (La bohème, Tannhäuser) i de menys coneguts (Florencia en el Amazonas, X: The life and times of Malcolm X). Ens enlairem el 29 de novembre!
Molta feina? Sí! Però per nosaltres, és tot un plaer! Com diria l’òpera a qui gentilment li hem manllevat el títol, Canti, balli, suoni e spassi/risuonar facciam d’intorno! Ens veiem ben aviat, i benvinguts a La Gazzetta!
Entrevista / Mireia Pintó, mezzosoprano
Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano formada a Itàlia i França que ha participat en concerts, festivals i òperes a nivell nacional i internacional. Ha cantat títols com: Giulio Cesare, La Cenerentola, Il barbiere di Siviglia, L’italiana in Algeri, Il turco in Italia, Andrea Chénier, Eugene Onegin, Parsifal, Die Walküre, Ariadne auf Naxos o Elektra i debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Parsifal, Durant els últims anys, ha participat a Káťa Kabanová (2018/19), Otello (2020/21), Píkovaia dama (2021/22) i Il trittico (2022/23).
Enguany podrem tornar a veure-la al Liceu en el paper de Larina a Eugène Onegin. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-la i conèixer aquesta mezzosoprano una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu
Amics del Liceu: Quantes funcions i produccions has cantat al Gran Teatre del Liceu?
Mireia Pintó: No t’ho sabria dir, em va sorprendre molt quan la temporada passada es va retransmetre Il Trittico i en una entrevista en Ramon Gener em va fer exactament la mateixa pregunta i vaig contestar que no ho sabia… eren unes 150, ara ja deuen ser unes 160 i és un plaer estar aquí. Sí que recordoque el meu primer contacte amb el Liceu va ser justament amb l’òpera que fem ara, Eugene Onegin, quan es va fer l’any 1998. Recordo que era al Japó en una gira de concerts i em van trucar per dir si volia fer de cover d’Olga i va ser un regal i una sorpresa perquè no havia audicionat, però havia guanyat concursos i estava treballant a nivell professional. Em va fer molta il·lusió. No vaig arribar a fer cap funció però sí que vaig fer assajos amb orquestra, etc. I per això em fa més il·lusió poder estar en aquesta producció.
A.L: D’on et ve la teva passió per l’òpera i com t’hi acabes dedicant?
MP: Vaig començar a estudiar al conservatori de Manresa, vaig començar pel piano i en un moment donat un dels professors em va dir que tinc un instrument bonic i que m’hi podria dedicar professionalment. Vaig pensar que valia la pena provar-ho. Vaig combinar piano i cant fins que vaig escollir el cant com a prioritat perquè ambdues coses eren molt exigents.
A.L: Vas tenir com a professors Regine Crespin i Alberto Zedda…poca broma
M.P: Em sento afortunada per les persones que m’han format perquè m’han aportat molt musicalment i tècnicament, així com també diferents visions, estic contenta i agraïda.
A.L: Vas passar de l’ Acadèmia Rossiniana a Cenerentola a La Zarzuela?
M.P: De fet va ser a l’inrevés, primer va ser el meu debut a La Zarzuela, vaig fer unes audicions i em van donar el rol. Vist en perspectiva, vaig debutar amb un rol molt exigent que té l’ària al final de l’òpera, però estic molt contenta, ho vaig gaudir moltíssim, va ser una experiència molt maca.
A.L: Com has vist aquesta evolució dels cantants cap a una part més d’actors, diferent de com es veia unes dècades enrere?
M.P: És interessant posar-se a la pell dels personatges que interpretes, que poden no tenir res a veure amb tu, però aquest és el repte: veure com sent aquesta persona, contextualitzat en l’època i intentar ser aquesta persona. Això és el més honest, hem de cantar i expressar uns sentiments que formen part del personatge. En això s’ha guanyat molt gràcies a Maria Callas, que va donar una empenta molt grossa en el fet que al món de l’òpera hi hagués una part no només vocal sinó també interpretativa intensa.
A.L: En el cas d’Il trittico saltaves d’un paper a l’altre i canviar de registres, com va ser?
M.P: Va ser una producció molt intensa, penso que vaig ser la única que estava a les tres produccions, però molt interessants. Intentava, cada vegada que canviava de vestit, simbòlicament treure’m també la pell de cadascuna d’elles per incorporar-me a la següent. La música també era un contrast, l’entorn era diferent, intentava que cada òpera fos el que havia de ser.
A.L: Saltant entre Il trittico i Eugène Onegin, com les veus aquestes produccions?
M.P: D’entrada, quan estudio els personatges, em faig una idea a través del llibret, el personatge i tot el que passa per acumular més informació de tot allò que l’envolta i intento veure què sent el personatge. A partir d’aquí quan arribo a l’assaig veig què em demana el director/a d’escena i com això es combina. La majoria de les vegades l’essència del personatge és la que està en el llibret, més enllà que et vesteixin d’una manera més moderna o més d’època i no es desvirtua encara que canviï. Els personatges senten, odien… els sentiments son els mateixos ara que al s. XV. Es tracta d’anar a l’essència i després veure què demana el director d’escena i poder-ho combinar.
A.L: Què tal està anant la producció d’Eugène Onegin i Larina?
M.P: Molt contenta de fer aquest rol i tornar al Liceu, que és el teatre que tots els cantants d’aquí portem al cor sense cap mena de dubte, és un treball molt interessant i una companyia amb companys fantàstics. En el cas del segon cast no hem pogut treballar amb amb el Sr. Loy però sí amb l’assistent i ha estat molt bé. Curiosa la visió d’aquesta segona part perquè jo comptava que Larina, com passa habitualment, no hi fos a la segona part, però tots formem part de la paranoia que l’Onegin té dins del seu cap, fora del context habitual i sempre és interessant veure diferents punts de vista i com es poden fer diverses lectures d’una mateixa cosa.
A.L: Trobo que el teu personatge és molt interessant perquè traça amb les seves paraules el pal de paller de l’obra, com el costum és un regal que substitueix la felicitat en definitiva
M.P: Sí, a Larina la van fer casar amb un senyor i primer va plorar molt, però com que la convivència era més o menys bona s’hi va acostumar i és el costum que es va sobreposar a la felicitat.
A.L: Gran contraposició amb Olga, el paper que et vas preparar per a l’any 1998
M.P: Sí, Olga és una personalitat molt contrastada amb Tatiana, és molt romàntica i llegeix molts llibres, s’havia apartat del món amb la fantasia romàntica de la felicitat, viu més al dia i gaudeix de l’ara.
A.L: Tens algun moment o producció al qual tinguis un amor especial?
M.P: Segurament seria injust destacar-ne algun perquè sempre he procurat donar el millor que he pogut de mi mateixa, l’únic que diria és La Cenerentola perquè va ser el meu debut i va ser al Teatro de la Zarzuela perquè el Teatro Real encara estava tancat. Va dirigir Antoni Ros-Marbà, però hi ha tants records i tan bonics que és difícil destriar-ne.
A.L: Tindrem Mireia per temporades, oi?
M.P: Sí, tenim diverses coses aparaulades
Grans notícies, ens quedem tranquils. Moltíssimes gràcies per aquests minuts que ens has dedicat, però també per tots aquests anys de plaer com a públic que gaudim del teu art.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Muntsa Alcañiz
Actriu i sòcia d'Amics del Liceu
En aquesta edició del butlletí, entrevistem l’actriu Muntsa Alcañiz, que ens parlarà de la seva de la seva passió per l’òpera i pel teatre. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Eugène Onegin / Veu
Eugène Onegin, entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur
Miquel Peralta
Musicòleg i autor de La veu femenina a l’òpera: caràcter i interpretació
Les característiques vocals dels diferents personatges d’Eugene Onegin deriven molt directament de la naturalesa ―sovint poc entesa― de l’obra. En efecte, aquesta òpera està bastida damunt del fonament de la «veritat lírica», és a dir, de l’osmosi que el compositor és capaç d’aconseguir entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur, arrelat en un material sonor creat espontàniament i directament comunicable. L’artifici hi és, per dir-ho així, inexistent i, en conseqüència, l’estil renuncia del tot a les demostracions de virtuosisme vocal que tant espai prenien, per exemple, a les òperes de Glinka. Aquest és el motiu de base que va portar Txaikovski a demanar, per l’estrena d’aquesta òpera, la participació de veus joves, tot renunciant a les figures consagrades dels teatres imperials, més rutinàries i menys fresques i naturals. Així, no ens ha d’estranyar que les línies vocals d’Eugene Onegin reflecteixin tant els profunds lligams del compositor amb la tradició melòdica italiana, com la seva admiració per l’enganyosa senzillesa mozartiana. L’excel·lència vocal continua sent del tot necessària, però aquí es posa al servei de la puresa del text musical i de l’atenció constant a l’expressivitat dels detalls que no es presenten en cap moment com ornaments superflus. En altres paraules, ens trobem davant de la falsa simplicitat de la melodia pura, curulla de matisos vocals i psicològics i en la qual s’ha de mantenir l’emoció sense trencar el fraseig amb efectes barats i sense caure en un patetisme inflat que obvia el millor que posseeix la partitura. Al capdavall, cal admetre ―i valorar― que aconseguir que aparegui la veritat lírica en una interpretació és una ciència més exacta del que podria semblar.
Eugène Onegin / Article de fons
Eugène Onegin: La poètica d’un romanç inabastable
Inna Naroditskaya
professora de Musicologia de la Northwestern University
La tradició operística russa es diferencia de la resta en què, des dels seus orígens al segle XVIII, un gran número de les òperes russes es basaven en obres literàries. Alguns dels exemples són les òperes de Rimski-Kórsakov basades en relats de Gógol, en una obra d’Aleksandr Ostrovski i en dos poemes de Puixkin; Mússorgski va adaptar un drama històric de Puixkin amb el seu Boris Godunov. Prokófiev va basar L’amor de les tres taronges en l’obra del dramaturg italià del segle XVII, Carlo Gozzi, El jugador en la novel·la psicològica de Dostoievski, i l’òpera Guerra i pau en el volum monumental de Tolstoi.
Pocs autors a tot el món, però, han pogut igualar la popularitat de Puixkin (1799-1837) a l’escena operística. Més de cent cinquanta òperes i seixanta ballets, sense incloure produccions d’obres musicals, pel·lícules i peces de cambra, es basen en texts d’aquest poeta tan estimat a Rússia. Hi ha disset òperes i tres ballets dedicats al poema Els zíngars (Txaikovski va elogiar la primera i única òpera de Rakhmàninov, Aleko, sobre aquest mateix argument). El mateix Txaikovski va compondre tres òperes sobre obres de Puixkin: Eugene Onegin, Mazeppa i La dama de piques. Txaikovski va ser l’únic que es va atrevir amb Eugene Onegin, un poema narratiu que podia semblar més aviat per a una peça de cambra i massa íntim per a una òpera.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Projecció a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 9 de setembre a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Lady Macbeth de Mtsensk, un resum de l’òpera de Xoskakóvitx en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.
Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dilluns 16 de setembre a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Lady Macbeth de Mtsensk que inaugurarà la temporada del Gran Teatre del Liceu el mes de setembre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé, us convidem a assistir a la conferència que Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Dmitri Xoskakóvitx. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Àlex Ollé, director d’escena de “Lady Macbeth de Mtsensk”
Dimecres 18 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Més enllà del nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, ens fa especial il·lusió anunciar-vos que comencem temporada amb un diàleg amb Àlex Ollé, director escènic de Lady Macbeth de Mtsensk , que podrem veure el mes de setembre al Gran Teatre del Liceu.
Així doncs volem convidar-vos a la trobada que el director mantindrà amb el nostre president, Jaume Graell, sobre la seva vinculació amb el món de l’òpera en general i a l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk en particular. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Alex Ollé és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus i actualment és l’artista resident del Gran Teatre del Liceu. Ha treballat en teatres de renom, com la Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Teatro alla Scala de Milà, Nationale Opera d’Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les, entre d’altres. Al llarg de la seva àmplia i aclamada trajectòria, ha dirigit més d’una trentena de produccions d’òpera, entre les quals destaquen La damnation de Faust, La flauta màgica, Le Grand Macabre, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Quartett, Tristan und Isolde, Oedipe, Il prigioniero, Madama Butterfly, Faust, L’holandès errant, Pelléas et Mélisande, Il trovatore, Norma, La bohème, Jeanne d’Arc au bûcher i Turandot. Entre els seus compromisos recents cal esmentar Ariane et Barbe-bleue a Lió, Carmen a Tòquio, Idoménée a Lilla i Rusalka a Bergen.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb D.Q. Don Quijote en Barcelona, i hi ha tornat amb Diari d’un desaparegut i El castell de Barbablava (2007/08), Le Grand Macabre (2011/12), Quartett (2016/17), Tristan und Isolde (2017/18) i La bohème (2020/21).
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Barcelona Gallery Weekend
Divendres 20 de setembre a les 11h
Ruta comentada a tres galeries d’art
Punt de trobada:
Sala Parés (Carrer Petritxol 5 com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant.
El mes de setembre, té lloc l’esdeveniment més esperat per a les galeries d’art de la nostra ciutat: el Barcelona Gallery Weekend. Es tracta d’un esdeveniment anual promogut per l’associació Art Barcelona i obert a totes les galeries de la ciutat i àrea metropolitana. Reuneix un programa general d’exposicions en galeries d’art i una programació paral·lela d’activitats especials entorn l’art contemporani i d’avantguarda.
Els Amics del Liceu no ens volem perdre aquest esdeveniment únic a la ciutat, i un any més, gràcies a la nostra col·laboració amb el Barcelona Gallery weekend, us proposem una ruta comentada on visitarem tres exposicions en tres galeries diferents:
Sala Parés / Durant la nostra visita veurem la mostra dels artistes Michael Kenna i Toni Catany. En aquesta ocasió, la galeria estableix un diàleg entre una selecció de la sèrie que el britànic ha realitzat sobre Venècia des de 1980 i les fotografies que Toni Catany (Mallorca, 1942-Barcelona, 2013) va dedicar a la ciutat italiana. Tot i que Kenna i Catany no es van conèixer mai, s’admiraven mútuament. Les confluències entre ambdues propostes són constants i, en ocasions, fins i tot evidents, i denoten una sensibilitat compartida. La mostra «Kenna-Catany. Venècia» és el resultat de les connexions entre ambdós fotògrafs plantejades a l’exposició que va inaugurar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor (Mallorca) a mitjans de 2023.
Galeria Senda / Durant la nostra visita veurem la mostra de l’artista Gino Rubert (que va il·lustrar el nostre llibre de temporada l’any 2002-2003) En aquesta nova exposició, Rubert ens sorprendrà amb retrats de dones atrapades pel seu destí, figures partides per l’enquadrament, com si els límits de la tela les atrapessin de la mateixa manera que l’entaulament i la base aferren a les cariàtides gregues, aquestes fascinants dones-columna que sostenen la cara sud del Temple de l’Erecteion a Atenes, i amb aquest gest sostenen el món. Dones poderoses que, lluny de sotmetre’s o resignar-se, ens miren de front, ens donen l’esquena, criden, canten, o naveguen, sense perdre mai l’equilibri i el componiment, en un món que s’inclina assotat per vents furibunds.
Galeria Fuga / Durant la nostra visita, veurem la mostra de l’artista Nieves Mingueza: artista visual, investigadora i educadora. En la seva pràctica artística combina fotografia documental, material d’arxiu, collage, text i instal·lació. Conciliant un espai conceptual, personal i social, ella reutilitza i activa arxius visuals per a explorar temes de gènere, salut mental i memòria. Posseeix un màster en Fotografia Documental i està completant un doctorat a la Universitat d’Arts de Londres. La mostra winters while waiting és un projecte visual que combina la investigació amb la pràctica creativa experimental. Debutant com a una instal·lació a la galeria FUGA a Barcelona el setembre de 2024, aquesta obra en evolució integra tècniques com el fotomuntatge, l’assemblatge, les estructures escultòriques i l’ús de text. Fa servir fotografies antigues trobades com a objectes transicionals, petites capses donades i altres elements de paper
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visita comentada al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Dijous 26 de setembre i divendres 27 de setembre a les 10.30h (2 grups)
Museu d’Història de Barcelona, MUHBA (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 10€
*Preu acompanyants no socis: 11€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
El mes de setembre, us proposem una visita a la col·lecció permanent del Museu d’Història de Barcelona, a través del qual podrem fer una passejada històrica per les diferents etapes de la nostra ciutat. El conjunt monumental de la Plaça del Rei és el nucli fundacional del Museu d’Història de Barcelona des que es va crear l’any 1943. Les restes que inclou el conjunt monumental de la Plaça del Rei abracen la Barcino romana del segle I aC, la Barchinona visigòtica del segle VII dC i la Barcelona medieval del segle XIII. La visita al subsòl permet passejar pels carrers de la Barcelona romana, atansar-se a la muralla de l’època, veure els vestigis de la primera comunitat cristiana de la ciutat, etc. El conjunt es completa amb importants edificis medievals, com ara el Palau Major, la capella de Santa Àgata o el palau gòtic conegut com a Casa Padellàs. En aquest últim edifici s’hi ubiquen les exposicions temporals dedicades a la Barcelona moderna i contemporània. A les sales del palau major, i a través de les peces de la col·lecció, s’aprecia la formació de la ciutat medieval i la seva transformació en capital d’un imperi mediterrani així com el seu creixement i el procés de fortificació, fins a arribar al govern de la ciutat. També s’explica el paper de Barcelona en el context de Catalunya i de la Mediterrània i la vida quotidiana dels seus habitants.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Col·loqui amb Victor García de Gomar, director artístic del Liceu
Dilluns 30 de setembre a les 19h
Sala del cor del Liceu (Entrada per la porta de Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de l’inici de la Temporada 2024-2025, els Amics del Liceu hem organitzat un col·loqui entre el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, i el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, per tal de comentar amb els Amics /gues que ens acompanyeu tots els detalls de la nova Temporada. El col·loqui inclourà un torn de preguntes obert a tots els assistents.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol
Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…
Salzburg, del 18 al 22 d’agost
Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…
La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost
Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…
Oviedo, del 13 al 15 de setembre
El proper mes de setembre, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a Oviedo per poder gaudir, al Teatro Campoamor, d'una nova producció de l'òpera que dona inici a la Trilogia Tudor de Donizetti, Anna Bolena. La soprano Sabina Puértolas i la…
Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre
El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…
Hamburg, del 13 al 18 de novembre
El proper mes de novembre, els Amics del Liceu us proposem un viatge a la ciutat d’Hamburg, on podrem gaudir d’un programa musical molt especial. Començarem la nostra sortida amb un concert a l’Elbphilharmonie, la magnífica sala de concerts inaugurada el 2017,…
Amics Recomana
10% de descompte per al concert de Maxim Vengerov al Palau de la Música
Dimarts 17 d’octubre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Maxim Vengerov oferirà aquest octubre al Palau de la Música Catalana.
10% de descompte al concert de Renaud Capuçon al Palau de la Música
Dijous 16 de novembre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Renaud Capuçon oferirà aquest novembre al Palau de la Música Catalana juntament amb l’Orquestra de Cambra de Lausanne
Promo especial per al concert d’Ermonela Jaho al Palau de la Música
DIlluns 19 de febrer a les 20h
Palau de la Música Catalana
*20% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 18€ i 92€€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia, els Amics tenim un 20% de descompte per al concert que la soprano Ermonela Jaho oferirà el proper mes de febrer al Palau de la Música Catalana. Jaho és actualment una de les sopranos més apreciades, aplaudides i respectades.
L’any Victoria de los Ángeles
Enguany es commemora el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, i el Festival Life Victoria, que organitza la seva Fundació i que començarà aquest proper mes d’octubre, se centrarà en la figura de la soprano barcelonina d’una manera especial. Cada recital inclòs en el programa estarà dedicat a una de les facetes de la carrera de la soprano amb la voluntat de seguir coneixent-la. D’una banda, tots aquells compositors que cantà al llarg de la seva carrera professional: Schubert, Debussy o Falla, a més d’òperes com Manon, Carmen i Faust; i de l’altra, tot allò que no cantà però que forma part de la seva personalitat, Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Tot això interpretat per una sèrie d’artistes que volen unir-se en aquesta efemèride: Simon Keenlyside, Elsa Dreisig, Miah Persson o Natalie Dessay, entre molts d’altres.
