Octubre 2023
Full Informatiu
Editorial / Octubre 2023
Tenim nom nou per al full informatiu!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Ai, els setembres: per a molts de nosaltres, el vertader inici de l’any després d’unes merescudes vacances, que, des d’Amics, esperem que us hagin resultat profitoses. Cert: pel que respecta a tornar al nostre estimat Liceu, implica esperar a final de mes, però mentrestant, i per fer més alegre l’espera, des d’Amics del Liceu hem anat programant activitats, com el col·loqui que vàrem dur a terme amb el mestre Pons. També hem anat organitzant viatges, i com no, tornem amb un full informatiu carregat dels continguts de sempre.
Parlant del full informatiu, ens semblava a la nova junta que, tot i que històricament li hem dit així, era un nom poc operístic. Vàrem decidir pensar en quines òperes es parla de diaris o hi havia qualsevol nom que fos digne d’encapçalar aquesta nova etapa del full. Fins i tot la pluja d’idees que vàrem dur a terme a la reunió de la junta va ser breu, com les pluges a les quals per desgràcia ja ens hem acostumat. La Pilar Fernández Bozal, la nostra secretària, va trobar el nom en qüestió de segons: La gazzetta, com la divuitena òpera de Rossini. Una òpera bufa escrita just després del Barbiere, i estrenada el 1816 al teatre dels Florentins a Nàpols: explica com un pare empra un diari per casar a la filla amb un bon candidat a marit, amb la finalitat de riure de la influència de la premsa escrita en la societat de l’època.
Nosaltres no incloem anuncis de candidates i candidats a futura esposa o espòs (encara!), però sí que continuem amb la nostra aposta d’incloure continguts textuals sobre les òperes de la present temporada representades al Liceu, així com anuncis de les pròximes activitats i viatges. A la vegada, continuarem mantenint el contingut audiovisual que aporti una riquesa al format de sempre (les nostres entrevistes, recomanacions i gravacions de col·loquis i altres activitats dutes a terme al teatre). Des d’aquí, aprofito per agrair un cop més els vostres comentaris, que ens ajuden a continuar avançant amb l’elaboració de continguts!
Així que se’ns gira feina als Amics aquest octubre, com podeu veure: a més del títol inaugural, tenim les primeres funcions d’Antony and Cleopatra d’Adams (dirigides pel mateix compositor!), la versió en concert de l’Orlando Paladino de Haydn (una única funció!) i l’homenatge a la gran Alícia de la Rocha.
Tot ben amanit amb les nostres activitats, de la qual no puc deixar de destacar el viatge a Nova York, no només per la proximitat sentimental que tinc amb aquesta ciutat, sinó perquè és una gran oportunitat de veure títols ja coneguts (La bohème, Tannhäuser) i de menys coneguts (Florencia en el Amazonas, X: The life and times of Malcolm X). Ens enlairem el 29 de novembre!
Molta feina? Sí! Però per nosaltres, és tot un plaer! Com diria l’òpera a qui gentilment li hem manllevat el títol, Canti, balli, suoni e spassi/risuonar facciam d’intorno! Ens veiem ben aviat, i benvinguts a La Gazzetta!
Entrevista / Mireia Pintó, mezzosoprano
Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano formada a Itàlia i França que ha participat en concerts, festivals i òperes a nivell nacional i internacional. Ha cantat títols com: Giulio Cesare, La Cenerentola, Il barbiere di Siviglia, L’italiana in Algeri, Il turco in Italia, Andrea Chénier, Eugene Onegin, Parsifal, Die Walküre, Ariadne auf Naxos o Elektra i debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Parsifal, Durant els últims anys, ha participat a Káťa Kabanová (2018/19), Otello (2020/21), Píkovaia dama (2021/22) i Il trittico (2022/23).
Enguany podrem tornar a veure-la al Liceu en el paper de Larina a Eugène Onegin. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-la i conèixer aquesta mezzosoprano una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu
Amics del Liceu: Quantes funcions i produccions has cantat al Gran Teatre del Liceu?
Mireia Pintó: No t’ho sabria dir, em va sorprendre molt quan la temporada passada es va retransmetre Il Trittico i en una entrevista en Ramon Gener em va fer exactament la mateixa pregunta i vaig contestar que no ho sabia… eren unes 150, ara ja deuen ser unes 160 i és un plaer estar aquí. Sí que recordoque el meu primer contacte amb el Liceu va ser justament amb l’òpera que fem ara, Eugene Onegin, quan es va fer l’any 1998. Recordo que era al Japó en una gira de concerts i em van trucar per dir si volia fer de cover d’Olga i va ser un regal i una sorpresa perquè no havia audicionat, però havia guanyat concursos i estava treballant a nivell professional. Em va fer molta il·lusió. No vaig arribar a fer cap funció però sí que vaig fer assajos amb orquestra, etc. I per això em fa més il·lusió poder estar en aquesta producció.
A.L: D’on et ve la teva passió per l’òpera i com t’hi acabes dedicant?
MP: Vaig començar a estudiar al conservatori de Manresa, vaig començar pel piano i en un moment donat un dels professors em va dir que tinc un instrument bonic i que m’hi podria dedicar professionalment. Vaig pensar que valia la pena provar-ho. Vaig combinar piano i cant fins que vaig escollir el cant com a prioritat perquè ambdues coses eren molt exigents.
A.L: Vas tenir com a professors Regine Crespin i Alberto Zedda…poca broma
M.P: Em sento afortunada per les persones que m’han format perquè m’han aportat molt musicalment i tècnicament, així com també diferents visions, estic contenta i agraïda.
A.L: Vas passar de l’ Acadèmia Rossiniana a Cenerentola a La Zarzuela?
M.P: De fet va ser a l’inrevés, primer va ser el meu debut a La Zarzuela, vaig fer unes audicions i em van donar el rol. Vist en perspectiva, vaig debutar amb un rol molt exigent que té l’ària al final de l’òpera, però estic molt contenta, ho vaig gaudir moltíssim, va ser una experiència molt maca.
A.L: Com has vist aquesta evolució dels cantants cap a una part més d’actors, diferent de com es veia unes dècades enrere?
M.P: És interessant posar-se a la pell dels personatges que interpretes, que poden no tenir res a veure amb tu, però aquest és el repte: veure com sent aquesta persona, contextualitzat en l’època i intentar ser aquesta persona. Això és el més honest, hem de cantar i expressar uns sentiments que formen part del personatge. En això s’ha guanyat molt gràcies a Maria Callas, que va donar una empenta molt grossa en el fet que al món de l’òpera hi hagués una part no només vocal sinó també interpretativa intensa.
A.L: En el cas d’Il trittico saltaves d’un paper a l’altre i canviar de registres, com va ser?
M.P: Va ser una producció molt intensa, penso que vaig ser la única que estava a les tres produccions, però molt interessants. Intentava, cada vegada que canviava de vestit, simbòlicament treure’m també la pell de cadascuna d’elles per incorporar-me a la següent. La música també era un contrast, l’entorn era diferent, intentava que cada òpera fos el que havia de ser.
A.L: Saltant entre Il trittico i Eugène Onegin, com les veus aquestes produccions?
M.P: D’entrada, quan estudio els personatges, em faig una idea a través del llibret, el personatge i tot el que passa per acumular més informació de tot allò que l’envolta i intento veure què sent el personatge. A partir d’aquí quan arribo a l’assaig veig què em demana el director/a d’escena i com això es combina. La majoria de les vegades l’essència del personatge és la que està en el llibret, més enllà que et vesteixin d’una manera més moderna o més d’època i no es desvirtua encara que canviï. Els personatges senten, odien… els sentiments son els mateixos ara que al s. XV. Es tracta d’anar a l’essència i després veure què demana el director d’escena i poder-ho combinar.
A.L: Què tal està anant la producció d’Eugène Onegin i Larina?
M.P: Molt contenta de fer aquest rol i tornar al Liceu, que és el teatre que tots els cantants d’aquí portem al cor sense cap mena de dubte, és un treball molt interessant i una companyia amb companys fantàstics. En el cas del segon cast no hem pogut treballar amb amb el Sr. Loy però sí amb l’assistent i ha estat molt bé. Curiosa la visió d’aquesta segona part perquè jo comptava que Larina, com passa habitualment, no hi fos a la segona part, però tots formem part de la paranoia que l’Onegin té dins del seu cap, fora del context habitual i sempre és interessant veure diferents punts de vista i com es poden fer diverses lectures d’una mateixa cosa.
A.L: Trobo que el teu personatge és molt interessant perquè traça amb les seves paraules el pal de paller de l’obra, com el costum és un regal que substitueix la felicitat en definitiva
M.P: Sí, a Larina la van fer casar amb un senyor i primer va plorar molt, però com que la convivència era més o menys bona s’hi va acostumar i és el costum que es va sobreposar a la felicitat.
A.L: Gran contraposició amb Olga, el paper que et vas preparar per a l’any 1998
M.P: Sí, Olga és una personalitat molt contrastada amb Tatiana, és molt romàntica i llegeix molts llibres, s’havia apartat del món amb la fantasia romàntica de la felicitat, viu més al dia i gaudeix de l’ara.
A.L: Tens algun moment o producció al qual tinguis un amor especial?
M.P: Segurament seria injust destacar-ne algun perquè sempre he procurat donar el millor que he pogut de mi mateixa, l’únic que diria és La Cenerentola perquè va ser el meu debut i va ser al Teatro de la Zarzuela perquè el Teatro Real encara estava tancat. Va dirigir Antoni Ros-Marbà, però hi ha tants records i tan bonics que és difícil destriar-ne.
A.L: Tindrem Mireia per temporades, oi?
M.P: Sí, tenim diverses coses aparaulades
Grans notícies, ens quedem tranquils. Moltíssimes gràcies per aquests minuts que ens has dedicat, però també per tots aquests anys de plaer com a públic que gaudim del teu art.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Muntsa Alcañiz
Actriu i sòcia d'Amics del Liceu
En aquesta edició del butlletí, entrevistem l’actriu Muntsa Alcañiz, que ens parlarà de la seva de la seva passió per l’òpera i pel teatre. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Eugène Onegin / Veu
Eugène Onegin, entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur
Miquel Peralta
Musicòleg i autor de La veu femenina a l’òpera: caràcter i interpretació
Les característiques vocals dels diferents personatges d’Eugene Onegin deriven molt directament de la naturalesa -sovint poc entesa- de l’obra. En efecte, aquesta òpera està bastida damunt del fonament de la «veritat lírica», és a dir, de l’osmosi que el compositor és capaç d’aconseguir entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur, arrelat en un material sonor creat espontàniament i directament comunicable. L’artifici hi és, per dir-ho així, inexistent i, en conseqüència, l’estil renuncia del tot a les demostracions de virtuosisme vocal que tant espai prenien, per exemple, a les òperes de Glinka. Aquest és el motiu de base que va portar Txaikovski a demanar, per l’estrena d’aquesta òpera, la participació de veus joves, tot renunciant a les figures consagrades dels teatres imperials, més rutinàries i menys fresques i naturals. Així, no ens ha d’estranyar que les línies vocals d’Eugene Onegin reflecteixin tant els profunds lligams del compositor amb la tradició melòdica italiana, com la seva admiració per l’enganyosa senzillesa mozartiana. L’excel·lència vocal continua sent del tot necessària, però aquí es posa al servei de la puresa del text musical i de l’atenció constant a l’expressivitat dels detalls que no es presenten en cap moment com ornaments superflus. En altres paraules, ens trobem davant de la falsa simplicitat de la melodia pura, curulla de matisos vocals i psicològics i en la qual s’ha de mantenir l’emoció sense trencar el fraseig amb efectes barats i sense caure en un patetisme inflat que obvia el millor que posseeix la partitura. Al capdavall, cal admetre ―i valorar― que aconseguir que aparegui la veritat lírica en una interpretació és una ciència més exacta del que podria semblar.
Eugène Onegin / Article de fons
Eugène Onegin: La poètica d’un romanç inabastable
Inna Naroditskaya
professora de Musicologia de la Northwestern University
La tradició operística russa es diferencia de la resta en què, des dels seus orígens al segle XVIII, un gran número de les òperes russes es basaven en obres literàries. Alguns dels exemples són les òperes de Rimski-Kórsakov basades en relats de Gógol, en una obra d’Aleksandr Ostrovski i en dos poemes de Puixkin; Mússorgski va adaptar un drama històric de Puixkin amb el seu Boris Godunov. Prokófiev va basar L’amor de les tres taronges en l’obra del dramaturg italià del segle XVII, Carlo Gozzi, El jugador en la novel·la psicològica de Dostoievski, i l’òpera Guerra i pau en el volum monumental de Tolstoi.
Pocs autors a tot el món, però, han pogut igualar la popularitat de Puixkin (1799-1837) a l’escena operística. Més de cent cinquanta òperes i seixanta ballets, sense incloure produccions d’obres musicals, pel·lícules i peces de cambra, es basen en texts d’aquest poeta tan estimat a Rússia. Hi ha disset òperes i tres ballets dedicats al poema Els zíngars (Txaikovski va elogiar la primera i única òpera de Rakhmàninov, Aleko, sobre aquest mateix argument). El mateix Txaikovski va compondre tres òperes sobre obres de Puixkin: Eugene Onegin, Mazeppa i La dama de piques. Txaikovski va ser l’únic que es va atrevir amb Eugene Onegin, un poema narratiu que podia semblar més aviat per a una peça de cambra i massa íntim per a una òpera.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
Presentació de “La Schubertíada” per als Amics del Liceu
Dilluns 19 de maig a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Schubertíada, el proper mes de maig els Amics us convidem a assistir a la presentació de l’edició d’enguany que es farà al Reial Cercle Artístic en exclusiva per als nostres socis i sòcies, on Víctor Medem, director del Festival, conversarà amb el nostre president, Jaume Graell, i amb la resta de socis i sòcies que ens acompanyin per compartir amb nosaltres tots els secrets d’aquesta 33a edició.
A més, l’Associació està preparant un viatge especial del 19 al 22 d’agost per assistir a 3 dels espectacles del festival. Podeu consultar la informació completa aquí
Per inscriure’s a aquesta activitat, cal que us poseu en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Vine al col·loqui amb Xavier Sabata i Gonzalo Lahoz i gravació de “Concierto Desorden”
Dimarts 20 de maig a les 19.30h
Sala del Cor del Liceu (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Aquest mes de maig, els Amics us proposem assistir com a públic a la gravació del proper programa de Concierto Desorden, un podcast únic on es parla d’òpera i de música clàssica .. i de tot allò que l’envolta. Es tracta d’un nou format de gran èxit entre públic de totes les edats, ja que compta amb més d’un milió de visualitzacions a Instagram, més de 200.000 escoltes a Spotify i 118 programes de recorregut.
Visita comentada al Monestir de Pedralbes
Dimarts 27 de maig a les 10h (places exhaurides)
Monestir de Pedralbes (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 8€
*Preu acompanyants no socis: 10€
El proper mes mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una visita comentada al Monestir de Pedralbes. Fundat el 1326 per la reina Elisenda de Montcada, va ser un centre cabdal de vida religiosa per a monges clarisses i encara conserva la seva bellesa arquitectònica i el seu ambient tranquil. El monestir destaca per la seva capella, el claustre i la seva església, que són exemples magnífics de l’arquitectura gòtica catalana. A més, el monestir també acull un museu on es poden veure objectes i obres d’art relacionades amb la història del lloc i la vida monàstica. És un entorn idil·lic per gaudir d’un entorn de pau i bellesa històrica, així com per aprendre sobre la vida monàstica i la història de la ciutat. El seu entorn verd i els jardins que l’envolten també el converteixen en un lloc perfecte per passejar i relaxar-se, tot descobrint un trosset de la història medieval de Catalunya.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “Rusalka”
Dimarts 10 de juny a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de les funcions de Rusalka que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu els mesos de juny i juliol, us convidem a assistir a la conferència que Rosa Fernández, Catedràtica de Música i acadèmica les Reials Acadèmies de Madrid i Barcelona ens oferirà sobre aquest títol de Dvořák amb direcció d’escena de Christof Loy. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Nou curs musical “L’òpera del s. XX: de Janácek a Glass”
Curs presencial o virtual (a escollir)
4 sessions: dimecres 11, dijous 12, dimarts 17 i dijous 19 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 50€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 55€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 60€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 40€ (socis d’Amics del Liceu) o 45€ (públic general)
*Preu virtual: 45€
Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2025-26 amb La petita guineu astuta de Leoš Janáček (estrenada el 1924) i segueix amb Akhnaten de Philip Glass (1984). Seixanta anys justos separen ambdos títols, prou singulars per definir algunes de les claus de l’òpera del segle XX: avantguarda, modernitat, risc, imaginació i eclecticisme. Paradoxalment, molts amants de l’òpera han nascut al segle XX i desconeixen la música de la passada centúria. Els malentesos i els prejudicis envolten encara les resistències a encarar-s’hi i aquest curs de quatre conferències intentarà oferir les claus per gaudir les òperes de fa més de cent anys, fins arribar a les portes del segle XXI.
SESSIÓ 1
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Introducció a l’òpera en el context de la cultura europea. Els compositors “perifèrics”: Debussy, Puccici, Bartók, Janáček i Szymanowski
SESSIÓ 2
L’ÒPERA ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· L’hegemonia germànica: Pfitzner, Hindemith, Strauss, Schönberg, Berg i Korngold..
SESSIÓ 3
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (I)
· Reflexions després de la desfeta bèl·lica: Britten, Ligeti, Zimmermann, Henze.
SESSIÓ 4
L’ÒPERA DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (i II)
· Diàlegs transoceànics: Bernstein, Adams, Glass, Messiaen, Saariaho
Totes les conferències s’il·lustraran amb exemples audiovisuals.
*Les persones que s’apuntin al curs en format virtual rebran les quatre sessions la setmana després de finalitzar el curs presencial.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 / 680 21 37 29 – natalia@amicsliceu.com
Conferència a l’entorn de “West side story”
Dilluns 14 de juliol a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
(INSCRIPCIONS OBERTES A PARTIR DEL 14 DE JUNY)
Amb motiu de les funcions de West side story que tindran lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de juliol, us convidem a assistir a la conferència que Gonzalo Lahoz, exdirector de la revista Platea Magazine, fundador de Tandem Artists i del podcast Concierto Desorden, ens oferirà sobre aquest títol de Bernstein amb direcció musical de Gustavo Dudamel. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Propers Viatges
Madrid, de l’1 al 3 de maig
Aquest mes de maig, els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per descobrir dos títols de repertori operístic ben diferent i que no es representen gairebé mai als escenaris d’arreu del món. Començarem amb repertori barroc de la mà…
Brighton i el Festival de Glyndebourne, del 28 al 31 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d’estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir de dues òperes cèlebres del repertori italià i germànic. Començarem amb Parsifal, de…
Sortida al Festival de Perelada, de l’11 al 13 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem acudir a la nostra cita anual amb el Festival de Perelada. Enguany estem preparant una sortida de cap de setmana que inclourà els següents espectacles musicals i programació cultural: PROGRAMACIÓ MUSICAL:…
Verona, del 23 al 28 de juliol
El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge al Festival de l’Arena de Verona que, després de més de 100 anys, s’ha convertit en un dels més emblemàtics de tota Itàlia. Començarem el nostre viatge musical amb…
Sortida a “La Schubertíada”, del 19 al 22 d’agost
Un any més, els Amics del Liceu no volem perdre’ns un dels festivals catalans més consolidats de l’estiu, la Schubertíada de Vilabertran. Per això us proposem una sortida de quatre dies per assistir a alguns dels concerts més importants de l’edició d’enguany.…
Festival Enescu a Bucarest, del 28 d’agost al 3 de setembre
El proper mes d’agost, els Amics us proposem un viatge a Bucarest, on té lloc cada dos anys el Festival Enescu, que enguany celebra la seva 27a edició de manera molt especial, amb la commemoració del 70è aniversari de la mort del…
Amics Recomana
10% de descompte per al concert de Maxim Vengerov al Palau de la Música
Dimarts 17 d’octubre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Maxim Vengerov oferirà aquest octubre al Palau de la Música Catalana.
10% de descompte al concert de Renaud Capuçon al Palau de la Música
Dijous 16 de novembre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Renaud Capuçon oferirà aquest novembre al Palau de la Música Catalana juntament amb l’Orquestra de Cambra de Lausanne
Promo especial per al concert d’Ermonela Jaho al Palau de la Música
DIlluns 19 de febrer a les 20h
Palau de la Música Catalana
*20% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 18€ i 92€€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia, els Amics tenim un 20% de descompte per al concert que la soprano Ermonela Jaho oferirà el proper mes de febrer al Palau de la Música Catalana. Jaho és actualment una de les sopranos més apreciades, aplaudides i respectades.
L’any Victoria de los Ángeles
Enguany es commemora el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, i el Festival Life Victoria, que organitza la seva Fundació i que començarà aquest proper mes d’octubre, se centrarà en la figura de la soprano barcelonina d’una manera especial. Cada recital inclòs en el programa estarà dedicat a una de les facetes de la carrera de la soprano amb la voluntat de seguir coneixent-la. D’una banda, tots aquells compositors que cantà al llarg de la seva carrera professional: Schubert, Debussy o Falla, a més d’òperes com Manon, Carmen i Faust; i de l’altra, tot allò que no cantà però que forma part de la seva personalitat, Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Tot això interpretat per una sèrie d’artistes que volen unir-se en aquesta efemèride: Simon Keenlyside, Elsa Dreisig, Miah Persson o Natalie Dessay, entre molts d’altres.
