skip to Main Content

Octubre 2023

Full Informatiu

Editorial / Octubre 2023

Tenim nom nou per al full informatiu!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Ai, els setembres: per a molts de nosaltres, el vertader inici de l’any després d’unes merescudes vacances, que, des d’Amics, esperem que us hagin resultat profitoses. Cert: pel que respecta a tornar al nostre estimat Liceu, implica esperar a final de mes, però mentrestant, i per fer més alegre l’espera, des d’Amics del Liceu hem anat programant activitats, com el col·loqui que vàrem dur a terme amb el mestre Pons. També hem anat organitzant viatges, i com no, tornem amb un full informatiu carregat dels continguts de sempre.

Parlant del full informatiu, ens semblava a la nova junta que, tot i que històricament li hem dit així, era un nom poc operístic. Vàrem decidir pensar en quines òperes es parla de diaris o hi havia qualsevol nom que fos digne d’encapçalar aquesta nova etapa del full. Fins i tot la pluja d’idees que vàrem dur a terme a la reunió de la junta va ser breu, com les pluges a les quals per desgràcia ja ens hem acostumat. La Pilar Fernández Bozal, la nostra secretària, va trobar el nom en qüestió de segons: La gazzetta, com la divuitena òpera de Rossini. Una òpera bufa escrita just després del Barbiere, i estrenada el 1816 al teatre dels Florentins a Nàpols: explica com un pare empra un diari per casar a la filla amb un bon candidat a marit, amb la finalitat de riure de la influència de la premsa escrita en la societat de l’època.

Nosaltres no incloem anuncis de candidates i candidats a futura esposa o espòs (encara!), però sí que continuem amb la nostra aposta d’incloure continguts textuals sobre les òperes de la present temporada representades al Liceu, així com anuncis de les pròximes activitats i viatges. A la vegada, continuarem mantenint el contingut audiovisual que aporti una riquesa al format de sempre (les nostres entrevistes, recomanacions i gravacions de col·loquis i altres activitats dutes a terme al teatre). Des d’aquí, aprofito per agrair un cop més els vostres comentaris, que ens ajuden a continuar avançant amb l’elaboració de continguts!

Així que se’ns gira feina als Amics aquest octubre, com podeu veure: a més del títol inaugural, tenim les primeres funcions d’Antony and Cleopatra d’Adams (dirigides pel mateix compositor!), la versió en concert de l’Orlando Paladino de Haydn (una única funció!) i l’homenatge a la gran Alícia de la Rocha.

Tot ben amanit amb les nostres activitats, de la qual no puc deixar de destacar el viatge a Nova York, no només per la proximitat sentimental que tinc amb aquesta ciutat, sinó perquè és una gran oportunitat de veure títols ja coneguts (La bohème, Tannhäuser) i de menys coneguts (Florencia en el Amazonas, X: The life and times of Malcolm X). Ens enlairem el 29 de novembre!

Molta feina? Sí! Però per nosaltres, és tot un plaer! Com diria l’òpera a qui gentilment li hem manllevat el títol, Canti, balli, suoni e spassi/risuonar facciam dintorno! Ens veiem ben aviat, i benvinguts a La Gazzetta!

 

Entrevista / Mireia Pintó, mezzosoprano

Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano formada a Itàlia i França que ha participat en concerts, festivals i òperes a nivell nacional i internacional. Ha cantat títols com: Giulio CesareLa CenerentolaIl barbiere di SivigliaL’italiana in AlgeriIl turco in ItaliaAndrea ChénierEugene OneginParsifalDie WalküreAriadne auf NaxosElektra i debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Parsifal, Durant els últims anys, ha participat a Káťa Kabanová (2018/19), Otello (2020/21), Píkovaia dama (2021/22) i Il trittico (2022/23).

Enguany podrem tornar a veure-la al Liceu en el paper de Larina a Eugène Onegin. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-la i conèixer aquesta mezzosoprano una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu


Amics del Liceu:  Quantes funcions i produccions has cantat al Gran Teatre del Liceu?

Mireia Pintó: No t’ho sabria dir, em va sorprendre molt quan la temporada passada es va retransmetre Il Trittico i en una entrevista en Ramon Gener em va fer exactament la mateixa pregunta i vaig contestar que no ho sabia… eren unes 150, ara ja deuen ser unes 160 i és un plaer estar aquí. Sí que recordoque el meu primer contacte amb el Liceu va ser justament amb l’òpera que fem ara, Eugene Onegin, quan es va fer l’any 1998. Recordo que era al Japó en una gira de concerts i em van trucar per dir si volia fer de cover d’Olga i va ser un regal i una sorpresa perquè no havia audicionat, però havia guanyat concursos i estava treballant a nivell professional. Em va fer molta il·lusió. No vaig arribar a fer cap funció però sí que vaig fer assajos amb orquestra, etc. I per això em fa més il·lusió poder estar en aquesta producció.

A.L: D’on et ve la teva passió per l’òpera i com t’hi acabes dedicant?

MP: Vaig començar a estudiar al conservatori de Manresa, vaig començar pel piano i en un moment donat un dels professors em va dir que tinc un instrument bonic i que m’hi podria dedicar professionalment. Vaig pensar que valia la pena provar-ho. Vaig combinar piano i cant fins que vaig escollir el cant com a prioritat perquè ambdues coses eren molt exigents.

A.L: Vas tenir com a professors Regine Crespin i Alberto Zedda…poca broma

M.P: Em sento afortunada per les persones que m’han format perquè m’han aportat molt musicalment i tècnicament, així com també diferents visions, estic contenta i agraïda.

A.L: Vas passar de l’ Acadèmia Rossiniana a Cenerentola a La Zarzuela?

M.P: De fet va ser a l’inrevés, primer va ser el meu debut a La Zarzuela, vaig fer unes audicions i em van donar el rol. Vist en perspectiva, vaig debutar amb un rol molt exigent que té l’ària al final de l’òpera, però estic molt contenta, ho vaig gaudir moltíssim, va ser una experiència molt maca.

A.L: Com has vist aquesta evolució dels cantants cap a una part més d’actors, diferent de com es veia unes dècades enrere?

M.P: És interessant posar-se a la pell dels personatges que interpretes, que poden no tenir res a veure amb tu, però aquest és el repte: veure com sent aquesta persona, contextualitzat en l’època i intentar ser aquesta persona. Això és el més honest, hem de cantar i expressar uns sentiments que formen part del personatge. En això s’ha guanyat molt gràcies a Maria Callas, que va donar una empenta molt grossa en el fet que al món de l’òpera hi hagués una part no només vocal sinó també interpretativa intensa.

A.L: En el cas d’Il trittico saltaves d’un paper a l’altre i canviar de registres, com va ser?

M.P: Va ser una producció molt intensa, penso que vaig ser la única que estava a les tres produccions, però molt interessants. Intentava, cada vegada que canviava de vestit, simbòlicament treure’m també la pell de cadascuna d’elles per incorporar-me a la següent. La música també era un contrast, l’entorn era diferent, intentava que cada òpera fos el que havia de ser.

A.L: Saltant entre Il trittico i Eugène Onegin, com les veus aquestes produccions?

M.P: D’entrada, quan estudio els personatges, em faig una idea a través del llibret, el personatge i tot el que passa per acumular més informació de tot allò que l’envolta i intento veure què sent el personatge. A partir d’aquí quan arribo a l’assaig veig què em demana el director/a d’escena i com això es combina. La majoria de les vegades l’essència del personatge és la que està en el llibret, més enllà que et vesteixin d’una manera més moderna o més d’època i no es desvirtua encara que canviï. Els personatges senten, odien… els sentiments son els mateixos ara que al s. XV. Es tracta d’anar a l’essència i després veure què demana el director d’escena i poder-ho combinar.

A.L: Què tal està anant la producció d’Eugène Onegin i Larina?

M.P: Molt contenta de fer aquest rol i tornar al Liceu, que és el teatre que tots els cantants d’aquí portem al cor sense cap mena de dubte, és un treball molt interessant i una companyia amb companys fantàstics. En el cas del segon cast no hem pogut treballar amb amb el Sr. Loy però sí amb l’assistent i ha estat molt bé. Curiosa la visió d’aquesta segona part perquè jo comptava que Larina, com passa habitualment, no hi fos a la segona part, però tots formem part de la paranoia que l’Onegin té dins del seu cap, fora del context habitual i sempre és interessant veure diferents punts de vista i com es poden fer diverses lectures d’una mateixa cosa.

A.L: Trobo que el teu personatge és molt interessant perquè traça amb les seves paraules el pal de paller de l’obra, com el costum és un regal que substitueix la felicitat en definitiva

M.P: Sí, a Larina la van fer casar amb un senyor i primer va plorar molt, però com que la convivència era més o menys bona s’hi va acostumar i és el costum que es va sobreposar a la felicitat.

A.L: Gran contraposició amb Olga, el paper que et vas preparar per a l’any 1998

M.P: Sí, Olga és una personalitat molt contrastada amb Tatiana, és molt romàntica i llegeix molts llibres, s’havia apartat del món amb la fantasia romàntica de la felicitat, viu més al dia i gaudeix de l’ara.

A.L: Tens algun moment o producció al qual tinguis un amor especial?

M.P: Segurament seria injust destacar-ne algun perquè sempre he procurat donar el millor que he pogut de mi mateixa, l’únic que diria és La Cenerentola perquè va ser el meu debut i va ser al Teatro de la Zarzuela perquè el Teatro Real encara estava tancat. Va dirigir Antoni Ros-Marbà, però hi ha tants records i tan bonics que és difícil destriar-ne.

A.L: Tindrem Mireia per temporades, oi?

M.P: Sí, tenim diverses coses aparaulades

Grans notícies, ens quedem tranquils. Moltíssimes gràcies per aquests minuts que ens has dedicat, però també per tots aquests anys de plaer com a públic que gaudim del teu art.

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb la sòcia

Muntsa Alcañiz

Actriu i sòcia d'Amics del Liceu

En aquesta edició del butlletí, entrevistem l’actriu Muntsa Alcañiz, que ens parlarà de la seva de la seva passió per l’òpera i pel teatre. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.

Eugène Onegin / Veu

Eugène Onegin, entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur

Miquel Peralta
Musicòleg i autor de La veu femenina a l’òpera: caràcter i interpretació

Les característiques vocals dels diferents personatges d’Eugene Onegin deriven molt directament de la naturalesa ―sovint poc entesa― de l’obra. En efecte, aquesta òpera està bastida damunt del fonament de la «veritat lírica», és a dir, de l’osmosi que el compositor és capaç d’aconseguir entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur, arrelat en un material sonor creat espontàniament i directament comunicable. L’artifici hi és, per dir-ho així, inexistent i, en conseqüència, l’estil renuncia del tot a les demostracions de virtuosisme vocal que tant espai prenien, per exemple, a les òperes de Glinka. Aquest és el motiu de base que va portar Txaikovski a demanar, per l’estrena d’aquesta òpera, la participació de veus joves, tot renunciant a les figures consagrades dels teatres imperials, més rutinàries i menys fresques i naturals. Així, no ens ha d’estranyar que les línies vocals d’Eugene Onegin reflecteixin tant els profunds lligams del compositor amb la tradició melòdica italiana, com la seva admiració per l’enganyosa senzillesa mozartiana. L’excel·lència vocal continua sent del tot necessària, però aquí es posa al servei de la puresa del text musical i de l’atenció constant a l’expressivitat dels detalls que no es presenten en cap moment com ornaments superflus. En altres paraules, ens trobem davant de la falsa simplicitat de la melodia pura, curulla de matisos vocals i psicològics i en la qual s’ha de mantenir l’emoció sense trencar el fraseig amb efectes barats i sense caure en un patetisme inflat que obvia el millor que posseeix la partitura. Al capdavall, cal admetre ―i valorar― que aconseguir que aparegui la veritat lírica en una interpretació és una ciència més exacta del que podria semblar.

Llegir més

Eugène Onegin / Article de fons

Eugène Onegin: La poètica d’un romanç inabastable

Inna Naroditskaya
professora de Musicologia de la Northwestern University

La tradició operística russa es diferencia de la resta en què, des dels seus orígens al segle XVIII, un gran número de les òperes russes es basaven en obres literàries. Alguns dels exemples són les òperes de Rimski-Kórsakov basades en relats de Gógol, en una obra d’Aleksandr Ostrovski i en dos poemes de Puixkin; Mússorgski va adaptar un drama històric de Puixkin amb el seu Boris Godunov. Prokófiev va basar L’amor de les tres taronges en l’obra del dramaturg italià del segle XVII, Carlo Gozzi, El jugador en la novel·la psicològica de Dostoievski, i l’òpera Guerra i pau en el volum monumental de Tolstoi.

Pocs autors a tot el món, però, han pogut igualar la popularitat de Puixkin (1799-1837) a l’escena operística. Més de cent cinquanta òperes i seixanta ballets, sense incloure produccions d’obres musicals, pel·lícules i peces de cambra, es basen en texts d’aquest poeta tan estimat a Rússia. Hi ha disset òperes i tres ballets dedicats al poema Els zíngars (Txaikovski va elogiar la primera i única òpera de Rakhmàninov, Aleko, sobre aquest mateix argument). El mateix Txaikovski va compondre tres òperes sobre obres de Puixkin: Eugene Onegin, Mazeppa i La dama de piques. Txaikovski va ser l’únic que es va atrevir amb Eugene Onegin, un poema narratiu que podia semblar més aviat per a una peça de cambra i massa íntim per a una òpera.

Llegir més

Conferències / 2023

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.

Veure vídeo a Youtube

Col·loqui amb les guanyadores del premi Amics del Liceu del Concurs Tenor Viñas

Continuant amb el nostre cicle de col·loquis, compartim amb vosaltres la xerrada per conèixer les sopranos Rosa Maria Abella, Maria Isart i Montserrat Seró, guanyadores del premi Amics del Liceu a la darrera edició del Concurs Tenor Viñas. El premi atorgat, permetrà a aquestes joves cantants la possibilitat de poder continuar la seva formació lírica, ja que consisteix en una beca per estudiar tècnica vocal amb la destacada soprano Luciana Serra. Les guanyadores conversen amb el nostre president, Jaume Graell, i comparteixen amb tots els Amics i Amigues l’experiència de partipar en un concurs de cant de gran ressò internacional com el Concurs Viñas.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

NOU CURS: Òpera i política al s. XX. Curs a l’entorn de Lady Macbeth de Mtsensk

Curs presencial o virtual (a escollir)
3 sessions: dilluns 10, dilluns 17 i dimarts 25 de juny a les 19h a la Sala del Cor del Liceu
Preu Amics: 40€ (15€ una sessió sola)
Preu Abonats Liceu: 45€ (16€ una sessió sola)
Preu públic general: 50€ (18€ una sessió sola)
Preu Jove, menors de 35 anys: 30€ (socis d’Amics del Liceu) o 35€ (públic general)
*Preu virtual: 35€

Amb motiu de la nova temporada del Gran Teatre el Liceu, i per tal de continuar enriquint els nostres coneixements operístics, els Amics del Liceu us proposem un nou curs presencial i virtual  impartit per Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull, crític musical de Catalunya Música i del diari Ara i col·laborador habitual d’Amics del Liceu.

La temporada 2024-25 del Gran Teatre del Liceu s’obre amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Dmitri Xoskakóvitx (1906-1975). Estrenada el 1934, la segona obra operística del compositor rus va topar dos anys més tard amb la fèrria desaprovació de l’aparell soviètic i del propi dictador Iosif Stalin. Però aquest no va ser un cas aïllat en el context de l’òpera al segle XX: a l’Alemanya nazi també es va polititzar l’òpera, de la mateixa manera que durant l’anterior República de Weimar compositors com Kurt Weill van destil·lar la seva ideologia en diversos títols escènics.

Llegir més

Projecció a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Dimarts 11 de juny a les 19h
Reial Cercle Artístic (com arribar-hi?)
*Aforament limitat. Cal reserva prèvia

El Grup Verdi d’Amics del Liceu ens proposa la projecció a l’entorn de l`òpera Adriana Lecouvreur, un resum de l’òpera de Francesco Cilèa i en un únic audiovisual que inclou els millors fragments musicals procedents de produccions diferents, amb els cantants més emblemàtics del passat i del present.

Per inscriure’s en aquestes activitats, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com 

Llegir més

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Dijous 13 de juny a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)

*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia

Amb motiu de la propera òpera Adriana Lecouvreur que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny amb Freddie de Tommaso  i Roberto Alagna com a protagonistes, us convidem a assistir a la conferència que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens oferirà sobre aquest títol de Francesco de Cilèa. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol

Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…

Llegir més

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…

Llegir més

La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost

Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…

Llegir més

Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre

La propera tardor, els Amics del Liceu us proposem un viatge que combina dues ciutats: Torí i Milà, properament completarem la informació d'aquest viatge, però de moment us podem avançar les òperes que veurem i les visites culturals que tenim en preparació:…

Llegir més

Amics Recomana

10% de descompte per al concert de Maxim Vengerov al Palau de la Música

Dimarts 17 d’octubre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)

Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Maxim Vengerov oferirà aquest octubre al Palau de la Música Catalana.

Més informació

10% de descompte al concert de Renaud Capuçon al Palau de la Música

Dijous 16 de novembre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)

Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Renaud Capuçon oferirà aquest novembre al Palau de la Música Catalana juntament amb l’Orquestra de Cambra de Lausanne

Més informació

Promo especial per al concert d’Ermonela Jaho al Palau de la Música

DIlluns 19 de febrer a les 20h
Palau de la Música Catalana
*20% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 18€ i 92€€)

Gràcies a la nostra col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia, els Amics tenim un 20% de descompte per al concert que la soprano Ermonela Jaho oferirà el proper mes de febrer al Palau de la Música Catalana. Jaho és actualment una de les sopranos més apreciades, aplaudides i respectades.

Més informació

L’any Victoria de los Ángeles

Enguany es commemora el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, i el Festival Life Victoria, que organitza la seva Fundació i que començarà aquest proper mes d’octubre, se centrarà en la figura de la soprano barcelonina d’una manera especial. Cada recital inclòs en el programa estarà dedicat a una de les facetes de la carrera de la soprano amb la voluntat de seguir coneixent-la. D’una banda, tots aquells compositors que cantà al llarg de la seva carrera professional: Schubert, Debussy o Falla, a més d’òperes com ManonCarmen i Faust; i de l’altra, tot allò que no cantà però que forma part de la seva personalitat, Tristan und IsoldeDer Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Tot això interpretat per una sèrie d’artistes que volen unir-se en aquesta efemèride: Simon Keenlyside, Elsa Dreisig, Miah Persson o Natalie Dessay, entre molts d’altres.

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies