Octubre 2023
Full Informatiu
Editorial / Octubre 2023
Tenim nom nou per al full informatiu!
Marc Balcells
Vicepresident d'Amics del Liceu
Ai, els setembres: per a molts de nosaltres, el vertader inici de l’any després d’unes merescudes vacances, que, des d’Amics, esperem que us hagin resultat profitoses. Cert: pel que respecta a tornar al nostre estimat Liceu, implica esperar a final de mes, però mentrestant, i per fer més alegre l’espera, des d’Amics del Liceu hem anat programant activitats, com el col·loqui que vàrem dur a terme amb el mestre Pons. També hem anat organitzant viatges, i com no, tornem amb un full informatiu carregat dels continguts de sempre.
Parlant del full informatiu, ens semblava a la nova junta que, tot i que històricament li hem dit així, era un nom poc operístic. Vàrem decidir pensar en quines òperes es parla de diaris o hi havia qualsevol nom que fos digne d’encapçalar aquesta nova etapa del full. Fins i tot la pluja d’idees que vàrem dur a terme a la reunió de la junta va ser breu, com les pluges a les quals per desgràcia ja ens hem acostumat. La Pilar Fernández Bozal, la nostra secretària, va trobar el nom en qüestió de segons: La gazzetta, com la divuitena òpera de Rossini. Una òpera bufa escrita just després del Barbiere, i estrenada el 1816 al teatre dels Florentins a Nàpols: explica com un pare empra un diari per casar a la filla amb un bon candidat a marit, amb la finalitat de riure de la influència de la premsa escrita en la societat de l’època.
Nosaltres no incloem anuncis de candidates i candidats a futura esposa o espòs (encara!), però sí que continuem amb la nostra aposta d’incloure continguts textuals sobre les òperes de la present temporada representades al Liceu, així com anuncis de les pròximes activitats i viatges. A la vegada, continuarem mantenint el contingut audiovisual que aporti una riquesa al format de sempre (les nostres entrevistes, recomanacions i gravacions de col·loquis i altres activitats dutes a terme al teatre). Des d’aquí, aprofito per agrair un cop més els vostres comentaris, que ens ajuden a continuar avançant amb l’elaboració de continguts!
Així que se’ns gira feina als Amics aquest octubre, com podeu veure: a més del títol inaugural, tenim les primeres funcions d’Antony and Cleopatra d’Adams (dirigides pel mateix compositor!), la versió en concert de l’Orlando Paladino de Haydn (una única funció!) i l’homenatge a la gran Alícia de la Rocha.
Tot ben amanit amb les nostres activitats, de la qual no puc deixar de destacar el viatge a Nova York, no només per la proximitat sentimental que tinc amb aquesta ciutat, sinó perquè és una gran oportunitat de veure títols ja coneguts (La bohème, Tannhäuser) i de menys coneguts (Florencia en el Amazonas, X: The life and times of Malcolm X). Ens enlairem el 29 de novembre!
Molta feina? Sí! Però per nosaltres, és tot un plaer! Com diria l’òpera a qui gentilment li hem manllevat el títol, Canti, balli, suoni e spassi/risuonar facciam d’intorno! Ens veiem ben aviat, i benvinguts a La Gazzetta!
Entrevista / Mireia Pintó, mezzosoprano
Mireia Pintó (Manresa, 1968) és una mezzosoprano formada a Itàlia i França que ha participat en concerts, festivals i òperes a nivell nacional i internacional. Ha cantat títols com: Giulio Cesare, La Cenerentola, Il barbiere di Siviglia, L’italiana in Algeri, Il turco in Italia, Andrea Chénier, Eugene Onegin, Parsifal, Die Walküre, Ariadne auf Naxos o Elektra i debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Parsifal, Durant els últims anys, ha participat a Káťa Kabanová (2018/19), Otello (2020/21), Píkovaia dama (2021/22) i Il trittico (2022/23).
Enguany podrem tornar a veure-la al Liceu en el paper de Larina a Eugène Onegin. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-la i conèixer aquesta mezzosoprano una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu
Amics del Liceu: Quantes funcions i produccions has cantat al Gran Teatre del Liceu?
Mireia Pintó: No t’ho sabria dir, em va sorprendre molt quan la temporada passada es va retransmetre Il Trittico i en una entrevista en Ramon Gener em va fer exactament la mateixa pregunta i vaig contestar que no ho sabia… eren unes 150, ara ja deuen ser unes 160 i és un plaer estar aquí. Sí que recordoque el meu primer contacte amb el Liceu va ser justament amb l’òpera que fem ara, Eugene Onegin, quan es va fer l’any 1998. Recordo que era al Japó en una gira de concerts i em van trucar per dir si volia fer de cover d’Olga i va ser un regal i una sorpresa perquè no havia audicionat, però havia guanyat concursos i estava treballant a nivell professional. Em va fer molta il·lusió. No vaig arribar a fer cap funció però sí que vaig fer assajos amb orquestra, etc. I per això em fa més il·lusió poder estar en aquesta producció.
A.L: D’on et ve la teva passió per l’òpera i com t’hi acabes dedicant?
MP: Vaig començar a estudiar al conservatori de Manresa, vaig començar pel piano i en un moment donat un dels professors em va dir que tinc un instrument bonic i que m’hi podria dedicar professionalment. Vaig pensar que valia la pena provar-ho. Vaig combinar piano i cant fins que vaig escollir el cant com a prioritat perquè ambdues coses eren molt exigents.
A.L: Vas tenir com a professors Regine Crespin i Alberto Zedda…poca broma
M.P: Em sento afortunada per les persones que m’han format perquè m’han aportat molt musicalment i tècnicament, així com també diferents visions, estic contenta i agraïda.
A.L: Vas passar de l’ Acadèmia Rossiniana a Cenerentola a La Zarzuela?
M.P: De fet va ser a l’inrevés, primer va ser el meu debut a La Zarzuela, vaig fer unes audicions i em van donar el rol. Vist en perspectiva, vaig debutar amb un rol molt exigent que té l’ària al final de l’òpera, però estic molt contenta, ho vaig gaudir moltíssim, va ser una experiència molt maca.
A.L: Com has vist aquesta evolució dels cantants cap a una part més d’actors, diferent de com es veia unes dècades enrere?
M.P: És interessant posar-se a la pell dels personatges que interpretes, que poden no tenir res a veure amb tu, però aquest és el repte: veure com sent aquesta persona, contextualitzat en l’època i intentar ser aquesta persona. Això és el més honest, hem de cantar i expressar uns sentiments que formen part del personatge. En això s’ha guanyat molt gràcies a Maria Callas, que va donar una empenta molt grossa en el fet que al món de l’òpera hi hagués una part no només vocal sinó també interpretativa intensa.
A.L: En el cas d’Il trittico saltaves d’un paper a l’altre i canviar de registres, com va ser?
M.P: Va ser una producció molt intensa, penso que vaig ser la única que estava a les tres produccions, però molt interessants. Intentava, cada vegada que canviava de vestit, simbòlicament treure’m també la pell de cadascuna d’elles per incorporar-me a la següent. La música també era un contrast, l’entorn era diferent, intentava que cada òpera fos el que havia de ser.
A.L: Saltant entre Il trittico i Eugène Onegin, com les veus aquestes produccions?
M.P: D’entrada, quan estudio els personatges, em faig una idea a través del llibret, el personatge i tot el que passa per acumular més informació de tot allò que l’envolta i intento veure què sent el personatge. A partir d’aquí quan arribo a l’assaig veig què em demana el director/a d’escena i com això es combina. La majoria de les vegades l’essència del personatge és la que està en el llibret, més enllà que et vesteixin d’una manera més moderna o més d’època i no es desvirtua encara que canviï. Els personatges senten, odien… els sentiments son els mateixos ara que al s. XV. Es tracta d’anar a l’essència i després veure què demana el director d’escena i poder-ho combinar.
A.L: Què tal està anant la producció d’Eugène Onegin i Larina?
M.P: Molt contenta de fer aquest rol i tornar al Liceu, que és el teatre que tots els cantants d’aquí portem al cor sense cap mena de dubte, és un treball molt interessant i una companyia amb companys fantàstics. En el cas del segon cast no hem pogut treballar amb amb el Sr. Loy però sí amb l’assistent i ha estat molt bé. Curiosa la visió d’aquesta segona part perquè jo comptava que Larina, com passa habitualment, no hi fos a la segona part, però tots formem part de la paranoia que l’Onegin té dins del seu cap, fora del context habitual i sempre és interessant veure diferents punts de vista i com es poden fer diverses lectures d’una mateixa cosa.
A.L: Trobo que el teu personatge és molt interessant perquè traça amb les seves paraules el pal de paller de l’obra, com el costum és un regal que substitueix la felicitat en definitiva
M.P: Sí, a Larina la van fer casar amb un senyor i primer va plorar molt, però com que la convivència era més o menys bona s’hi va acostumar i és el costum que es va sobreposar a la felicitat.
A.L: Gran contraposició amb Olga, el paper que et vas preparar per a l’any 1998
M.P: Sí, Olga és una personalitat molt contrastada amb Tatiana, és molt romàntica i llegeix molts llibres, s’havia apartat del món amb la fantasia romàntica de la felicitat, viu més al dia i gaudeix de l’ara.
A.L: Tens algun moment o producció al qual tinguis un amor especial?
M.P: Segurament seria injust destacar-ne algun perquè sempre he procurat donar el millor que he pogut de mi mateixa, l’únic que diria és La Cenerentola perquè va ser el meu debut i va ser al Teatro de la Zarzuela perquè el Teatro Real encara estava tancat. Va dirigir Antoni Ros-Marbà, però hi ha tants records i tan bonics que és difícil destriar-ne.
A.L: Tindrem Mireia per temporades, oi?
M.P: Sí, tenim diverses coses aparaulades
Grans notícies, ens quedem tranquils. Moltíssimes gràcies per aquests minuts que ens has dedicat, però també per tots aquests anys de plaer com a públic que gaudim del teu art.
Mira l'entrevista sencera a continuació:
Entrevista amb la sòcia
Muntsa Alcañiz
Actriu i sòcia d'Amics del Liceu
En aquesta edició del butlletí, entrevistem l’actriu Muntsa Alcañiz, que ens parlarà de la seva de la seva passió per l’òpera i pel teatre. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.
Eugène Onegin / Veu
Eugène Onegin, entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur
Miquel Peralta
Musicòleg i autor de La veu femenina a l’òpera: caràcter i interpretació
Les característiques vocals dels diferents personatges d’Eugene Onegin deriven molt directament de la naturalesa -sovint poc entesa- de l’obra. En efecte, aquesta òpera està bastida damunt del fonament de la «veritat lírica», és a dir, de l’osmosi que el compositor és capaç d’aconseguir entre la veritat dramàtica i el lirisme més pur, arrelat en un material sonor creat espontàniament i directament comunicable. L’artifici hi és, per dir-ho així, inexistent i, en conseqüència, l’estil renuncia del tot a les demostracions de virtuosisme vocal que tant espai prenien, per exemple, a les òperes de Glinka. Aquest és el motiu de base que va portar Txaikovski a demanar, per l’estrena d’aquesta òpera, la participació de veus joves, tot renunciant a les figures consagrades dels teatres imperials, més rutinàries i menys fresques i naturals. Així, no ens ha d’estranyar que les línies vocals d’Eugene Onegin reflecteixin tant els profunds lligams del compositor amb la tradició melòdica italiana, com la seva admiració per l’enganyosa senzillesa mozartiana. L’excel·lència vocal continua sent del tot necessària, però aquí es posa al servei de la puresa del text musical i de l’atenció constant a l’expressivitat dels detalls que no es presenten en cap moment com ornaments superflus. En altres paraules, ens trobem davant de la falsa simplicitat de la melodia pura, curulla de matisos vocals i psicològics i en la qual s’ha de mantenir l’emoció sense trencar el fraseig amb efectes barats i sense caure en un patetisme inflat que obvia el millor que posseeix la partitura. Al capdavall, cal admetre ―i valorar― que aconseguir que aparegui la veritat lírica en una interpretació és una ciència més exacta del que podria semblar.
Eugène Onegin / Article de fons
Eugène Onegin: La poètica d’un romanç inabastable
Inna Naroditskaya
professora de Musicologia de la Northwestern University
La tradició operística russa es diferencia de la resta en què, des dels seus orígens al segle XVIII, un gran número de les òperes russes es basaven en obres literàries. Alguns dels exemples són les òperes de Rimski-Kórsakov basades en relats de Gógol, en una obra d’Aleksandr Ostrovski i en dos poemes de Puixkin; Mússorgski va adaptar un drama històric de Puixkin amb el seu Boris Godunov. Prokófiev va basar L’amor de les tres taronges en l’obra del dramaturg italià del segle XVII, Carlo Gozzi, El jugador en la novel·la psicològica de Dostoievski, i l’òpera Guerra i pau en el volum monumental de Tolstoi.
Pocs autors a tot el món, però, han pogut igualar la popularitat de Puixkin (1799-1837) a l’escena operística. Més de cent cinquanta òperes i seixanta ballets, sense incloure produccions d’obres musicals, pel·lícules i peces de cambra, es basen en texts d’aquest poeta tan estimat a Rússia. Hi ha disset òperes i tres ballets dedicats al poema Els zíngars (Txaikovski va elogiar la primera i única òpera de Rakhmàninov, Aleko, sobre aquest mateix argument). El mateix Txaikovski va compondre tres òperes sobre obres de Puixkin: Eugene Onegin, Mazeppa i La dama de piques. Txaikovski va ser l’únic que es va atrevir amb Eugene Onegin, un poema narratiu que podia semblar més aviat per a una peça de cambra i massa íntim per a una òpera.
Conferències / 2023
Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”
Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.
Conferència a l’entorn d'”Orgia”
Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.
Agenda / Activitats
“La traviata”, l’assaig general de la temporada 2024-2025
La Traviata, de G. Verdi
Dijous 16 de gener a les 17h
*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, cal reserva prèvia
Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres d’Amics del Liceu*. D’aquesta manera, tots els socis/es podran beneficiar-se d’aquest avantatge. L’assaig de la propera temporada 2024-2025 serà el de La Traviata de G. Verdi, que tindrà lloc el dijous 16 de gener de 2025 a les 17h.
Els socis/es interessats ja podeu reservar la vostra plaça. La reserva es pot fer per UN dels següents canals: correu electrònic, telèfon o whatsapp (un sol canal és suficient per formalitzar la reserva).
Visita comentada a l’exposició “Art en pedra” a La Pedrera
Dijous 23 de gener a les 12.30h (places exhaurides)
Fundació La Pedrera (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
Durant el mes de gener, els Amics hem organitzat una visita comentada a l’exposició Art en pedra, que té lloc a La Pedrera aquest hivern. La mostra reivindica el paper d’aquest material dins del llenguatge escultòric, principalment durant el s.XX. Així doncs, l’exposició Art en pedra, comissariada per Penelope Curtis, historiadora de l’art —i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—, reuneix una selecció acurada de més de vuitanta d’obres procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
Conferència a l’entorn d'”Idomeneo”
Dimarts 28 de gener a les 19h
Sala del Cor (entrada per les Taquilles)
*Activitat gratuïta, cal reserva prèvia
Amb motiu de la propera òpera Idomeneo que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el mes de gener amb versió concert i amb direcció musical de René Jacobs, us convidem a assistir a la conferència que Verónica Maynés, musicòloga, professora d’Història de la Música i crítica musical, ens oferirà sobre aquest títol de W. A. Mozart. Recordeu que, posteriorment, aquesta conferència estarà disponible a través del nostre Canal Youtube.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
No et perdis l’exposició “Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria”
NOU GRUP: Dimecres 29 de gener a les 17h
Dijous 30 de gener a les 10.30h (places exhaurides)
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 5€
*Preu acompanyants no socis: 6€
Els Amics del Liceu no ens volem perdre la mostra Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria que el Museu Nacional proposa aquest hivern i que té com a objectiu recuperar la figura d’aquest pintor i il·lustrador, poc conegut però de sorprenent personalitat i trajectòria, nascut a Badalona el 1876. Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona aleshores amb Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.
Vine a veure l’exposició “Miró Matisse. Més enllà de les imatges”
Dimecres 5 de febrer a les 10.30h (places exhaurides)
Dimecres 5 de febrer a les 17.15h
Fundació Miró (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 16€
*Preu acompanyants no socis: 17€
El proper mes de febrer, els Amics del Liceu visitarem la mostra Miró Matisse. Més enllà de les imatges que té lloc a la Fundació Miró. L’exposició parteix d’una base biogràfica. Com van tenir accés Matisse i Miró a les obres de l’altre? Què van veure o què van poder veure l’un en l’altre? Quines van ser les persones que van facilitar aquest contacte? A partir d’aquí, l’exposició se centrarà en moments decisius en què aquestes mirades creuades van ser particularment productives: el pensament del fauvisme en Miró, a finals de la dècada del 1910 i a principis de la del 1940, i l’estímul que les obres de Miró van transmetre a Matisse, a partir de mitjan anys trenta.
En aquesta exposició es qüestionen clixés. I és que, a primer cop d’ull, l’aproximació entre aquests dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents (Matisse va néixer l’any 1869, i Miró, el 1893). Generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia «decorativa» en el cas de Matisse i l’estranyesa inquietant en el de Miró). L’exposició, però, té com a objectiu mostrar les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes, entre les seves concepcions de l’art i entre les seves obres.
Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com
Visitem l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”
Dimarts 18 de febrer a les 17h (places exhaurides)
Divendres 21 de febrer a les 12h
Museu Picasso (Com arribar-hi?)
Visita guiada
*Preu Amics: 14€
*Preu acompanyants no socis: 15€
Els Amics del Liceu us proposem una visita comentada a l’exposició “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914” que té lloc aquest hivern al Museu Picasso. La mostra explora la relació entre els artistes catalans i París durant un moment clau de la història de l’art: finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d’un moment cabdal dins de la història de l’art, ja que la ciutat de París era la capital mundial de l’art modern i el bressol de l’experimentació avantguardista.
Propers Viatges
Sevilla, del 12 al 15 de febrer
El proper mes de febrer us proposem una escapada a Sevilla amb un programa musical molt variat: una òpera, un concert i un recital. Començarem amb un concert a càrrec de l’excel·lent pianista Daniil Trifonov que, amb el carisma i l’impuls que el caracteritzen,…
València, del 10 al 12 de març
El proper mes de març us proposem una escapada a València per assistir a una representació de L’holandès errant, una de les primeres obres mestre de R. Wagner, inspirada en les Memòries del senyor de Schnabelewopski, de Heinrich Heine, que narren la…
Nàpols, del 22 al 25 d’abril
El proper mes d'abril els Amics del Liceu us proposem un viatge a Nàpols per poder gaudir de dues òperes poc representades als escenaris actualment: La fanciulla del West, de G. Puccini, amb Anna Pirozzi, i Attila, de G. Verdi, en versió…
Madrid, de l’1 al 3 de maig
El proper mes de maig els Amics del Liceu us proposem una escapada a Madrid per conèixer dos títols de repertori ben diferent: d'una banda, del repertori rus, El conte del tsar Saltán, de N. Rimski-Korsakov, i de l'altra, l'òpera barroca Jephtha,…
Festival de Glyndebourne, del 16 al 20 de juny
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge per assistir a un dels festivals d'estiu més prestigiosos: el Festival de Glyndebourne, on podrem gaudir d'un repertori molt variat amb Il barbiere di Siviglia, de G. Rossini, Parsifal,…
Festival de Santa Fe, del 22 al 27 de juliol
El proper mes de juliol els Amics del Liceu us proposem per primera vegada un viatge a Festival de Sant Fe (Nou Mèxic, EUA) on podrem gaudir d'un programa operístic ben variat i divers, amb obres cabdals dels repertoris germànic, italià i…
Amics Recomana
10% de descompte per al concert de Maxim Vengerov al Palau de la Música
Dimarts 17 d’octubre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Maxim Vengerov oferirà aquest octubre al Palau de la Música Catalana.
10% de descompte al concert de Renaud Capuçon al Palau de la Música
Dijous 16 de novembre a les 20h
Palau de la Música Catalana
*10% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 19,80€ i 70€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb BCN Clàssics, els Amics tenim un 10% de descompte per al concert que el violinista Renaud Capuçon oferirà aquest novembre al Palau de la Música Catalana juntament amb l’Orquestra de Cambra de Lausanne
Promo especial per al concert d’Ermonela Jaho al Palau de la Música
DIlluns 19 de febrer a les 20h
Palau de la Música Catalana
*20% de dte exclusiu per a socis/es d’Amics del Liceu (Entre 18€ i 92€€)
Gràcies a la nostra col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia, els Amics tenim un 20% de descompte per al concert que la soprano Ermonela Jaho oferirà el proper mes de febrer al Palau de la Música Catalana. Jaho és actualment una de les sopranos més apreciades, aplaudides i respectades.
L’any Victoria de los Ángeles
Enguany es commemora el centenari del naixement de Victoria de los Ángeles, i el Festival Life Victoria, que organitza la seva Fundació i que començarà aquest proper mes d’octubre, se centrarà en la figura de la soprano barcelonina d’una manera especial. Cada recital inclòs en el programa estarà dedicat a una de les facetes de la carrera de la soprano amb la voluntat de seguir coneixent-la. D’una banda, tots aquells compositors que cantà al llarg de la seva carrera professional: Schubert, Debussy o Falla, a més d’òperes com Manon, Carmen i Faust; i de l’altra, tot allò que no cantà però que forma part de la seva personalitat, Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Tot això interpretat per una sèrie d’artistes que volen unir-se en aquesta efemèride: Simon Keenlyside, Elsa Dreisig, Miah Persson o Natalie Dessay, entre molts d’altres.
