La vocalitat en “Semiramide”
Rossini va escriure aquesta òpera per a Venècia, el 1823, poc abans d’abandonar Itàlia en busca d’una major fortuna de la que podien pagar els empresaris d’òpera italians. En aquells últims anys París i Londres s’havien convertit en llocs idonis per presentar-hi les últimes produccions italianes i Rossini va decidir canviar d’aires. S’acabava de casar amb la seva «musa», la soprano Isabella Colbran (o Colbrand), d’origen alemany però nascuda i criada a Madrid, i que havia triomfat per tot Itàlia. Ara ja començava a ser madura i no trigaria a retirar-se, però el fet que Rossini li confiés el paper principal de Semiramide vol dir que, malgrat tot, la Colbran encara podia fer força impacte, com efectivament el va fer a Venècia i a Viena.