Crònica: viatge a Madrid

Cròniques

Del 30 de gener al 2 de febrer de 2015

Amics del Liceu va organitzar un viatge de cap de setmana a Madrid, de divendres al matí a dilluns a la tarda. Érem un total de dinou viatgers, bé, divuit més una simpàtica sòcia madrilenya a qui no li va caldre viatjar però que li venia de gust trobar-se amb alguns companys/es, amb qui havia viatjat en altres ocasions.
Puntuals ens vàrem trobar a l’estació de Sants on l’Anna va repartir bitllets, entrades, vouchers d’hotel i una completa guia sobre el que anàvem a veure, amb informació addicional sobre possibles activitats a Madrid.
L’AVE és un gran invent, xerrant, xerrant, ni te n’adones i ja ets a Atocha. L’hotel estava a dues passes de l’òpera. Habitacions correctes, unes zones comunes àmplies i còmodes i un restaurant pràctic i simpàtic. Fora, el temps era ennuvolat i roinejava.
Tarda lliure, ja que el primer concert el teníem al vespre a dos quarts d’onze a l’Auditorio Nacional. Un Rèquiem de Verdi interpretat per la London Symphony Orchestra i l’Orfeón Pamplonés, dirigits per Vladimir Jurowski i les veus solistes de la jove soprano lituana Maija Kovalevska, la mezzosoprano Idiko Komlosi –que coneixem al Liceu; l’última vegada en el paper de la bruixa Jezibaba de Rusalka–, el tenor Dmytro Popov i el baix Vagacheslev Pochapsky.
Entre els comentaris de la sortida hi havia divisió d’opinions. Hi havia qui no li va agradar la interpretació de Jurowski perquè la va considerar molt efectista però faltada d’emoció. Sobre els solistes també hi havia una certa discrepància per la seva desigualtat; no obstant, la majoria coincidia en què la millor va ser la mezzo. L’Orfeón Pamplonès va agradar a tothom. Vàrem trobar, entre el públic que sortia, el musicòleg Arturo Reverter, que Amics del Liceu convida sovint com a conferenciant. En demanar-li la seva opinió, a cop calent i fent un resum en to de broma, li va posar una nota de 6,5. Segons una crítica seva de l’endemà, va ser una “Versión medida y comedida, coloreada y elegante. Faltó probablemente una mayor elocuencia, un verbo italiano y por tanto verdiano más reconocible”.
L’endemà va començar amb sol i va acabar amb plugim. La jornada era lliure fins al vespre que teníem un concert de l’artista i cantant Audra McDonald al Teatro Real.
Al matí hi havia una manifestació de Podemos des de Neptuno fins a la Puerta del Sol. Molt a prop de l’hotel la policia va tancar el trànsit i a les 11 h es va omplir de gent fins a ocupar una part important del centre de la capital. La gent del grup es va espavilar per arribar als llocs que cadascú s’havia programat: museus, exposicions, trobades amb amics, etc. No hi va haver cap incident i a la tarda ens vàrem trobar al Teatro Real a l’hora convinguda.
A les 19 h, Joan Matabosch, actual director artístic del Real, ens va rebre al Salón Goya. L’acompanyava el seu equip. Entre altres, en Damià Carbonell a qui els Amics del Liceu coneixem bé. Després d’unes paraules de benvinguda ens va presentar Alberto Mira, professor de la Oxford Brookers University, escriptor, estudiós del cinema i gran coneixedor de la música americana. Mira ens va avançar el que escoltaríem a l’audició d’Audra MCDonald, destacant-nos els passatges més interessants del concert. Va detallar que cantaria i “interpretaria” obres de George Gershwin, Stephen Sondheim, Kander & Ebb i Michael John LaChiusa.
El concert no va decebre a ningú. La McDonald és una artista molt completa que ens va fer arribar la seva simpatia i el seu art va calar fons a tothom.
L’endemà diumenge, va fer un dia fred però maco. Ja era hora, perquè portava dos dies plovisquejant. El dia abans, Matabosch havia obsequiat el grup amb unes entrades per a un concert matinal basat en música a l’entorn de l’òpera que veuríem al vespre. També ens va facilitar l’accés a la zona VIP on, durant l’entreacte de la tarda, podríem gaudir d’un refrigeri. No és podia demanar més!
Així doncs, a les 12 vàrem anar al concert. Els intèrprets eren músics solistes de l’orquestra del Real. Un quintet, un tercet i un quartet de corda, amb piano, interpretant música de Humperdinck, Korngold i Richard Strauss, respectivament. Peces molt ben escollides i ben interpretades. Un magnífic aperitiu musical.
Per a la majoria del grup, Madrid és com a casa. Tothom s’havia planificat el temps lliure. Sovint, coincidíem en restaurants del centre o al lobby de l’hotel i uns explicaven als altres el que havien vist, recomanant el que els havia agradat més: l’exposició Impresionismo americano del Thyssen, el Museu Sorolla o un determinat restaurant. Molts varen aprofitar per dinar o sopar amb amics locals. Hi va haver qui fins i tot va tenir temps d’anar al Rastro.
Alguns ens vàrem acostar al Palacio Real –a quatre passes de l’hotel– on hi havia una exposició sobre retrats reials. Més enllà del tema, era interessant veure l’evolució del retrat a través d’extraordinaris pintors de cort. Des de la terrassa del palau s’albirava l’amplíssim horitzó castellà on lluïa un cel color blau-pastel goyesc, tan propi d’aquesta terra.
A la tarda, el plat fort: l’òpera Hänsel und Gretel d’Engelbert Humperdinck. Molta gent no l’havia vist mai –s’ha representat poc per aquests verals– però hi havia molt interès en conèixer la producció de Laurent Pelly procedent del Festival de Glyndebourne. D’entrada, això era una garantia però havíem sentit que, en comptes de la caseta de massapà, veuríem un super de Mercadona. Més d’un tenia la mosca darrera l’orella.
La direcció musical era a càrrec de Paul Daniel. L’orquestra, molt bé. Els cantants varen agradar, sobretot Bo Skovhus en el paper de pare. I pel que fa a la posada en escena, va ser una delícia. Uns decorats magnífics, els cantants uns grans actors i allò del super, una gran idea que feia comprensible, més que mai, la moralitat del conte dels germans Grimm. Tothom va sortir satisfet de la representació.
Encara que l’òpera va acabar d’hora, el temps era molt just per agafar l’AVE del mateix vespre, així que vam disposar de tot el dilluns al matí per completar l’estada a “los madriles”.
Al tren de tornada hi havia satisfacció general pel llarg cap de setmana ben aprofitat. Petons, abraçades i promeses de tornar-se a trobar ben aviat.