El cantant Milan Perišic ha estat un dels personatges destacats a l’`òpera Antony & Cleopatra interpretant Scarus al Gran Teatre del Liceu. Els Amics no ens volíem perdre l’ocasió d’entrevistar-lo i conèixer aquest jove baríton d’origen serbi una mica més a fons. Entrevista a càrrec de Marc Balcells, vicepresident dels Amics del Liceu

Amics del Liceu: Com és per a un cantant enfrontar-se a una partitura tan contemporània i amb John Adams com a director?

Milan Perisic: Bé, primer de tot vull agrair-vos aquesta entrevista. Justament el Sr Adams va ser un dels meus ídols mentre cursava els meus estudis de composició i quan se’m va oferir aquesta oportunitat va ser per mi un xoc, quelcom que no pensava que mai succeís, una gran emoció. També ho és tenir tots els companys de repertori amb els quals comptem.

A.L: Com va Antony & Cleopatra?

Bastant bé, ara mateix estem a la meitat de les funcions i hem tingut daltabaixos com a totes les produccions, però és un equip consolidat i estem gaudint molt de la producció malgrat que sigui complicat de vegades perquè és un projecte molt nou i ambiciós, però n’hem gaudit molt.

A.L: Mirava la teva trajectòria de rols i suposo que és molt diferent enfrontar-se a un rol completament nou, que a un Marcelo de La Bohème per exemple.

Efectivament, perquè amb les òperes de repertori tens molts referents històrics i actuals als quals recórrer a través de Youtube i en canvi aquí crear el teu rol és el teu propi treball. El meu antecessor en aquest rol va ser Timothy Murray, a qui he conegut en un curs, però no hi ha gravacions disponibles i en vam parlar. Està bé conèixer l’altra interpretació però cadascun de nosaltres té la responsabilitat de portar un nou personatge a l’escenari. Tens una pàgina en blanc, excepte allò que et demana la partitura i els directors. És una gran responsabilitat tenir tota aquesta llibertat.

A.L: Realment tens una pàgina en blanc, pots jugar molt més que amb altres exemples més tancats, has pogut fer-ho en aquest paper?

Sí, malgrat que sigui un paper petit, tinc molta presència escènica i molts moments on puc jugar. Als papers de tradició totes les execucions anteriors ens influencien sense voler, encara que vulguem ser originals sempre hi ha un passat que ens condiciona.

A.L: Has dit que havies estudiat també composició, quan va ser?

Havia cantat en diversos cors, el meu primer pas professional va ser al cor del Teatro Real de Madrid, però els meus estudis de cant van ser després dels meus estudis de composició. Després vaig marxar a Trieste a estudiar el màster de cant.

A.L: Ha estat una carrera meteòrica, quin és el pes dels concursos?

La pressió és molt gran com a totes les disciplines musicals, sempre cal estar a l’altura, s’inverteix molt de temps en perfeccionar, s’espera molt de nosaltres, has d’estar millorant constantment. És una feina que continua tota la vida. Els concursos per sort o desgràcia son un dels mitjans més importants a través dels quals es pot aconseguir feina i donar-se a conèixer. És per això que vaig prendre la decisió de fer-ne tots els que pogués i ha donat els seus fruits, estic aquí al Liceu treballant i també he treballat al Teatro Real de Madrid. S’ha de treballar però al final, amb esforç, s’aconsegueixen els somnis.

A.L: Has quedat molt ben col·locat en aquests concursos, a més aquí al Liceu t’hem vist a Tosca, L’incoronazione di Poppea i Antony & Cleopatra, que han estat produccions molt potents amb Calixto Bieito i Rafael R. Villalobos, què tal l’experiència n’has gaudit?

Sí, n’he gaudit molt i són noms de gran importància a nivell internacional. És una gran oportunitat i experiència per a un jove cantant estar treballant amb aquestes persones, pots créixer molt. Vaig tenir moltes pors quan vaig començar a treballar i cada vegada que tornava a la sala d’assaig tenia la mateixa por, és quelcom que segurament acompanya a molts cantants. És un tipus de por que et diu que cada vegada que fas quelcom aprens i tens oportunitat de créixer i això et pot portar lluny. Han estat experiències que guardaré sempre a la memòria.

A.L: Com et veus d’aquí uns anys, quins rols t’agradaria interpretar?

Bé, els desitjos són una cosa i una altra és la realitat. M’agradaria fer el repertori verdià emblemàtic: Il Trovatore i Otello interpretant el Comte de Luna i Yago. Rols emblemàtics de Puccini per a baríton com Barnaba de La Gioconda, que és de les meves preferides. També repertori francès com Massenet amb Thaïs, però és un repertori que requereix un cert recorregut i una edat, diuen, en el sentit que cal una experiència de vida i una maduresa.

A.L: T’agraden els papers de dolent?

Bé, els barítons acostumen a tenir el paper de malvat i això és un repte per mi perquè tampoc soc una persona que m’agradi ser dolent

A.L: Escoltarem quelcom del Milan compositor?

De moment no composo. Tinc algunes idees, però no he concretat res i m’agradaria tornar-hi, però ara mateix tinc moltes coses per davant i és difícil fer-ho tot. Ser compositor implica una vida molt diferent i introvertida que no és compatible amb la d’un cantant que comença la seva carrera com és el meu cas. Però potser en el temps lliure. Una cançó es pot fer en poc temps però m’agradaria fer una òpera i treure’m el títol de màster en composició

A.L: Moltes gràcies pel teu temps