Articles òperes maig 25

Giulio Cesare sovint es considera el punt àlgid de la carrera inicial de Händel, anunciant la seva emergència com el principal compositor d’òpera britànic de principis del segle XVIII. La jove estrella, acollit a Itàlia i Londres per mecenes aristocràtics, no havia estat, tanmateix, la primera elecció del compositor quan es va formar la companyia d’òpera de Londres, la Royal Academy of Music, el 1719; aquest paper havia estat per a Giovanni Bononcini, tot i que, per descomptat, Händel també havia escrit per a l’Acadèmia en els seus primers anys. Però el 1724, l’estrella de Händel estava en ascens, i aquesta obra sobre la conquesta imperial va consolidar el seu propi triomf. Una mirada més detallada a l’òpera, però, mostra que va ser la receptivitat de Händel a la naturalesa col·laboradora de la creació operística el que va generar aquest èxit.

Giulio Cesare in Egitto, obra mestra de Georg Friedrich Händel, és una creació monumental que explora amb precisió l’espectre vocal i emocional dels seus protagonistes. Estrenada el 1724 al King’s Theatre de Londres, aquesta òpera es considera una fita dins del gènere operístic barroc per l’ambició musical i dramàtica que demana. A Giulio Cesare, Händel demostra un profund coneixement de la tècnica del bel canto barroc, jugant amb tessitures, àries virtuosístiques i una rica paleta de colors vocals per dotar els personatges d’una complexitat psicològica única.

El Gran Teatre del Liceu presentarà aquesta òpera el maig i juny de 2025, i per entendre plenament la complexitat i els reptes vocals que afrontaran els intèrprets, és fonamental explorar en detall cada rol i les seves exigències particulars.