Josep Bros portarà Werther de Jules Massenet al Liceu.  Serà la presentació a Catalunya d’un rol que va debutar —fa deu anys— a Nàpols. En vint-i-cinc anys de carrera, el tenor barceloní suma seixanta-cinc òperes i continua ampliant repertori.

Maria Gorgues:  Trobarem un Werther molt diferent al de 2007?

Josep Bros: Quan cantes per primer cop un paper no només l’has de desenvolupar i donar-li gir sinó, també, deixar-lo reposar. Això és el que m’agrada. Aleshores, al cap d’un temps, es veu d’una altra manera perquè com a persona també has evolucionat, has viscut altres experiències i t’ajuda molt, sobretot a l’hora d’interpretar.

MG: La producció de Willy Decker que veurem al Liceu és la mateixa del seu debut…

JB: Sí. He fet moltes funcions i crec que la meva interpretació ha anat in crescendo. És minimalista però diferencia molt bé el món de Werther (esperit somiador, naturalesa…), i la realitat i la fermesa de Charlotte. És una producció complicada: no estem mai en pla, el món de Werther té una pendent molt pronunciada, com si fos a un punt de l’abisme. Els cantants no tenim elements a l’escenari. Has de  saber trobar el centre de gravetat dins d’aquesta escenografia i estar molt a gust per poder transmetre el que exigeix l’òpera de Massenet.

MG: Werther és un personatge amb densitat psicològica…

JB: Werther, per a mi, expressa la bipolaritat. Una vegada que has entrat en tots els entrebancs i totes les dificultats vocals que té Werther —que en té moltes— i en la música de Massenet, el que t’enriqueix i t’absorbeix molt és la part psicològica.

MG: Però també es gratificant, no?

JB: És gratificant en la part interpretativa per totes les dinàmiques i tots els matisos que pots arribar a crear amb aquest personatge, amb la bona orquestració de Massenet —molt acurada—, amb la relació amb Charlotte… Totes les intervencions amb ella són d’una bellesa i d’una intensitat dramàtica, no verista sinó dramàtica dins del període del romanticisme francès, de gran bellesa. Psicològicament és un personatge que em marca moltíssim.

MG: Werther és una de les òperes favorites dels tenors…

JB: És una obra que ho té tot: la part vocal, la musical, la interpretativa… És de gran lluïment, igual que el Roméo. Potser la gran diferència entre Massenet i Gounod és que amb la música del primer podem sentir, des del punt de vista de l’intèrpret, aquest entramat, aquesta xarxa que vol embolicar-te i et porta cap a tots aquests sentiments que remenen. Amb Gounod, aquest sentiment és més de cotó, com per sobre els núvols:  l’orquestració és més cuidada, més «suau», si és que es pot dir això de l’òpera romàntica francesa. Amb l’entramat intens de Massenet has d’anar en compte que no et porti a un accent verista. T’has de mantenir sempre en el que és el romanticisme francès i, quan són moments d’intensitat fortíssima, jugar més amb l’accent de la paraula que no pas amb l’accent vocal.

MG: Com a tenor líric pur va començar pel bel canto per, després, ampliar repertori amb l’òpera francesa…

JB:  Vaig preferir esperar la maduresa i el desenvolupament natural de la veu que em permetés abordar el repertori francès. Vaig començar relativament aviat amb Faust i  Les pêcheurs de perles.  Manon, Werther i Roméo et Juliette van arribar més tard, cap al 2005. Hi va haver una progressió i, a més, en aquest ordre. És la meva trilogia francesa.

MG: A continuació, Verdi: Don Carlo, Gabriele Adorno (Simon Boccanegra) i, ara, prepara el Riccardo de Un ballo in maschera.

JB: És el que sempre he perseguit: anar abordant altres rols, sempre dins de la meva vocalitat. Descobrir fins on arriba el teu instrument. No he canviat de repertori, la meva veu és més homogènia i em permet fer unes obres que abans no hauria pogut. Continuo fent el meu repertori de tenor líric. La meva visió del Don Carlo és molt lírica, d’acord amb la partitura d’orquestra que té moments d’un gran lirisme, amb matisos i dinàmiques, i amb pianissimos que poques vegades se senten… A banda del duet amb Amèlia, el Riccardo d’Un ballo in maschera és el tenor (de Verdi) que s’apropa més al belcantisme. També estic enredat amb Els contes d’Hoffmann. La preparació d’un nou rol et dona molta agilitat mental. La frescor que et dóna una obra nova és fascinant.

(Werther serà al Liceu del 15 de gener al 7 de febrer. Josep Bros alternarà les funcions amb el tenor polonès Piotr Beczala)