Articles òperes febrer 25

Poques vegades l’ús de l’adjectiu «històric» s’ajusta de forma tan precisa per  definir la interpretació en versió concert de l’òpera La Merope (1743) del català Domènec Terradellas (1713-1751) que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu. Històric perquè, per primera vegada, podrà escoltar-se aquesta òpera ja no només al nostre teatre, sinó amb una sòlida i potent versió musical, de les de veritat, a càrrec d’una de les orquestres fonamentals en el panorama de la música antiga mundial com ho és l’Akademie für Alte Musik Berlin sota la direcció del clavicembalista Francesco Corti (Arezzo, 1984), conegut per ser el principal director convidat de l’orquestra suïssa Il Pomo d’Oro. Amb aquesta formació ha realitzat importants enregistraments discogràfics de solistes vocals com ara el tenor Michael Spyres, el sopranista Bruno de Sà o el contratenor Jakub Józef Orliński. O el que és el mateix. Estem davant d’un director i clavicembalista que coneix a fons el treball orquestral en l’acompanyament de veus, requeriment imprescindible per assolir un excel·lent resultat per a una òpera com aquesta.

Peter Laki
Musicòleg i professor al Bard College

La història del Rèquiem de Mozart és ben coneguda. El 1791, últim any de la seva vida, Mozart va rebre un encàrrec d’un aristòcrata austríac per escriure un Rèquiem en memòria de la seva dona. L’encàrrec va ser lliurat per un missatger, que no va revelar el remitent al compositor. Si Mozart sabia o no que es tractava del comte Franz von Walsegg-Suppach, la jove esposa del qual, Anna, havia mort a principis d’aquell any als 20 anys, segueix sent un misteri. No obstant això, sí que sabem que el comte va oferir la considerable suma de 225 florins: li va pagar la meitat anticipadament i li va prometre la resta quan acabés la feina. Hi ha diverses opinions sobre si el comte també pretenia publicar-la com a creació pròpia.

Mozart va voler finalitzar les òperes La clemenza di Tito i La flauta màgica abans de centrar la seva atenció, cap a la tardor, en el Rèquiem, basat en la missa de difunts catòlica romana. El novembre d’aquell any va caure malalt, i el 5 de desembre a la 1 de la matinada, moria amb l’obra encara inacabada.