El 15 de gener farà 10 anys de la mort de Victòria dels Àngels i, tot i que encara no hi ha data, l’artista tindrà un carrer a la seva estimada ciutat. Serà al barri de Fort Pienc, al districte de l’Eixample, a l’entorn del futur parc de les Glòries on Barcelona, com Cerdà l’havia somiada, s’obrirà definitivament a l’est. Un carrer al costat del TNC i de l’Auditori, i molt a prop dels alumnes de l’ESMUC. Els estudiants, no només de música, van ser un incentiu a l’univers personal de Victòria dels Àngels. Testimonis de la infància a la Universitat, deixebles de cursos o classes magistrals, a la maduresa. Estudiants, i passavolants desorientats, són ara els usuaris dels jardins que duen el seu nom al ‘pati’ de la Facultat de Geografia, Història i Filosofia de la UB, al carrer de Montalegre. Un lloc recòndit, amb un punt de clandestinitat, on conviu una mimosa (l’arbre preferit de la cantant) amb excavacions del subsòl on fan pràctiques els futurs arqueòlegs. Els Jardins Victoria de los Ángeles, inaugurats el 2007, responen a una iniciativa d’Amics del Liceu que, en ocasió del vuitantè aniversari de l’artista (el 2003), va iniciar els tràmits per atorgar el nom de la soprano a un carrer de la ciutat de Barcelona. La proposta de l’Administració municipal va ser aquest passadís (entre Ramelleres i Montalegre) de la Facultat que s’havia traslladat de la Diagonal al Raval. Epicentre, el barri, de la formació de l’artista. Un espai, el jardí, en la ruta de la Milà i Fontanals (la primera escola) i del Conservatori del Liceu.
Del novembre de 2003 (mes de l’aniversari) al febrer del 2004, Amics del Liceu també va organitzar un homenatge pels vuitanta anys de l’artista amb diversos actes on van participar figures del món de la lírica, amics, professors i crítics. L’homenatge va culminar amb la projecció de material inèdit sobre Victòria dels Àngels.
Ara, coincidint amb els 10 anys de la seva mort, Amics del Liceu ha convidat el professor Miquel Peralta a presentar Victòria dels Àngels, el diàleg amb les muses una conferència que, en paraules de l’autor,  ‘mira de treure l’entrellat de quins són els punts forts de l’art de Victòria dels Àngels, fugint de l’elogi fàcil i dels tòpics que s’han anat creant, i que sovint es repeteixen mecànicament sense afegir res de nou’.
Pels propers mesos, la Fundació Victoria de los Ángeles organitza la tercera edició del festival de lied LIFE Victoria, un concert d’homenatge a l’auditori Pau Casals del Vendrell, una exposició de fotografia a l’Escola de Música de Sant Cugat i l’edició en DVD del documental Brava, Victòria!
L’adéu professional de l’artista va ser amb la Cançó de comiat d’Eduard Toldrà i text de Tomàs Garcés.
Adéu galant terra, adéu! / adéu-siau vinya verda / flor seca del caminal / lledoner de bona ombreta. / Ja no m’assec al pedrís / ni me bressa la riera. / Adéu galant terra, adéu!
Recordem, asseguda amb una guitarra a les mans i gronxada per la música de l’aigua, la Victòria dels Àngels que, abans de morir, demanava no oblidar ‘que sempre havia estat la Mimì’.