• Com neix el fons del MAE? Quin és, a grans trets, el contingut?

L’any 1913 Marc Jesus Bertran, crític de teatre, proposa a l’Ajuntament la creació del Museu del Teatre, la Dansa i la Música de Barcelona i l’Ajuntament diu que sí. Es comencen a recollir fons fundacionals. A partir d’aquí, no sabem per què l’any 1923 el Museu és adscrit a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic que és l’inici de l’Institut del Teatre actual. No sabem per què a una escola del teatre li afegeixen un museu.  Es va comprant fons i l’any 1954 s’obre la primera exposició permanent al Palau Güell, la Diputació els cedeix l’edifici i va creixent el Museu: cartells, esbossos, teatrins etc. L’any 1968, la Diputació compra el millor fons bibliogràfic de teatre i dansa que existia aleshores, als hereus d’Artur Sedó, un industrial del tèxtil i bibliòfil que tota la vida havia col·leccionat llibres. La col·lecció és molt important i conté manuscrits del segle d’or (com els que es veuran durant la visita dels Amics del Liceu al MAE) de Calderón de la Barca, Lope de Vega etc. Des d’aquell moment es parla de biblioteca museu perquè l’any 1968 passa a ser més important la biblioteca històrica que el museu, entren 70.000 volums de cop. A finals dels anys setanta, Hermann Bonnín entra a dirigir l’Institut del Teatre substituint Guillermo Díaz Plaza. Bonnín canvia l’objectiu del MAE: es crea la visió de centre de documentació proactivament. Es comencen a comprar fotografies teatrals i a demanar a diferents teatres els cartells i programes per tenir la memòria de les arts escèniques catalanes. També en aquest moment hi ha un professor d’escenografia, Isidre Bravo, que va als escenògrafs en vida per recollir material.  En definitiva, es passa de ser un centre que rep donacions, a un centre molt proactiu. A finals del S.XX es tanca el Palau Güell com a seu del Museu, perquè es tracta d’un espai difícil per a fer-ne ús com a museu, ja que no és possible adaptar-ne els espais essent un Palau de Gaudí i un edifici protegit.

L’any 2000 es fa el canvi de seu i el MAE ve definitivament a la seva seu actual. Per primera vegada, tots els serveis de l’Institut del Teatre s’ajunten: biblioteca docent i institut. Es produeix un canvi important, no només serà una biblioteca històrica, es fa una aposta molt forta per digitalitzar tot el fons, posar-ho tot a internet i és quan entro a formar part del MAE.

En aquell moment, l’edifici no té un espai destinat al MAE, malgrat la seva envergadura, perquè hi ha opinions que consideren que el Museu del Teatre, essent una art efímer, no ha de tenir museu. Personalment, crec que és una pena. Les col·leccions tenen un molt bon lloc a les reserves i estan en magnífiques condicions, però no es disposa d’espai expositiu, la qual cosa en dificulta la difusió. Després d’intentar trobar seu en diversos edificis sense èxit, s’obre aquesta petita exposició que veurem, que es diu Memòria de l’art efímer i que ens serveix per posar en valor el museu. Seguim treballant per trobar un local adequat a les nostres necessitats.

Així doncs, les nostres col·leccions més importants són: escenografia (esbossos i teatrins), tenim uns 400 teatrins muntats, 8.000 esbossos de figurins, 7.500 cartells, un milió de fotos (aproximadament), ho sabrem del cert quan acabem de digitalitzar el fons. Tenim un fons molt important provinent de personatges com Colita (la part de teatre), Pilar Aymerich, Pau Barceló i ara acabem de comprar el fons de Josep Aznar, que va ser el fotògraf més important de dansa que hi ha hagut a Catalunya. Més endavant està previst fer una exposició on es presentarà aquest fons. Programes de mà en devem tenir uns 200.000 aproximadament.  Tenim també un miler de vestits, 180 tenen a veure amb l’òpera: Victòria dels Àngels, Tenor Viñas, Mercè Capsir, Hipólito Lázaro…i ara també Montserrat Caballé. Finalment també tenim una col·lecció bastant important de titelles català i de guinyol.  També hi ha una petita col·lecció d’art.

• Què és el que més ens recomanes del Museu de les Arts Escèniques?

És difícil, hi ha coses interessants en totes les col·leccions. Especialment els vestits, és del més bonic… així com també del més difícil de fotografiar, per tant, a la nostra base de dades tampoc no hi és tot, perquè és allò que necessita més recursos per digitalitzar. No obstant això, és tan bonic que ens les darreres edicions de La Nit dels Museus estem muntant petites instal·lacions de vestits que estan tenint moltes visites. Després també destacaria alguns manuscrits són molt especials, com el de Calderón de la Barca, són peces úniques. També hi ha programes de mà antics com els del Liceu dels ballets russos que són preciosos. Penso que actualment ni en cartells ni en programes de mà es fan coses tan boniques.

• En referència als set vestits de Montserrat Caballé, com ha estat la gestió perquè formin part del fons del MAE? Quan està previst que es faci l’exposició?

Ara fa un any, ens van trucar d’uns antiquaris de Madrid informant que un col·leccionista privat volia vendre’s uns vestits de la Montserrat Caballé. Vaig anar a Madrid per veure’ls personalment i estaven en perfecte estat. Després d’algunes vicissituds, finalment es va fer l’adquisició per un valor de 23.000€, que és un preu molt raonable per la qualitat dels vestits i tenint en compte que és un lot de 7 vestits.  El nostre fons tracta de preservar la memòria, i aquesta compra hi contribueix, per això és important. No obstant això, sovint ens és molt difícil posar preu a les adquisicions que fem, perquè no hi ha altres referents al mercat que siguin equivalents. Es tracta doncs d’una excepció, perquè normalment no podem pagar per fer adquisicions, només ho fem amb les fotografies, perquè és la única manera d’obtenir-ne els drets. A més, amb els vestits de Montserrat Caballé, tenim previst fer una exposició a la Diputació perquè es puguin veure públicament, juntament amb altres peces de vestuari escènic de gran importància del fons del MAE.

• Quins criteris se segueixen per fer noves adquisicions?

Cal establir uns límits, i aquest fet és molt complicat. El nostre objectiu és ser la memòria de les arts escèniques a Catalunya. Per tant, ens interessa tot allò que tingui a veure amb les arts escèniques i sigui d’algú català o que parli de Catalunya. A partir d’aquí fem una selecció del més representatiu. Per tant, hi ha llegats que indubtablement ens interessen: Montserrat Caballé, Josep Aznar, Colita… son exemples molt clars que havien de formar part de la col·lecció del MAE. No obstant això, evidentment hi ha uns límits d’espai, de recursos i d’infraestructura del Museu i, per tant, hem de ser selectius amb les noves adquisicions i donacions que rep el Museu.