skip to Main Content

Rèquiem de Mozart: veu i vocalitat

Peter Laki
Musicòleg i professor al Bard College

La història del Rèquiem de Mozart és ben coneguda. El 1791, últim any de la seva vida, Mozart va rebre un encàrrec d’un aristòcrata austríac per escriure un Rèquiem en memòria de la seva dona. L’encàrrec va ser lliurat per un missatger, que no va revelar el remitent al compositor. Si Mozart sabia o no que es tractava del comte Franz von Walsegg-Suppach, la jove esposa del qual, Anna, havia mort a principis d’aquell any als 20 anys, segueix sent un misteri. No obstant això, sí que sabem que el comte va oferir la considerable suma de 225 florins: li va pagar la meitat anticipadament i li va prometre la resta quan acabés la feina. Hi ha diverses opinions sobre si el comte també pretenia publicar-la com a creació pròpia.

Mozart va voler finalitzar les òperes La clemenza di Tito La flauta màgica abans de centrar la seva atenció, cap a la tardor, en el Rèquiem, basat en la missa de difunts catòlica romana. El novembre d’aquell any va caure malalt, i el 5 de desembre a la 1 de la matinada, moria amb l’obra encara inacabada.

Llegir més

El Rèquiem de Mozart

Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion

La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.

Llegir més

Sortida d’un dia a Montserrat amb motiu del mil·lenari

Dijous 27 de febrer a les 08.30h (places exhaurides)
Montserrat (sortida d’un dia en autocar)
Punt de Trobada: Avinguda Diagonal 355 (Com arribar-hi?)
Preu Amics:  95€
Preu acompanyants no socis: 100€

*Activitat exclusiva per a socis d’Amics del Liceu, màxim 1 acompanyant

Amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic, els Amics del Liceu us proposem començar les nostres sortides culturals de l’any amb una sortida comentada a Montserrat.

Començarem el dia visitant el Monestir de Santa Cecília de Montserrat situat en un dels enclavaments més bells de la muntanya i tancat habitualment al públic. Es tracta d’un espai únic que data del segle XI, un dels exemples més destacats d’arquitectura romànica a la regió. El conjunt ha estat objecte de diverses intervencions al llarg del segle XX, entre les quals destaca la restauració duta a terme per Puig i Cadafalch entre els anys 1920 i 1930. Actualment, acull l’obra d’un dels artistes contemporanis de més renom internacional: Sean Scully. Pintures, vitralls de colors, retaules i frescos omplen les naus d’aquesta església romànica consagrada a Santa Cecília, patrona de la música.

Llegir més

Florència, del 6 al 10 de març

Aquest mes de març, els Amics del Liceu us oferim un viatge a Florència per gaudir d’aquesta magnífica ciutat i d’un programa musical compost per un concert i una de les grans òperes de repertori. Començarem el nostre viatge assistint…

Llegir més

Conferència a l’entorn d’«Idomeneo»

Amb motiu de la representació en versió concert de l'òpera Idomeneo de W. A. Mozart al Gran Teatre del Liceu, recuperem la conferència que Verónica Maynés, musicòloga, crítica musical i professora, ens ha ofert sobre aquest títol mozartià que serà…

Llegir més

«Idomeneo, re di Creta»

Jaume Radigales Crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull Amb Idomeneo (1781), Mozart obre un període de maduresa operística que no tindrà fre ni aturador al llarg dels següents deu anys en matèria teatral, des de Die Entführung…

Llegir més

«La traviata»: veu i vocalitat

Juan Lucas periodista, crític musical i director de la revista Scherzo "La traviata, ahir a la nit, fiasco. La culpa és meva o dels cantants?... El temps ho dirà". Amb aquestes succintes i lacòniques paraules Verdi informava el seu deixeble i…

Llegir més

«La traviata»: un cas únic

David Rosen Catedràtic emèrit de Musicologia de la Cornell University (Nova York) Per què es considera La Traviata un «cas únic» en la producció de Verdi? Hi ha tres motius, que tot seguit abordarem.  «Un sogetto dell’epoca». «Estic fent per…

Llegir més
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies