És l’aposta de Christina Scheppelmann per a L’holandès errant. La batuta al capdavant de l’òpera de Wagner que es representa al Liceu del 2 al 28 de maig amb direcció d’escena de Philipp Stölzl. Oksana Lyniv (1978, Brodi, Ucraïna) ha estat, des de la temporada 2013-2014, directora i assistent de Kirill Petrenko a l’òpera de Munich. La temporada que ve s’incorpora com a batuta titular a l’òpera de Graz (Àustria).

Maria Gorgues: A finals de març va començar els assajos de L’holandès errant. Com veu l’Orquestra del Liceu ara que fa un mes que hi treballa…?

Oksana Lyniv: És una orquestra meravellosa, amb uns músics i un nivell excel·lent. Es treballa en un ambient molt agradable. El temps dels assajos és molt productiu. La relació entre els músics, i la dels músics amb mi, ha estat molt bona i gaudeixo molt del procés. Estic molt contenta d’haver-hi col·laborat.

MG: És la primera vegada que dirigeix una òpera de Richard Wagner…

OL: Sí. Havia dirigit alguns fragments en versions de concert, però és la primera vegada que dirigeixo una producció d’una òpera sencera de Wagner.

MG: Què representa abordar una partitura com aquesta amb una orquestra que no s’ha dirigit mai?

OL: El problema no és no haver treballat mai amb aquesta orquestra, sinó que aquesta partitura és molt romàntica, té fragments molt bonics, molt poètics… És l’estil més primerenc de Wagner, amb alguns passatges com l’Interludi i l’Obertura molt interessants per a l’orquestra perquè els músics senten que no només s’han de dedicar a seguir els cantants, sinó que també fan un procés de creació, han de recrear tots els colors que presenta la partitura de L’holandès errant. Cada músic pot sentir com n’és d’important dins l’orquestra.

MG: Segueix la versió revisada, amb la balada de Senta transportada. Quins són els reptes més importants per a l’orquestra a L’holandès?

OL: És el que comentava abans: els músics han de ser, han de funcionar, com a solistes en la recreació de la partitura. A això, cal afegir que s’ha de ser molt curós per seguir els tempi a la perfecció perquè l’orquestra sigui un company perfecte per als cantants.

MG: Des de la Mirandolina de Martinu fins a Selma Ježková de Poul Ruders o Greek de Mark-Anthony Turnage, ha dirigit diverses òperes del segle XX i el XXI. Què significa treballar amb un autor viu?

OL: És realment molt interessant perquè pots participar del procés de creació de les seves obres, del naixement d’una nova òpera. Significa formar part de la historia viva de la tradició d’interpretar aquestes creacions. Per mi és una gran responsabilitat ser enfront dels músics i del públic —colze a colze amb el compositor— perquè pots aportar idees per a la futura interpretació de l’obra.

MG: Continua molt vinculada amb Ucraïna amb diversos projectes musicals i treballa en la difusió d’autors ucraïnesos per tot el món… Portarà alguna d’aquestes iniciatives a Catalunya?

OL: És la primera vegada que vinc a Catalunya. Ara és el segon cop que vinc a Espanya però el primer a treballar amb una orquestra d’aquí. Espero en un futur tornar amb altres projectes a qualsevol ciutat espanyola, però molt especialment a Barcelona.

MG: L’accés de les dones al podi és molt lent encara…

OL: Crec que ens trobem en un moment molt important perquè podem canviar aquesta situació. Actualment podem veure moltes dones de prestigi en el món de la direcció musical, amb gran èxit internacional. Crec que és molt important que el públic de la nostra generació pugui gaudir de la feina d’aquestes professionals ja que això canviarà certs estereotips que les dones no poden dirigir una òpera.

MG: En una entrevista va reconèixer que portar la batuta significa, també, ser psicòloga. Serà la primera directora de Wagner al Liceu… Com ho veu?

OL: Sóc feliç i em sento molt afortunada. A cada assaig puc veure els músics feliços, els solistes contents… Estic contenta d’aquesta invitació i ho vull donar tot per poder oferir al públic de Barcelona els millors resultats.

[Més informació sobre L’Holandès errant al llibre Temporada d’òpera d’ Amics del Liceu]

Abril 2017