En les darreres setmanes el Liceu s’ha vist involucrat en la polèmica generada a partir de la proposta d’intervenció de l’artista Frederic Amat a la façana del Teatre, arran de la rehabilitació urgent a la qual aquesta s’haurà de veure sotmesa en els propers mesos. Des de l’Associació hem volgut conèixer de primera mà els diferents projectes: hem parlat tant amb la direcció del Teatre i amb l’artista Frederic Amat com amb els arquitectes que es faran càrrec de les obres de rehabilitació.
Quant a la rehabilitació de la façana, aquesta està molt deteriorada: hi ha despreniments, els balcons són inaccessibles i la zona del rellotge s’està inclinant perillosament. Durant la reconstrucció del Teatre arran de l’incendi de 1994, es van fer els treballs mínims com ara cosir esquerdes, repicar i reperfilar algunes cornises i pintar. Ara, gairebé vint anys després, la rehabilitació és urgent. Caldrà, a més de segellar esquerdes, canviar fusteries de finestres i balcons; renovar estucs i balustres; netejar la marquesina i canviar-ne els vidres.
Pel que fa a la banda del carrer Sant Pau, està previst obrir i donar visibilitat als vitralls wagnerians del Cercle del Liceu, obra d’Oriol Junyent, que amb unes proteccions de vidre i metall, i gràcies a la il·luminació, es podrien admirar des del carrer per primer cop a la història.
Davant d’aquesta situació, la direcció del Liceu va iniciar accions per a la recerca de finançament per fer front als costos de les obres de rehabilitació. Arran d’aquesta notícia, sorgida la primavera de l’any passat, l’artista Frederic Amat va presentar una proposta d’actuació a la façana del Teatre que consistia en la col·locació de més de 150 anells de ceràmica d’un metre de diàmetre, els costos de la qual anirien a càrrec del col·leccionista d’art Josep Suñol. Un cop coneguda la notícia, la polèmica ha saltat immediatament. L’opinió pública s’ha fet ressò d’aquesta proposta i han aparegut tant detractors com defensors de la intervenció artística d’Amat.
No és la primera vegada que la façana del Liceu suscita polèmica: la primera, de 1847, l’havia dissenyada el maquinista i escenògraf francès Viguier, i l’arquitecte municipal que va començar l’obra, Miquel Garriga i Roca, no va voler assumir-la i va dimitir. Josep Oriol Mestres i Esplugas, l’arquitecte que va agafar el relleu, la va firmar guanyant-se el rebuig de la professió. El mateix Mestres va refer la façana el 1874 (l’incendi de 1861 també l’havia respectada). Posteriorment, una restauració de 1918 la va deixar, pràcticament, tal i com era abans de l’incendi de 1994. En qualsevol cas, un cop acabats els treballs de restauració de 2016, la nova façana del Liceu serà la quarta en la història de l’edifici.
Amics del Liceu, conscients de l’interès que està suscitant aquest tema, vol apropar la informació de primera mà als seus socis per tal d’aclarir l’abast de les diferents actuacions sobre la façana i permetre el debat amb els protagonistes. Properament organitzarem una trobada amb els arquitectes guanyadors del concurs de la rehabilitació, amb l’artista Frederic Amat i amb la direcció del Teatre.