Aquest mes de juliol tanquem una temporada que ha estat decisiva per al Gran Teatre del Liceu. La nova direcció, que s’havia incorporat l’octubre de 2013, ha entrat amb força i s’ha volgut fer notar amb canvis substancials. La primera imatge que il·lustrava aquests canvis va ser la nova situació de les taquilles del teatre, que de l’accés de Sant Pau passava a la façana principal. Roger Guasch, el director general, va deixar molt clar des del principi que volia fer de les Rambles la prolongació de l’entrada del coliseu, per atraure més públic d’aquí i de fora. També ha canviat el format i el contingut del material divulgatiu que ofereix el teatre. El full de repartiment incorpora ara una breu sinopsi de l’òpera i el tradicional Full Informatiu que s’enviava als abonats per a cada producció s’ha reformulat en un producte més ambiciós: la revista Obertura, una publicació  bimensual on hi podem trobar entrevistes, notícies i articles de fons, així com informació pràctica per a l’usuari, amb una estètica força atractiva que combina el vermell corporatiu amb el negre.
Un dels canvis més importants ha estat el de les tarifes i els abonaments, sobre el qual ja vàrem parlar en l’editorial anterior, i que ha creat molta polèmica entre els abonats i els usuaris del teatre. En aquesta línia es troba, també, la incorporació del “seient secret”.
A nivell artístic, allò més destacat ha estat la incorporació de la nova directora, Cristina Scheppelmann, que ha presentat una programació 2015-2016 atractiva, amb grans títols, grans veus, però també apostant pels de casa. Enguany també hem pogut sentir òpera contemporània, amb Una voce en off, de Xavier Montsalvatge, i La voix humaine, de Francis Poulenc, en una posada en escena sòbria però resolutiva de Paco Azorín i amb les veus d’Ángeles Blancas (Angela) i Maria Bayo (Ella). També han estat noves produccions Il barbiere di Siviglia, de Rossini, de la mà de Joan Font, La traviata de Verdi (nova coproducció), amb David McVicar, Maria Stuarda de Donizetti (nova coproducció), de Patrice Caurier i Moshe Leiser, Norma de Bellini (nova coproducció), de la mà de Kevin Newbury i Don Pasquale de Donizetti (nova coproducció), de Laurent Pelly.
A més, s’ha reforçat, després de dos anys, el projecte social, amb la recuperació de l’òpera per als adolescents, el programa Òpera a Secundària, que va tenir lloc al Teatre-Auditori de Sant Cugat entre el 7 i el 10 de maig amb l’òpera fou Oh, l’amor!, de Mario Ros. Cal, tanmateix, insistir en la millora de les condicions d’accés per al públic jove, entre 16 i 30 anys.
Amics del Liceu fa un balanç positiu de la temporada i encoratja el Teatre a continuar perseverant per fer casar l’excel·lència amb la millora de la situació econòmica. Bon estiu musical!