skip to Main Content

Març 2024

Full Informatiu

Editorial / Març 2024

Agafin les vambes!

Marc Balcells

Vicepresident d'Amics del Liceu

Des que fa uns anys l’Associació va apostar per estar més present en activitats culturals no centrades exclusivament en l’òpera, no hem parat de pensar i repensar noves propostes arreu del territori. Aquest gir es va dir a terme amb la finalitat no només d’ampliar el ventall de l’oferta d’activitats, sinó també perquè hi hagués una major interacció entre vostès, els socis, en aquestes activitats. I la seva recepció per part seva, amigues i amics, ens esperona a seguir en aquesta línia.

Des de sempre en l’ADN dels Amics estava l’organització de viatges arreu del món per veure les produccions més esperades de la temporada. Això ha estat així, és i serà: només cal que mirin la pàgina web per veure els destins que ens esperen i les produccions que veurem. Des d’òperes de repertori com la Salome de Strauss o La Sonnambula de Bellini fins a l’Animal Farm de Raskatov (basada en l’obra d’Orwell).

Si els hi fa mandra pujar a un avió, però, no pateixin, que sense anar més lluny, aquest mes de març poden gaudir d’una passejada pel barri de Glòries de Barcelona amb dos llocs a visitar imprescindibles: d’una banda, la col·lecció permanent d’art contemporani de la Fundació Vila Casas, a Can Framis; i de l’altra, el Mirador de la Torre Glòries, ubicat a l’icònic edifici Glòries de Jean Nouvel (i amb visita d’excepció del seu director i també soci d’Amics del Liceu, Aleix Pratdepadua).

I si volen anar un pèl més lluny o Barcelona se’ls fa petita, els oferim una visita a Girona, on podran visitar a fons el conjunt Episcopal format per la Catedral, la Basílica de Sant Feliu i el Museu d’Art de la ciutat, de la mà de Magda Gassó, excap del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, i membre de la junta d’Amics del Liceu. I amb el plat fort, mai millor dit, de dinar totes i tots plegats, i poder xerrar fora del teatre.

Aquestes dues visites, a tall d’exemple, i les que vindran (estiguin atents al correu electrònic, a les xarxes socials i al web de l’associació) reafirmen el compromís de la junta que entre totes i tots nosaltres fem caliu a la vegada que aprenem, que visitem, que gaudim de l’òpera, de l’art i de la història. I per què no, per fer noves amistats!

No voldria acabar aquesta editorial sense agrair especialment la tasca de les nostres estimades Anna i Natàlia en programar, preparar i dur a terme aquestes activitats. Estic segur que cap de nosaltres concep aquestes trobades i viatges sense la seva presència.

I ara sí, per anar acabant: vagin a l’armari, busquin calçat ben còmode, i els esperem en les nostres visites! Que les gaudeixin!

Entrevista / Robert Wilson, director d'escena

Nascut a Waco (Texas), Robert Wilson és un dels artistes teatrals i visuals més importants del món. Les seves obres per a l’escenari integren una àmplia varietat de mitjans artístics, incloent-hi dansa, moviment, il·luminació, escultura, música i text. Les seves imatges són estèticament sorprenents i emocionalment carregades, i les seves produccions s’han guanyat l’aclamació del públic i la crítica a tot el món. Durant aquest mes de març podrem veure la seva versió escenificada d’ El Messies a l’escenari del Liceu. Els Amics del Liceu no hem volgut perdre l’ocasió de conèixer-lo més de prop. El nostre vicepresident, Marc Balcells, parla amb ell en aquesta entrevista.

Amics del Liceu: Va començar la seva carrera estudiant arquitectura. Va ser en aquell moment que va decidir ser director d’escena?

Robert Wilson: Quan estava estudiant arquitectura estudiava també direcció d’empreses i vaig començar dret. No tenia ni idea de què faria a la vida. L’última cosa en què pensava era en el teatre, no en sabia res, de teatre. Vaig créixer en una petita ciutat de Texas. Quan vaig anar a Nova York per estudiar arquitectura, vaig poder anar al teatre i no em va agradar. Va ser per casualitat que vaig començar-hi, vaig participar en una obra de teatre on havia d’estar set hores en silenci. Vam anar a París, on en teoria s’havia de representar dos dies, i vam acabar fent l’obra durant cinc mesos. La meva carrera ja estava establerta i no m’imaginava fent una altra feina, però des d’aleshores ja no he fet una altra cosa.

AL: És impressionant… En qualsevol cas, és un plaer que hagi triat aquest camí perquè el món ha guanyat una icona. Vostè comenta que, curiosament, no li agradava el teatre… què hi ha de l’òpera? 

RW: Encara pitjor.

AL: Carai… i, malgrat tot, aquí estem.

RW: Pensava que era grotesca, no m’agradava res: ni les escenografies, ni la manera d’interpretat dels cantants… preferia anar a un parc i veure gent.

AL: Bé, som més animats segurament…

RW: Era molt més interessant que veure aquells cantants sobreactuant, els vestits grotescos, l’escenografia, la il·luminació terrible, preferia veure museus i veure pintura clàssica i contemporània. Aleshores em vaig interessar molt per l’obra de George Balanchine al New York Classic Ballet i la manera com ell construïa el temps i l’espai, especialment als ballets abstractes. Això és el que realment em va portar fins al teatre.

AL: Impressionant… Així doncs, el ballet va ser la porta d’entrada a tots els projectes que van venir després?

RW: Sí.

AL: Com pensa que l’arquitectura influencia el seu treball?

RW: L’arquitectura em va donar una bona base per estructurar el meu pensament. Per això m’he sentit atret per la versió de Mozart d’El Messies, és pura arquitectura en termes de la construcció, de la matemàtica, de la manera com està escrita, tens molts espais a la seva obra, construccions abstractes, no hi ha un Jesucrist o una història per seguir. Com a director tens moltíssima llibertat. Saps que hi ha una soprano o un baix, saps que hi ha un tenor, però no saps qui seran. Penso que és un treball important en molts aspectes. Amb els temps terribles que corren amb la situació de l’Orient Mitjà, el que està passant amb les guerres i els conflictes religiosos,… això no és un treball religiós, és un treball espiritual. Penso que aquest treball espiritual és important que sigui escoltat avui dia. Com he dit, jo vaig créixer en una petita ciutat de Texas i tinc molt present la comunitat afroamericana, a més em sento especialment atret per la seva música. Són una raça que ha passat per situacions molt dures, han estat esclavitzats, derrotats, encadenats, no se’ls permetia llegir un altre llibre que no fos la Bíblia… Van escriure un tipus de música, els espirituals negres, que tracten sobre l’esperança, i en aquest tipus de música no pots trobar una sola cançó negativa ni de protesta. Això és el que és per mi El Messies, en el sentit més senzill, és una celebració alegre i és important que s’escolti. M’hi sento atret gràcies al meu bagatge en arquitectura i per com està construïda. Vaig fer una òpera titulada Einstein on the beach, que es va representar al Liceu, i estava construïda de forma abstracta: quatre actes i tres temes –A, B i C– que s’anaven repetint. Cada acte tenia el seu tema i la seva variació. D’alguna manera, és molt similar al que Mozart va fer amb El Messies de Händel.

AL: Vostè es fa càrrec no només de la direcció d’escena, sinó també de l’escenografia i la il·luminació. Tot contribueix a explicar la història. És important que estiguin les tres ben encaixades.

RW: Sí, en la meva feina he de pensar en tots els elements que fan del teatre una sola cosa. Des del primer dia faig la il·luminació, mentre molts directors de teatre o òpera ho fan dues setmanes abans de l’estrena. Per mi la il·luminació s’ha de treballar des del principi, i això es deu a la meva experiència en arquitectura. Durant el meu primer any estudiant arquitectura vaig assistir a una conferència de l’arquitecte americà, Louis Kahn, i la primera cosa que va dir va ser: «estudiants, comencin per la il·luminació», això va tenir una profunda influència en mi. La il·luminació és el que crea l’espai. Einstein va dir que la llum és la mesura de totes les coses i sense llum no hi ha espai. Així doncs, començo sempre per la il·luminació i també treballo el maquillatge i l’escenari des del principi. Treballo amb tots els elements al mateix temps.

AL: Fem un viatge al passat. Abans mencionava Nova York i penso en els grans noms amb els quals ha treballat, com Philip Glass o Merce Cunningham. Com va ser aquella època? Vibrant, interessant de viure-la, de treballar amb aquestes figures en noves òperes i ballets?

RW: Vaig arribar a Nova York a principis dels anys 60 i vaig viure al baix Manhattan. Érem una espècie de comunitat d’artistes, arquitectes, ballarins, coreògrafs, escultors, pintors, escriptors, poetes… no hi havia divisió, era una mena de pensament del Renaixement el que ens unia. Penses en algú com John Cage, era una filòsof, un escriptor, un compositor, un pintor, un intèrpret… i no vèiem cap separació, com tampoc la veig en aquesta producció d’El Messies. No em veig treballant amb un dissenyador d’il·luminació, amb un escenògraf… col·laboro amb altra gent, però jo mateix em faig càrrec de tots els elements.

AL:  Tinc curiositat per saber la seva opinió de com ha evolucionat aquest camp de la direcció escènica? El que veiem ara és molt diferent de les produccions que vostè comentava i que encara veiem en alguns teatres, produccions molt més realistes. Creu que la direcció d’escena ha evolucionat des dels anys 70 o creu que segueix la mateixa línia però amb una manera diferent de presentar-ho?

RW: Si ens remuntem al teatre antic, al teatre japonès, al teatre dels segles XIII i XIV, o l’òpera de Pequín, al teatre de l’Índia, al teatre clàssic grec, al teatre africà… aquelles formes de teatre incloïen una màscara física que portaven els actors, però el mateix escenari era també una màscara. Darrere aquesta màscara escoltàvem veus i, en cert sentit, això és el que jo faig: creo una imatge, fins i tot abans que soni la música, dirigeixo silenciosament i creo una imatge en la qual puc escoltar música, puc escoltar un text. En aquest sentit creo una imatge escenogràfica que és una espècie de màscara d’allò que escoltem. En el teatre i òpera contemporanis el que veus és una il·lustració. El que avui anomenen disseny d’escenografia no hauria de ser disseny, hauria de ser arquitectura, com ho va ser una vegada.

AL: I aquí tornem als seus inicis com a estudiant d’arquitectura, doncs… Per anar acabant, alguna producció que l’ha influenciat, que l’hagi marcat i que encara guarda com un tresor?

RW: Sí, tal com he dit, els ballets de Balanchine, com Symphony in C, Serenade, els treballs de Merce Cunningham, de Giorgio Strehler, Visconti… Quan vaig anar al l’Extrem Orient em vaig sentir molt influenciat pel teatre balinès i indonesi. He anat a Bali alguns cops en els darrers trenta anys i els ballarins balinesos coneixen unes dues-centes cinquanta manera de moure els ulls com a llenguatge teatral. En canvi, si vas a la Juilliard School of Music, no hi ha cap classe de moviment dels ulls, però realment són un llenguatge teatral i no l’incloem en el pensament contemporani. Quan tens tres o quatre anys el primer que t’ensenyen és a estar-te dret, però quina escola de teatre o òpera t’ensenya a estar-te dret damunt de l’escenari? Tothom ha de saber estar-se dret, però és una cosa en la qual no es pensa. En algun sentit, s’ha anomenat el meu teatre com d’avantguarda o similar, però d’alguna manera està connectat al teatre clàssic i tradicional.

AL: Sabem que està molt ocupat en la direcció d’aquest Messies. Moltes gràcies per dedicar-nos el seu temps.

Mira l'entrevista sencera a continuació:

Entrevista amb el soci

Lluís Vergés

Jove cantant d'òpera i soci d'Amics del Liceu

En aquesta nova edició del butlletí, entrevistem el soci Lluís Vergés, baix-baríton i Amic Jove, a qui hem pogut veure cantant durant l’última edició de la Nit dels Amics. Entrevista a càrrec del nostre vicepresident Marc Balcells.

El Messies /

El Messies: un oratori en contra de l’ateisme recepcionat per Mozart

Poques obres en la història de la música occidental es relacionen de manera tant ràpida i íntima amb el nom del seu creador com El Messies de Georg Friederich Händel (1685-1759). Difícilment podem trobar una altra obra que en el moment de ser esmentada necessiti també l’esment del nom del seu creador, com passa amb aquest oratori. És aquesta singularitat la que, de vegades, ens fa oblidar altres importantíssims i destacats oratoris händelians, com ara Israel a Egipte (1739), Joshua (1748), Solomon (1749) o Jephta (1752), entre molts altres.

Ara bé, no hem d’oblidar en cap moment que, tot i que El Messies és un oratori més dels gairebé trenta que va compondre el compositor de Halle –a més d’altres obres obres adscrites a gèneres propers a l’oratori com les serenates i les odes–, va ser una de les obres més interpretades en vida de Händel: més de cinquanta vegades, des de l’estrena a la ciutat de Dublín el 13 d’abril de 1742, i la darrera, el 6 d’abril de 1759, o el que és el mateix, vuit dies abans de la seva mort.

El reconeixement absolut en vida del compositor cap a aquesta obra i la manera com la societat britànica va fer-se seu l’oratori expliquen el caràcter mític i emblemàtic d’una peça que, cap al 1784, a l’Abadia de Westminster, ja s’interpretava de forma cerimoniosa i pomposa amb unes forces corals integrades per uns 300 cantaires i més de 250 instrumentistes.

Llegir més

Conferències / 2024

Conferència a l’entorn d'”Adriana Lecouvreur”

Amb motiu de l’òpera “Adriana Lecouvreur” que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu aquest mes de juny, compartim la conferència presencial que Pol Avinyó, divulgador musical i soci d’Amics del Liceu, ens ofereix sobre aquest títol de Francesco de Cilèa.

Veure vídeo a Youtube

Conferència a l’entorn d'”Orgia”

Amb motiu de les propers funcions d’Orgia d’ Hèctor Parra al Gran Teatre del Liceu, i amb posada en escena de Calixto Bieito, recuperem la conferència presencial que Gonzalo Lahoz, crític i divulgador musical, ens ha ofert sobre aquest títol.

Veure vídeo a Youtube

Agenda / Activitats

Visita al Refugi 307

Dimarts 2 de juliol a les 10.30h
Punt de trobada: Refugi 307, carrer Nou de la Rambla 175, com arribar-hi?)
*Preu Amics: 6€
*Preu acompanyants no socis: 7€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.
*Es tracta d’una visita no recomanada per a persones amb dificultat de mobilitat. Recomanem calçat còmode

Per acabar la temporada de visites culturals, els Amics del Liceu us proposem visitar el Refugi 307, un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec. Disposa de tres entrades d’accés al carrer Nou de la Rambla i té a prop de 400 metres de túnels, amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la entre 1,5 i 2 metres. Comptava amb diverses estances: lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre d’altres. Recorrent-lo, veurem com la població civil es va enfrontar a un fenomen nou: el bombardeig indiscriminat de la població civil, una pràctica militar que només havia estat breument assajada durant la Primera Guerra Mundial. El Refugi 307 és un dels millors exemplars de refugi construït a Barcelona i alhora esdevé un autèntic memorial de la lluita per la supervivència i el desastre de les guerres.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Presentació de la temporada d’òpera 2024-2025 de Les Arts de València

Dimarts 9 de juliol a les 18h
Reial Cercle Artístic (Com arribar-hi?)
*Activitat gratuïta amb reserva prèvia

Gràcies a la nostra col·laboració amb Les Arts de València, els Amics us convidem a assistir a la presentació de la nova temporada d’aquest teatre en exclusiva per als Amics del Liceu, que tindrà lloc al Reial Cercle Artístic el 9 de juliol i anirà a càrrec de Jesús Iglesias Noriega, director artístic de Les Arts. Després de la presentació, els Amics estem convidats a una copa de cava.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Visita comentada a l’exposició “Equipo Crónica La història de l’art com a pretext”

Dimecres 10 de juliol a les 11.30h
Fundació Suñol (Com arribar-hi?)
*Preu Amics: 6€
*Preu acompanyants no socis: 7€
*Imprescindible reserva prèvia, pagament per avançat.

Durant el mes de juliol, els Amics us proposem una visita comentada a l’exposició La història de l’art com a pretext està dedicada a Equipo Crónica (1965-1981), grup d’artistes de València composat per Manolo Valdés, Rafael Solbes –i Joan Antoni Toledo al principi- qui van desenvolupar un llenguatge innovador més enllà del pop gràcies a la multitud de cites escollides.

La mostra s’enfoca al voltant de dues obres: La rendición de Torrejón i Ha votado, acompanyades d’una selecció d’obres provinents de col·leccions particulars i museus de Barcelona, València, Madrid i França que participen d’aquest discurs, no exempt d’humor, cap als quadres d’història, els retrats oficials, la difusió mediàtica de la història de l’art i dels esdeveniments al període franquista. Conviden a l’espectador a entrar al quadre segons dos prismes: la mirada dels protagonistes envers a si mateixos o l’espectador i la mirada de l’espectador, fins i tot a vegades absent.

Per inscriure’s en aquesta activitat, cal posar-se en contacte amb l’Associació: 93 317 73 78 – natalia@amicsliceu.com

Llegir més

Propers Viatges

Aix-en-Provence, del 15 al 19 juliol

El proper mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per visitar un dels festivals més prestigiosos de l’estiu: el Festival d’Aix-en-Provence. Començarem el nostre programa musical amb un recital de la magnífica soprano Sondra Radvanovsky, molt estimada pel…

Llegir més

Festival Perelada, del 26 al 28 de juliol

Enguany, els Amics del Liceu us proposem una sortida per gaudir de dos dels espectacles més destacats d'aquesta edició del Festival Perelada: per una banda, el concert de la soprano Sonya Yoncheva (Bulgària, 1981) i el tenor Ismael Jordi (Jerez de la…

Llegir més

Salzburg, del 18 al 22 d’agost

Aquest estiu els Amics del Liceu us proposem un viatge per gaudir d’un altre dels festivals més prestigiosos a Europa, el Festival de Salzburg, durant el qual podrem gaudir d’un repertori operístic molt eclèctic. Començarem per Don Giovanni, de W. A. Mozart,…

Llegir més

La Schubertíada de Vilabertran, del 21 al 24 d’agost

Un any més torna la Schubertíada de Vilabertran, un festival que arriba a la seva 32a edició i que té com a objectiu la divulgació de l'obra del compositor Franz Schubert, així com també d'altres autors afins per actitud i època, mitjançant…

Llegir més

Oviedo, del 13 al 15 de setembre

La propera tardor, els Amics del Liceu us proposem una escapada de cap de setmana a la ciutat d'Oviedo, properament completarem la informació d’aquest viatge, però de moment us podem avançar les òperes que veurem i les visites culturals que tenim en…

Llegir més

Torí i Milà, del 24 al 30 d’octubre

El proper mes d'octubre els Amics del Liceu us proposem un viatge per Itàlia per visitar dos dels centres operístics més importants: Torí i Milà. Començarem al Teatro Regio amb dues versions basades en la novel·la d'Antoine-François Prévost, Histoire du chevalier Des Grieux et…

Llegir més

Amics Destaca

El documental sobre «Alexina B.», de Raquel García-Tomás, arriba a Caixaforum+

La plataforma digital gratuïta Caixaforum+ acaba d’estrenar el documental Je suis un ange, dirigit per Tània Crosas, a l’entorn de l’òpera Alexina B., de Raquel García-Tomás (Premi Nacional de Música 2020) amb llibret d’Irène Gayreud i direcció d’escena de Marta Pazos. Aquesta sèrie documental, a més de mostrar el procés de composició de l’òpera, deconstrueix els seus textos, les seves partitures i la seva concepció escènica fins a l’estrena absoluta al Gran Teatre del Liceu el març de 2023, que fou interpretada per Lidia Vinyes-Curtis, Alicia Amo i Xavier Sabata, entre d’altres. El documental inclou, alhora, entrevistes amb les creadores, els protagonistes i altres figures implicades en el procés de producció.

Més informació a: https://caixaforumplus.org/c/je-suis-un-ange

Recupereu aquí l’entrevista a Raquel García-Tomás, realitzada per Marc Balcells, vicepresident d’Amics del Liceu, per al butlletí de març de 2023.

Més informació

Aquest mes de març, gaudeix a la música al Barcelona Obertura Spring Festival

Barcelona Obertura Spring Festival és el festival organitzat per les tres principals institucions musicals de la ciutat -el Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana i L’Auditori de Barcelona. Aquest festival reuneix grans artistes del panorama internacional, que interpreten espectaculars concerts i òperes en els tres escenaris durant el mes de març. El festival inclou espectacles musicals com el concert de la formació MusicAeterna dirigida pel mestre Teodor Currenzis, el concert del Quartet Casals al Palau de la Música i L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, al Palau de la Música; el concert de l’OBC amb Fleur Barron i Ludovic Morlot i la Gaudí Symphony by Guinovart, a l’Auditori; i El Messies de Händel al Gran Teatre del Liceu. Espectacles molt diversos que es poden veure durant el mes de març als escenaris de les tres institucions i que donen l’oportunitat de gaudir de figures de primer nivell internacional.

Més informació a: https://www.barcelonaobertura.com/ca/spring-festival/

Més informació

Arriba la nova edició de Pasqua del Festival Perelada!

Després de l’èxit de la primera edició de Pasqua del Festival Perelada, aquesta propera Setmana Santa podrem tornar a gaudir d’una programació molt especial que s’inaugurarà amb San Giovanni Battista d’Alessandro Stradella, interpretada pel binomi d’èxit format per Xavier Sabata i Dani Espasa, acompanyats de la formació musical Vespres d’Arnadi i les veus de Giulia Semenzato, Elena Copons, Luigi de Donato i Juan Sancho. Continuarà l’Stabat Mater de Pergolesi, en la versió de J. S. Bach, una de les fites de la música sacra de tots els temps. Sota la direcció musical de Daniel Tarrida, director del Festival Bachcelona i del Festival Edinbach d’Edimburg, la interpretació anirà a càrrec de les solistes de la Salvat Beca Bach, Lara Morger i Maëlys Robinne, i l’ensemble instrumental Bachcelona Consort. Continuarem amb Tenebrae Responsoria. El compositor Joan Magrané posa música a alguns dels textos de les Lliçons de tenebres de Divendres Sant que requereix una instrumentació que inclou flauta, oboè, clarinet, dues trompes, trombó, violí, viola, violoncel i contrabaix. El Festival finalitzarà amb un recital del pianista Yunchan Lim interpretant els Études de Frédéric Chopin i un concert a càrrec del Cor i Orquestra de l’Òpera Reial de Versailles que interpretaran peces de Couperin i Charpentier.

A més de les dues conferències organitzades conjuntament amb Amics del Liceu els propers 11 i 12 de març al Reial Cercle Artístic a l’entorn de San Giovanni Battista i Tenebrae Responsoria (més informació aquí), el Festival Perelada n’ha organitzat una al voltant de l’Stabat Mater a càrrec de Joan Vives, periodista i divulgador musical, que tindrà lloc el proper 19 de març a les 19h al Museu de la Música (c/ Lepant, 150 – aforament limitat, cal reservar plaça a taquilla@grupperalada.com).

Més informació

Amb motiu del 8 de març porta’ns una nova sòcia!

Benvolgut Amic/Amiga,

Amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona, et convidem a fer una nova Amiga del Liceu que vulgui viure la seva passió amb nosaltres!

Li farem un preu especial per fer-se sòcia: 85€ durant el primer any (95€ preu habitual) o 40€ (45€ preu habitual si és menor de 35 anys). L’única condició per aquesta promoció és que sigui una dona. Segur que tens ben a prop una amiga, germana, cosina, mare, filla, néta o tieta a qui li encantaria gaudir dels tots els avantatges que ja coneixes!

A més, per donar d’alta una nova sòcia, t’obsequiarem a tu i a la nova Amiga amb un kit operístic que inclou: el llibre Una tarda a l’òpera de Jaume Radigales i el DVD operístic El fossat, un documental de Ricardo Íscar que ens acosta a les biografies dels músics del Gran Teatre del Liceu*. L’obsequi es podrà recollir al despatx de l’Associació en l’horari habitual.

Per tal de gaudir d’aquesta promoció clica aquí, introdueix les dades de la nova Amiga del Liceu i no t’oblidis d’introduir el codi promocional AMICSDONA o AMICSDONA35 si és menor de 35 anys.

No et perdis aquesta oportunitat única i ajuda’ns a fer que cada dia siguem més Amics…i Amigues del Liceu!

*La promoció serà vàlida del 8 al 15 de març (ambdós inclosos)

Més informació
Back To Top

Ús de cookies

Aquesta web utilitza cookies per a proporcionar una millor navegació. Si continua navegant entenem que accepta les cookies i la nostra política de cookies ACEPTAR
Aviso de cookies