Aquest mes, el president d’Amics del Liceu, Jaume Graell, ha estat entrevistat pel crític d’òpera i soci d’Amics del Liceu Albert Mena, podeu llegir l’entrevista completa al mitjà digital Llegir.cat. , enllaç a continuació:
La 62a edició del Concurs de Cant Tenor Viñas que acaba de concloure ha comptat novament amb el Premi Extraordinari d’Amics del Liceu, ofert per estudiar tècnica vocal amb la soprano Luciana Serra. Des de l’Associació es enorgulleix poder contribuir en la formació de joves talents del món de la lírica residents a Catalunya. Enguany, el Premi ha estat per les tres sopranos Laura Brasó, Maria Jurado i Paula Sánchez, a qui volem donar la nostra més sincera enhorabona.
Sis concerts excepcionals són els que conformen la programació de la 3a edició de Pasqua del Festival de Peralada, que enguany creix en propostes i dies i que inclou una novetat: una matinée el Diumenge Sant, protagonitzada per l’orquestra barroca Il Pomo d’Oro que interpretarà el Salve Regina de Domenico Scarlatti i Leonardo Leo, i les àries més més cèlebres de Händel. Dijous Sant el Festival presenta, per primer cop a Espanya, l’oratori Sanctus Petrus et Sancta Magdalena, del compositor alemany Johann Adolph Hasse, a càrrec de la formació musical Vespres d’Arnadi, dirigida per Dani Espasa, i amb les veus especialitzades de Valer Sabadus i Marie Lys com a protagonistes.
La Fundació Victoria de los Ángeles acaba de presentar el programa de la 13a edició del Festival Life Victoria que tindrà lloc aquest hivern i primavera i que, novament, combinarà la presència de figures internacionals amb joves talents mitjançant les tres línies de programació: Life Recitals, amb grans intèrprets reconeguts, Life New Artists, que permet a joves cantants i músics actuar al costat d’artistes consagrats, i Life Akademie, que inclou activitats formatives.
Simon P. Keefe
Professor de Musicologia a la University of Sheffield. Autor de Mozart’s requiem: Reception, work, completion
La mort d’Anna Walsegg, de 20 anys, el 14 de febrer de 1791 al Schloss Stuppach a Niederösterreich, fou el desencadenant que donaria lloc al Rèquiem de Mozart. A més d’una tomba commemorativa per a la seva esposa, el comte Franz von Walsegg va encarregar anònimament un Rèquiem a Mozart mitjançant el seu advocat, el Dr. Johann Sortschan, o el seu administrador de negocis, Franz Anton Leitgeb, com a intermediaris. Com que en aquell moment estava ocupat escrivint dues òperes (La clemenza di Tito per a la coronació de l’emperador Leopold II a Praga i La flauta màgica per al Wiednertheater de Viena), Mozart segurament no va començar el Rèquiem fins després de l’estrena de La flauta màgica el 30 de setembre. El compositor tenia també altres compromisos durant les setmanes següents mentre treballava en el Rèquiem –fins que va emmalaltir greument cap al 20 de novembre–, com ara la composició de la Cantata Masònica (K. 623), un viatge per visitar la seva esposa, Constanze, que s’estava recuperant a Baden, i la seva assistència a les primeres representacions de La flauta màgica. En el moment de la seva mort, el 5 de desembre de 1791, Mozart havia acabat l’Introitus amb partitura completa, així com les parts vocals, el continu i passatges instrumentals intermitents del Kyrie, els sis moviments de la Sequenz (Dies irae, Tuba mirum, Rex tremendae, Recordare, Confutatis i Lacrimosa) i els dos moviments de l’Offertorium (Domine Jesu, Hostias). Constanze va actuar ràpidament perquè el Rèquiem es completés després de la mort del seu marit, amb l’objectiu de conservar l’avançament econòmic que havia pagat Walsegg i de rebre la resta dels diners promesos. Primer va contractar els serveis de Joseph Eybler, i, un cop aquest va abandonar la tasca després d’orquestrar parcialment la Sequenz, va recórrer a un altre col·laborador de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, que la va finalitzar al febrer de 1792. La versió de Süssmayr, lliurada a Walsegg per complir l’encàrrec, inclou un Sanctus, un Benedictus i un Agnus Dei compostos per ell mateix, així com una represa de l’Introitus i el Kyrie de Mozart per al Communio final.
Benvolguts Amics i Amigues, Ens fa especial il·lusió informar-vos que, gràcies a la nostra col·laboració amb la Fundació Vila Casas, els socis i sòcies d'Amics del Liceu gaudim d'un preu especial de 4€ en les visites a qualsevol dels espais…
Avui divendres 8 de novembre, Amics del Liceu ha concedits els 30ns Premis de la Crítica Operística de Catalunya, corresponents a la temporada 2023-2024.
Hi han participat:
Jorge Binaghi (Mundoclasico)
Antoni Colomer (Núvol)
Jordi Maddaleno (La Vanguardia i Platea Magazine)
Pablo Meléndez-Haddad (El Periódico)
Javier Pérez Senz (Scherzo)
Oriol Pérez Treviño (El Punt-Avui)
Jaume Radigales (Ara i Catalunya Música)
Pablo L. Rodríguez (El País)
Fernando Sans Rivière (Ópera Actual)
Albert Torrens (Revista Musical Catalana)
Dimarts 17 de desembre a les 19.30h
Auditori Axa (Com arribar-hi?)
15% de descompte exclusiu per als Amics del Liceu
El proper mes de desembre se celebrarà la gala de la revista Ópera Actual que engloba els premis anuals de la revista, així com els becats de la seva fundació privada.
La gala comptarà amb la participació del tenor albanès Saimir Pirgu, que interpretarà algunes de les àries incloses en el seu nou disc, Saimir. A més, el tenor actuarà com a padrí dels becats de la Fundació ÓA de 2023, entre els quals trobem les sopranos Alexandra Nowakowski, Lucía García Guerrero i Emilia Pérez, la mezzo Yeraldín León i el baix Sebastià Serra (pendent de confirmar).
Aquests darrers mesos el mercat editorial ha rebut diverses novetats relacionades amb el món de la música.
Per començar, la més recent, El problema Puccini. Ópera, nacionalismo y modernidad (Acantilado), d’Alexandra Wilson, professora de la Universitat d’Oxford que ha col·laborat en un parell d’ocasions en el nostre llibre de temporada. El llibre és el primer estudi en profunditat de les òperes de Puccini i el primer intent seriós de contextualitzar el compositor en el seu entorn polític, estètic i intel·lectual. Un llibre ideal tant per a qualsevol amant de l’òpera com per tot aquell lector interessat en la vida artística i intel·lectual d’Itàlia als inicis del segle passat. La traducció és a càrrec de Juan Lucas, director de la revista Scherzo i col·laborador d’Amics del Liceu.
Benvolguts Amics i Amigues,
Ens fa especial il·lusió comunicar-vos que eguany, i en el marc del 25è aniversari de la reobertura del Teatre, el Gran Teatre del Liceu distingeix Amics del Liceu amb la Medalla d’Or institucional.
La Medalla d’Or és la màxima distinció del Gran Teatre del Liceu i s’atorga per reconèixer la tasca i dedicació de persones o institucions en àmbits culturals. Es valora especialment el prestigi, la internacionalització i la contribució a la cultura operística. Des de la seva creació, les medalles s’atorguen amb la finalitat d’enaltir la tasca, la dedicació i l’activitat portada a terme per persones, institucions o col·lectius en diferents àmbits culturals i, més en concret, del Gran Teatre del Liceu, com a referent en l’àmbit operístic.