«I Capuleti e i Montecchi»: veu i vocalitat
Amb I Capuleti e i Montecchi, que veurem representat aquest mes d’octubre i novembre al Liceu, Vincenzo Bellini va haver d’enfrontar-se a problemes força diferents als que havia superat en òperes anteriors. El principal va ser que l’encàrrec que li va fer Alessandro Lanari, director llavors del teatre de la Fenice de Venècia, per a la temporada de Carnaval de l’any 1830, es concretà amb la signatura d’un contracte un mes i mig abans de l’efectiva estrena que tingué lloc l’11 de març de 1830, fet que no va agradar gens al compositor sicilià, atès que preferia treballar al seu ritme i mai apressat com ho eren altres dels seus coetanis, com Gaetano Donizetti o Giovanni Pacini, capaços de compondre molt més ràpid.
Va haver de córrer de valent perquè els assajos comencessin a finals de febrer. Els dubtes de l’administració del teatre venecià, que veieren que Pacini no podria entregar a temps una òpera nova, atès que tenia un altre contracte per les mateixes dates per Torí, i la negativa a la proposta inicial de Bellini d’avançar l’estrena a Venècia d’Il Pirata, que ja havia triomfat a La Scala dos anys abans, van retardar l’encàrrec definitiu.
