Werther és una òpera de finals del segle XIX que tothom associa al tenor titular, fet que es reflecteix en el títol de l’obra com de l’original goethià. Ell té el protagonisme fonamental i és, d’una manera o altra, el centre al voltant del qual giren els altres personatges que, malgrat tenir la seva importància al drama, es veuen d’una manera o altra afectats per tot allò que pensa o fa el jove i hipersensible anti heroi.
«La música comença allà on s’acaben les paraules»
Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Goethe és un dels autors més famosos de la història de la literatura. Les seves obres de teatre, poesia i narrativa han estat sovint adaptades a l’escena operística per compositors de totes les nacionalitats. La distància que separa la publicació el 1774 de la seva primera novel·la important, Die Leiden des jungen Werthers, de l’estrena vienesa de l’òpera de Massenet Werther (1892) és un recorregut per tot un segle d’història cultural europea.
El proper mes de juny els Amics del Liceu us proposem un viatge al Regne Unit que ens permetrà visitar la ciutat d’Oxford i descobrir un dels coneguts festivals que tenen lloc a la campanya anglesa en aquesta època de l’any. Aquest cop serà l’ocasió del Festival de Garsington¸ situat a uns 30km d’Oxford, ciutat on ens allotjarem, que ens permetrà gaudir de dos títols operístics marcadament diferents. Començarem per Il ritorno d’Ulisse in patria, de Claudio Monteverdi, una de les principals obres mestres de la història de l’òpera que el compositor va escriure per a la temporada de carnaval de 1640. El seu estil musical, tan sorprenentment atrevit i innovador, aquí es desenvolupa encara més, amb àries i duets que donen plena vida i humanitat als seus personatges. L’equip creatiu serà el mateix que ja va triomfar en aquest festival l’any 2022 amb L’Orfeo: Laurence Cummings a la direcció musical i John Caird com a director d’escena, amb un repartiment estel·lar encapçalat per la mezzo americana Cecelia Hall com a Penelope i el tenor britànic Ed Lyon com a Ulisse, ambdós amb àmplia experiència en aquest tipus de repertori.
Werther, de J. Massenet Dimarts 28 d'abril a les 17h *Activitat exclusiva per a socis d'Amics del Liceu, cal reserva prèvia Seguint el funcionament d’anteriors temporades, l’Associació, per deferència del Gran Teatre de Liceu, ofereix un assaig reservat exclusivament per als membres…
La Sonnambula és un clar exemple d’òpera semi seria, on es poden trobar tant elements còmics com seriosos, una mena d’amanida ben sentimental. Ens centrarem, però, en el tractament vocal que Vincenzo Bellini creà en aquesta òpera estrenada al milanès Teatroe Carcano el 6 de març de 1831.
El repartiment de l’estrena condicionà la consegüent praxi interpretativa i canora, trasbalsada a la segona meitat del segle XX per Maria Callas, doncs La Sonnmabula no patí mai l’oblit que afectà tantes obres del catàleg líric de Bellini, Rossini o Donizetti, essent juntament amb Norma i Puritani, la trilogia que mantingué el nom de Bellini associat a determinada manera de cantar, ben diferent a la que predominava amb el triomf dins el repertori de les obres del Verdi madur, els veristes, Wagner i certes òperes franceses i eslaves.
Vincenzo Bellini era l’autor d’òpera italià de més èxit del moment quan, l’estiu de 1830, va rebre l’encàrrec per compondre el melodrama La sonnambula. Juntament amb el seu llibretista de confiança, Felice Romani, en un període de tres anys havien recollit tres èxits rotunds entre Milà i Venècia, amb les seves noves obres (Il pirata l’octubre de 1827, La straniera el febrer de 1829 i I Capuleti e i Montecchi el març de 1830), motiu pel qual gaudien de tanta demanda. Aquell encàrrec, però, era realment especial. Provenia de tres ciutadans milanesos molt adinerats: el comte Pompeo Litta i els dos empresaris Giuseppe Marietti i Pietro Soresi, que havien finançat generosament una temporada operística d’hivern de gran luxe al descentralitzat Teatro Carcano que, per la qualitat dels cantants i els músics, podia competir amb l’Imperial Regio Teatro alla Scala. És a dir, amb el teatre estatal controlat per l’ocupació austríaca.
Jaume Radigales Crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull Amb Idomeneo (1781), Mozart obre un període de maduresa operística que no tindrà fre ni aturador al llarg dels següents deu anys en matèria teatral, des de Die Entführung…
Aquest mes de juliol, els Amics del Liceu us proposem un viatge per conèixer un festival d’estiu molt peculiar: el Festival de Santa Fe, a Nou Mèxic, una de les cites musicals ineludibles als Estats Units que es remunta a…
Aquest proper mes de juny, oferim un viatge a les ciutats de Ginebra i Zuric, dos dels grans centres operístics a nivell europeu. Començarem al Grand Théâtre de Genève amb Anna Bolena, de G. Donizetti, que forma part de la…
Amb motiu de la reposició de la producció històrica de l’òpera Turandot i continuant amb el nostre cicle de col·loquis Els interiors del Liceu, per conèixer més de prop els secrets que s’amaguen darrere l’escena, en aquesta ocasió, us oferim la trobada amb Bárbara Lluch, directora d’escena a càrrec de la reposició de Turandot originalment encarregada a Núria Espert, àvia de la nostra convidada, que parla amb el nostre president, Jaume Graell, sobre aquesta feina tan apassionant i única dins del món de l’òpera i en particular sobre aquesta producció.